Jordi-Andreu a la Paret de l’Ós
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui estima un racó que ha fet seu al llarg dels anys i el vol compartir, fruint de la paret i l’entorn i transmetent l’alegria del gaudi d’allò que l’apassiona… De la via poca cosa a dir, pràcticament equipada, amb un primer llarg rentat, un segon i sobretot un quart realment bons.
Paret de l'Ós, la més emblemàtica de Sant Llorenç
Ressenya de la via
- Via: Jordi-Andreu
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Ós
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, algun espit i un pont de roca
- Material: 11 cintes exprés i opcionalment un Camalot #2 per al quart llarg (prescindible)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem el vehicle just davant la paret, creuem la carretera, remuntem un ressalt i localitzem el peu de via (arbre característic un parell de metres per sobre el terra).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Fem l’entrada original, anant a buscar l’arbre amb uns bonics passos atlètics per de seguida flanquejar a dretes un bon grapat de metres.
Segon llarg
En aquest tram hi ha un parell de vies que creuen la nostra. El pas clau, un curt tram dret, que d’antuvi es feia en artificial, presenta roca polida i l’escalada esdevé un xic desagradable, així com els metres que el segueixen, també rentats. Poc a poc derivem cap a la dreta fins atènyer la primera reunió, força còmoda. 50 metres, 7 parabolts i un pont de roca.
L2(6a)
Tercer llarg
La segona tirada és realment bonica, amb un primer tram de placa amb passos sorprenents, fins situar-nos sota una curta xemeneia, el pas clau del llarg el trobem uns metres abans (es pot passar en Ae), un metre de placa vertical amb preses de mans contades. Un cop superada la xemeneia sortim cap a la dreta i per terreny fàcil arribem a la tercera reunió. 40 metres, 6 parabolts i un espit.
L3(V)
Quart llarg
Curta tirada que marxa en diagonal a la dreta, amb algun pas finet a l’inici si no l’encertes. Arribem a un bosc penjat on trobarem la quarta reunió. 25 metres, 3 parabolts.
L4(6a+)
Marxem cap a la dreta per enfilar una preciosa fissura que anem superant amb passos atlètics i certa col·locació. Quan aquesta s’acaba continuem per una placa vertical amb presa d’escàndol, en una escalada aèria i bonica.
Darrera tirada
Hem d’estar alerta de marxar a la dreta i no seguir per uns parabolts que tiren recte amunt (Iris). La reunió la fem a un còmode relleix. 40 metres, 9 parabolts i un espit.
L5(IV+)
Només ens resta una tirada fàcil per acabar la via, que sense gaire complicacions ens mena a la darrera reunió. 25 metres i 2 parabolts.
Descens:
Prenem un corriol cap al nord i que després va girant cap a l’est (fites visibles). En 15 minuts ens portarà fins l’inici de la via.
El que més m’ha agradat:
- Excel·lent quart llarg, amb una fissura per xalar i una placa final bona de debó.
- Segona tirada amb passos sorprenents!
El que no m’ha agradat tant:
- Primer llarg rentat, peatge obligatori per gaudir dels bons llargs superiors.
Putes Mosques a Perles
La Putes Mosques, juntament a l’Amistades Pelirojas són les grans clàssiques de Perles, molt ràpides ambdues i per tant fàcilment combinables. De caire esportiu i perfectament equipada, Putes Mosques ens regala quatre llargs de corda sostinguts i variats sobre un rocam excepcional, amb una primera tirada clarament més tècnica, una segona de continuïtat, un tercer llarg amb un flanqueig d’aquells que hem de tenir la càmera a punt i una darrera tirada plaent, que ens deixa un bon regust de boca. Del tot recomanable.
Oliveres centenaries ens acompanyen durant l'aproximació fins al Roc d'en Solà
Ressenya de la via
- Via: Putes Mosques
- Zona: Perles
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Per arribar a Perles ho farem venint de Coll de Nargó i prenent, un cop passat aquest en direcció a Andorra, el desviament cap a Fígols i Cambrils (L-401). Continuem direcció a Cambrils fins que arribem al poble de Perles i estacionem. Creuem la carretera i prenem un corriol que en poc més de 10 minuts ens deixa al peu del Roc d’en Solà, on comença la via (nom escrit a l’inici).
Segona tirada
L1(6b)
La primera xapa és comuna amb l’Amistades Pelirojas; la nostra via en aquest punt marxa cap a la dreta. El primer llarg té una primera part bastant tècnica (6a) amb un pas clarament més difícil per guanyar un extramplom; es un pas d’equilibri per atènyer les preses bones que ens permetran superar aquest. Fins a la reunió la paret ajeu ostensiblement. 25 metres.
L2(6a)
Tercer llarg
El segon llarg és preciós. Es tracta d’una escalada plaquera, on s’agraeix anar sense presa però sense pausa, descobrint bones regletes i sorprenents gandes que no s’intuïen abans d’abastar-les. El pas clau el trobem a mitja tirada, un muret de col·locació, molt bonic. 25 metres.
L3(V+)
La tirada més estètica, on sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta aprofitant una fissura que ens va abocant al buit; fins que arribem a una altra perpendicular a aquesta i que ens permet sortir cap amunt. Continuem per una placa amb roca de primera fins la reunió. 25 metres.
L4(V+)
Darrer llarg
Les dificultats més grans les trobem a l’inici del llarg, amb una sortida en diagonal cap a la dreta que demana certa col·locació. La resta de la tirada és absolutament plaent, a més trobarem un parell de curts passos en bavaresa que fan aquesta tirada més divertida. 35 metres.
Descens:
La via és rapelable, tot i que es pot baixar caminant cap a l’est i en pocs minuts tornarem a ser a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Roca excelent.
- Mantinguda i prou variada.
- Fàciment combinable amb la seva veïna, aconseguint una fantàstica jornada d’escalada, amb un grau molt homogeni.
- Ombra a partir de mitja tarda.
Los Diablillos a l’Esperó Remacha
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un resultat variable. Per repetir-la només haurem de menester 12 exprés i parar atenció a la segona tirada, on haurem de xapar les cordes alternades i portar un bon assortiment de cintes llargues, donat que la gran quantitat de parabolts i la sinuositat del llarg fan que el fregament sigui notable.
Ressenya de la via
- Via: Los Diablillos
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Esperó Remacha
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 75 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 12 cintes, preferentment llargues
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primera tirada
Aproximació:
Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i seguim per una corda fixa que puja cap a la part dreta fins al peu de via, un minut des del vehicle.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(v+)
A la primera tirada les majors dificultats les trobarem als primers metres per superar un petit desplom i poc abans d’entrar a la reunió, quan haurem de fer un bonic flanqueig cap a l’esquerra. En aquest primer llarg trobarem un rocam variable, que tot i sanejat encara demana certa cura. 35 metres.
L2(V+)
Segon llarg
El segon llarg és en general més reeixit que el primer, amb millor roca i una miqueta més d’ambient. A poc de començar trobem un tram de fissura prou bonic que dóna pas a una zona més inclinada que ens mena al darrer muret, on tocarà tibar una mica de bones gandes. 40 metres.
Descens:
Rapelant per la via o bé caminant en direcció nord fins trobar un corriol que va derivant cap a l’est i que ens acaba deixant al peu del vessant sud-est de la Paret de l’Ós.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg amb algun tram interessant.
El que no m’ha agradat tant:
- La via en algun moment va ben enganxada a la seva veïna.
- L’excés de parabolts i la sinuositat del segon llarg fan que s’hagi d’anar amb molt de compte amb el fregament de les cordes.
Lleida a la Roca dels Arcs
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de la segona tirada o la magnífica, per agraïda, fissura del quart llarg. La via resta semi-equipada i ens aniran molt bé un joc de tascons o friends més aviat mitjans per completar l’equipament.
Ressenya de la via
- Via: Lleida
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb claus i parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends (números petits/mitjans)
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. Va bé prendre com a referència un sostre triangular que queda a la perpendicular de l’inici de la via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(IV+)
Ens enfilem per un característic diedre que marxa en diagonal; hi trobarem una fissura fàcil d’amanir. Marxem cap a la dreta per la placa (clau visible) i seguim recte amunt fins una vira; trobarem la reunió a la dreta. 20 metres, 3 claus.
L2(V)
Tenim un pas potent només sortir de la reunió per enfilar-nos al mur, que anem travessant en tendència a l’esquerra.
Tercer llarg
A mig llarg trobarem la típica panxeta de Vilanova, atlètica i amb bona ganda. Un cop superada continuem flanquejant sense guanyar alçada fins la reunió, sota una savina. 40 metres, 3 claus i 3 parabolts.
L3(V+)
Sortim de la reunió i ens situem sota un sostret, protegit per un clau. Per superar-lo hem de bloquejar i pujar peus (bona presa si es busca una mica). Continuem per terreny vertical i amb bon ambient, que podrem anar protegint adequadament aprofitant les fissures que ofereix la placa. Fem la reunió a una còmoda lleixa. 30 metres, 4 claus i un parabolt.
Quarta tirada
L4(6b)
Sortim cap a l’esquerra i enfilem una placa lleugerament desplomada. La presa és bona i la progressió atlètica fins la tercera expansió (aquest tram és possible fer-lo en artificial). Continuem cap a l’esquerra fins una savina i encarem el segon tram del llarg, on haurem de guanyar una preciosa fissura molt fàcil d’equipar i divertida d’escalar. Quan un sostre ens barra el pas marxem a l’esquerra on fem la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
Cinquena tirada
L5(IV+)
Enfilem una xemeneia que de seguida podem escalar en tècnica de diedre. Continuem recte i superem uns blocs per sortir a una placa tombada que anem escalant en tendència a l’esquerra fins atènyer la reunió. 40 metres, escalada neta.
