Josep, Elena i Oriol al Trident

A la dreta  dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la paret i trobem la bellesa dels moviments francs. Menció especial per les dues darreres tirades, variades i atlètiques, colofó per una assenyada via que mai serà massa freqüentada. L’itinerari és troba semi-equipat amb parabolts i només ens caldrà un discret joc de friends fins a #1 de Camalot per acabar de completar la protecció.

El serrat alt s'eleva majestuós sobre el bosc i les boires baixes

Ressenya de la via

• Via: Josep, Elena i Oriol
• Zona: Àger – Serrat Alt
• Dificultat: V+ (MD+)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 170 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via semi-equipada amb parabolts
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins a #1 de Camalot i alguna baga
• orientació: Sud
• Valoració: ***

Aproximació:

Primers metres

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximàdament un quilòmetre després trobarem un aparcament, més o menys a l’alçada del Trident.

Segona tirada

Des del cotxe l’aproximació és evident i la fem de manera intuïtiva a través del bosc. Per localitzar el peu de via busquem un pitó amb una baga molt vissible (de la via Brucs). La nostra comença uns metres més a l’esquerra.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Com a referència per trobar el peu de via hem de fixar-nos en un petit esperó al costat d’una canal arbrada, la via comença entre l’esmentat esperó i la canal (parabolt visible).

La Paula desmuntant el tercer llarg

La via s’enfila aprofitant un petit diedre (roca delicada) amb uns passos bonics per atlètics. A la part més dreta trobarem un parell de bolts que protegeixen perfectament la situació. Un cop superat aquest primer tram seguim per terreny fàcil fins encarar un bonic mur amb roca compacta, de nou ben protegit per dues expansions. Els passos tornen a ser bonics i demanen una bona col·locació. Superat el mur arribem a una còmoda lleixa on muntem reunió. 45 metres, 4 parabolts.

L2(IV+)

Inici del tercer llarg

Sortim recte amunt a caçar un parabolt visible des de la reunió, aquests metres abans d’arribar a l’expansió demanen certa cura, donat que la roca s’ha de mimar. Un cop encintada l’assegurança iniciem un elegant flanqueig cap a l’esquerra que ens mena a una sèrie de curts ressalts que superem anant en lleugera tendència a l’esquerra i que ens menen a una darrera panxa (protegida per una expansió) que guanyem amb un bonic moviment atlètic sobre bona presa i que ens deixa a un nou relleix on fem la segona reunió. 25 metres, 3 parabolts.

L3(V)

Inici del L4

Sortim de la reunió cap a la dreta i superem uns ressalts verticals que ens menen sota un sostre, on trobem una expansió. Tirem recte amunt amb un pas sobre presa petita per superar una bona panxa i seguidament anem a caçar una fissura horitzontal que ens soluciona el pas (tot plegat potser més de V com marca la ressenya i un pèl expo ja que en cas de caiguda piquem contra la lleixa). Marxem horitzontalment una mica a la dreta i encarem un tram un xic indefinit sobre roca trencadissa però fàcil, anant en diagonal a l’esquerra. Arribem davant un mur, protegit per una expansió i progressem fins a la reunió, al costat d’una gran savina; pel camí trobem un pont de roca. 35 metres, 3 parabolts i un pont de roca.

L4(V+)

Darrers metres de la quarta tirada

Sens dubte, juntament amb el cinquè els llargs més bonics i exigents de la via, que per sí sols justifiquen l’ascensió. Iniciem el llarg escalant una elegant placa on ens tocarà serpentejar per anar trobant el pas més lògic. Aquesta placa ens deixa sota un sostre que salvem flanquejant cap a la dreta. Encarem aleshores un tram fissurat lleugerament desplomat però amb molt bona presa. Continuem després per un diedre més aviat tècnic amb un pas força obligat a la meitat (més 6a que V+). Un cop guanyat aquest tram continuem uns metres aprofitant una fissura estreta que ens permet fer algun pas en bavaresa abans de marxar cap a la placa i arribar a la reunió. 35 metres, 6 parabolts.

L5(V+)

Darrera tirada

Escalem uns primers metres drets i amb bona presa fins que podem iniciar un bonic flanqueig cap a la dreta (una bona presa lateral ens ajudarà) seguim un pèl més a la dreta per seguir pel fil de l’esperó en escalada aèria fins que, ràpidament, la verticalitat disminueix. Encara ens restaran uns quants metres sobre unes agradables plaques inclinades abans d’arribar a la darrera reunió. 30 metres, 5 parabolts.

Descens:

Continuem  caminant cap al nord per guanyar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra. 50 minuts aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Escalada molt ben trobada.
• Quarta i cinquena tirades de categoria.
• Tranquil·litat assegurada.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun tram amb roca a controlar.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Atenció graus ajustats!!