El Vianant a la Paret de Santa Cecília
Via d’oferta al vessant oest de la Paret de Santa Cecília: tres primers llargs amb bon ambient, roca de primera i molt equipada; després però, la via es torna més discontinua i intenta sortir al cim de la manera més digna possible, tot i que hi seguim trobant trams interessants, com l’artificial del sisè llarg o la deliciosa placa del seté. Si teniu ganes d’escalar a l’ombra amb poc compromís aquesta és la vostra via!
- Via: El Vianant
- Zona: Montserrat – Santa Cecília
- Dificultat: 6a+/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 255 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts i claus; reunions rapelables
- Material: 16 cintes exprés, tascons mitjans i estreps
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest. Al cap d’uns metres, quan estiguem més o menys a l’alçada de la paret trobarem un corriol a mà esquerra amb unes fites. El seguim i en forta pujada arribem a l’alçada del peu de via de la STAE; des d’aquest punt seguim cap al NW per la base de la paret fins trobar el peu de via, en un gendarme característic.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
El primer llarg aprofita la fissura que queda entre el gendarme i la paret per pujar fins al cim d’aquest, on es troba la primera reunió. És un llarg bonic, d’encastament, on trobem un clau a un metre de terra i un parell de parabolts una mica amunt. Si volguéssim podriem protegir el tram amb un Camalot del #4, però després ens tocarà arrossegar-lo la resta de la via. 15 metres.
L2(6a+)
Preciosa tirada, on trobem els passos més difícils als primers metres, sobre regletes. Poc a poc anem derivant a la dreta fins abastar una fissura, que resseguim fins que ens toca sortir en placa, amb uns passos realment elegants sobre bona roca per abastar la reunió. 25 metres, llarg molt assegurat amb parabolts i algun clau.
L3(6a)
Sens dubte el millor llarg de la via. Es tracta d’una escalada en placa sobre roca molt bona. Anem a buscar el fil de l’esperó que es va redreçant fins que arribem a un petit extraplom on es concentren les màximes dificultats de la tirada. Un cop superat aquest tram la verticalitat afluixa i ens permet arribar relaxàdament a la reunió. 50 metres, de nou tirada molt equipada amb parabolts i claus.
L4(V+)
A partir d’aquest llarg la via perd empenta. La tirada comença rampada fins situar-nos al peu d’un muret (V+) que superem i per terreny un pèl trencat arribem a la reunió. 40 metres.
L5(III)
Tirada de tràmit per anar a buscar la fissura del següent llarg, primer per terreny terrós fins que abastem una llengua de roca que ens deixa al peu de l’esmentada fissura. 40 metres.
L6(A1/IV)
Enfilem la fissura amb un parell de passos d’artificial equipat, que continuen amb un parell més a equipar (fàcil amb tascons mitjans o friends equivalents). Després la fissura obliqua a la dreta i quan aquesta acaba sortim fàcil en lliure i arribem sense més entrebancs a la reunió, que s’ha de muntar. 30 metres.
L7(6a)
L’inici d’aquesta tirada aprofita una bonica placa, que escalem diagonalment als primers metres per sortir després recta amunt i anar a buscar una xemeneia que remuntem fàcilment fins un collet on fem la reunió aprofitant un arbre. 35 metres.
L8(IV+)
Darrera tirada comuna amb l’STAE, on guanyem el cim de Santa Cecília mercès a una preciosa placa. Fem la reunió aprofitant la instal·lació de la ferrata.
Descens:
Per al descens baixem per la ferrada Teresina.
El que més m’ha agradat:
- Tres primeres tirades bones, sobretot la tercera que ressegueix el fil de l’esperó.
- Ombra als matins, bona opció per dies calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- A partir del quart llarg la via es torna discontinua i perd ambient.
- Descens farragós per la via ferrada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Núria G. i Roger F.
6 Responses to “El Vianant a la Paret de Santa Cecília”
Trackbacks / Pingbacks
- - 25 juny 2012













Una via que veig no t’ha fet el pes, tanmateix potser ens hi arribem a buscar l’ombra.
Saps que passa, com tothom que coneixia que l’havia fet deia que era tant bona tenia les expectatives molt altes. La via està bé però no mata, molt equipada i a partir del tercer llarg perd empenta, només és una excusa per arribar al cim. Això sí, l’ombra la tens assegurada fins entrada la tarda
es interessant fer el tres primers llarg i baixar amb dos rapels.
L’ho de fer cim si o si………………., no sempre compensa.
El tercer es bonic
A mi em va agradar força, nosaltres vam empalmar els dos primers llargs. Això que diu el Cesc de fer les tirades xules i baixar, segurament és el millor, però jo soc de la vella escola i vam arribar fins dalt i home la tirada que t’has d’equipar l’artificial i el tram que arriba al cim, malgrat ser fàcil té força ambient.
Felicitats, a veure si ara que tinc més temps t’envio les ressenyes originals que et vaig comentar
Aviam
Aviam també si aquest mes quedem algun dia amb en Jordi que darrerament té moltes ganes de grimpar