Maneras de Vivir a Busa

 Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia de quasi una cinquantena de metres, seguida d’un aeri flanqueig que ens mena al peu d’un bonic diedre i la sorprenent, per preciosa, sortida al pla de Busa, són motius més que suficients… La roca a voltes fràgil només una excusa per qui no està disposat a jugar amb les regles que imposa aquesta exquisida raconada.

Muralla assolellada, el vessant sud de Busa esdevé l'hàbitat perfecte dels voltors i els grimpaires més romàntics

Ressenya de la via

• Via: Maneras de Vivir
• Zona: Serra de Busa
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V/A0
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i algun clau
• Material: 14 cintes exprés, Camalot #0.5 i un joc de tascons
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Aproximació:

Segona tirada

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins arribar al peu de la nostra via (llastra adossada característica).

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)

Tercer llarg

Ens enfilem una quinzena de metres per la xemeneia fins arribar a un bon replà on muntem la reunió. És possible empalmar aquest llarg amb el següent. 15 metres.

L2(V)

Continuem xemeneia amunt, a voltes més ampla, a voltes un xic més estreta, però fàcil i agradable d’escalar fins sortir al capdamunt de la llastra on trobem la segona reunió. La tirada està ben assegurada amb espits i parabolts. 30 metres

L3(6a)

Quart llarg

Marxem a l’esquerra en flanqueig aeri i ben assegurat per de seguida tirar recte amunt un parell de metres per placa vertical encara més ben assegurada que ens mena a un petit relleix on muntem la tercera reunió. 15 metres.

L4(V)

Ens enfilem per un bonic diedre, sempre amb una bona fissura a mà per si volem augmentar la protecció en algun punt. La tirada és vertical i sobre generosos còdols, que haurem de tractar amb carinyo, que no tots són a prova de bomba.

Cinquena tirada

Poc abans d’arribar a la reunió haurem de marxar per la placa de la dreta per evitar un tram amb roca trencada i després obliquar a l’esquerra fins la role. 40 metres.

L5(V)

Marxem en diagonal a l’esquerra cercant sempre el camí més fàcil i la roca més franca. Trobarem un parell de murets més verticals i bonics d’escalar. A la reunió es troba el pot de registre. 25 metres.

L6(V)

Darrer llarg

Anem a buscar un diedre, de nou bonic però una mica herbat. Quan aquest s’acaba encara ens restaran uns pocs metres amb roca delicada abans de sortir al pla. Un cop a dalt marxem uns metres a la dreta per trobar la instal·lació de ràpel on muntem la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Rapelant per la mateixa via o bé caminant; en aquest cas marxem cap a l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; i al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Via molt ben trobada, variada i assequible, que ens permet guanyar aquest esvelt espadat totalment en lliure.
• Preciosa xemeneia a l’inici de la via, divertida i gens angoixant.
• Tercer llarg, aeri i amb bon ambient.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya