Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses
La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura delícia i la millor manera de sortir d’aquesta imponent paret.
Darrer llarg memorable, la cirereta del pastís
Ressenya de la via
- Via: Vidal Farreny
- Zona: Terradets – Paret de les Bagasses
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 565 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb pitons i algun parabolt. Reunions de parabolts
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i friends, bagues per savines i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via, just al mateix punt on comença l’Anglada-Guillamon.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L0(III)
Segon llarg
Aprofitem la entrada de l’Anglada-Guillamon, que superant una sèrie de ressalts i un petit diedre ens deixa a l’extrem dret del Jardí, on de seguida trobem una reunió de parabolts (opcional). seguim amunt pel terreny més fàcil fins abastar una savina característica on muntem la R-0 (a la dreta, gravat a la roca molt tènuemen,t les inicials VF i més clarament CR). Per situar la savina ens hem de fixar en la canalera per on passa la quarta tirada, la savina queda a la vertical. 100 metres.
Tercer llarg
L1(V+)
Sortim cap a la dreta per anar enllaçant una sèrie de fissures que ens permetran anar-nos auto-protegint.
Al final de la fissura tocarà derivar cap a una placa on haurem de fer un pas d’adherència abans de guanyar la vira on muntem reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Quarta tirada
Flanquegem uns pocs metres a la dreta fins atènyer una bona fissura, ben definida a l’inici i que poc a poc es va desdibuixant fins arribar a la reunió. 25 metres.
L3(6a)
Guanyem un parell de metres i marxem en flanqueig cap a l’esquerra, fins quedar al peu d’una placa vertical que superem en lliure molt difícil o A0 i que continua menys sever mercè a alguna bona agafadera fins la ruenió, al peu de la característica canalera d’aquesta part de la paret. 25 metres.
Cinquena tirada ♠
L4(V-)
Iniciem el llarg en diagonal a la dreta amb bona ganda i ben protegit amb claus per seguir recte i de seguida a l’esquerra per anar a buscar el diedre que domina. En aquest tram ens haurem d’auto-protegir i continuar fins poder derivar més a l’esquerra on trobarem la reunió. 30 metres.
L5(V-)
Cinquena tirada
Iniciem el llarg en lleugera tendència a l’esquerra anant a buscar un esperonat que ens mena davant un mur, amb un xapatge delicat i una sortida atlètica a una feixa. Seguim i encarem una panxa a protegir amb un pas atlètic que ens mena al peu d’una fissura que marxa en diagonal cap a l’esquerra. La seguim fins arribar a una nova vira i flanquegem a l’esquerra fins atènyer la reunió, amb un pas d’equilibri per arribar-hi. 30 metres.
Sisena tirada ♠
L6(Ae/V+)
Ens enfilem sobre un ressalt que ens permet encintar la primera expansió i superem la zona extraplomada en artificial. Quan aquest s’acaba continuem per una fissura vertical a equipar amb passos bonics fins arribar a una petita feixa on fem reunió, aquesta és compartida amb la CADE.
L7(V+)
Llarg 8 ♠
Aquesta tirada és la que s’anomena “La Laboriosa” i pertany a la CADE. Tenim un pas potent per entrar al mur (no obligat). Un cop al mur seguim per una serie de fissures amb bona presa fins que puguem derivar cap a la dreta per continuar per un bonic diedre, que de seguida abandonem cap a la dreta i per terreny senzill assolim la reunió que es troba a una nova feixa. 40 metres.
L8(V)
Amb l’ajut de la savina ens enfilem al mur que tenim davant i de seguida flanquegem cap a la dreta per anar a trobar un parell de pitons. Un cop encintats iniciem un preciós flanqueig a esquerres fins que puguem sortir cap amunt i assolir la feixa. 25 metres.
L9(III)
Llarg 10
Hem de seguir la feixa en direcció oest una vuitantena de metres fins al peu d’una mena d’esperó, al costat del diedre de l’Anglada-Guillamon. Trobarem gravades les inicials VF i una sageta. Seguim esperó amunt per terreny fàcil però força indefinit; aquest tram l’hem fet a l’ensamble, tot i que si es desitja es pot muntar reunió en qualsevol dels arbres que anem trobant. Arribarem a una feixa on trobem la reunió, també amb les inicial VF gravades a la roca. 80 metres.
L10(IV+)
Sortim de la reunió seguint una fissura/diedre i quan aquest es dilueix seguim en tendència a la dreta fins un petit pedestal on trobem la reunió. 20 metres.
L11(V)
Llarg 11
La darrera tirada és sensacional. Hem de seguir una fissura, a voltes desplomada però amb unes nanses de pel·lícula. L’escalada esdevé mantinguda però alhora excitant. Quan la fissura es difumina marxem cap a l’esquerra per la placa i comencem un aeri flanqueig cap a la dreta, que ens deixa sota el sostre que domina; el superem per la dreta i de seguida arribem al capdamunt de la paret. 40 metres.
Descens:
Des del cim prenem un corriol que marxa cap a l’est. Haurem de fer un parell de desgrimpades equipades amb cadenes. Arribem a una instal·lació de ràpel (35 metres) que ens deixa a una nova instal·lació (20 metres); aquests dos ràpels els podem unir en un de sol si duem cordes de 60. Seguim pel corriol cap a l’est fins que arribem a la carretera. Continuem per la carretera fins a l’àrea de descans.
El que més m’ha agradat:
- Sensacional darrer llarg, potser un dels millors cinquens de Catalunya.
- Lògica 100% clàssica.
- Bastant mantinguda i amb passatges amb força ambient.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de l’inici rostoll tant a peu de via com a la feixa, inevitable, però li treu empenta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Jordi V.
Potser també et pot interessar:
Aresta Brucs de l’Agulla dels Espeleòlegs
Quan fou oberta aquesta Aresta Brucs tot i la seva modesta longitud, es tractava d’una via de compromís, amb un sol pitó a la segona tirada, que poc a poc es va anar omplint de reblons a mida que cordades més porugues anaven tenint la necessitat de sentir-se segurs. Fa poc ha estat re-equipada, i des de la bona fe, s’han substituït aquests reblons per parabolts canviant definitivament l’essència i el caràcter d’aquesta petita via; sens dubte ara és una altra via, que res té a veure amb aquella línia agosarada que van traçar els seus aperturistes.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 60 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via.
Veure l’aproximació amb Google Maps
L1(III)
Tirada de tràmit per arribar a la primera reunió, que es troba en un llavi característic. En aquesta tirada si anem molt a l’esquerra trobarem un espit que ens permet assegurar-nos. 20 metres, tirada neta.
L2(V)
segon llarg
Sortim de la reunió cap amunt per una placa vertical. Tot just sortir trobem un parabolt. Uns metres més amunt en trobem un altre. Un cop passat aquest punt la placa es tomba i queda un llarg de quart. Anem trobant alguna assegurança pel camí. La segona reunió es fa en un arbre que hi ha al capdamunt de l’agulla. És interessant portar alguna baga llarga per muntar la reunió. 40 metres, 5 parabolts.
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Primers metres del segon llarg preciosos, de finura.
- Molt ràpida, combinable amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que està fet amb tota la bona intenció del món el re-equipament que ha sofert la via, al meu parer, és del tot desencertat. S’han substituït les peces velles per noves, sense informar-se si aquestes eren originals o afegides posteriorment. El resultat és una via que ha perdut definitivament l’essència de quan es va obrir: una via exposada i de compromís alt…
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un final acrobàtic sobre la timba d’aquest racó tant especial del Serrat; escalada de sensacions inesborrables 100% recomanable sempre que no siguem addictes a les expansions.
Tercera reunió
Ressenya de la via
- Via: Anglada-Cerdà
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a/A2 (MD)
- Dificultat obligada V+/A2
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb tacs, burins, claus i parabolts
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, semàfor d’aliens, joc de fissurers (excèntrics útils) i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via. Des de la base haurem de fer una grimpada delicada (III) per abastar la R-0.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada discorre íntegrament per una xemeneia ampla. Els passos més delicats els trobem per entrar a la xemeneia i a meitat del llarg, aquest segon tram protegit per un clau i un tac. La tirada es pot assegurar al gust. S’ha d’anar al tanto als darrers metres, amb roca trencada que cau directament sobre la R0. 40 metres.
Tercer llarg
L2(V+)
La tònica de la segona tirada canvia radicalment i ara toca escalar un diedre fissurat. L’escalada és mantinguda en V amb un tram puntual més finet (V+) a protegir amb alguna peça mitjana/petita. Aquesta tirada roman pràcticament des-equipada, amb un parell de claus junts a l’inici de les dificultats i una expansió poc abans d’entrar a la reunió. 30 metres.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Tirada boníssima! Es tracta d’una vintena de metres que s’escalen pràcticament tots en bavaresa amb molt bona ganda. El pas clau el trobem al final del llarg, on tenim uns passets més tècnics. La tirada està assegurada a base de molts tacs de fusta, algun clau i un burí, tot i que si no ens refiem podem amanir la fissura al gust. 20 metres.
L4(A2)
Quarta tirada ♠
Llarg d’artificial. Superem la proa de la Boleta en escalada acrobàtica i amb un ambient de primera. El llarg comença balmat i a poc a poc es torna vertical. L’equipament és a base de peces velles intercalades amb parabolts. Atenció a no marxar cap a la dreta per la via Sant Josep Fuster. 20 metres.
L5(Ae)
Aquesta tirada també es pot fer tota pràcticament en artificial, però mercès a la restauració de la via, on s’han intercalat parabolts entre els vells burins, es pot provar força trams en lliure. 30 metres.
Cinquena tirada
Descens:
Creuem cap al nord per la base de la Boleta i desgrimpem per la canal de la banda oest, que de seguida ens deixa al camí de Frares (marques blaves).
El que més m’ha agradat:
- Traçat d’una lògica aclaparadora, amb una primera part atlètica i una segona d’acrobàtica, per gaudir de l’ambient de la Nord de Frares.
- Sensacional tercer llarg, sense paraules!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Potser també et pot interessar:
Tànger a la Paret del Pessó
De la Paret del Pessó la Tànger és la gran clàssica i la via més transitada; una primera part vertical i atlètica, conglomerat del bo i un equipament generós en són els principals reclams. Per contra el bosc de la part superior li trenca la continuïtat i perd tot l’ambient que teníem als primers llargs. No obstant les tirades superiors són d’una gran bellesa i val la pena sortir per dalt, havent gaudit d’una bona jornada d’escalada fent metres sense gaires preocupacions.
A mida que anem guanyant alçada les vistes s’aixamplen
Ressenya de la via
- Via: Tànger
- Zona: Collegats – Paret del Pessó
- Dificultat: 6b (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 320 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts i claus
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Des de la Pobla de Segur prenem la carretera N-260 direcció Sort. Seguim i deixem enrere l’àrea de descans de la Figuereta i un cop passat el primer túnel aparquem el vehicle a un aparcament que trobem a mà esquerra (per 5 vehicles). Continuem a peu direcció la Cova de la Serp i a l’alçada de la torre elèctrica ens desviem cap a la paret i el peu de via, just sota l’evident fissura. 10 minuts des del vehicle.
Tercer llarg
L1(V)
La via s’inicia al peu d’una fissura evident. El tram clau està en encintar el primer bolt, a partir d’aquest punt progressem per terreny vertical i mantingut però sempre amb bones nanses. 40 metres.
L2(V)
De característiques similars a la tirada anterior però més curta. Haurem de fer un petit flanqueig a la dreta per entrar a la segona reunió. 25 metres.
Quarta tirada
L3(6a)
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra i de seguida ens trobem amb la secció de 6a+: uns metres absolutament verticals on hem d’anar buscant la presa que la paret afluixa una mica. Marxem un pèl a la dreta i encarem una altra curta placa de moviments fins que ens mena a la reunió. 25 metres.
L4(V)
Cinquena tirada
Sortim caminant per la vira fins situar-nos a l’alçada d’una fissura diagonal que anem resseguint. Quan aquesta s’acaba tirem recte amunt fins atènyer la quarta reunió. 30 metres.
L5(6b)
Enfilem un diedre, al principi amb roca un xic trencada però que de seguida millora. L’escalada es va redreçant fins que arribem al pas clau, on el diedre esdevé molt llis i es balma lleugerament (possible A0), quan sortim del pas encara ens queda un pas d’equilibri per poder atènyer la reunió. 40 metres.
Llarg sis
L6(V)
Sortim cap a la dreta i ataquem una placa vertical però amb moooolta ganda, fins que arribem a un bosc penjat on fem la reunió. 30 metres.
L7(IV+)
De la reunió surt una línia de parabolts que no hem de seguir. Marxem caminant cap a la dret fins que trobem un curt diedre amb roca trencada que ens mena a una placa que tomba ràpidament fins la reunió. 30 metres.
Setena tirada
Canvi de reunió
Arribat aquest punt ens desencordem i creuem el bosc per continuar la via. És fàcil trobar la continuació si ens fixem en la fissura per on transcorre aquesta i el característic sostre que hi ha a mitja paret. Caminem un 100 metres aproximadament.
L8(IV+)
Enfilem per una fissura que marxa a la dreta per de seguida passar a l’esquerra (si ho fem així trobarem un parell de pitons abans de la primera xapa, que queda amunt). Anem seguint per terreny fissurat fins un relleix on muntem la reunió. 30 metres.
L9(6a)
Novena tirada
Sortim cap a l’esquerra i enfilem un diedre molt guapo. Arribem a un petit relleix i quedem davant una curta placa on trobem la secció de 6a que es supera bé amb un parell de passos que ja ens deixen sobre terreny fàcil per arribar a la reunió. 35 metres.
L10(IV+)
La darrera tirada resseguim una fissura que marxa en diagonal a la dreta, on trobarem alguna savina. Tirada fàcil que ens treu de la paret. 35 metres.
Descens:
Acabem de pujar fins trobar un corriol que marxa cap al sud i en pocs minuts ens deixa a la ferrada de descens, Un cop haguem baixat la ferrada prenen un corriol que baixa cap al nord i passa per l’inici de la via.
El que més m’ha agradat:
- Primer, quart, cinquè i novè llargs molt bons.
- Roca de primera, menys algun curt tram aquí i allà.
- Completament equipada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Stephanie a la Saca Gran
Tot just a l’esquerra de la preciosa Aresta Brucs s’eleva la via Stephanie, excusa ràpida i divertida per tornar-nos a enfilar al cim d’aquesta singular agulla que presideix l’extrem nord-oest de la Regió. Amb un equipament més que correcte la via s’eleva per plaques més o menys inclinades de roca excel·lent fins que poc abans d’arribar al cim es trempa deixant-nos un final rabiós. Tant ràpida que és fàcil de combinar amb la mateixa Aresta Brucs o la també molt recomanable Ítaca.
Ressenya de la via
- Via: Stephanie
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 10 cintes si empalmem els dos primers llargs originals. Si fem tres llargs amb 6 cintes en tenim prou
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(v)
primera tirada
Com hem comentat la via s’inicia tot just a l’esquerra de l’Aresta Brucs (de fet moltes cordades que repeteixen l’Aresta Brucs encinten el primer espit de l’Stephanie). El pas més complicat -i més bonic- el trobarem entre el primer i el segon espit, on la paret redreça i ens hem de moure sobre presa més aviat petita (però molt bona). De seguida però, la dificultat minva i l’escalada esdevé plaent. Ens saltem la primera reunió i continuem amb la mateixa tònica de bona roca i dificultat moderada fins la segona R, que muntem al costat de la tercera R de l’Aresta Brucs. 50 metres, 10 expansions.
L2(6a+)
Segon llarg
Anem a buscar el mur que ens queda davant. L’escalada esdevé vertical i tècnica, sobre presa petita; trobem la màxima dificultat a meitat de la tirada on hi ha un curt tram que es balma lleugerament. Un cop superat encara resten uns pocs metres verticals fins que la paret es rendeix. La tirada és difícil però gens obligada. 20 metres, 6 espits.
Descens:
Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida, combinable amb altres vies properes.
- Roca exel·lent.
- Reunions molt còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció amb totes les vies de la Saca Gran els dies ventosos.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris