Pirenaic a La Mòmia

La gran llastra de la Mòmia, resseguida a l’esquerra per la Haus i a la dreta per la Santacana encara reserva una altre escalada 100% clàssica: La Pirenaic; amb una versió combinada amable (V/A1) esdevé la més assequible de les tres. La via, al contrari que les seves arrogants veïnes evoluciona aprofitant unes estretes fissures que solquen la gran llastra pel bell mig esdevenint una escalada de gran bellesa i ambient aeri. Per sobre la llastra enllacem amb la Haus per gaudir dels agradables darrers llargs d’aquesta.

Ressenya de la via

• Via: Pirenaic
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: V+/A1 (MD)
• Dificultat obligada: V/A1
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb material divers, parcialment re-equipada amb parabolts per l’escalada lliure
• Material: 20 cintes, una plaqueta recuperable, cordinos prims per algunes plaques on no hi entren els mosquetons, joc discret de tascons i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Inici de la via

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.

Segona tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’inicia al mateix punt que la Santacana, però en aquest cas, en comptes de tirar recte amunt cap a la fissura ens enfilem a una alzina i encetem un flanqueig cap a l’esquerra aprofitant una mena de llavi. El pas clau el trobem al deixar el darrer punt d’assegurança, on amb finura haurem d’anar en diagonal fins arribar al relleix on fem la reunió. El pas és més delicat per al segon donat que una caiguda ens assegura un bon pèndol. 15 metres, un doble burí, un clau i un parabolt.

Tercer llarg

L2(A1/V)

Sortim fins situar-nos sota un marcat desplom i el superem en artificial. Pràcticament tota la tirada es pot fer amb pedal, però un cop superat el primer tram més dur val la pena intentar progressar en lliure, amb roca de primera. La tirada està equipada alternant assegurances antigues amb parabolts. Si volem progressar en escalada artificial haurem de preveure uns quants cordinos fins donat que hi ha unes quantes xapes que no podrem encintar directament ja que tenen el trau petit. La reunió és bastant penjada. 30 metres, 13 expansions, 9 claus i un pont de roca.

Final del L3

L3(Ae/V+)

La primera expansió la tenim a la dreta, no obstant si volem anar en lliure hem d’obviar-la i sortir per l’esquerra. Progressem per la placa fins arribar a una fissura on hi entra un bon tascó. A partir d’aquest punt l’escalada és en lliure, bàsicament en tècnica de diedre, molt elegant. Pel camí trobarem un cap de burí on hi podem posar una plaqueta. 25 metres i 11 expansions.

L4(V+)

Quarta tirada

Només sortir de la reunió trobem el pas clau del llarg per superar un desplom. Hi ha bona presa tot i que la roca s’ha d’acariciar. Amb una tibadeta superem el pas i continuem progressant pel diedre fins arribar sobre la gran llastra, on trobarem una reunió comuna amb la Haus-Estrems. 20 metres, 5 expansions.

L5(IV+)

Els llargs que resten ja pertanyen a la Haus-Estrems. Flanquegem per la vira cap a la dreta per atènyer la segona llastra, molt agraïda d’escalar.

Cinquena tirada

Un cop al final d’aquesta encara ens restaran una desena de metres per una tercera llastra, molt més fina i que convida sí o sí a superar-la en bavaresa. Just a sobre farem la reunió. 25 metres, 2 parabolts.

L6(IV-)

El darrer llarg i el més fàcil, però no per això menys bell. Ens elevem per una elegant placa (aquest cop hem sortit cap a l’esquerra) de còdols cantelluts que de seguida s’inclina i amb lògica cerquem el camí més evident fins al cim de La Mòmia. 30 metres, tirada neta.

Darrer llarg

Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest.

El que més m’ha agradat:

• La més assequible de les tres vies clàssiques d’aquest pany.
• Lògica i elegant, bon ambient assegurat.
• Poder tornar a gaudir dels amables llargs superiors de la Haus.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Fills del Vent a Canalda

Canalda, quasi dos kilòmetres de muralla conglomerada, mirador privilegiat sobre la comarca del Solsonès, paradigma d’escalada sincera, sense concessions. Ens apropem per primera volta a tastar la seva roca i escalada peculiar, amb respecte i humilitat; i ho fem  per la ruta més assequible, la preciosa Fills del Vent, on de manera amable se’ns presenten les qualitats de Canalda. L’esperit clàssic predomina, cercant la lògica en tot moment, serpentejant per allà on la paret es deixa. I en acabar la sensació d’haver escalat amb franquesa, tal com raja… Canalda ens ha enamorat, no tardarem a tornar-hi.

Paret de Canalda

Ressenya de la via

• Via: Fills del Vent
• Zona: Canalda
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 210 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb espits, burins, parabolts i claus. Al trams fàcils les assegurances són distants
• Material: 8 cintes exprés, els tascons poden ser útils, tot i que demanen una mica de traça
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primera tirada ♠

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar amb certa intuïció fins a peu de via (F gravada a l’inici).

Aproximació amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

La via s’inicia amb uns primers passos de posar-se bé per encintar la primera assegurança; la següent es veu lluny però entremig en trobarem una altre de mimetitzada a la roca. En aquesta tirada haurem de superar alguna panxeta, marca de la casa de Canalda. Ho farem sempre per on ens dugui la lògica que quasi mai serà la línia recta. 30 metres, 5 expansions, un clau i un pont de roca.

L2(V)

Tercera tirada ♠

La segona tirada segueix la tònica de l’anterior. Recorregut serpentejant amb superació d’alguna panxa, sempre amb moviments molt elegants. Quan la dificultat minva les assegurances desapareixen, però sempre en tindrem una aprop quan tinguem un pas més compromès. 30 metres, quatre expansions.

L3(V)

Aquest llarg és una mica més brut que els anteriors. Sortim de la reunió cap a la dreta per tornar a l’esquerra per allí on és més fàcil.

Quarta tirada

Una mica més amunt trobarem el pas clau del llarg, uns pocs metres pel costat d’una fissura on els peus prenen protagonisme. Després marxem cap a l’esquerra i entrem a un camps de gespa on podrem practicar herbatracció per arribar a la reunió, al peu d’una imponent placa.  40 metres, 3 expansions.

L4(V+)

Aquí la tònica de l’ascensió canvia, ja que ens tocarà escalar en placa i tibar d’alguna regleta a mig llarg.

Cinquena tirada ♠

Atenció els primers metres en no tocar una llastra que tenim a l’esquerra, precària i amb caiguda directa a la reunió. Un cop superada la placa marxem cap a la dreta per una mena de diedre diagonal fins la reunió. 30 metres, 6 expansions i un clau.

L5(V)

Sortim de la reunió amb un fotogènic i senzill flanqueig cap a la dreta. En un moment donat haurem de tirar amunt, més fàcil del que sembla (preses amagades!!), per de seguida continuar flanquejant per terreny més vegetal fins a la reunió, una mena de poltrona pètria des d’on podrem recuperar al company còmodament asseguts. 35 metres, 4 expansions.

Sisena tirada

L6(V+)

Marxem cap a l’esquerra i superem un llavi per després zigzaguejar fins arribar al tram clau del llarg. Ataquem unes panxes que tiren una mica enrere, però sempre amb presa boníssima, és tracta d’anar-se col·locant bé i de seguida arribem a una mena de curt diedre, amb presa de mà més escadussera però bona pels peus. Sortint del diedret arribem a la reunió. 30 metres, 4 expansions i un clau.

L7(6a+)

Darrer llarg ♠

Marxem un pèl a la dreta, enfilem unes panxes que superem fàcilment gràcies a les generoses gandes que amaguen i quedem sota el pas clau del llarg. Es tracta d’una panxa una mica més marcada protegida per dos expansions. Es tracta de bloquejar per poder fer un dinàmic sobre una banya molt evident que un cop fermada ens permetrà atènyer una altra bona presa i així pujar peus. Atenció als segons donat que per fer el pas haurem de des-xapar abans i si es falla el pèndol és important. Un cop superat el pas marxem cap a l’esquerra i superem un darrer tram vertical abans d’arribar a la darrera reunió. 20 metres, 3 expansions.

Descens:

Un cop a la darrera reunió, sortim cap a l’esquerra per superar un darrer ressalt de IV. Després marxem en direcció est amb intuïció i poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera. Una hora aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Escalada elegant, carregada de lògica.
• Equipada intel·ligentment, amb assegurances distants quan la dificultat minva.
• Excel·lent ressenya de l’Edu, talment com si duguéssim un local a la cordada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Roger F.

Santacana-Serrano-Araguz a La Mòmia

Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos. Un primer llarg d’off-widht salvatge dóna pas a una segona tirada de diedre absolutament mantingut. La cirereta la posem amb el primer llarg de la Serrano: una bavaresa desplomada rabiosa, que ens obligarà a prémer l’accelerador a fons si no volem quedar fosos. Un cop superat aquest llarg encara restaran unes elegants bavareses que ens menaran als darrers metres de la Haus.

Antològica primera tirada... Sobren les paraules

Ressenya de la via

• Via: Santacana-Serrano-Araguz
• Dificultat: 6b (ED-)
• Dificultat obligada: 6a+
• Llargària: 135 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts distants
• Material: 8 cintes exprés, una plaqueta recuperable, una baga savinera, joc de tascons i opcionalment  friend #4 o #5 de Camalot
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.

Primers metres del L2

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a+)

Primera tirada contundent, tota en OW menys els darrers metres abans d’arribar a la reunió. Enfilem la fissura ampla encastant espatlla i cama esquerra mentre cerquem preses de peu  i mà a la placa de la dreta. El tram clau el trobem entre la segona i la tercera expansió on les preses pel peu dret són més escadusseres i les haurem de buscar una mica més enfora. Reunió força còmoda. 30 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

Inici del L3

L2(6a)

Segona tirada mantinguda, avancem bàsicament en diedre fins arribar a l’arbre (preveure una baga per encintar-lo). El tram clau el trobem entre la tercera i la quarta expansió, on encastarem la part esquerra i ens anirem col·locant bé per progressar amb solvència. Des de la darrera xapa ens restaran uns metres fàcils fins la reunió. En aquest llarg podrem col·locar algun tascó i els friends grossos si ho creiem necessari. 35 metres, 4 parabolts.

Final del L3

L3(6b)

Sortim de la reunió en xemeneia fins arribar al primer punt d’assegurança; aleshores ataquem la bavaresa de manera decidida fins un arbre sec. Flanquegem lleugerament per la placa per situar-nos sota la següent assegurança i d’allí de nou en bavaresa, molt atlètica, amb molt cantell i que poc a poc afluixa fins la reunió. 25 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

L4(V+)

Darrer llarg

Des d’aquest punt les dificultats ja són història i només ens queda gaudir fins al cim. Marxem cap a l’esquerra i ataquem una nova bavaresa amb un pas d’entrada atlètic. Un cop superada aquesta llastra encara ens restarà una altra de curteta que ens mena a una reunió que ens saltem; seguim per la placa cercant el més fàcil fins al cim. 45 metres, un tac de fusta, un parabolt i una reunió intermèdia.

Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg (50 metres)  fins al peu del vessant nord-oest.

El que més m’ha agradat:

• Tots els llargs són de primera categoria, per degustar-los a foc lent!!
• Obligada però mai exposada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Dersu Uzala a la Paret de l’Esperança

A la banda sud-est del Pollegó del Mig apareix la Paret de l’Esperança, amb un desnivell gens menyspreable però d’aspecte discontinuu i herbós, regne de la cabra i el romaní. La Dersu Uzala intenta arribar al cim de la manera més digna possible donant com a resultat una via de tall clàssic, discontinua i poc interessant en general, on només es salva la fissura neta del tercer llarg i la variant del quart, sobre roca de la bona.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Dersu Uzala
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: V (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 230 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada excepte el tercer llarg
• Material: 10 cintes exprés, un joc de tascons i opcionalment algun friend mitjà
• Orientació: Sud-est
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Des de la Vinya Nova prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons (Actualment no és accessible amb vehicle). Deixarem el vehicle en algun dels espais que hi ha per aparcar i seguirem a peu fins arribar a un torrent.

Primer llarg

Prenem el torrent  que puja amunt i quan siguem a l’alçada de la paret marxem amb intuïció cap a l’esquerra fins arribar al peu de via. La via s’inicia al costat d’una alzina característica.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’inicia al costat d’una alzina. Hem d’enfilar una fissura característica que tira en diagonal a la dreta (no seguir uns parabolts lluents que marxen per una placa).

Inici del L2

De fet la fissura només la farem servir per si volem auto-assegurar-nos. Quan estem sota un desplom haurem de marxar cap a l’esquerra (expansió) i continuar per la placa, on trobarem els passos més complicats del llarg. Aquesta tirada la trobarem molt bruta de terra que baixa d’uns bosquets penjats que hi ha més amunt. 40 metres.

L2(IV+)

Superem un ressalt vertical que ens mena a un relleix.

Fissura del L3

Ataquem un altre curt mur inclinat i des de la darrera expansió marxem en diagonal a la dreta cap a un muret aparentment descompost; el superem (ben assegurat amb bolts) i arribem a un bosquet on fem reunió. 35 metres.

L3(V)

Sens dubte la tirada més interessant de la via. Sortim per la dreta i escalem una bona fissura neta que podrem amanir al gust. Més amunt la fissura es dilueix i apareix alguna expansió. La reunió la trobarem sota el sostre característic. 25 metres.

L4(V)

Quarta tirada ♠

La via original marxa flanquejant cap a l’esquerra, no obstant nosaltres hem optat per la variant, a priori més interessant. Així doncs, tal com sortim de la reunió cap a l’esquerra enfilem un bonic mur amb bona presa i ben protegit per un parell d’expansions; quan aquest ajeu marxem en lleugera tendència a la dreta cercant la lògica. En aquest tram les assegurances pràcticament desapareixen però la dificultat és baixa i podrem assegurar-nos al gust. La roca en aquest llarg és força bona. 50 metres.

L5(IV+)

Cinquena tirada

Des de la reunió marxem en diagonal a l’esquerra travessant una canalota per retrobar la línia original. Un cop a l’altra banda de la canal enfilem un bonic mur molt assegurat que ens  fa anar en lleugera tendència a la dreta fins la reunió. 45 metres.

L6(IV+)

Tirada bastant indefinida que busca arribar al cim de la manera més digna marxant sempre en lleugera tendència a la dreta. 35 metres.

Darrera tirada

Descens:

Rapelant (doble corda de 60). Des de la darrera reunió fem un ràpel a una reunió que hi ha més a la dreta i uns metres més avall de la nostra R-5. Atenció al recuperar la corda, hi ha una mena de diedre a dalt de tot d’allò més punyetero. D’aquesta reunió rapelem fins la R-4. De la R-4 a la R-2 i de la R-2 al terra. Atenció amb les pedres!!

El que més m’ha agradat:

• Bonica fissura del tercer llarg, fàcil i divertida.
• Variant de la quarta tirada amb bona roca.

El que no m’ha agradat tant:

• Dos primers llargs molt bruts de terra; desagradable!
• Discontinua.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Foto Marc M.

Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc

Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció per quan tinguem que estar a casa per dinar.

Enfilant cap a peu de via

Ressenya de la via

• Via: Francesc Sardans Fàbregas
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: 6a+ (D)
• Dificultat obligada: IV+/Ae
• Llargària: 85 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Material: Via totalment equipada amb parabolts i claus
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via (6Q gravat a l’inici).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Inici del L2

L1(V)

La via s’inicia amb un parell de passos de diedre fins atènyer el primer clau; un cop encintat marxem cap a la placa de presa petita, que ens demanarà un bon treball de peus. Els metres més fins estan molt equipats i no són gens obligats. Poc a poc la dificultat minva i les expansions desapareixen fins a la primera reunió. 25 metres, un clau i 5 parabolts.

L2(V)

Interessant L3

Sortim de la reunió fent un curt flanqueig a la dreta per atènyer un muret vertical, de nou molt ben protegit. Aquí la presa és més generosa, per contra no és 100% fiable i haurem de tractar els còdols delicadament. De seguida arribem a un replà on trobarem la segona reunió. 15 metres, 4 parabolts.

L3(6a+)

Aquesta tirada és el que dóna interès a la via. S’inicia per un diedre poc marcat, sempre ben protegit, on haurem de treballar amb els peus i tenir intuïció per trobar les bones preses, que hi són. Superat el primer tram marxem per terreny fàcil un pèl a la dreta.

Darrera tirada

Quan encintem la següent expansió continuem per la dreta d’aquesta, per terreny un xic desplomat fins xapar la següent, aleshores tenim un pas llarg cap a l’esquerra (anirem trobant bons forats). Un cop encintada la tercera xapa marxem en tendència a la dreta (forats) i de seguida la paret ajeu. Només ens caldrà superar un darrer llavi per arribar a la tercera reunió. 35 metres, 6 parabolts, dos claus i un pont de roca.

L4(IV+)

La darrera tirada enllaça amb l’Aresta Brucs, es tracta d’un llarg curt i des-equipat amb roca exquisida. 10 metres, tirada neta.

Descens:

Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Interessant tercera tirada.
• Via per quan no es té gaire temps o per dies insegurs.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya