Integral Normal-Joe Pinto a la Paret del Pont
Segurament la modesta Normal de la Paret del Pont ha estat una de les primeres vies per molts escaladors de ponent. Dues tirades senzilles i amb roca més bona del que pugui deixar entreveure una primera ullada són prou al·licient per repetir aquesta tranquil·la via, que pot servir per completar un dia d’escalada a Sant Llorenç. La tirada de la Joe Pinto hi afegeix un toc de picant i ens permet escalar uns metres més acabant d’arrodonir l’itinerai.
Ressenya de la via
- Via: Integral Normal-Joe Pinto
- Zona: Sant Llorenç de Montgai- Paret del Pont
- Dificultat: 6a+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i espits
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç i aparquem el vehicle just abans de creuar el pont. Les vies es troben a la paret de davant. Només haurem de creuar el pont i enfilar-nos fins la feixa i tirar cap a l’esquerra fins localitzar el peu de via, una trentena de metres a l’esquerra de la Neura.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segona tirada
L1(IV+)
La primera tirada és una agradable escalada en placa, amb roca millor del que pugui semblar a primera ullada. La reunió la muntem en un còmode relleix. 35 metres.
L2(V-)
Sortim de la reunió cap a la dreta per després continuar recte amunt. La màxima dificultat de la tirada la trobem a l’hora d’enfilar una pnaxeta, que superem fàcilment mercès a les preses agraïdes. Fem la reunió a una feixa. 20 metres.
L3(6a+)
Darrera tirada
Aquesta tirada és la més exigent tècnicament del recorregut. Concentra les dificultats als primers metres, on primer haurem de superar un curt tram balmat que ens deixa sobre un llavi; un cop al damunt d’aquest haurem d’atacar un altre tram desplomat (no anar a la dreta, variant), on tocarà tibar sobre bones regletes fins sortir a terreny més amable. Fins a la reunió ens restarà un agradable tram de placa amb bona roca. 25 metres.
Descens:
Amb doble corda de 60 un ràpel fins a peu de via; sinó rapelant des de les reunions (totes equipades amb anella).
El que més m’ha agradat:
- Molt ràpida, ideal per arrodonir el dia o per quan el temps es presenta molt insegur.
- Bona roca, tot i les aparences.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
Goma 2 sortint per la Normal a La Monja
Els Alts Frares és un d’aquells racons on de tant en tant ve de gust perdre-s’hi per fruir de la contemplació sense presses, relaxant-nos entre les seves insinuants agulles, que de cap manera ens deixen indiferents. Proposem aquesta combinació de vies per guanyar el cim de la Monja amb una escalada 100% en lliure, de dificultat moderada que ens permet gaudir del voluminós vessant sud, rabassut, assolejat i amable per acabar amb uns elegants metres per la cara nord, carregats de la història del camí dels pioners.
El cor dels Frares Encantats excita la imaginació amb les seves formes quasi humanes
Ressenya de la via
- Via: Goma 2 sortint per la Normal
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: La Goma 2 està totalment equipada amb parabolts distants en algun punt. La Normal té un espit uns metres per sobre de la reunió.
- Material: 6 cintes exprés i un friend del tipus Camalot #04 pel darrer llarg de la Normal
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Abans d’arribar al pas del Príncep i estant més o menys a l’alçada de la Monja prenem un corriol que puja cap al Lloro (marques blaves). El seguim i uns 100 metres després de passar el coll entre el Dit Xic i el Dit ens desviem a mà esquerra. De seguida arribem a una canal molt estreta que descendim en oposició i que ens mena al peu del vessant sud del Talp (contrafort de la Monja). Només hem de vorejar-ho cap a l’oest i seguir fins el peu del vessant sud de la Monja; just abans d’arribar-hi potser ens tocarà grimpar per alguna curta llengua de roca que ens surti al pas.
Segon llarg
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV-)
La via s’inicia a l’esquerra d’una llengua terrosa, per una placa vertical. No obstant nosaltres hem entrat per la llengua, fins uns arbres on podem muntar la R0. Des d’aquest punt podem atènyer la primera peça d’assegurança sense dificultats i seguir per terreny inclinat fins arribar a la primera reunió, molt còmoda. 20 metres, 3 parabolts.
L2(IV+)
Arribant a la 3a reunió
La segona tirada va a buscar una mena de canaleta esculpida a la roca. Es tracta s’una tirada de placa de dificultat moderada, on la principal complicació rau en la consistència de la roca, aparentment sòlida però que haurem d’anar tantejant, obligant-nos a escalar amb finura i elegància. 35 metres, 4 parabolts.
L3(IV+)
Iniciem el llarg i de seguida superem un curt tram més aviat vertical i de presa generosa que de seguida va perdent verticalitat fins arribar a la reunió caminant més que grimpant; aquesta es troba tot just davant el voluminós cap de la Monja. 40 metres, 2 parabolts.
Darrera tirada
L4(IV)
Originalment la via guanya el cim pel darrer llarg de l’Anglada-Vergés; una altra opció és marxar un pèl a l’esquerra i fer el darrer llarg de la Josep Rigol Romeu. Nosaltres hem preferit anar a buscar la darrera tirada de la via Normal aconseguint un itinerari 100% en lliure i amb una dificultat molt moderada. Així doncs per anar a buscar la via Normal haurem de flanquejar per la part dreta del cap. El flanqueig el podem protegir si volem amb algun friend. Muntem la reunió a un arbre. 20 metres, tirada neta.
L5(V)
La Paula recuperant el darrer llarg
Aquesta darrera tirada és realment bonica. Sortim en diagonal per anar a caçar un espit i des d’aquest punt progressem sempre buscant el pas més fàcil per terreny vertical i de presa generosa. Uns metres abans d’arribar al cim podem aprofitar una fissura horitzontal per protegir-nos i encarar amb seguretat els darrers metres, verticals i de presa més menuda. 15 metres, un espit.
Descens:
Un ràpel de 30 metres per la cara nord.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable, ideal per gaudir del sol i la soledat d’aquest racó tant especial del Serrat.
- Totes les reunions extremadament còmodes.
- Darrer llarg de la Normal deliciós.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que en general la roca és de bona qualitat al ser una via poc repetida no està sanejada, així que haurem d’extremar les precaucions a l’hora de progressar.
Neura a la Paret del Pont
Al marge dels sectors més concorreguts de Sant Llorenç la Paret del Pont resta mig oblidada i passa per discreta a un inevitable segon pla. Tot i així, aquest pany conté un bon grapat de vies més aviat curtes, moltes mig o des-equipades, que intenten amortitzar aquest rocam barreja de conglomerat i calcari d’una qualitat prou acceptable malgrat l’aspecte poc engrescador. La via proposada ressegueix fil per randa una fissura diagonal durant la primera tirada, per continuar al segon llarg per un bonic esperó de roca agraïda. Nosaltres estirem l’ascensió una tirada més anant a buscar el darrer llarg de la Integral Pim-Pam, que ens deixa a la part més alta d’aquesta peculiar paret.
Les ombres i les humitats a l'hora baixa de Sant Llorenç
Ressenya de la via
- Via: Neura
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret del Pont
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres + 40 de la Integral Pim-Pam
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada amb espits al primer llarg i parabolts al segon
- Material: 6 cintes exprés i un joc discret de tascons
- Orientació: Sud-est
- Valoració: **
Primer llarg ♠
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç i aparquem el vehicle just abans de creuar el pont. Les vies es troben a la paret de davant. Només haurem de creuar el pont i enfilar-nos fins la feixa on comença la via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V)
Per situar el peu de via identificarem una fissura diagonal cap a l’esquerra que a mig camí té una savina grossa. Hem de progressar per la fissura, amb bona presa però controlant l’estat del rocam. L’escletxa es deixa equipar molt bé amb tascons. Pel camí anirem trobant algun espit que assegura la tirada. La reunió la fem a una còmoda feixa. 45 metres, 3 espits.
L2(V)
Iniciem la tirada marxant cap a l’esquerra i ens enfilem per una mena de micro-xemeneia amb un pas d’oposició, per de seguida marxar a buscar l’esperó de roca franca i escalada agraïda fins arribar al capdamunt, on muntem la segona reunió. 35 metres, 6 parabolts.
Darrer llarg ♠
L3(IV)
Continuem cap a la dreta per terreny fàcil però descompost per anar a buscar un petit esperonet per on passa el darrer llarg de la Integral Integral Pim-Pam i que ens mena al capdamunt d’aquesta modesta paret. 40 metres, un parabolt.
Descens:
Anem a buscar el coll i des d’allí baixem pel terreny més evident fins arribar a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada prou digna.
- La fissura del primer llarg admet tota mena de peces.
El que no m’ha agradat tant:
- Al primer llarg la roca s’ha de tractar amb tacte, comprovant bé les preses.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Roger F.
Tuaregs a La Palleta
Tot just a la dreta de l’encantadora Tomàquets d’Amagatotis s’enfila la Tuaregs, rèplica descafeïnada de la primera; quatre tirades molt similars a la Tomàquets que comparteixen l’extraordinària roca de la Palleta però amb un abús d’expansions que li resta l’encant que conserva intacte la seva veïna. Oblidem l’exposició, descuidem el compromís i dediquem-nos a gaudir d’aquest fabulós rocam on només ens haurem de preocupar de portar prou cintes al boudrier per poder xapar el següent parabolt, que mai serà massa lluny.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.
Ressenya de la via
- Via: Tuaregs
- Zona: Montserrat – Vinya Nova
- Dificultat: 6a+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun pont de roca i un pitó
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Deixem el vehicle a la Vinya Nova i prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Seguirem la pista fins arribar a un torrent. Prenem el torrent que puja amunt fins que i s’endinsa a la canal que formen la Palleta i el Pollegó est. Al cap d’una estona trobarem unes cordes fixes que ens permeten arribar a la base de la paret. Caminem per la base i passem per sota una placa commemorativa (via Pere Segura). Continuem cap a la dreta, passem la Tomàquets i tot just a la dreta comença la Tuaregs. 45 minuts aproximadament.
Segona tirada ♠
L1(6a)
Les dues primeres tirades són de característiques molt similars, verticals, roca exquisida i ben cosidetes per no patir ni mica ni gens. El pas clau d’aquest primer llarg el trobem tot just a l’inici, una curta secció de 6a amb un emplaçament del segon parabolt del tot desafortunat, la roca et duu naturalment cap a l’esquerra i el parabolt està a la dreta (és el que té equipar des dels estreps?). Un cop superat aquest pas un xic més complexe la resta del llarg continua mantingut en V amb algun pas puntual una mica més picantó. 35 metres, 13 parabolts i un pont de roca.
L2(V+)
Inici del L3
La segona tirada és fins i tot més bonica que la primera, mantinguda en V, vertical i amb roca de la bona de la Palleta: còdols cantelluts, cigronets, forats de totes mides… També continua la tònica del “chapa y sigue” diluint definitivament qualsevol vestigi d’exposició. 40 metres, 12 parabolts.
L3(IV+)
La tirada s’inicia vertical en tendència a la dreta per de seguida perdre verticalitat i marxar descaradament cap a l’esquerra, tornant-se a redreçar lleugerament i ara sí, amb les assegurances més distanciades. Superat aquest curt tram vertical arribem per terreny amable a tercera reunió, tot just a la dreta de la reunió de la Tomàquets. 35 metres, 3 parabolts, un clau i un pont de roca.
Darrera tirada
L4(6a+)
El llarg s’inicia superant un desplom amb presa evident on l’envergadura ajuda bastant. Són dos passos gens obligats (es poden superar en A0). Un cop guanyat aquest tram encara ens restaran uns pocs metres de V amb roca genial abans que la paret es vagi rendint fins arribar al cim de la roca. 20 metres, 3 parabolts.
Descens:
Rapelant per la mateixa via. Amb cordes de 60 un ràpel fins la segona reunió i un altre fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Divertida, amb els dos primers llargs mantinguts.
- Roca genial.
- La més fàcil de la Palleta.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada als dos primers llargs, posant-li aigua al vi… Una llàstima perquè amb una mica menys de ferro quedaria una línia igualment segura i amb una mica més de caràcter.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Angèlica T.
Josep, Elena i Oriol al Trident
A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la paret i trobem la bellesa dels moviments francs. Menció especial per les dues darreres tirades, variades i atlètiques, colofó per una assenyada via que mai serà massa freqüentada. L’itinerari és troba semi-equipat amb parabolts i només ens caldrà un discret joc de friends fins a #1 de Camalot per acabar de completar la protecció.
El serrat alt s'eleva majestuós sobre el bosc i les boires baixes
Ressenya de la via
- Via: Josep, Elena i Oriol
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins a #1 de Camalot i alguna baga
- orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primers metres
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximàdament un quilòmetre després trobarem un aparcament, més o menys a l’alçada del Trident.
Segona tirada
Des del cotxe l’aproximació és evident i la fem de manera intuïtiva a través del bosc. Per localitzar el peu de via busquem un pitó amb una baga molt vissible (de la via Brucs). La nostra comença uns metres més a l’esquerra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Com a referència per trobar el peu de via hem de fixar-nos en un petit esperó al costat d’una canal arbrada, la via comença entre l’esmentat esperó i la canal (parabolt visible).
La Paula desmuntant el tercer llarg
La via s’enfila aprofitant un petit diedre (roca delicada) amb uns passos bonics per atlètics. A la part més dreta trobarem un parell de bolts que protegeixen perfectament la situació. Un cop superat aquest primer tram seguim per terreny fàcil fins encarar un bonic mur amb roca compacta, de nou ben protegit per dues expansions. Els passos tornen a ser bonics i demanen una bona col·locació. Superat el mur arribem a una còmoda lleixa on muntem reunió. 45 metres, 4 parabolts.
L2(IV+)
Inici del tercer llarg
Sortim recte amunt a caçar un parabolt visible des de la reunió, aquests metres abans d’arribar a l’expansió demanen certa cura, donat que la roca s’ha de mimar. Un cop encintada l’assegurança iniciem un elegant flanqueig cap a l’esquerra que ens mena a una sèrie de curts ressalts que superem anant en lleugera tendència a l’esquerra i que ens menen a una darrera panxa (protegida per una expansió) que guanyem amb un bonic moviment atlètic sobre bona presa i que ens deixa a un nou relleix on fem la segona reunió. 25 metres, 3 parabolts.
L3(V)
Inici del L4
Sortim de la reunió cap a la dreta i superem uns ressalts verticals que ens menen sota un sostre, on trobem una expansió. Tirem recte amunt amb un pas sobre presa petita per superar una bona panxa i seguidament anem a caçar una fissura horitzontal que ens soluciona el pas (tot plegat potser més de V com marca la ressenya i un pèl expo ja que en cas de caiguda piquem contra la lleixa). Marxem horitzontalment una mica a la dreta i encarem un tram un xic indefinit sobre roca trencadissa però fàcil, anant en diagonal a l’esquerra. Arribem davant un mur, protegit per una expansió i progressem fins a la reunió, al costat d’una gran savina; pel camí trobem un pont de roca. 35 metres, 3 parabolts i un pont de roca.
L4(V+)
Darrers metres de la quarta tirada
Sens dubte, juntament amb el cinquè els llargs més bonics i exigents de la via, que per sí sols justifiquen l’ascensió. Iniciem el llarg escalant una elegant placa on ens tocarà serpentejar per anar trobant el pas més lògic. Aquesta placa ens deixa sota un sostre que salvem flanquejant cap a la dreta. Encarem aleshores un tram fissurat lleugerament desplomat però amb molt bona presa. Continuem després per un diedre més aviat tècnic amb un pas força obligat a la meitat (més 6a que V+). Un cop guanyat aquest tram continuem uns metres aprofitant una fissura estreta que ens permet fer algun pas en bavaresa abans de marxar cap a la placa i arribar a la reunió. 35 metres, 6 parabolts.
L5(V+)
Darrera tirada
Escalem uns primers metres drets i amb bona presa fins que podem iniciar un bonic flanqueig cap a la dreta (una bona presa lateral ens ajudarà) seguim un pèl més a la dreta per seguir pel fil de l’esperó en escalada aèria fins que, ràpidament, la verticalitat disminueix. Encara ens restaran uns quants metres sobre unes agradables plaques inclinades abans d’arribar a la darrera reunió. 30 metres, 5 parabolts.
Descens:
Continuem caminant cap al nord per guanyar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra. 50 minuts aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Escalada molt ben trobada.
- Quarta i cinquena tirades de categoria.
- Tranquil·litat assegurada.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram amb roca a controlar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció graus ajustats!!
Últims comentaris