Torras-Nubiola-Capeta al Sabre
El Sabre és una gran llastra adossada al vessant oest de la Peluda, formant d’aquesta manera una impressionant xemeneia per on transcorre la sensacional Torras-Nubiola-Capeta, via de modestes dimensions però gran en sensacions; escalada autèntica on mai haurem de demanar tanda per assaborir aquesta petita exquisitesa de final espaterrant (literalment).
Ressenya de la via
- Via: Torras-Nubiola-Capeta
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Mig equipada amb 3 pitons, un espit i un cap de burí
- Material: 8 cintes exprés, Camalots #0.5, #0.75 i #1, tricam vermell i una plaqueta recuperable
- Orientació: Oest
- Valoració: *****
Aproximació:
Espectacular tirada
Després de deixar el vehicle a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que és el que porta a la Bandereta, arribem al peu de via de la Cerdà-Riera i continuem cap al sud resseguint la muralla fins arribar al vessant sud del Sabre. on comença la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Ràpel
Escalada en xemeneia sense concessions, on ens podrem anar assegurant més o menys bé als diversos forats que anirem trobant. Al cap d’una quinzena de metres trobarem un cap de burí i més amunt un espit. La xemeneia es va eixamplant a mida que guanyem metres i quan arribem al primer clau ja escalem en X amb un peu a cada agulla. El pas més impressionant el tenim quan ens veiem obligats a passar al Sabre (sobretot pel segon). Un cop estiguem al Sabre facilment arribem a l’aresta i de seguida al cim. 50 metres, 3 claus, un espit i un cap de burí.
Descens:
Ràpel cap al collet interior del Sabre.
El que més m’ha agradat:
- Xemeneia sensacional amb un final de traca i mocador, que no us ho expliquin s’hi ha d’anar!!
- Ombra i fresca assegurades.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
13 Responses to “Torras-Nubiola-Capeta al Sabre”
Trackbacks / Pingbacks
- - 14 juliol 2012
- - 14 juliol 2012
- - 13 agost 2012
Una gran via per una sola tirada, ultimament us poseu endins i a l’ombra.
És que a casa no hi ha aire condicionat!
La via és sensacional, ara, em mirava per on va la Tiva i flipava!! Aquesta sí que és per valents.
Renoi!!! deu ser espectacular… mai m’he atrevit a anar-hi. Sh’an de tenir els… “bemols” ben possats!!!
Salut i bones grimpades!!!
Eo Joan! Sí que ho és sí, sobretot quan es va obrint el tema i et toca anar amb un peu a cada banda, però si l’hem fet nosaltres que som uns cagats no deu ser tant difícil
I vinga xemeneies!! et direm l’escura-xemeneies
tu no paris eh! que així quan algun dia torni ja no hauré d’arrastrar-me de segon.
Així que deixat les plaques per més endavant!!
Salut i força Espanyol!! uueee!jajaja, no ho he pogut resistir…
Ets un ximple!! Quan tornis l’Apanyó serà equip de segona
I no pateixis per les xemeneies, quan vam sortir d’aquesta ens vam fotre de cap a una altra i així anar-hi anant! Tu portem per les plaques que jo m’arrossego de segon 
Una via clàssica, clàssica, abans per les plaques no s’hi aventuraven ja que no podien clavar i clar les xemeneïes éren el camí natural…la llàstima és que jo vaig començar a escalar en plaques i les xemeneïes em costen encara, però tot és posar-s’hi, ja n’aprendrem. Veig que t’hi has aficionat eh? el que fa la calor!!!
La veritat és que amb aquestes calorades a les xemeneies s’hi està molt bé. Aquesta a més no és gens claustrofòbica… potser massa poc i tot
ufff, em trec el barret -tot i la calor que fa-
s’em cau la baba, aquesta agulla em fa somiar cada cop que fem l’aproximació cap a agulles. Vist el que em va costar la xemeneia de l’esquelet, quan sigui gran, potser, un dia tindré el que cal tenir per anar-hi.
Records a la Paula!
Eo parella!! només és qüestió de proposar-s’ho, segur que esteu fent coses molt més difícils. Aviam quan em traieu a escalar ara que tinc a la mestressa de baixa!!
Cuideu-vos!