Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret
La Iglesias-Torres-Casanovas guanya a cop d’expansió la superba aresta nord de la Boleta del Portell Estret, proa arrogant i absolutament vertical, frontera natural entre Frares i Agulles. Fa un temps es va restaurar la via per poder ser escalada en lliure, quedant un parabolt cada tres o quatre reblons antics. No obstant, si no tenim prou nivell per passar en lliure (6c+/7a+/6c/6b/6b+), podem optar per la versió clàssica (V/Ae), que tot i insinuar-se monòtona ens ofereix alguns passos emocionants sobre peces precàries (poques) que hi posen una mica de pebre a l’ascensió, amanit amb ambient de gran paret.
- Via: Iglesias-Torres-Casanovas
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts cada tres o quatre burins antics
- Material: 25 cintes exprés, algun cordino prim, 2 plaquetes recuperables i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de can Massana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de la dreta, que puja cap al Coll del Portell Estret; en un dels primers girs trobarem una clariana on comença la via.
Veure l’aproximació de la via amb Google-Maps
L1(V/Ae)
Actualment es pot entrar una quinzena de metres a l’esquerra de l’entrada original, que s’enfilava per la vira i anava en diagonal a per situar-se al centre de l’esperó (burins visibles). Per trobar l’entrada directa hem d’anar a buscar el centre de l’esperó, on es veuen els parabolts. Uns primers passos en lliure donen pas de seguida a l’artificial, que ja no abandonem fins la primera reunió. 25 metres.
L2(IV+/Ae)
Llarg íntegrament en artificial d’expansió amb una curta sortida en lliure (IV+) sobre bon cantell a mitja tirada. En aquesta llarg trobarem algun burí una mica perjudicat al que haurem de passar un cordino prim. La reunió és d’estreps; en aquest punt ja comença a haver-hi un bon ambient, envoltats de verticalitat per totes bandes. 35 metres.
L3(V/Ae)
Continuem amb la tònica d’artificial d’expansió. Al cap de poc de sortir de la reunió trobarem una panxeta que superem gràcies a un pitó clavat cap per avall seguit d’una pitonissa.
Si no ens en refiem tenim una sortida en lliure difícil fins atènyer el següent punt d’assegurança. Més amunt tenim alguna altra sortida (V) i just abans d’arribar a la reunió abandonem els estreps per atènyer-la en lliure fàcil (IV+). La reunió, al contrari que l’anterior és molt còmoda, sobre un gran topi que ens permet descansar els peus. 35 metres.
L4(V/Ae)
Iniciem la tirada en escalada lliure agraïda, sobre roca franca.
Poc a poc la paret es redreça fins convertir-se en un mur vertical. De seguida podem progressar en artificial fins que el mur comença a ajeure’s i podem sortir en lliure. Un cop assolim l’horitzontal caminem fins a mitja aresta on es troba la reunió. 40 metres.
L5(Ae)
Només ens restarà superar la bola somital, una quinzena de metres d’artificial d’expansió, per guanyar el cim. 15 metres.
Descens:
Un ràpel de 25 metres pel vessant sud. Des d’allí anem a buscar el Coll del Portell Estret i baixem fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Traçat elegant, amb bon ambient.
- Força segura, tot i alguna peça una mica perjudicada que li dona emoció.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona reunió incòmoda.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya










Sembla mentida el que aguanta aquesta ferralla. A mi em va agradar força, té molt d’ambient.
Felicitats
Bones Mingo! La via ha estat restaurada i tot i que hi ha força reblons originals també anem trobant peces noves. Una bona feina!
Home, doncs l’entrada original té el seu punt. Passar de la vira a la primera assegurança era un VI de l’època. Ara un bon 5è de decisió.
Un matís (dieu-me pere-punyetes): no estic d’acord amb això de “la via actualment comença…”; la via comença on sempre ha començat… Aquesta entrada deu ser una variant.
Ep, a banda de la nota toca-collons, moltes felicitats pel bloc; us ho curreu molt i ens és de gran utilitat.
Salut i bones escalades.
Tens raó en el matís (arreglat
), la via comença on sempre, però les llamineres expansions noves estan a l’entrada directa.
Bona via, bona escalada i millors companys, un coctel fantastic per un bon dia, amb jornades com aquestes seguirem uns quants anys mes arrossegant-nos per les parets.
Salut
Epa Martí!! L’endemà vaig dormir fins que em va començar a fer mal l’esquena!! Va ser una jornada ben aprofitada amb remuntada inclosa, sempre és un plaer escalar amb vosaltres. Aviam quan tornem a coincidir… Però millor fem una que hi hagi menys artificial i que doni temps de fer la cervesa
Ei companys,
La 4a reunió un “nyudro” impressionant, els dos espits estan expansionats sobre dos blocs infectes que poden marxar avall en qualsevol moment… Crec que es millor fer la reunió just a sota la bola final, a l’esquerre, en un grup de peces sobre bona roca. Crec que hi ha 3 reblons i 2 espits (com a mínim). La corda de 50 arriba justa!
Salut!
Osti Koki,
que “primmirat” que t’has tornat, creus que amb lo asfixiats que varem arribar ens varem donar compte!!,T’estas fent gran fa 25 anys no et ficxaves en aquestes “coses”