Directa al Cilindre
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la resta, per repetir-la només caldrà un bon grapat de cintes, una bona col·locació, avantbraços ben entrenats i seguir les marques blanques.
El Cilindre, amb l'arrogant vessant sud encarada al Segre
Ressenya de la via
- Via: Directa
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – El Cilindre
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Totalment equipada amb parabolts
- Material: 17 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Aproximació:
Primer llarg
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem just davant de la paret, amb un parell de minuts ens plantem a peu de via, evident si prenem com a referència la bavaresa característica del primer llarg
Segona tirada
L1(6a)
El primer llarg s’inicia anant a buscar una bonica fissura diagonal que superem amb uns passos de bavaresa. Continuem després per terreny vertical sobre cantell molt generós, en una escalada que esdevé atlètica però molt agraïda. La reunió la trobem sobre una petita lleixa. 25 metres.
L2(6b)
Tercera tirada
Llarg estrella, pura continuïtat en dificultat homogènia. Marxem de la reunió en diagonal a l’esquerra en un ambient molt aeri, per després tornar a la dreta i continuar recte amunt fins la reunió. L’escalada és evidentment atlètica, però demana una bona col·locació per anar còmodes i no desgastar les piles. De nou la reunió és prou confortable, sobre un petit relleix. 35 metres.
L3(6a)
D’entrada escalem una bonica fissura amb bona presa, que ens mena sota un bombo, el pas clau del llarg. Un cop superat continuem per placa, on el conglomerat va deixant pas al calcari i on les marques de magnesi desapareixen (aquí ja toca l’aigua quan plou). 15 metres.
Darrer llarg
L4(V)
Sortim recte de la reunió aprofitant una fissureta que ens ofereix bona presa per marxar en diagonal cap a la dreta. Abans de donar la via per liquidada ens restarà un darrer tram vertical i bonic. 25 metres.
Descens:
La via té totes les reunions rapelables menys la tercera. També podem baixar caminant, marxant cap a l’est per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).
El que més m’ha agradat:
- Traçat genial, descarat i directe al cim.
- Via atlètica i amb bona ganda.
- Els dos primers llargs es poden escalar en dies de pluja sense cap problema per mullar-nos.
14 Responses to “Directa al Cilindre”
Trackbacks / Pingbacks
- - 20 febrer 2012
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Badalona a la Panxa … on Casanellas-Ludwing a la Panxa … |
 | Gabriel Reina on Reina-Sànchez al Ganivet de… |
 | JOVI on Vidal Farreny a la Paret de le… |
 | Juank on Vidal Farreny a la Paret de le… |
| JOVI on Vidal Farreny a la Paret de le… |
Ei Eduard, T’has comprat una casa a sant Llorenç o es que tens un abonament mensual ?? estàs fent totes les vies de la paret !!!
Salut i a tibar
Joan, som animals de costums… El cert és que amb aquests freds a St. Llorenç s’hi està de conya, t’ho diu un fredolic!!
Carai Eduard jo pensava que lo de Sant LLorenç era cosa dels que aquí vam començar, que ens té el cor robat, però ja veig que a tu t’ha enganxat.
Veient aquesta ressenya crec que tinc l’original a casa, la que ens va escriure el Godoy en un paper. Si vols te l’escanejo i te la faig arribar, per si la vols afegir. El teu correu suposo que tafanejant per la pàgina el trobaré,no?.
Felicitats
I tant!! Et faig un mail
Aquesta via et deu posar els braços ben calents! des de sota impresiona i suposo que quan t’hi poses també, un bon entrenament per anar a Riglos no?
Si que et deixa una mica tebi… De sota impressiona, però un cop t’hi poses la impressió deixa pas a la diversió. És una línia boníssima i molt equipada (antic artificial) així que per l’única cosa que pateixes és per saber si els braços resistiran fins la reunió. No te la perdis!!!
Si no recordo malament, que pot ser per la edat, la segona la varem fer l’Enric Sabater i jo poc temps després de que la acabessin, i crec que l’Enric més que no pas jo, va forçar molt i molt el lliure, malgrat anar amb cletes, que ni eren per fer adherència com els gats, ni dures per a aprofitar les puntes més minses. Quina pena que l’Enric no continues dins l’escalada, perquè era tot un plaer veure’l superar passos que ningú més podia fer. La via es preciosa perquè et fa sentir com en una gran paret, i d’igual manera que a Riglos, la abundància de topis grans i petits te permet superar passos desplomats si estàs prou fort d’avantbraços.
Eduard, permetem que us suggereixi anar a fer la Carnavalada i el puro de Riglos, que no us demanaran més esforç que el que acabeu de fer, i passat l’estiu una de la visera, que ja son per a doctorar-se. De debò que no us en penedireu!
Hola Eduard , soc lo Sergi de LO GALL. Magnifica via , quina sort poder anar a trepar entre setmana. Quan jo la vaig fer me van enganyar i me van encolomar el segon llarg dient-me que era facil. A sobre me vaig quedar sense cintes a tres seguros de la reunio. Resultat: reunio al parabolt. Referent a lo que diu lo Jordi sobre Riglos, lo Puro , vale , pero lo de la Carnavalada…… has de portar bateries en cop de piles, jo no l´he feta pero algu que conec , sí. Salut
Sergi, no facis lo gall espantant-los, que jo si l’he fet i com també es va obrir en artificial es pot fer tant A0 com un dessitja. Es un autèntic plaer de via i per la activitat recent que duen aquests dos poden fer-la gaudint-ne força.
Eo Sergi, no se si coneixes a en Jordi, és una persona d’allò més optimista
Vols dir que no et van dir que el segon llarg era el millor en contes del més fàcil?
Jordi ja me’n recordo quan vau venir de fer la Carnavalada i recordo el que em va dir el Joan Enric, que al igual que tu mai trovabeu vies dures. El Sergi té raó la tirada de la ratlla és impresionant.
Eduard un mestre com el Jordi a Lleida el coneixem tots, un tipus com ell no passa mai desapercebut. JOVI ENTRENA que aviat les tardes seran més llargues.
Eduard la setmana vinent t’envio el que et vaig dir, una abraçada
Genial!
Hola Escalatroncs!! …ens ha encantat la via, la ressenya i la piada …com sempre, un 10! …les patates gegants, algunes mes romes que altres, fan que apretis en algúns pasos, sort que esta equipada a full!!!
Gracies i segiu així… Salut i Muntanya!
Eo Xavi!! Suposo que vau disfrutar tant com nosaltres!! La veritat és que es tracta d’una petita joia!
Avant!!