Griviola Bella al Montgròs

El voluminós i arrodonit Montgròs ens ofereix la seva millor versió a la rabassuda vessant est, encarada a la canal del Migdia, cor salvatge de Montserrat, on encara és possible passejar pel bosc original entre alzines i teixos. La Griviola Bella és la ruta natural per ascendir aquest vessant; una petita obra d’art que resseguint amb saviesa una evident canaleta esculpida a la roca ens condueix a l’ull del Montgròs, una enorme balma on reposar abans d’afrontar els tombats murs somitals. La via, atrevida i exigent, amb les assegurances emplaçades per escalar, obliga a donar la talla amb moviments elegants i variats, sempre sobre roca genial i de formes capritxoses.

El conglomerat montserratí pren tot el sentit a la Griviola Bella

Ressenya de la via

• Via: Griviola Bella
• Zona: Montserrat – Ecos
• Dificultat: 6a (MD+)
• Dificultat obligada: V+/6a
• Llargària: 250 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (restaurada l’any 2002)
• Material: 16 cintes exprés, una plaqueta recuperable, bagues per savines, joc de friends fins #1 de Camalot i joc de tricams
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Aproximació:

Inici de la via (♠)

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Maçana. A l’alçada de la Canal de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquesta a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim per la Canal del Migdia direcció sud. Hem de seguir baixant per la canal una bona estona fins que arribem a la balma del Montgròs, on una  pintada vermella sobre aquesta ens indica el desviament que hem de prendre. Continuem ara amb algun tram de corda fixa i més endavant amb intuïció per unes llengües de roca fins a peu de via (G.B. discretament gravat a la paret).

Inici del fantàstic segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’enfila per una canal evident sota el bosc penjat on fem la primera reunió. Aquesta tirada, tot i no ser difícil és delicada, donat que no ens podem assegurar amb garanties fins arribar a una alzina a mig llarg. Un cop encintat l’arbre continuem enfilant-nos en diedre fins l’alçada d’un parabolt que ens marca al punt on hem de passar a la paret de l’esquerra. Un flanqueig finet ens mena al bosc penjat; al tanto al recuperar al segon. 40 metres, un parabolt.

Final de la tercera tirada

L2(6a)

Llarg clau i que dóna sentit a la via: 50 metres de continuïtat sobre roca de primera. A l’inici ens enfrontem a un mur vertical de presa petita (possible en Ae). Al cap d’uns metres la presa es torna un pèl més generosa i la verticalitat afluixa lleugerament. Entrem aleshores a la característica canaleta esculpida on anirem progressant ara en diedre, ara un xic a la dreta, ara a l’esquerra, en una escalada que esdevé intrigant fins arribar a la reunió. Poc abans d’arribar a la role en trobarem una altre de vella que no cal fer. 50 metres, 15 parabolts.

L3(6a)

Inici del quart llarg

La sortida de la reunió esdevé el pas més difícil de la tirada, amb peus herbosos que no ajuden gens, no obstant és pot fer en A0 sense problemes. Tot seguit continuem per la canaleta, encintant un pont de roca i superant una petita panxeta abans d’arribar a la segona expansió del llarg; aquest tram és exposat i es fa difícil reforçar-lo mínimament. Un cop passat el bolt encara ens tocarà superar un curt tram difícil, on els còdols sembla que juguin a fet i amagar. 20 metres, 2 parabolts i un pont de roca.

L4(V+)

De la reunió sortim cap a la dreta per superar un curt mur ben protegit, de presa petita i moviments elegants que ens mena a un relleix on trobem una reunió antiga. Des d’aquest punt marxem lleugerament a la dreta, sempre cercant el camí més fàcil, per al cap d’uns metres tornar cap a la canaleta. L’escalada esdevé suaument exposada, però amb una mica de traça podrem col·locar un parell de bons friends. Uns metres abans d’arribar a la reunió trobarem un cap de burí. 40 metres, 2 parabolts, una reunió antiga i un cap de burí (preveure plaqueta).

L5(IV)

Cinquena tirada (♠)

Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta fins trobar una nova canalera, la qual enfilem sense miraments. L’escalada és agradable, sobre roca franca i de nou lleugerament exposada, ja que, com en la tirada anterior, podrem emplaçar algun friend o tricam, que ens asseguraran el llarg. 40 metres, tirada neta.

L6(III)

Tirada d’escassa dificultat i sense assegurances. Hem d’avançar sempre cercant el terreny més fàcil fins la següent reunió. 30 metres, tirada neta.

L7(III)

Inclinats darrers llargs

Llarg similar a l’anterior, on la paret s’ajeu definitivament per arribar a l’ample cim del Montgròs. No hi ha reunió. 30 metres, tirada neta.

Descens:

Des del cim del Montgròs marxem en direcció nord fins al coll que forma la Roca Plana dels Llamps. Prenem el corriol que baixa cap al nord; al cap d’una estona passarem pel peu de la Salamandra. Uns metres més avall trobarem un desviament, prenem el que va cap al nord i anem flanquejant per sota de les parets fins arribar a la Canal de Migdia. remuntem fins al Portell del Migdia i desfem el camí de l’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Ruta sensacional, carregada de lògica, sàviament equipada i respectuosament restaurada.
• Sengon llarg d’antologia.
• Roca de la bona.
• Entorn genial, tranquil·litat assegurada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Marc M.

Ful de Sac al Setrill

Via de caire esportiu, que copia fil per randa la massa propera Salvadó-Àlava però obviant l’exposició que caracteritza a aquesta; i com la Salvadó-Àlava  en tres llargs de corda ens plantem al cim del Setrill. La via és prou reeixida, no obstant sembla que es vulgui apropiar de l’elegància de la seva veïna, que serà sempre per dret propi la verdadera Aresta Brucs del Setrill.

Ressenya de la via

• Via: Ful de Sac
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Totalment equipada amb espits
• Material: 9 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Aproximació:

Primera tirada

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi seguim cap a la Canal Ample però de seguida ens desviem per una torrentera que baixa entre El Cap de Guerrer i La Màquina de Tren. Seguim amunt escassos minuts fins que a mà dreta se’ns presenta el conjunt del Broc i el Setrill. La nostra via comença uns metres a l’esquerra de la via Salvadó-Àlava.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a)

Primera tirada (♠)

El primer llarg és el més difícil de la via. Malgrat que la via s’inicia per roca molsosa degut a la situació obaga de la paret, superats els primers metres la qualitat de l’escalada millora espectacularment. Tot just en el punt on canvia la qualitat de la roca haurem de superar una panxa que ens mena davant un bonic mur de roca generosa i còdols cantelluts, que ens faran fer ziga-zagues cercant la seqüència correcta. 40 metres.

L2(V+)

Segon llarg (♠)

El pas clau de la segona tirada és una panxa que trobem a la segona meitat del llarg. Haurem de fer una petita tibada per guanyar-la, sempre sobre bons cantells mitjans. Un cop superada encara ens quedarà superar un curt tram vertical cap a la reunió, amb passos d’equilibri i sense mans. Al tanto aquests darrers metres la roca es un pèl llastrosa. 30metres.

L3(V+)

Uns metres senzills ens menen sota una nova panxa, molt bonica de superar també, aquesta amb presa petita.

Darrer llarg

Un cop passada la paret va perdent verticalitat ràpidament i les assegurances desapareixen. 40 metres.

Descens:

Desgrimpem uns metres pel vessant nord fins un arbre (bagues) d’on fem un ràpel fins el coll.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg mantingut, vertical i amb bona roca.
• Panxes divertides.
• Equipada amb aire entre assegurances.

El que no m’ha agradat tant:

• Massa aprop de la Salvadó-Àlava.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Emili R.

Anglada-Guillamon a la Trompa de l’Elefant

La Trompa és un dels monòlits més recorreguts de Montserrat; si ens hi fixem quasi sempre trobarem alguna cordada a la Boy-Roca o a la GEDE, els dos traçats més repetits de l’Agulla. En canvi a l’Anglada-Guillamon, discretament amagada, ombrívola i mirant al nord, difícilment hi farem cua. La via és un compendi d’escalada clàssica, amb una primera tirada on haurem de tibar de finura i un segon llarg senzillament genial, amb una bonica xemeneia i un tram d’artificial que ens va abocant al buit mentre guanya ambient. En definitiva, una via del tot recomanable, oberta per una de les cordades punteres de finals dels 50 i recentment respectuosament restaurada.

Ressenya de la via

• Via: Anglada -Guillamon
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: V+/A2 (MD)
• Dificultat obligada: V+/A2
• Llargària: 120 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via pràcticament equipada amb material divers. Reunions amb parabolts. El tram d’A2 té totes les peces col·locades.
• Material: 16 cintes exprés, Camalot #0.75, #1, joc de tascons, alguna baga per savines i un estrep. Preveure també algun cordino prim per si s’ha de substituir algun al tram d’artificial.
• Orientació: Nord
• Valoració: ****

Aproximació:

Impressionant perfil de la via

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins una nova bifurcació amb un corriol que es dirigeix a la Trompa de l’Elefant. El prenem i seguim cap a la canal de l’esquerra, que ascendeix fins el peu de via. Per arribar a la R0, que es troba en un característic bosc penjat haurem de fer un curt flanqueig de III, travessar el bosquet sense esgarrinxar-nos massa i muntar la reunió aprofitant una alzina.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Darrers metres de la primera tirada

Enfilem per la fissura que forma la Trompa, progressant mig en diedre, mig per la placa, segons demani la situació. Poc a poc el tema es va posant vertical fins que arribem a una alzina. Un cop encintada seguim amb passos d’equilibri i anem sortint un xic cap a la placa fins situar-nos a una petita balma. Seguim recte amunt fins arribar a un punt d’assegurança i des d’aquí flanquegem cap a la dreta, cercant el camí més lògic, per quan puguem, seguir de nou amunt fins la gran balma on muntem la reunió. 30 metres.

L2(A2/V+)

Últims metres del tram d'artificial

Iniciem la tirada atacant una xemeneia pregona; de seguida trobarem un tac on poder assegurar-nos. Anem una mica endins al principi fins arribar a l’alçada d’un còdol blanc característic. En aquest punt sortim enfora i continuem amunt, amb molt ambient. Trobarem un pitó i un altre tac abans d’arribar on originalment es feia la segona reunió. Seguim amunt, ara sortint enfora i abocant-nos al buit en un pas més impressionant que difícil, per seguir progressant mig encastat fins un clau. A partir d’aquest punt continuem en tècnica d’artificial. La progressió és senzilla, amb passos curts (excepte un just abans de sortir en lliure). Totes les peces es troben col·locades, tot i que val la pena anar-les comprovant. La sortida en lliure és fàcil i ens deixa directament a la tercera reunió. 40 metres.

L3(V)

Bonica darrera tirada

Sortim resseguint la fissura, amb uns primers passos d’equilibri. A la fissura trobarem un parell de pitons. L’escalada es va tornant cada cop més senzilla fins que arribem al final de l’escletxa. Flanquegem cap a l’esquerra sobre roca delicada i enfilem una darrera placa de roca deliciosa que ens mena directament al cim de la Trompa. 50 metres.

Descens:

Desgrimpem uns metres per la banda oest. Agafem una canal que ens deixa a unes rampes fàcils que ens menen fins al camí de Sant Salvador.

El que més m’ha agradat:

• Segon llarg sensacional, amb xemeneia espectacular i bon ambient a l’artifo.
• Bona ombra, ideal per dies calorosos.
• Ben restaurada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tomàquets d’Amagatotis a La Palleta

Absolutament deliciosa, Tomàquets d’Amagatotis ens descobreix el camí més lògic al cim de La Palleta i de pas gaudir d’una de les millors roques del migjorn montserratí. Restaurada amb parabolts, la via conté alguns trams lleugerament exposats, que es veuen compensats per l’exquisidesa del seu impecable rocam. En definitiva, una escalada excitant que demana solvència en el cinquè grau per poder gaudir-la de dalt a baix

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Tomàquets d’Amagatotis
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts, 2 ponts de roca i 3 claus
• Material: 10 cintes exprés. Poden ser útils alguns tascons i tricams, tot i que prescindibles
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Deixem el vehicle a la Vinya Nova  i prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Seguirem la pista fins arribar a un torrent. Prenem el torrent  que puja amunt fins que i s’endinsa a la canal que formen la Palleta i el Pollegó est. Al cap d’una estona trobarem unes cordes fixes que ens permeten arribar a la base de la paret.

Inici del L2 ♠

La via comença uns metres a la dreta d’una placa commemorativa (via Pere Segura) i just abans de la filera de parabolts de la Tuaregs. 45 minuts aproximadament.

Aproximació amb Google-Maps

L1(6a)

El pas clau de la via el trobem per atènyer la primera assegurança, una secció vertical, on hem de saber llegir la roca (podem suavitzar el tema amb un tricam rosa).

Darrers metres del segon llarg

La resta de la tirada segueix força mantinguda tot i que a mesura que anem guanyant metres la dificultat es torna més amable. La roca és sensacional, com a la resta de la via. 35 metres.

L2(V+)

La segona tirada és senzillament sublim, seguint la lògica en tot moment i descobrint els punts febles d’aquest extraordinari pany de paret. Quan al darrer tram del llarg les assegurances desapareixen marxem en lleugera tendència a la dreta, sempre cercant el pas més senzill; al cap d’uns metres, a un llavi, trobarem un pont de roca i uns metres més amunt un altre. Des del segon pont de roca marxem en diagonal a l’esquerra fins a la reunió. 40 metres.

Tercera tirada

L3(V+)

Iniciem el llarg anant a buscar l’expansió que veiem des de la reunió. Un cop encintada seguim escalant un mur de roca cantelluda fins atènyer la segona expansió del llarg, bastants metres més amunt. Aquest tram esdevé lleugerament exposat. Un cop xapada la segona (i darrera) expansió continuem per terreny inclinat fins a la reunió. Si ho creiem necessari, podrem auto-protegir-nos convenientment amb algun tricam, tascó o llaçant merlets. 35 metres.

Darrera tirada ♠

L4(V+)

La darrera tirada va a buscar una bona fissura que tenim a la dreta de la reunió. Haurem de fer una tibadeta per enfilar-nos-hi. Un cop a la fissura la progressió esdevé divertida i elegant. A la fissura hi trobem un clau a l’inici i un altre al final, a més admet bons tascons. Els darrers metres es converteixen en una agradable grimpada fins al cim de la Palleta. 20 metres.

Descens:

La via es troba equipada per rapelar. Nosaltres hem rapelat fins la segona reunió de la via Tuaregs (35 metres) i d’aquesta al terra (60 metres amb una mica de xiclet).

El que més m’ha agradat:

• Roca absolutament espaterrant.
• Línia genial, que sap trobar el punt feble en tot moment.
• Equipada per fer escalar.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Emili R.

L’Esperó dels Elfos a la Paret d’Escales

Potser la paret d’Escales no és de les més atractives amb la presència de la presa en un primer pla i la fressa de la carretera. No obstant, posseeix un rocam excepcional, que ràpidament ens fa oblidar tots aquests condicionants i ens permet gaudir d’una escalada en un ambient original, vigilada per l’atenta mirada dels omnipresents voltors. La via proposada és una molt bona presa de contacte amb la paret, de les més repetides, roca de primera, dificultat baixa i totalment equipada amb parabolts (menys el tercer llarg, on haurem de menester un discret joc de tascons).

Ressenya de la via

• Via: Esperó dels Elfos
• Zona: Escales
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 175 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts menys el tercer llarg.
• Material: 10 cintes exprés i un joc discret de tascons pel tercer llarg
• Orientació: Sud-oest
• Valoració: ***

Primera tirada

Aproximació:

Circulem per la carretera N-230 direcció Pont de Suert. Tot just passat Sopeira arribem a la presa d’Escales i aparquem a mà dreta. Creuem la presa caminant i a l’altre banda saltem la barana i flanquegem uns pocs metres (cordes fixes) fins arribar a les escales esculpides a la roca; baixem amb cura fins al peu de via.

Veure aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Segona tirada

La via s’inicia entre la Saca Molla i la Sobao Pasiego. Els primers metres són els més difícils, amb roca dinamitada, que fa que els primer pas sigui poc evident. De seguida però, la roca es torna excel·lent, la paret s’inclina i només hem de gaudir de les preses increïbles fins arribar a la primera reunió. 35 metres.

L2(V-)

Aquesta segona tirada és senzillament una delícia: roca al·lucinant generosa en preses, dificultat absolutament amable i aire entre assegurances per possar-hi una mica de pebre. 50 metres.

Darrrers metres del L3

L3(IV+)

Iniciem la tirada traçant una diagonal cap a l’esquerra que ens duu a una bona fissura que haurem d’equipar. Les dificultats continuen essent moderades i la fissura agraïda en quan a possibilitats de col·locar-hi peces, especialment tascons. Un cop la fissura es perd superem uns ressalts per arribar a la reunió, còmoda. 30 metres.

L4(V-)

Quart llarg

De nou un llarg força elegant, on navegarem per una placa prou vertical i mantinguda. Al principi seguirem una tènue fissura que al cap d’uns metres es difumina. Els passos més fins els trobem pocs metres abans d’arribar a la reunió. 35 metres.

L5(IV+)

Els primers metres són verticals i ben protegits, però de seguida la paret s’ajeu. En aquest punt haurem d’anar en tendència a l’esquerra fins arribar a la feixa on fem la darrera reunió. 25 metres.

Inici de la darrera tirada

Descens:

Caminem per la feixa cap a l’esquerra (nord) i entrem a un túnel. Baixem amb cura ajudats per unes estaques metàl·liques. Arribats a una bifurcació prenem el camí de l’esquerra, que en pocs metres ens mena a una nova bifurcació, de nou prenem l’esquerra i en pocs metres arribem a l’exterior. Muntem un ràpel que ens deixa a l’estrem dret de la presa, tot just per on abans hem saltat la tanca.

El que més m’ha agradat:

• Roca molt bona, generosa en preses de totes mides.
• Ben equipada.
• Molt ràpida, permetent fer-ne més d’una en la jornada.

El que no m’ha agradat tant:

• L’escalada esdevé una mica monòtona.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya