Torras-Nubiola a la Figuereta
La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el peu de via.
Aproximació a la via
Ressenya de la via
- Via: Torras-Nubiola
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via poc equipada amb un parell de claus i de burins. reunions amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, un alien groc, una plaqueta recuperable i una baga llarga
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Existeix la possibilitat d’entrar a la via pel primer llarg de la Ribas-Velasco; no obstant nosaltres hem fet l’aproximació clàssica, escalant prèviament el Sabre. s’ha de travessar el Sabre per l’interior (o escalar la Torras-Nubiola-Capeta i rapelar fins al coll interior). Un cop creuat el Sabre continuem cap al nord per una vira amb roca delicada i algun pas exposat. A l’altra banda del Punyalet trobarem una corda fixa que ens ajuda a remuntar una part terrosa. Continuem cap al nord fins arribar a una alzina que queda al final del bosc penjat i on farem la reunió 0.
Inici del L2
L1(IV+)
Marxem a l’esquerra fins situar-nos al peu d’un diedre i l’escalem fins atènyer la figuera característica on trobarem la reunió. A l’inici del diedre hi ha una arrel amb un cordino i una mica més amunt podem llaçar un bloc encastat. 20 metres, tirada neta.
L2(IV+)
Tirada senzillament preciosa, pràcticament tota en xemeneia, on podrem progressar còmodament en tècnica de ramonage.
segona tirada
A la part superior ens veurem obligats a sortir a l’exterior i efectuar uns preciosos moviments de diedre amb un bon ambient per tal d’atènyer el cim de la llastra, on es troba la segona reunió. 40 metres, 2 claus i un burí.
L3(IV+)
Sortida de la reunió sobre una placa de presa petita i escalada elegant. Ràpidament el llarg perd verticalitat i els còdols augmenten de mida. 10 metres, un cap de burí.
Darrer llarg
Descens:
Ràpel curt pel vessant sud-est. Des d’aquest punt haurem d’anar a buscar la Portella d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Xemeneia sensacional, còmoda d’escalar i amb aire condicionat.
- Darrer llarg curt però bonic.
- Bona per combinar-la amb la T.N.C. del Sabre.
El que no m’ha agradat tant:
- Aproximació delicada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
El Vianant a la Paret de Santa Cecília
Via d’oferta al vessant oest de la Paret de Santa Cecília: tres primers llargs amb bon ambient, roca de primera i molt equipada; després però, la via es torna més discontinua i intenta sortir al cim de la manera més digna possible, tot i que hi seguim trobant trams interessants, com l’artificial del sisè llarg o la deliciosa placa del seté. Si teniu ganes d’escalar a l’ombra amb poc compromís aquesta és la vostra via!
L’escalada es desenvolupa en un marc molt especial
Ressenya de la via
- Via: El Vianant
- Zona: Montserrat – Santa Cecília
- Dificultat: 6a+/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 255 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i claus; reunions rapelables
- Material: 16 cintes exprés, tascons mitjans i estreps
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
primer llarg ♠
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest. Al cap d’uns metres, quan estiguem més o menys a l’alçada de la paret trobarem un corriol a mà esquerra amb unes fites. El seguim i en forta pujada arribem a l’alçada del peu de via de la STAE; des d’aquest punt seguim cap al NW per la base de la paret fins trobar el peu de via, en un gendarme característic.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
El primer llarg aprofita la fissura que queda entre el gendarme i la paret per pujar fins al cim d’aquest, on es troba la primera reunió. És un llarg bonic, d’encastament, on trobem un clau a un metre de terra i un parell de parabolts una mica amunt. Si volguéssim podriem protegir el tram amb un Camalot del #4, però després ens tocarà arrossegar-lo la resta de la via. 15 metres.
segon llarg ♠
L2(6a+)
Preciosa tirada, on trobem els passos més difícils als primers metres, sobre regletes. Poc a poc anem derivant a la dreta fins abastar una fissura, que resseguim fins que ens toca sortir en placa, amb uns passos realment elegants sobre bona roca per abastar la reunió. 25 metres, llarg molt assegurat amb parabolts i algun clau.
L3(6a)
Tercer llarg
Sens dubte el millor llarg de la via. Es tracta d’una escalada en placa sobre roca molt bona. Anem a buscar el fil de l’esperó que es va redreçant fins que arribem a un petit extraplom on es concentren les màximes dificultats de la tirada. Un cop superat aquest tram la verticalitat afluixa i ens permet arribar relaxàdament a la reunió. 50 metres, de nou tirada molt equipada amb parabolts i claus.
L4(V+)
Quarta tirada
A partir d’aquest llarg la via perd empenta. La tirada comença rampada fins situar-nos al peu d’un muret (V+) que superem i per terreny un pèl trencat arribem a la reunió. 40 metres.
L5(III)
Tirada de tràmit per anar a buscar la fissura del següent llarg, primer per terreny terrós fins que abastem una llengua de roca que ens deixa al peu de l’esmentada fissura. 40 metres.
