Epirimountains a Malanyeu
L’Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes exprés són una llaminadura massa difícil de rebutjar.
Ressenya de la via
- Via: Epirimountains
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per rapelar
- Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu un Camalot #0.4 o algun tascó mitjà
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.
L2(V)
De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.
L3(6a)
Tercer llarg
Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.
Descens:
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable sobre bona roca.
- Mantinguda en el seu grau.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada es miri com es miri.
6 Responses to “Epirimountains a Malanyeu”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Badalona a la Panxa … on Casanellas-Ludwing a la Panxa … |
 | Gabriel Reina on Reina-Sànchez al Ganivet de… |
 | JOVI on Vidal Farreny a la Paret de le… |
 | Juank on Vidal Farreny a la Paret de le… |
| JOVI on Vidal Farreny a la Paret de le… |
La darrera vegada que vam anar a Malanyeu el Mingo va fer aquesta via i ja ens ho va comentar que el darrer llarg no li va semblar tan dur. Si està bé a Malanyeu eh?
Hehehe!! És que en Mingo està molt fort
Una via disfrutona amb un darrer llarg que permet provar fins i tot als que no passem de V+…i sortir amb la moral ben alta…
Una curiositat: si mireu el Vèrtex especial del Berguedà, al reportatge sobre la Malanyeu, a l’últim llarg aquesta via li donen 6c i A0 (!!!!)
Com bé dius, “tot plegat, 6a” (i va que es mata)
Avui, amb 5 graus sota zero al poble, es podia escalar en màniga curta. Osti, si s’hi està bé, a Malanyeu…
Una cosa: quan dius (per baixar) “carenejant cap a l’est fins arribar a la pista” no ho acabo d’entendre: a quina pista et refereixes? Carenejant cap a l’est (direcció oposada al Pedra, per entendre’ns) amb algun pas fàcil entre blocs, s’arriba a uns prats sota una masia. A partir d’aquí es pren el P-R senyalitzat que baixa suaument pel mig del bosc fins l’alçada d’unes parets amb alguna via d’esportiva. Des d’aquí normalment deixem el P-R i fent un gir molt tancat resseguim per corriols paral.lels al torrent fins a peu de paret. Tot plegat poc més de 20 minuts fins a peu de via. Ho trobem una solució més recomanable que els ràpels en la majoria de les vies d’aquest sector; sobre tot si hi ha altres cordades pel peu de paret, tenint en compte que no són panys de paret especialment nets. I no es tarda gaire més.
Bé, és una alternativa que evita desenredar cordes d’entre els boixos i algun ensurt.
Com sempre, felicitats pel bloc. Bon any i bones escalades.
Enhorabona, aquesta la vam fer l’últim cop que vam estar a Malanyeu. Respecte a la última tirada el problema, crec jo, està en la primera assegurança, que si la xapes dificulta molt la progressió en la part final. A més no serveix de gran cosa, al meu entendre.
Salut.
Jo vaig muntar la reunió aprofitant el segon espit (anàvem avisats) i d’aquesta manera evites que les cordes facin el 4 i a més a més tens més controlat al primer.
Fins aviat!!
Hola Joan! La veritat per mi Malanyeu es un lloc precios i a més aixo d poder escalar en samarreta en ple hivern no te preu..
Pel que fa la baixada, si en lloc d’agafar el PR continues pel cami d cotxes pasaras al costat de una altra casa (la casa dels meus somnis…) per després agafar la pista q et portará fins el polble. Es a dir directe al cotxe.. Posiblement facis una mica més d volta pero és tan maco l’entorn que per mi es arrodonir un dia genial.
Bon any!!