L6(IV)
Sortim recte amunt per terreny fissurat i continuem per terreny indefinit, cercant sempre el més fàcil i parant compte amb la roca, trencada en algun punt, fins arribar a un replà on podrem fer reunió aprofitant una bona alzina. 40 metres, tirada neta.
Darrer llarg
Descens:
Marxem cap a la dreta i superem uns ressalts per sortir de la paret. Marxem aleshores cap a l’esquerra (fites) a buscar el coll que ens permet arribar al peu de via i desfer el camí.
El que més m’ha agradat:
- Via variada i amb bon ambient.
- Fantàstica fissura del quart llarg, on xalarem posant-hi el que vulguem.
- Lliçó de traçat clàssic, cercant la debilitat d’una paret imponent.
El que no m’ha agradat tant:
- El fet que la creuïn altres vies més modernes la fa perdedora en algun punt si no estem atents al traçat.
L’Esperó del Silenci a La Valldan
La Valldan, situada a l’extrem occidental del terme d’Odèn treu el nas cap a l’horta d’Oliana tot intuint l’Alt Urgell, separada pel nord de la Mora Comdal i el Turp pels ataronjats estimballs per on discorre l’agraciada Esperó del Silenci. Via totalment equipada que sap trobar el camí entre la verticalitat i la delicadesa d’un conglomerat molt millor del que aparenta a primera ullada. L’ambient sorprenentment aeri i el luxe panoràmic al sortir de la via bé valen una visita a aquesta apartada raconada a cavall entre el Solsonès i l’Alt Urgell.
Des de la Creu de les Llaceres tenim una extraordinària panoràmica geològica, amb els cingles de La Valldan en primer terme, la Serra de Canals i el Rumbau cap a l'oest. En segon terme Sant Honorat, lo Coscollet i el Turp
Ressenya de la via
- Via: Esperó del Silenci
- Zona: La Valldan
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: (V+/Ae)
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Un cop sortim d’Oliana direcció a La Seu prenem un desviament a mà dreta, a l’alçada dels bombers, que ens duu fins al càmping de La Valldan. Aparquem al mateix càmping i continuem per una pista direcció a les parets. Al cap d’una estona arribem a una bassa. Continuem cap a l’est i quan som més o menys a l’alçada de l’esperó enfilem pel bosc amb intuïció fins a peu de via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Xemeneia del L2
L1(IV+)
La via s’inicia just a l’alçada del gran sostre triangular. Escalem en aquest primer llarg un contrafort amb un curt pas de diedre a mig camí i una placa senzilla per sortir a una terrassa on fem la reunió. 40 metres.
L2(V+/Ae)
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos al peu del mur on s’inicia la segona tirada.
Tercer llarg
Escalem en lliure fins l’alçada de la tercera expansió per continuar amb uns passos d’artificial per superar una planxa totalment llisa i un sostret. Un cop guanyat aquest enfilem una bonica xemeneia, amb bona ganda, que ens permet escalar-la bastant enfora. Atenció a no saltar-nos la reunió, tot just sortint de la xemeneia. 15 metres.
L3(V+)
Quart llarg
Marxem cap a l’esquerra en flanqueig pràcticament horitzontal que va guanyant ambient a mida que ens allunyem de la reunió. El pas clau el trobem per superar una mena de nas amb uns passos més tècnics. En aquesta tirada hem trobat que les xapes quedaven un pèl baixes. Atenció als segons poc escaladors, donat que en aquest llarg escalen igual el primer i el segon de corda. 15 metres.
L4(V+)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió per la dreta i després de continuar un xic amunt iniciem una nova travessa a esquerres, aèria i amb bona roca, que va buscant atènyer el fil de l’esperó. Trobem el pas clau a la darrera part del llarg, on ens haurem d’anar col·locant per guanyar metres sense presses. 40 metres.
L5(V+)
La tirada s’inicia fàcil esquivant per l’esquerra un tram amb roca trencada per de seguida tornar a la dreta i atènyer el mateix fil de l’esperó. En aquest punt l’escalada esdevé aèria i vertical fins que entrem a la reunió, còmoda en un petit relleix. 30 metres.
L6(IV+)
Darrer llarg
Ja només resta una curta i senzilla tirada per sortir al cimall de l’esperó, on als darrers metres es va intuint les sorprenents vistes que ens esperen al sortir de la paret. 20 metres.
Descens:
Marxem cap a l’oest fins al segon coll on trobem una instal·lació de ràpel (fita). Fem un primer ràpel fins un replà i marxem un xic a la dreta per trobar una segona instal·lació, que amb un curt ràpel ens mena a la base de les parets. Des d’aquest punt baixem amb intuïció fins desfer el camí d’anada.
El que més m’ha agradat:
- Via ben trobada, amb força ambient i en una raconada d’allò més reposada.
- Bona roca en general, sanejada als llocs on podia estar més trencada.
Últims comentaris