Sisena tirada ♠
L6(A1/IV)
Enfilem la fissura amb un parell de passos d’artificial equipat, que continuen amb un parell més a equipar (fàcil amb tascons mitjans o friends equivalents). Després la fissura obliqua a la dreta i quan aquesta acaba sortim fàcil en lliure i arribem sense més entrebancs a la reunió, que s’ha de muntar. 30 metres.
L7(6a)
Setena tirada ♠
L’inici d’aquesta tirada aprofita una bonica placa, que escalem diagonalment als primers metres per sortir després recta amunt i anar a buscar una xemeneia que remuntem fàcilment fins un collet on fem la reunió aprofitant un arbre. 35 metres.
L8(IV+)
Darrera tirada comuna amb l’STAE, on guanyem el cim de Santa Cecília mercès a una preciosa placa. Fem la reunió aprofitant la instal·lació de la ferrata.
Darrer llarg
Descens:
Per al descens baixem per la ferrada Teresina.
El que més m’ha agradat:
- Tres primeres tirades bones, sobretot la tercera que ressegueix el fil de l’esperó.
- Ombra als matins, bona opció per dies calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- A partir del quart llarg la via es torna discontinua i perd ambient.
- Descens farragós per la via ferrada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Núria G. i Roger F.
Torras-Nubiola-Capeta al Sabre
El Sabre és una gran llastra adossada al vessant oest de la Peluda, formant d’aquesta manera una impressionant xemeneia per on transcorre la sensacional Torras-Nubiola-Capeta, via de modestes dimensions però gran en sensacions; escalada autèntica on mai haurem de demanar tanda per assaborir aquesta petita exquisitesa de final espaterrant (literalment).
Ressenya de la via
- Via: Torras-Nubiola-Capeta
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Mig equipada amb 3 pitons, un espit i un cap de burí
- Material: 8 cintes exprés, Camalots #0.5, #0.75 i #1, tricam vermell i una plaqueta recuperable
- Orientació: Oest
- Valoració: *****
Aproximació:
Espectacular tirada
Després de deixar el vehicle a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que és el que porta a la Bandereta, arribem al peu de via de la Cerdà-Riera i continuem cap al sud resseguint la muralla fins arribar al vessant sud del Sabre. on comença la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Ràpel
Escalada en xemeneia sense concessions, on ens podrem anar assegurant més o menys bé als diversos forats que anirem trobant. Al cap d’una quinzena de metres trobarem un cap de burí i més amunt un espit. La xemeneia es va eixamplant a mida que guanyem metres i quan arribem al primer clau ja escalem en X amb un peu a cada agulla. El pas més impressionant el tenim quan ens veiem obligats a passar al Sabre (sobretot pel segon). Un cop estiguem al Sabre facilment arribem a l’aresta i de seguida al cim. 50 metres, 3 claus, un espit i un cap de burí.
Descens:
Ràpel cap al collet interior del Sabre.
El que més m’ha agradat:
- Xemeneia sensacional amb un final de traca i mocador, que no us ho expliquin s’hi ha d’anar!!
- Ombra i fresca assegurades.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
GEDE de l’Escorpí o Gran Xemeneia d’Agulles
La dècada que va de 1956 a 1966 fou una bona etapa pel GEDE, on hi coincidiren noms com el de Josep Santacana, Manel Guasch o Jaume Mas entre d’altres; escaladors que obriren un grapat de rutes ha Montserrat que han esdevingut clàssiques i cita obligada. Itineraris com la GEDE del Pas del Príncep, la Santacana de la Mòmia, la Mas-Brullet al Serrat del Moro o la Mas-Guasch al Puntal de l’Albarda són només alguns exemples de vies que no poden faltar en el currículum de l’escalador clàssic.
Imatge presa durant l’obertura de la via ♠
La GEDE de l’Escorpí, també coneguda com la Gran Xemeneia d’Agulles fou, segons ens explica en Manel Guasch, la darrera oberta per en Santacana a Montserrat. La via aprofita un evident diedre per anar a buscar la gran xemeneia, que segueix fil per randa en tres llargs absolutament deliciosos. Menció especial pel darrer, especialment estret, obert per en Guasch que, mercès a una complexió prima i una debilitat especial per les xemeneies no li costà trobar pas en tant poc espai. Cal dir que nosaltres hem superat els primers metres cap a fora en off-widht i es deixa fer molt bé, evitant les claustrofòbiques històries que ens havien explicat.
Diedre de llibre que es supera durant els dos primers llargs
Ressenya de la via
- Via: GEDE o Gran Xemeneia d’Agulles
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb material bastant vetust però amb molt bones possibilitats per reforçar-ho. Reunions en bon estat
- Material: 16 cintes exprés, joc de friends fins al #3 de Camalot, joc de fissurers, una plaqueta recuperable, bagues, tricams útils, un estrep i mosquetó dels invents
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
Des de can Massana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de la dreta, que puja cap al Coll del Portell Estret; al primer revolt cap a la dreta comença la Iglesias de la Boleta del Portell Estret, al següent revolt trobarem un corriol desdibuixat que marxa cap a la paret.
