Matarrates al Serrat de les Garrigoses
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la via, amb tres tirades que evolucionen per canals i ressalts d’escàs interès. Recentment en Koki Gassiot amb l’ajut d’alguns companys ha re-equipat l’itinerari pel gaudi del personal, deixant les reunions muntades (rapelables) i afegint alguna peça allà on la ruta es fa més perdedora.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
Ressenya de la via
- Via: Matarrates
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 310 metres
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus; reunions preparades per rapelar
- Material: 13 cintes expres, Camalot #2 i #3 i un petit joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí, just a la dreta de la via Hot Dog; (sageta pintada tènuement i expansions visibles).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Primera tirada ♠
La via comença al peu del camí, fàcil d’identificar donat que es troba escassos metres a la dreta de la Hot Dog. Els primers metres transcorren per un elegant diedre, vertical, amb bona roca i força equipat. Arribem a un relleix on hi ha una reunió opcional (parabolt + 2 burins). Continuem amunt, ens enfilem a una placa i seguim recte fins trobar la reunió. 45 metres, 13 parabolts.
L2(IV)
A la segona tirada flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar una canal; abans però haurem de travessar una zona vegetal un pèl precària. Un cop a la canal seguim per terreny fàcil fins a la segona reunió. 45 metres, un parabolt.
L3(II)
Cinquena tirada
Seguim canal amunt fins arribar a la feixa que creua el Serrat. La reunió es troba un pèl a la dreta. 45 metres, tirada neta.
L4(III)
Marxem cap a la dreta i ens enfilem per una sèrie de ressalts (pitó visible). Seguim per terreny indefinit prenent com a referència el sostre vermell característic que domina el sector; la reunió es troba a la vertical del sostre i abans d’abastar-la haurem de fer una curta grimpada. Aquesta tirada es fa a l’ensamble. 80 metres, un clau.
L5(V)
Sisena tirada ♠
Ens enfilem per l’esperó, on de seguida podrem col·locar un Camalot #2. Continuem recte amunt per després obliquar cap a a l’esquerra seguint una fissura. La reunió la fem sota el sostre. 40 metres, 2 parabolts i 2 claus.
L6(IV)
Creuem sota el sostre flanquejant cap a la dreta amb passos d’adherència. Seguim a la dreta fins arribar a una mena de canal i pugem cap a l’esquerra on hi ha la reunió. 20 metres, un clau.
L7(V)
Sisena tirada
Marxem cap a la dreta per la canal i al cap d’uns metres ens enfilem a la paret de l’esquerra per situar-nos al peu de l’esperó final, que es redreça per de seguida perdre inclinació fins al cim. 45 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i anem a trobar la canal principal del Serrat de les garrigoses. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna des-grimpada fins una fita.
Darrera tirada
De la fita seguim cap a l’oest i de seguida trobem una corda fixa que ens mena a un corriol poc fresat que ens deixa al costat de les Coves del Salnitre. També podem rapelar la via o bé anar a buscar els ràpels de l’Aranya.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, elegant i amb bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
- part central sense cap interès, fàcil i descomposta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
9 Responses to “Matarrates al Serrat de les Garrigoses”
Deixa un comentari
Bloc de blocs d’escaladors catalans
- MONTSERRAT Collbató "via mal pas" i La Codolosa "via any de traspàs"
- loro+penjatk1chorizo: L'AGULLA FINA DELS NAPS DE BAIX
- Rotpunkt & Holds: Novedades para rokodromo.com y Climbing Dyreco
- Cingle de la Llum. Camarasa
- Rotpunkt & Holds: Psyco Art Holds Brush
- MONTSERRAT, SERRAT DELS TUDONS, Via RAÒ DE SER
- EQUIPADORS OPEN BLOC: NURIA SERRA - CHAPTER 2
- Gel al torrent de cal Beteta, Saldes.
- KORDA'S A L'OPEN BLOC
- lorohotrock: ABELLA DE LA CONCA
Últims comentaris
 | Polanski on Joan Enric Farreny a la Paret … |
 | Aniol on Peque Mantecas a la Roca … |
 | Eduard on Directa al Cilindre |
| Directa al Cilindre,… on Directa al Cilindre | |
 | jumpering on Directa al Cilindre |
Ei! Amb qui vas fer l’ascenció?
Què tal l’estrenada del requipament? Espero que ho passessiu bé. La via es “xula” si saps a lo que vas: escalada fàcil en terreny d’aventura amb trams de roca mediocre: més “rollo” alpinístic que esportiu…
Per cert: si no n’has xurimangat cap el 5è llarg hi ha d’haver 3 pitons: una U superllarga, un plà i un semi V de les que fei el Juaquin per abandonar…
Eo!! Vaig anar-hi amb un company de Masnou
i sempre ens ho passem bé, que és el que més ens agrada!!
Això que dius de xoriçar claus, hehehe! La veritat és que només en vam veure dos 8)
La via la qualificaria “per col·leccionistes montserratins incondicionals tot terreny amb gust per lo cutre!!”
Una via que sembla divertida, tot i que per les fotos, el sisè llarg, l’slab es veu prou finot, és IV? sembla mentida.
Ep Jaume!! Les perspectives són enganyoses, el pla pica fa l’efecte que sigui qui sap lo, però l’slab no passa de IV.
La via bastant fluixeta… Em va recordar en certa manera la “Planetes Transparents”.
Ei aquesta la vaig fer ja fa temps, recordo el flanqueig de dalt molt espectacular, una via d’aventura autèntica on cal anar cercant l’itinerari.
Eo Joan!! Encara segueix essent una via d’aventura, anar buscant el camí. Ara però, amb reunions muntades i rapelables.
Records!!
aquesta no l’he fet pas, però em recorda a la via Insubmissió a Monjos. Tret d’un parell de llargs macos, la resta és matoller i recordo un flanqueig molt exposat al darrer llarg, abans de desembocar a una canal. No la recomano excepte a aquests “montserratins tot terreny” que ens agrada perquè sí!
L’altre dia fent la via dels 172 anys veia el Satèl·lit de la via Planetes transparents, què tal és? Per l’estil? Em sembla que a aquest sector hi ha les quatre clàssiques i la resta són jabalinades! Però espero equivocar-me! Salut i motivació!
Aquesta via la vam començar a obrir ja fa 30 anys i vam haber de deixar-ho entre altres coses perque ens faltava experiència i sobretot material, quant vam acavar els burins i els claus que duiem ens vam veure obligats a deixar-ho, ens vam anar a obrir allà, perqué ens feia vergonya que ens veiés algú ja que erem uns novatos,coses de la joventut i l’inconsciència.
La vaig repetir fa uns anys, al veure-la en unes ressenyes de l’Armand i em vaig fer creus del que haviem fet amb bota grossa i amb la corda lligada “en cadireta”. ah!! coses del passat.
Gràcies per acavar-la (només conec al Sergi Parcerisas dels que ho van fer) i per que continui viva .
Osti Eduard V.!! Quina notícia! Finalment s’ha resolt el misteri dels primers buirins i sabem qui ho va començar!!!! Em pensava que moriria sense saber-ho. Realment ens ho varem passar molt bé a la 1a amb en Sergi i en Joan (llàstima que ja no hi sigui). Espero que qui repeteixi la via la gaudeixi com ho varem fer fa naltros fa anys. Al final tot se sap! Era l’última peça del “puzzle”. El primer llarg… E. Viana i cia! En el requipament varem intenta deixar-lo el més fidel possible a l’original!
K.