Ful de Sac al Setrill
Via de caire esportiu, que copia fil per randa la massa propera Salvadó-Àlava però obviant l’exposició que caracteritza a aquesta; i com la Salvadó-Àlava en tres llargs de corda ens plantem al cim del Setrill. La via és prou reeixida, no obstant sembla que es vulgui apropiar de l’elegància de la seva veïna, que serà sempre per dret propi la verdadera Aresta Brucs del Setrill.
Ressenya de la via
- Via: Ful de Sac
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Totalment equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi seguim cap a la Canal Ample però de seguida ens desviem per una torrentera que baixa entre El Cap de Guerrer i La Màquina de Tren. Seguim amunt escassos minuts fins que a mà dreta se’ns presenta el conjunt del Broc i el Setrill. La nostra via comença uns metres a l’esquerra de la via Salvadó-Àlava.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Primera tirada (♠)
El primer llarg és el més difícil de la via. Malgrat que la via s’inicia per roca molsosa degut a la situació obaga de la paret, superats els primers metres la qualitat de l’escalada millora espectacularment. Tot just en el punt on canvia la qualitat de la roca haurem de superar una panxa que ens mena davant un bonic mur de roca generosa i còdols cantelluts, que ens faran fer ziga-zagues cercant la seqüència correcta. 40 metres.
L2(V+)
Segon llarg (♠)
El pas clau de la segona tirada és una panxa que trobem a la segona meitat del llarg. Haurem de fer una petita tibada per guanyar-la, sempre sobre bons cantells mitjans. Un cop superada encara ens quedarà superar un curt tram vertical cap a la reunió, amb passos d’equilibri i sense mans. Al tanto aquests darrers metres la roca es un pèl llastrosa. 30metres.
L3(V+)
Uns metres senzills ens menen sota una nova panxa, molt bonica de superar també, aquesta amb presa petita.
Darrer llarg
Un cop passada la paret va perdent verticalitat ràpidament i les assegurances desapareixen. 40 metres.
Descens:
Desgrimpem uns metres pel vessant nord fins un arbre (bagues) d’on fem un ràpel fins el coll.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg mantingut, vertical i amb bona roca.
- Panxes divertides.
- Equipada amb aire entre assegurances.
El que no m’ha agradat tant:
- Massa aprop de la Salvadó-Àlava.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Emili R.
6 Responses to “Ful de Sac al Setrill”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Tu ho has dit, la versió friki de la Salvador – Alava. Jo he fet les dues, però la Ful de Sac la repeteixo de tant en tant… Serà perque no és tan a pelillo i es una vieta per disfrutar sense mals de cap.
Eo! Cadascun cerca el que li convé més en cada moment: grimpar sense mals de cap o anar concentrat, tot són opcions i l’una al costat de l’altre
Aquesta la vaig fer fa molts anys, aleshores tota de segon, ja toca tornar-hi.
És una bona opció, com diu l’amic Mauri una vieta per disfrutar!!
Fa una pila d’anys que la vam fer i no me’n recordo gens en canvi de la Salvador, que vas amb el culet més apretat si me’n recordo. Felicitats, vosaltres ho vam fer millor, no com nosaltres que vam arribar ben fosc.
És curiós com dues vies amb un traçat idèntic (de fet la Ful de Sac fins i tot és un pèl més difícil tècnicament), siguin tant diferents. Com una és una “vieta” sense mals de cap i l’altre una “VIA” amb majúscules, com una al cap d’un temps ni la recordes i l’atre queda gravada a foc… Quina ens apropa més a l’essència del que ha de ser escalar? Només un petit matís que ho canvia tot… 7 xapes menys.
Ah!! Vau arribar fosc, però no deuríeu ser els últims perquè quan nosaltres arribàvem a l’aparcament encara ens vam creuar amb uns que pujaven cap a Agulles!!!