Maneras de Vivir a Busa
Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia de quasi una cinquantena de metres, seguida d’un aeri flanqueig que ens mena al peu d’un bonic diedre i la sorprenent, per preciosa, sortida al pla de Busa, són motius més que suficients… La roca a voltes fràgil només una excusa per qui no està disposat a jugar amb les regles que imposa aquesta exquisida raconada.
Muralla assolellada, el vessant sud de Busa esdevé l'hàbitat perfecte dels voltors i els grimpaires més romàntics
Ressenya de la via
- Via: Maneras de Vivir
- Zona: Serra de Busa
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V/A0
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i algun clau
- Material: 14 cintes exprés, Camalot #0.5 i un joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Segona tirada
Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins arribar al peu de la nostra via (llastra adossada característica).
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Tercer llarg
Ens enfilem una quinzena de metres per la xemeneia fins arribar a un bon replà on muntem la reunió. És possible empalmar aquest llarg amb el següent. 15 metres.
L2(V)
Continuem xemeneia amunt, a voltes més ampla, a voltes un xic més estreta, però fàcil i agradable d’escalar fins sortir al capdamunt de la llastra on trobem la segona reunió. La tirada està ben assegurada amb espits i parabolts. 30 metres
L3(6a)
Quart llarg
Marxem a l’esquerra en flanqueig aeri i ben assegurat per de seguida tirar recte amunt un parell de metres per placa vertical encara més ben assegurada que ens mena a un petit relleix on muntem la tercera reunió. 15 metres.
L4(V)
Ens enfilem per un bonic diedre, sempre amb una bona fissura a mà per si volem augmentar la protecció en algun punt. La tirada és vertical i sobre generosos còdols, que haurem de tractar amb carinyo, que no tots són a prova de bomba.
Cinquena tirada
Poc abans d’arribar a la reunió haurem de marxar per la placa de la dreta per evitar un tram amb roca trencada i després obliquar a l’esquerra fins la role. 40 metres.
L5(V)
Marxem en diagonal a l’esquerra cercant sempre el camí més fàcil i la roca més franca. Trobarem un parell de murets més verticals i bonics d’escalar. A la reunió es troba el pot de registre. 25 metres.
L6(V)
Darrer llarg
Anem a buscar un diedre, de nou bonic però una mica herbat. Quan aquest s’acaba encara ens restaran uns pocs metres amb roca delicada abans de sortir al pla. Un cop a dalt marxem uns metres a la dreta per trobar la instal·lació de ràpel on muntem la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la mateixa via o bé caminant; en aquest cas marxem cap a l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; i al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Via molt ben trobada, variada i assequible, que ens permet guanyar aquest esvelt espadat totalment en lliure.
- Preciosa xemeneia a l’inici de la via, divertida i gens angoixant.
- Tercer llarg, aeri i amb bon ambient.
Bikini al Serrat dels Monjos
De totes les vies del Serrat dels Monjos la Bikini és potser la més rodona, amb un inici exigent, que fa de filtre, i un sensacional darrer llarg amb un diedre atlètic i vertical, colofó perfecte per aquest atractiu itinerari. La via, amb marca Ballart-Parera, és tota una declaració d’intencions, on haurem de posar-hi morro en més d’un punt, però que per contra ens regala sensacions difícils de trobar en altres vies.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Bikini
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6b (ED-)
- Dificultat obligada: 6a/A0
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons, una baga per savines. Tricams útils
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.
Primer llarg
Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, situada entre l’Alta Fidelitat i la Comix.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+)
Els primers metres de es desenvolupen sobre plaques de presa petita i escalada de finura. Arribar a la tercera expansió és el pas clau de la via (6a obligat).
Inici del L2
Un cop superat el segon espit i estant dempeus sobre un llavi característic podem col·locar un tricam negre a caldo en un forat a la dreta (que ens ajudarà a calmar el coco). Un cop superada aquesta primera columna l’escalada esdevé més tranquil·la fins arribar a la reunió. 45 metres, 4 espits i un clau.
L2(6a)
Superem un primer esperonet i marxem cap a la dreta fins situar-nos al peu d’un diedre.
Tercer llarg
Ens enfilem per aquest fins que tinguem l’espit a l’alçada de la panxa i aleshores flanquegem cap a l’esquerra sense manies; en aquest punt la roca és molt bona i dóna confiança fins arribar al següent espit (una caiguda abans de cosir-lo ens assegura picar al terra i un pèndul curiós). Continuem per la placa i ja més suau fins a la reunió. 45 metres, 4 espits.
L3(IV+)
Tirada de transició per anar a buscar el diedre final. En algun punt haurem de controlar la roca. A l’alçada del tercer espit hem de marxar a la dreta a buscar la reunió. 45 metres, 3 espits.