Segon llarg
El prenem i seguim més o menys a peu de paret intentat no esgarrinxar-nos gaire fins a peu de via, un diedre evident.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada s’enfila per un diedre vertical que s’ha d’escalar amb pausa, assaborint la bellesa dels moviments i cercant la millor opció per protegir-lo d’una manera correcta.
Cap de burí al L2
Les assegurances que hi trobem emplaçades són senzillament el testimoni d’una època pretèrita, però gracies al material modern no tindrem cap mena de problema per progressar amb seguretat, sempre que tinguem traça en l’emplaçament (que hi és) del material flotant. 20 metres, dos burins, un tac i un clau.
L2(V/A1)
Tercera tirada
Continuem amb la tònica del llarg anterior seguint pel diedre fins que un petit extraplom ens obliga a marxar cap a l’esquerra i de seguida progressar en artificial flanquejant fins a la reunió (plaqueta recuperable o millor un cordino per escanyar). Les assegurances del flanqueig són molt originals, però el que està pitjor és un espit que trobem uns metres abans i que té mig casquet sortit. 20 metres, 2 tacs, un espit terminal, un clau i quatre burins.
Quart llarg ♥
L3(V/A1)
Sortim de la reunió en lliure curiós per anar a atènyer el primer clau. A partir d’aquest punt progressem en escalada combinada (preveure una baga per un arbust) fins que el terreny afluixa i continuem en lliure fàcil fins la reunió, en un replà i d’un sol espit. 35 metres, 5 claus i 4 expansions.
L4(IV)
Cinquena tirada
Continuem per un diedre herbós, abans que s’eixampli trobem un parell de burinades seguides. Tot seguit continuem en tècnica de xemeneia amb una progressió molt còmoda fins la reunió, que està situada sobre un arbre característic. 30 metres, 2 burins.
L5(IV+)
Seguim per la xemeneia, ara més estreta, anant a buscar un bloc encastat que guanyem per fora (i de pas encintem). Un cop superat aquest tram ens toca entrar una mica més, ara per terreny menys escanyat i on trobarem un burí abans d’arribar a la reunió. 25 metres, un burí.
L6(V+)
Sisena tirada ♥
Iniciem el llarg d’esquena a la Cadireta, encastant només la banda dreta (anirem trobant bons peus per l’esquerra); al cap de pocs metres trobem un forat molt bo per un tricam negre. Continuem així fins trobar un clau, punt en el que ens podem girar i continuar escalant en tècnica de xemeneia, sempre bastant cap a fora, amb bon ambient però gens angoixant. Quan trobem un pitó iniciem un fàcil flanqueig cap a l’interior sense guanyar alçada que ens mena a un teix que aprofitem per fer la reunió. 40 metres, 2 claus.
Descens:
Des de la darrera reunió remuntem la canal, bruta i terrosa fins arribar a una llengua de roca, a mà dreta, que de seguida ens mena al vessant nord de l’Agulla de l’Escorpí. Continuem direcció la Torta fins trobar un corriol que ràpidament ens porta al Portell Estret.
El que més m’ha agradat:
- Escalada genial, amb un ambient de primera.
- Diedres molt bons i xemeneies antològiques.
- Ombra assegurada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto col·lecció Manel G.
(♥)Fotos Marc M.
Potser també et pot interessar:
Via del Barbes a la Paret de la Formiguera
Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector es troba completament (de manera generosa) equipada.
Ressenya de la via
- Via: Del Barbes
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de la Formiguera
- Dificultat: 6a+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables.
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra. Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-nos al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV-)
Rampa poc interessant que traça una gran diagonal a la dreta per anar a cercar la primera reunió. Atenció que just a l’esquerra encara i han fet entrar una via més que tira recta amunt. 35 metres, 7 parabolts.
L2(6a+)
Segon llarg
La segona tirada encara una placa que es va redreçant de manera progressiva fins que arribem al pas clau, on la paret es posa totalment vertical; les assegurances ens marquen el camí recta amunt però l’escalada et porta a derivar una mica cap a la dreta. Com que les xapes manen superem el pas bloquejant sobre presa petita i arribem a la reunió sense més complicacions. 35 metres, 9 parabolts.
Descens:
Podem rapelar des de la darrera reunió de la via o bé baixar caminant pel vessant nord de la paret.
El que més m’ha agradat:
- Bona per combinar amb altres vies veïnes i així acabar d’arrodonir la jornada.
El que no m’ha agradat tant:
- Via poc interessant en general, ni la roca és la millor, ni el traçat engresca ni l’equipament té massa lògica.
- La part difícil del segon llarg les xapes van amunt i la lògica cap a la dreta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris