Civis-Genís a la Dent de Cabirols
D’una bellesa primaria, la Civis-Genís encerta el camí més senzill per guanyar la Dent de Cabirols, resultant una via atlètica, elegant i d’un grau força moderat. El rocam, compacte i agraït en preses, dóna la confiança suficient per afrontar els nombrosos passos atlètics, que no difícils, xalant de valent. La via es troba pràcticament equipada i només ens caldrà un discret joc de tascons així com uns pocs friends per reforçar la primera reunió i algun pas aïllat.
- Via: Civis-Genís
- Zona: Pedraforca – Dent de Cabirols
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i Camalots #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: ****
Aproximació:
Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem i la remuntem per la banda esquerra (fites) fins al peu de via (pi sec característic).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Per arribar al peu de via ens haurem d’enfilar per unes grades fins atènyer el pi sec on farem la R0.
Ens enfilem a la paret ajudant-nos del pi i de seguida un llarg flanqueig cap a la dreta (anirem trobant algun clau), fins que arribem a una xemeneia (no seguir recte per una fissura). Amb un pas una mica encaixonat superem la xemeneia i seguim per la canal uns metres fins a la reunió d’un sol parabolt, però molt fàcil de reforçar gràcies a una bona fissura. 3 claus, 35 metre
L2(V)
Continuem per un diedre fàcil fins arribar sota un desplom. Seguim cap a l’esquerra amb algun passet fi i de nou amunt, seguint sempre la lògica. En aquest tram hi ha moviments atlètics, sempre amb bona presa. 4 expansions, 35 metres.
L3(V-)
En aquesta tirada superem un curt mur, vertical i atlètic, que ens mena a una vira on trobarem la reunió. És possible enllaçar aquest llarg amb l’anterior sense gaires problemes. 2 expansions, 10 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió flanquejant cap a l’esquerra seguint una fissura, per al cap d’uns metres fer una diagonal cap a la dreta, pel camí trobarem un petit pi. El terreny és vertical, l’ambient sensacional i l’escalada esdevé variada, amb passos d’adherència, curtes bavareses i moviments atlètics sobre franques preses. 4 expansions i 3 claus, 35 metres.
L5(IV+)
Enfilem un bonic diedre, que no deixem fins al final. Les possibilitats d’auto-assegurar-se són enormes en tot moment. Un cop sortim del diedre, caminem uns pocs metres cap a l’esquerra per fer la reunió a un bon pi. 2 claus, 35 metres.
Descens:
Ràpel de 20 metres des del pi. Seguim baixant per la tartera (fites) fins arribar al camí de l’Enforcadura i seguim en direcció al refugi.
El que més m’ha agradat:
- Lògica, elegant i fàcil pel que és la paret.
- Roca molt bona.
- Fresca, ideal per dies calorosos.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya









Sempre vas un pas per davant nostre! Parlàvem ahir d’anar a fer aquesta via i ja ens has servit la ressenya en safata. Gràcies!!
Molt guapa i encertada la ressenya!!!! La vem fer amb el Luis fa uns días i ens va agradar molt. ….aixo sí, feu cas de les indicacións de DESCENS, perque naltros ens vem encigalá amb un altre rappel despres del del pi i la corda es va quedar enganchada!! …menos mal de una parella molt maca que ens van recuperara la corda al seguent dia. !quina sort!
Salut i Muntanya!
Després del rapel de 20 metres, una curta baixada porta una bona instal.lació de rappel en el collet que formen la dent i l’agulla Gopal-ji, que et deixa a pocs metres del peu de via (ràppel de 50 metres), de manera que s’escurça bastant la baixada. Però bé, tot són maneres de baixar…
No sé si heu fet la del Guarda. Una passada. Via 5 estrelles.
Salut i bones escalades.
Guapa via! jo també en guardo un bon record, sobretot del L4, molt guapo i aeri. Pel que fa al descens, nosaltres vam fer el mateix que indica en Joan, un rapel curt d’un arbre, i a buscar la canal amb pedres curteta que et deixa en un rapel volat molt guapo i llarg fins a terra.
Bones! La via molt bonica, ràpida i amb ambient… I una bona ombra que aquests dies s’agraeix. La del Guarda era la primera opció, però veníem d’un bon tute al Cadí i vam decidir-nos per alguna cosa més relaxada, de totes maneres queda molt pendent!!
Intento evitar els ràpels sempre que puc, digueu-me maniàtic, però si hi ha l’opció de baixar caminant o en ràpel, sempre agafo la primera.
Deveu ser els darrers escaladors de Catalunya que quedaven per fer aquesta gran clàssica de les matinals del Pedraforca…. Bona pels dies càlids, si descomptem l’aproximació, on sempre si fan grans suades!
Algun quedarà, no?
nosaltres, diumenge passat.
carregar i descarregar l’estasen el dia abans ens va deixar madurs i amb la vostra resenya vam anar com uns senyors. hehehe
felicitats pel blog des de ponent.
Deu n’hi do l’excursió vertical per l’Estasen!! Celebro que us fos útil la ressenya!!
Bones escalades!!
preciosa via si señor!!
un saludo a todos ” escalatroncs ” jejeeje…