L4(6b)
Darrer llarg
Sens dubte el millor llarg de la via i un dels millors diedres del sector. Els primers metres es desenvolupen per placa d’escalada fina. La màxima dificultat es concentra entre el segon i el tercer espit (possible A0). Un cop entrem al diedre només ens queda xalar fins a dalt. La fissura admet de tot i a més trobarem un friend encastat. Al tanto amb el primer espit del diedre força tocat. Un cop arribem a la segona expansió del diedre hem de marxar cap a la dreta a buscar la darrera reunió. 30 metres, 5 espits i un friend encastat.
Descens:
Des de la reunió grimpem uns metres i marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Diedre del quart llarg de cinc estrelles, vertical, atlètic i amb presa generosa.
- Via mantinguda per ser al Serrat dels Monjos.
- Bona roca en general.
- Ràpida, possible combinar-la amb la Comix o la Picnic i fer una jornada complerta per la zona.
El que no m’ha agradat tant:
- El penúltim espit del darrer llarg està força tocat.
Directa Estel a Canalda
Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda. La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La Directa Estel és una altre petita joia que ens llegà l’Ignasi Cisa, preciosa escalada, atlètica i lleial a l’estil de l’indret.
Des de Canalda, Sant Llorenç i Montserrat s'intueixen com illes a la deriva
Ressenya de la via
- Via: Directa Estel
- Zona: Canalda
- Dificultat: 6b/Ae (MD)
- Dificultat obligada: 6a/Ae
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb burins en bastant bon estat excepte algun. Reunions reforçades
- Material: 6 cintes exprés, un tricam rosa o similar per reforçar el primer burí del segon llarg
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i al cap d’uns metres ens desviem per una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Un cop a peu de paret continuem cap a l’oest fins al peu de via (espit arran de terra).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg ♠
L1(6b)
El peu de via es evident, donat que trobarem un espit arran de camí. Les dificultats de la primera tirada venen concentrades en dues panxes. La primera, molt potent, on haurem de pujar peus mentre bloquegem de preses no tot el grans que voldríem; el pas es troba protegit per dues expansions. Tot seguit haurem d’afrontar una altra panxa, amb millor presa i de moviments elegants. 35 metres, 6 expansions més la de peu de via.
Tercera tirada
L2(V+)
La segona tirada s’inicia amb una altra bonica panxa molt atlètica. No obstant, abans d’atacar-la val la pena reforçar la primera assegurança, molt atrotinada. Nosaltres hem fet servir un tricam rosa quedant a caldo a un forat just sota el burí. Un cop reforçada cop de gas i cap amunt!! 35 metres, 4 expansions.
L3(6a)
Quart llarg ♠
Tirada preciosa i molt ben trobada. Marxem un pèl a la dreta per situar-nos a un magnífic esperó, vertical i amb presa molt bona, sempre seguint la lògica. La tirada és mantinguda però es fa curta per bonica. 30 metres, 5 expansions.
L4(V+)
Ens enfilem a un marcat llavi i marxem cap a l’esquerra, cercant el camí més fàcil i superant ressalts fins situar-nos davant una altra panxa.
Quarta tirada
Per superar-la ho farem un pèl a l’esquerra de l’expansió. Un cop sobre el llavi encarem un nou mur vertical, protegit amb un parell d’expansions, que ens deixa sobre un altre relleix i davant d’una darrera panxa, fàcil però un xic exposada. 30 metres, 4 expansions.
L5(V+)
Hem de marxar molt a l’esquerra per enfilar-nos a la paret i flanquejar llavors cap a la dreta, a caçar el primer burí. Continuem en lleuger flanc fins el segon burí i encara marxem un pèl a la dreta per escalar per l’esperó uns metres fins però amb bona roca. 25 metres, 2 burins.
Cinquena tirada
L6(6a/Ae)
En aquesta reunió trobarem el pot de registre, val la pena seure una estona i gaudir del paisatge. Ens resta un curt mur, amb una entrada dreta i un flanqueig rar. Sobre la segona expansió fem un pas d’artificial per sortir al mur amb equilibri i presa molt petita fins un llavi. Encara ens resta un curt tram de 6a protegit per un parell de burins que ens mena directament al bosc somital. Nosaltres hem travessat la franja de boixos i hem continuat fins un bon pi on muntem la reunió. 15 metres d’escalada més 10 per la boixera, 4 burins.
Darrer llarg ♠
Descens:
marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Passos atlètics de gran bellesa.
- Tercer llarg absolutament preciós.
- Entorn genial.
El que no m’ha agradat tant:
- La colla de motoristes fent enduro pel peu de via… Lamentable.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Peus Negres a Busa
No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i més assequibles del sector), la sorprenent, per ben trobada, Peus Negres. Un divertit diedre a equipar dóna pas a dues saboroses tirades de placa vertical, mantigudes i amb bona roca, que recorda a estones l’excel·lent rocam del migjorn Montserratí… Tota una descoberta.
Amb l'hora baixa tot pren sentit
Ressenya de la via
- Via: Peus Negres
- Zona: Serra de Busa
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Alt al primer llarg i baix a la resta
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts excepte el primer llarg, on haurem d’equipar una magnífica fissura.
- Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de tascons i/o excèntrics més aviat grans i l’alien groc.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per la pista fins que arribem a una esplanada i des d’allí enfilem cap a la paret (fites). Per trobar el peu de via només cal fixar-nos en el marcat diedre característic rematat per un sostre.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6b)
Segona tirada
Els primers metres de la via transcorren per un divertit diedre, amb una fissura absolutament generosa que ens permet anar assegurant-nos a discreció. Un cop marxem a l’esquerra tenim uns passos de finura que ens menen a una nova fissura que escup lleugerament. Aquest tram es pot fer en artificial usant primer un camalot #2 per arribar al tercer bolt i un alien groc per atènyer el pont de roca. Des del pont de roca només ens restarà una fàcil grimpada fins la reunió. 30 metres, 3 parabolts, un pitó i un pont de roca.
L2(6a+)
La sortida de la reunió és tècnica i ens demanarà col·locació. Els primers metres són poc evidents, tenint que lluitar amb la dificultat tècnica i la discreció de la roca. De seguida però, sortim a la placa i el panorama canvia radicalment, amb un rocam sòlid i generós en cantells fins a la reunió. 30 metres, 5 parabolts i 4 claus.
L3(6b)
Darrers metres del tercer llarg
Aquesta tercera tirada val per si sola una visita. Ens trobem davant una placa vertical farcida de grans còdols i generosos forats que ens permeten progressar amb solvència. A mitja tirada es troba el pas clau, una panxa marcada que podem superar en A0 sense problemes. La part superior del llarg és menys vertical però es troba esquitxada per clapes de molsa que compliquen l’escalada. 40 metres, 18 parabolts.
L4(IV)
Tirada de tràmit que només val la pena si volem sortir al Pla de Busa. Si no la fem ens estalviarem el primer ràpel. 30 metres, 3 parabolts.
Descens:
Rapelant la via: un ràpel de 20 metres fins la R3, un de 30 fins la R2 i un de 50 fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via variada tot i la seva curta longitud.
- Roca molt bona en general.
- Ràpida, bona opció per una tarda d’estiu…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Matarrates al Serrat de les Garrigoses
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la via, amb tres tirades que evolucionen per canals i ressalts d’escàs interès. Recentment en Koki Gassiot amb l’ajut d’alguns companys ha re-equipat l’itinerari pel gaudi del personal, deixant les reunions muntades (rapelables) i afegint alguna peça allà on la ruta es fa més perdedora.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
Ressenya de la via
- Via: Matarrates
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 310 metres
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus; reunions preparades per rapelar
- Material: 13 cintes expres, Camalot #2 i #3 i un petit joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí, just a la dreta de la via Hot Dog; (sageta pintada tènuement i expansions visibles).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Primera tirada ♠
La via comença al peu del camí, fàcil d’identificar donat que es troba escassos metres a la dreta de la Hot Dog. Els primers metres transcorren per un elegant diedre, vertical, amb bona roca i força equipat. Arribem a un relleix on hi ha una reunió opcional (parabolt + 2 burins). Continuem amunt, ens enfilem a una placa i seguim recte fins trobar la reunió. 45 metres, 13 parabolts.
L2(IV)
A la segona tirada flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar una canal; abans però haurem de travessar una zona vegetal un pèl precària. Un cop a la canal seguim per terreny fàcil fins a la segona reunió. 45 metres, un parabolt.
L3(II)
Cinquena tirada
Seguim canal amunt fins arribar a la feixa que creua el Serrat. La reunió es troba un pèl a la dreta. 45 metres, tirada neta.
L4(III)
Marxem cap a la dreta i ens enfilem per una sèrie de ressalts (pitó visible). Seguim per terreny indefinit prenent com a referència el sostre vermell característic que domina el sector; la reunió es troba a la vertical del sostre i abans d’abastar-la haurem de fer una curta grimpada. Aquesta tirada es fa a l’ensamble. 80 metres, un clau.
L5(V)
Sisena tirada ♠
Ens enfilem per l’esperó, on de seguida podrem col·locar un Camalot #2. Continuem recte amunt per després obliquar cap a a l’esquerra seguint una fissura. La reunió la fem sota el sostre. 40 metres, 2 parabolts i 2 claus.
L6(IV)
Creuem sota el sostre flanquejant cap a la dreta amb passos d’adherència. Seguim a la dreta fins arribar a una mena de canal i pugem cap a l’esquerra on hi ha la reunió. 20 metres, un clau.
L7(V)
Sisena tirada
Marxem cap a la dreta per la canal i al cap d’uns metres ens enfilem a la paret de l’esquerra per situar-nos al peu de l’esperó final, que es redreça per de seguida perdre inclinació fins al cim. 45 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i anem a trobar la canal principal del Serrat de les garrigoses. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna des-grimpada fins una fita.
Darrera tirada
De la fita seguim cap a l’oest i de seguida trobem una corda fixa que ens mena a un corriol poc fresat que ens deixa al costat de les Coves del Salnitre. També podem rapelar la via o bé anar a buscar els ràpels de l’Aranya.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, elegant i amb bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
- part central sense cap interès, fàcil i descomposta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
Últims comentaris