Badalona a la Panxa del Bisbe
L’any 2011 membres del CEB van fer una encertada restauració que ens permet gaudir d’aquest preciós itinerari 100% clàssic, que cerca les debilitats d’aquest vessant de la Panxa a base de ziga-zagues i bona roca. La via conserva el seu caràcter relativament exposat, fet que li afegeix una mica de pebre a una ascensió que sempre es mou en unes dificultats molt raonables. Per repetir-la només haurem de menester 4 cintes i si volem alguna baga per merlets.
Comodíssima tercera reunió: un mirador privilegiat
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, opcionalment alguna baga per merlets
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la Panxa ens hem de fixar en dues petites balmes característiques tot just entre el vessant sud i l’est. La nostra via va a buscar la balma de l’esquerra. No confondre amb una via d’esportiva ‘setze jutges’ una mica més a la dreta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia a la dreta de la Buriles Rojos. hem de prendre com a referència dues petites balmes que hi ha a una quinzena de metres del terra, la nostra via va buscar la balma de més a l’esquerra.
Ens elevem per la placa fins entrar a la balma, on trobarem la segona assegurança del llarg; sortim de la balma per la dreta i continuem amunt fins una nova expansió, per de seguida marxar a l’esquerra a buscar la reunió, aquest tram és tècinc i el joc de peus serà fonamental. 25 metres, 3 parabolts.
L2(IV+)
Tercera tirada
Iniciem un llarg i elegant flanqueig on de tant en tant haurem de baixar o pujar un xic per trobar el pas. Al cap d’una quinzena de metres seguim cap amunt, amb bona presa; passarem pel costat d’una reunió, la nostra es troba uns pocs metres més amunt i a l’esquerra. 25 metres, 3 parabolts.
L3(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta i enfilem una placa vertical amb bons agafadors que al cap d’uns metres es va ajaient i converteix l’escalada en quelcom plaent. La paret es tomba progressivament fins arribar a la reunió situada a una característica balma. 35 metres, 3 parabolts.
Un dels molts merlets del quart llarg
L4(III)
Aquesta tirada es pot dividir en dues, tot i que nosaltres l’hem fet a l’ensamble. Hem d’anar cercant el camí més senzill cap al cim; als primers metres, que són els més “drets” hi podem llaçar merlets si ho considerem necessari. 80 metres.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca.
- La distància entre assegurances ens farà anar concentrats.
- No hem puc estar de recomanar la seva veïna Casanellas-Ludwing, també mig oblidada.
Potser també et pot interessar:
9 Responses to “Badalona a la Panxa del Bisbe”
Trackbacks / Pingbacks
- - 13 juliol 2012
- - 13 juliol 2012
- - 13 juliol 2012
- - 11 octubre 2012
Deixa un comentari
Maca la via, gràcies els membres del CEB per la restauració!!
Vaya foticos més xules company!
¿Ja has esbrinat quina via era la del costat?
Apali, vai a continuar empaquetant, que no s’acaba mai això!
El flanqueig m’han explicat que era mític! hauré de convèncer el company, que fa molts anys ja la va fer perquè m’hi acompanyi.
Eo Emili! La del costat era la “setze jutges” 6a+ de Sant Benet. T’ajudaria a embalar però em fa una mica de mandra… Parlem abans que marxis!!
Jaume, el flanqueig és impressionant perquè no es que es vegi gaire cosa… Però un cop t’hi poses és molt bonic, els passos van apareixent de manera natural i quan es pot tirar amunt ja ho veus. Lògica clàssica al peu de la lletra… Convenç al company!!
Hola altre cop!
avui hem anat a visitar la panxa amb la Manue -quin perfil tant bonic-
… i quina via tant agradable. Sempre em dona la sensació que la millor via que he escalat es la última, però guardarem un record especial d’aquesta.
Com a informació complementaria afegiria que a l’alçada del pas de V del primer llarg, entre el 2n i 3r bolt hi ha un cap de burí de manera que el pas queda gens exposat i casi es pot fer en Ao.
Al segon llarg, la via creua Buriles Rojos i … com no… entre la 1a i 2n assegurança et trobes un bolt de BurilesRojos que no pots negarte a xapar…
El tercer llarg, es una delicatessen, tot i que no manca cap assegurança, m’ha semblat que es ideal per jugar amb tricams i merlets.
Gràcies per les ressenyes i comentaris; i molts records a la Paula i la Júlia (es diu Júlia,oi?) !
Enhorabona pel gaudi! Realment és una via preciosa, que flueix per allà on toca. Llàstima del batibull de vies que la creuen al flanc… I és que a la Panxa totes les clàssiques són bones, si no l’heu feta no us perdeu la Per Davant.
I la peque es diu Gal·la, fàcil de recordar si penses en la Manue