Berta a la Roca de l’Ordiguer
Marc incomparable, intimidant i auster, la nord del Cadí ens dóna la benvinguda amb suaus boscos de coníferes que de seguida es transformen en tarteres, senyal inequívoc de l’implacable efecte del fred, que estació rere estació esmicola els altius farallons. Uns metres a l’esquerra de la clàssica Anglada-Cerdà s’inicia la Berta, via de caràcter alpí, que s’eleva per la banda esquerra de la Roca de l’Ordiguer amb intuïció i lògica, oferint-nos elegants diedres, fissures i xemeneies, tot amanit amb la peculiar roca del Cadí, peatge obligat per gaudir d’aquesta suggerent escalada. La via es troba semi-equipada, havent de menester un bon joc de tascons, friends fins al #3 de Camalot i bagues (alguna de llarga).
Ambient sensacional arribant al cim de la Roca de l'Ordiguer
Ressenya de la via
- Via: Berta
- Zona: Cadí – Roca de l’Ordiguer
- Dificultat: V (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 345 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb pitons i espits. Caldrà reforçar alguna reunió
- Material: 12 cintes exprés, joc de tascons i friends fins al #3 de Camalot. Bagues, alguna de llarga
Aproximació:
Inici de la via ♠
Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que mena cap a la Canal de Cristall. Abans d’entrar a la canal ens desviem a la dreta fins a peu de via. Una rampa característica uns metres a l’esquerra de l’Anglada-Cerdà ens marca l’inici de la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Fissura del L2
L1(IV-)
La via s’inicia per una rampa característica uns metres a l’esquerra de l’Anglada-Cerdà. Resseguim la fissura per terreny fàcil fins que aquesta es redreça un xic i es converteix en diedre. Continuem uns metres fins arribar a un relleix on fem la primera reunió d’un pitó i un espit de primera generació. 35 metres, tirada neta.
L2(V)
Tercera tirada ♠
Iniciem el llarg anant a buscar la fissura vertical que ens queda a la dreta. Un primer pas potent (protegit per un clau) ens permet atènyer la fissura i seguir avançant, combinant tècnica de diedre amb algun encastament. Pel camí trobarem un parell de claus més i podrem emplaçar alguna peça si és menester. A l’alçada d’una petita lleixa sortim cap a l’esquerra i trobem la segona reunió de 3 espits. 20 metres, 3 claus.
L3(V)
Cinquena tirada ♠
Ataquem un curt mur i marxem en tendència a l’esquerra, per després tornar cap a la dreta, buscant sempre el terreny més assequible. Continuem uns metres per una zona descomposta fins trobar la reunió de 2 espits un metre per sobre d’un pi. 25 metres, 2 claus.
L4(IV)
En aquesta tirada avancem per terreny poc definit, superant ressalts i anant al tanto amb el rocam, bastant trencat durant tota la tirada. Reunió de dos pitons. 50 metres, tirada neta.
Sisena tirada
L5(IV-)
Aquesta tirada es pot unir amb la següent. Ataquem una mena d’esperó fàcil que ens mena a terreny totalment puzzle. Seguim amb cura en lleugera tendència cap a la dreta per continuar després cap a l’esquerra fins la reunió, de dos claus. Aquest llarg és el més exposat, encara que no és difícil, sí és molt complicat de protegir i la roca està molt trencada. 20 metres, tirada neta.
L6(IV+)
Setena tirada ♠
Tirada vertical, on anem a buscar un clau amunt i a l’esquerra visible des de la reunió. Seguim per una fissura, que es deixa protegir amb algun tascó i arribem finalment a un relleix on trobem la reunió de dos claus. 20 metres, 2 claus.
L7(IV)
Continuem per una fissura agraïda de protegir que es va decantant cap a la dreta. Anem enllaçant fissuretes en tendència a l’esquerra fins que arribem a una curta xemeneia que ens mena a un bon replà on trobem la reunió de 2 claus. 25 metres, tirada neta.
Diedre del L8
L8(V)
Seguim el replà cap a la dreta fins arribar al peu d’un magnífic diedre. Per atacar-lo haurem d’esquivar algunes ortigues, que ens faran fer acrobàcies. Un cop dins el diedre avancem fent algun encastament esporàdic. Quan el sostre ens barra el pas hem de flanquejar cap a l’esquerra, amb bona presa de mans. En aquest punt val la pena protegir el flanqueig del segon, donat que la reunió que ens trobarem, d’un clau i un pont de roca, no és a prova de bombes, tot i que hi podrem afegir algun friend. 30 metres, un clau i 2 pons de roca.
Aeri L9 ♠
L9(V)
Iniciem un llarg flanqueig, primer des-grimpant uns metres, per anar a buscar una rebava pels peus. Seguim cap a l’esquerra, amb ambient molt aeri fins que veiem uns claus que ens indiquen quan hem de tirar amunt. Segueixen uns metres d’escalada vertical per de seguida canviar de vessant, de nou amb molt ambient. Continuem amunt superant algun tram vertical fins arribar a situar-nos pràcticament a la vertical de la reunió anterior.
Inici del L10 ♠
Aquesta reunió s’ha de muntar aprofitant uns blocs. 40 metres, 5 claus.
L10(IV-)
Enfilem una curta xemeneia que ens mena a terreny molt trencat. Hem d’anar un pèl a la dreta i tirar per una xemeneia que fa una llastra amb la paret. Hi trobarem algun pas força atlètic i haurem de controlar la roca, un xic descomposta. Un cop en sortim seguim en tendència cap a la dreta, superem un curt esperonet i arribem a la reunió d’un espit i un parabolt.
Onzena tirada
Aquesta reunió és comuna amb l’Anglada-Cerdà. 45 metres, tirada neta.
L11(V)
Aquesta darrera tirada és compartida amb la via Anglada-Cerdà. Escalem una fissura estreta molt ben protegida. Seguim per un mur molt estètic, protegit amb un parell de pitons. Un cop superat encara ens restarà un darrer muret, de nou protegit per un clau. Un cop vençut aquest darrer escull arribem a una còmoda plataforma on muntem la darrera reunió (un parabolt). 35 metres, 6 pitons.
Recuperant el darrer llarg en un entorn magnífic ♠
Descens:
Des de la darrera reunió superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.
El que més m’ha agradat:
- Bona escalada en terreny d’aventura.
- Molt variada, amb diedres, fissures, xemeneies, flanquejos…
- Els passos més compromesos estan protegits.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió un xic precària i difícil de reforçar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són fiables. ATENCIÓ, GRAUS CLÀSSICS!!
13 Responses to “Berta a la Roca de l’Ordiguer”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
just ara mateix marxem a fer bivac per atacar-la demà! gràcies per la piada, ara, encara en tinc més ganes!
Gaudiu de la via… I expliqueu que us a semblat!!
Una bona ressenya, com sempre, d’una via mig oblidada, enhorabona! Veig que vau fer diverses tirades molt curtes pel mig, són empalmables?
Vist com va anar l’escalada jo només empalmaria la 5 amb la 6 o la 6 amb la 7. Les altres val la pena fer-les ja que via és bastant sinuosa, més de que aparenta amb la ressenya.
te bona pinta!! a veure si ens hi apropem!!! llestima de l’aproximació!! que son un parell d’horetes fins peu de paret!! tot i aixó la via i el grau tenen bona pinta!
Home Llorenç!! A mi no m’agrada caminar més del necessari, però amb una horeta ens vam plantar a peu de via, això sí, suant com porquets que fa pujada. Amb el grau al loro!! Que la via no és difícil però els graus són clàssics
Felicitats per l’escalada,
Jo només he fet l’Anglada i l’ambient que l’entorn dona a l’escalada és extraordinari
salut i a tibar
Has fet al meu lleial entendre, en la teva introducció del que és per a tu l’escalada al Cadí, una original i afinada descripció del que aporta aquest indret a les ànimes enfiladisses inquietes i cercadores d’indrets irrepetibles. El Cadí també és a més a més del que expliques un terreny adient per a entrenar-se per a escometre objectius en roques igualment trencadisses com ara els Écrins per exemple…, tot i que a vegades en alguns passatges particularment difícils i esmilocats de la serralada ceretana he pensat que era més aviat al revés…, que les roques putrefactes dels Écrins són un bon entrenament per a escalar després al Cadí!
Sigui com sigui, tot és relatiu, la qualitat de la roca, les dificultats al llarg del pas dels anys i els seus graus, el material necessari… Només l’ambient és inqüestionable, com has deixat ben palès en la teva introducció.
Per als qui demaneu si es poden ajustar les tirades, us envio a la ressenya original i a la revisió del seu origen contextualitzat, i allà podreu comparar alternatives. A la primera reunió hi havia uns burins antics que marxaven cap a l’esquerra, si no han caigut de vells crec recordar que se’n podia emprar algun més per a assegurar la reunió, tot i que també em sembla recordar que un amic ceretà de llarg i ric historial alpinístic rapelant des d’allà va arrencar-ne algun… Pareu-hi atenció en tot cas.
Finalment, per als qui les hagin completat amb celeritat i els quedin ganes d’emocions, en baixar de les vies de l’Ordiguer poden aprofitar per escometre les originals fissures de la via Castells-Barberà de la Roca Verda, que arrenquen de la mateixa canal del Cristall, una petita joia d’aquest particular terreny d’escalada.
http://joanjover.cat/ressenyes/?p=3018
L’enllaç en qüestió
Benvolgut Jordi, tot un luxe les teves apreciacions i recomanacions. Per mi escalar al Cadí també té quelcom d’emocional, de petit molts estius de campaments a Bastanist, veien la impressionant muralla i recordant les aventures que el meu pare explicava sobre escalades a la Roca Verda. Un racó mitificat als ulls d’un infant, amb una força i una contundència que no poden deixar indiferents les “ànimes enfiladisses”.
La via ens ha semblat molt guapa! tot i que exigent. Quan toques aquest tipus de roca, el grau no té importància, s’ha d’anar molt amb compte de no tirar res gaire gran avall. Tot i així haig de dir que ens vam equivocar al penúltim llarg i en comptes d’anar a la dreta del pi, vam anar per l’esquerra seguint un sistema de xemenies primer i diedres després amb roca no pas dolenta del tot, amb indicis d’alguna altra encigalada (un pitó força nou i un de força més vell més amunt, ah! i un espit tampoc molt vell a l’inici d’una mini placa sota una xemeneia amb un gran bloc encastat). Algu sap si és una variant ressenyada o una altra via? Al ser l’embut natural de molts desprendiments s’ha de vigilar on es fan les reunions perquè només el fregament de la corda fa caure pedres.
Tot i així, vam sortir amb dignitat!
Que bé que us agradés la via!! Nosaltres també vam dubtar una mica a la novena tirada, però tenia clar que havíem d’anar a parar a la reunió de l’Anglada i més o menys la situava veient la “torre” característica de l’Anglada-Cerdà… Potser és la tirada més perdedora de la via. Ara a repetir-ne més!
Bones escalades!!
http://www.estanacalbaste.com/pdfs/vies_cadi.pdf
Aquesta sortida de més a l’esquerra podria correspondre a la via Balboa-Renom, dedicada a la memòria del pilot d’helicòpter Eduardo Balboa i del bomber Bernat Renom que van morir el desembre de 1993 en estavellar-se l’helicòpter quan procedien a rescatar un muntanyenc francès accidentat, qui també va morir en l’accident. El seu company Carles Giralt, juntament amb en Ricard Parés els va dedicar aquesta via, que crec que no ha estat mai repetida, entre altres raons potser perquè amb l’única ressenya que es coneix, escessivament esquemàtica i indefinida i sense punts de referència recognoscibles, és difícil de sentir-se temptat d’anar-hi. Així doncs, els qui vau sortir més a l’esquerra podeu anar a la pàgina 26 en aquest enllaç de Cal Basté i consultar la ressenya que van elaborar aleshores, i dir-nos si creieu que vau resseguir alguna tirada d’aquesta via. En Carles Giralt i en Ricard Parés també han obert interessants vies mixtes al Cadí, i en Carles és coautor juntament amb en Xavi Cullell d’una molt bona guia de neu, mixte i gel de la serra del Cadí. Giralt, t’invoquem doncs des d’aquest espai intangible perquè et facis present i ens puguis esclarir aquest dubte que ha sorgit sobre els rocams del capdamunt de la Roca de l’Ordiguer.