Bernatac a Rúbies
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança flotant per restar-li exposició. Els dos darrers llargs, més senzills, ens duen al cim de Lo Peladet sense massa complicacions. Una via ràpida i molt equipada on només caldran cintes i un alien groc o equivalent per la segona tirada.
Ressenya de la via
- Via: Bernatac
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 15 cintes exprés i un alien groc
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, just a l’esquerra de la Maduritas Calientes.
Veure l’aproximació a la via amb Google-maps
Segon llarg
L1(V+)
La primera tirada és molt bona, per contínua i elegant. Al principi flirtegem amb una fissura, per al cap d’uns metres marxar a l’esquerra i endinsar-nos a una placa de molt bon escalar. La tirada es troba molt equipada a base d’espits i la reunió és força incòmoda. 45 metres.
L2(6a+)
Tercera tirada
Superem un tram vertical només sortir de la reunió i continuem fins al peu d’una planxa llisa. Tenim uns pocs metres tècnics de peus fins que sortim a caçar la fissura, on hi podrem emplaçar un alien groc i protegir el tram. Un cop a la fissura, la dificultat baixa ràpidament i arribem sense més entrebancs a la reunió. 40 metres.
L3(V)
Continuem per una placa inclinada en una escalada que esdevé plaent. Arribem a situar-nos sota un tram una mica extraplomat i en aquest punt hem de marxar a la dreta per superar-lo (no marxar cap a l’esquerra) amb bona nansa. Després toca marxar a esquerres per esquivar un sostre i tornar cap a la dreta fins trobar la reunió. 45 metres.
Darrera tirada
L4(IV+)
La principal dificultat de la darrera tirada rau en superar un primer pas un xic desplomat però amb molt bona presa, després continuem per terreny més indefinit fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada divertida, contínua i amb bon rocam.
- Ràpida, fàcilment combinable amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió molt incòmoda.
- Potser amb una mica menys d’expansions guanyaria una mica de caràcter…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Veig que al final t’has retractat, però jo contiuno pensant que el segon llarg és de 6b.
Arribar a la primera xapa de la placa d’adherència és 6a/+ a més xapes d’una merdeta de canto i tens escalada obligada (no es pot fer en A0) en regletes, xapes l’altre expansió i encara et queda fer un pas dur fins pillar cazos on ja pots descansar i posar l’alien groc…
D’acord que només obliga a 6a, però si fas tot el segon llarg en lliure i sense penjar-te en la corda, llavors per mi és 6b.
Algú ho havia de dir
Definitivament, després de tastar els 6a+ del Fanal Nocturn ho deixem en 6a hahaaha
Sí sí, 6a (Dsup) jeje!