Santacana-Serrano-Araguz a La Mòmia

Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos. Un primer llarg d’off-widht salvatge dóna pas a una segona tirada de diedre absolutament mantingut. La cirereta la posem amb el primer llarg de la Serrano: una bavaresa desplomada rabiosa, que ens obligarà a prémer l’accelerador a fons si no volem quedar fosos. Un cop superat aquest llarg encara restaran unes elegants bavareses que ens menaran als darrers metres de la Haus.

Antològica primera tirada... Sobren les paraules

Ressenya de la via

• Via: Santacana-Serrano-Araguz
• Dificultat: 6b (ED-)
• Dificultat obligada: 6a+
• Llargària: 135 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts distants
• Material: 8 cintes exprés, una plaqueta recuperable, una baga savinera, joc de tascons i opcionalment  friend #4 o #5 de Camalot
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.

Primers metres del L2

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a+)

Primera tirada contundent, tota en OW menys els darrers metres abans d’arribar a la reunió. Enfilem la fissura ampla encastant espatlla i cama esquerra mentre cerquem preses de peu  i mà a la placa de la dreta. El tram clau el trobem entre la segona i la tercera expansió on les preses pel peu dret són més escadusseres i les haurem de buscar una mica més enfora. Reunió força còmoda. 30 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

Inici del L3

L2(6a)

Segona tirada mantinguda, avancem bàsicament en diedre fins arribar a l’arbre (preveure una baga per encintar-lo). El tram clau el trobem entre la tercera i la quarta expansió, on encastarem la part esquerra i ens anirem col·locant bé per progressar amb solvència. Des de la darrera xapa ens restaran uns metres fàcils fins la reunió. En aquest llarg podrem col·locar algun tascó i els friends grossos si ho creiem necessari. 35 metres, 4 parabolts.

Final del L3

L3(6b)

Sortim de la reunió en xemeneia fins arribar al primer punt d’assegurança; aleshores ataquem la bavaresa de manera decidida fins un arbre sec. Flanquegem lleugerament per la placa per situar-nos sota la següent assegurança i d’allí de nou en bavaresa, molt atlètica, amb molt cantell i que poc a poc afluixa fins la reunió. 25 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

L4(V+)

Darrer llarg

Des d’aquest punt les dificultats ja són història i només ens queda gaudir fins al cim. Marxem cap a l’esquerra i ataquem una nova bavaresa amb un pas d’entrada atlètic. Un cop superada aquesta llastra encara ens restarà una altra de curteta que ens mena a una reunió que ens saltem; seguim per la placa cercant el més fàcil fins al cim. 45 metres, un tac de fusta, un parabolt i una reunió intermèdia.

Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg (50 metres)  fins al peu del vessant nord-oest.

El que més m’ha agradat:

• Tots els llargs són de primera categoria, per degustar-los a foc lent!!
• Obligada però mai exposada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya