Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc

Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció per quan tinguem que estar a casa per dinar.

Enfilant cap a peu de via

Ressenya de la via

• Via: Francesc Sardans Fàbregas
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: 6a+ (D)
• Dificultat obligada: IV+/Ae
• Llargària: 85 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Material: Via totalment equipada amb parabolts i claus
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via (6Q gravat a l’inici).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Inici del L2

L1(V)

La via s’inicia amb un parell de passos de diedre fins atènyer el primer clau; un cop encintat marxem cap a la placa de presa petita, que ens demanarà un bon treball de peus. Els metres més fins estan molt equipats i no són gens obligats. Poc a poc la dificultat minva i les expansions desapareixen fins a la primera reunió. 25 metres, un clau i 5 parabolts.

L2(V)

Interessant L3

Sortim de la reunió fent un curt flanqueig a la dreta per atènyer un muret vertical, de nou molt ben protegit. Aquí la presa és més generosa, per contra no és 100% fiable i haurem de tractar els còdols delicadament. De seguida arribem a un replà on trobarem la segona reunió. 15 metres, 4 parabolts.

L3(6a+)

Aquesta tirada és el que dóna interès a la via. S’inicia per un diedre poc marcat, sempre ben protegit, on haurem de treballar amb els peus i tenir intuïció per trobar les bones preses, que hi són. Superat el primer tram marxem per terreny fàcil un pèl a la dreta.

Darrera tirada

Quan encintem la següent expansió continuem per la dreta d’aquesta, per terreny un xic desplomat fins xapar la següent, aleshores tenim un pas llarg cap a l’esquerra (anirem trobant bons forats). Un cop encintada la tercera xapa marxem en tendència a la dreta (forats) i de seguida la paret ajeu. Només ens caldrà superar un darrer llavi per arribar a la tercera reunió. 35 metres, 6 parabolts, dos claus i un pont de roca.

L4(IV+)

La darrera tirada enllaça amb l’Aresta Brucs, es tracta d’un llarg curt i des-equipat amb roca exquisida. 10 metres, tirada neta.

Descens:

Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Interessant tercera tirada.
• Via per quan no es té gaire temps o per dies insegurs.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya