Torras-Nubiola a la Figuereta
La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el peu de via.
Aproximació a la via
Ressenya de la via
- Via: Torras-Nubiola
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via poc equipada amb un parell de claus i de burins. reunions amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, un alien groc, una plaqueta recuperable i una baga llarga
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Existeix la possibilitat d’entrar a la via pel primer llarg de la Ribas-Velasco; no obstant nosaltres hem fet l’aproximació clàssica, escalant prèviament el Sabre. s’ha de travessar el Sabre per l’interior (o escalar la Torras-Nubiola-Capeta i rapelar fins al coll interior). Un cop creuat el Sabre continuem cap al nord per una vira amb roca delicada i algun pas exposat. A l’altra banda del Punyalet trobarem una corda fixa que ens ajuda a remuntar una part terrosa. Continuem cap al nord fins arribar a una alzina que queda al final del bosc penjat i on farem la reunió 0.
Inici del L2
L1(IV+)
Marxem a l’esquerra fins situar-nos al peu d’un diedre i l’escalem fins atènyer la figuera característica on trobarem la reunió. A l’inici del diedre hi ha una arrel amb un cordino i una mica més amunt podem llaçar un bloc encastat. 20 metres, tirada neta.
L2(IV+)
Tirada senzillament preciosa, pràcticament tota en xemeneia, on podrem progressar còmodament en tècnica de ramonage.
segona tirada
A la part superior ens veurem obligats a sortir a l’exterior i efectuar uns preciosos moviments de diedre amb un bon ambient per tal d’atènyer el cim de la llastra, on es troba la segona reunió. 40 metres, 2 claus i un burí.
L3(IV+)
Sortida de la reunió sobre una placa de presa petita i escalada elegant. Ràpidament el llarg perd verticalitat i els còdols augmenten de mida. 10 metres, un cap de burí.
Darrer llarg
Descens:
Ràpel curt pel vessant sud-est. Des d’aquest punt haurem d’anar a buscar la Portella d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Xemeneia sensacional, còmoda d’escalar i amb aire condicionat.
- Darrer llarg curt però bonic.
- Bona per combinar-la amb la T.N.C. del Sabre.
El que no m’ha agradat tant:
- Aproximació delicada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
18 Responses to “Torras-Nubiola a la Figuereta”
Trackbacks / Pingbacks
- - 14 juliol 2012
- - 13 agost 2012
Deixa un comentari
Escalada de les de millor no portar motxilla!! impresiona al segon llarg la corda al seu aire!
Jaume, la xemeneia té la mida justa per gaudir-la de valent, sense agonies!
Tenia entés que la via del Sabre es deia CNT enlloc de TNC com apunteu. S’entén llavors la mala llet que hi va haver per part dels que manaven quan la varen obrir.
Res, un comentari per tal d’aclarir-ho.
Saludus
Home, la veritat és que molt més suggerent l’acrònim CNT que TNC… Això sí TNC, queda més intel·lectual.
Fora conyes, jo pensava que aquesta història era referent a l’Agulla dels Tres, que també es deia de la CNT per això.
La recordo com a guapa via, quan vaig anar encara havia pot registre i vam fer la escalada nº 6, això va ser el 11-09-1971.
Però no entrem per la clàssica. Amb el company obrim una entrada directe, que un dia me agradaria anar a mig reequipar, a les hores ho vam fer amb un munt de falquetes i pitonisses de fissura, crec recordar.
Vam fer el primer tros de la ven-suri-ven, que a les hores fèiem sense encordar, estàvem ben sonats, des de el primer arbre que es troba, vam recórrer un díedre mol marcat, fins anar a sortir al peu de la xemeneia, crec que vam fer una reunió a uns metres abans i desprès ens vam desplaçar fins el peu.
Itinerari al que vam anomenar : “Entrada directa “Castillo – Guillem”
Saps de algú que l’hagi fet ? crec que a la dreta se ha obert una per la placa ?
Eo Guillem jo el 1971 tot just estava per nèixer
Em fa l’efecte com bé diu el Jose que per allí va la Ribas-Velasco… És qüestió d’anar-hi a treure el nas.
Uooo… em sembla que em deixo el barret tret i el babero posat. Felicitats a la cordada, quina jornada tant xula us vàreu muntar.
Aquesta xemeneia es un dels altres objectius-somins que tinc per “quant sigui gran”. He intentat enredar algun dia a la Manue per anar a veure el peu de via i passar pel collet del Sabre… sempre hem trobat una excusa per no fer-ho.
Últimament no hem escalat massa, la darrera escapada va ser a cavallers, a catar el granit. Vam fer una cresta i la B.A a la Ferrussola, aixó sí, ben guiats per uns amics-familiars franchutis.
Ànims per la Paula!
salut!
Aquesta és més assequible que l’altra, si arribes a peu de via sense estibar-te en l’aproximació. Quina enveja tocar granit!! Jo no em puc allunyar massa de casa que la cosa està apuntito
Preciosa!, la hice el otro día…
La tirada de la chimenea según veo en vuestras fotos yo la subí al reves, es decir mirando a la llastra, en esa posición me topé con dos buriles más que vosotros, por el contrario el primer pitón que marcais yo no lo encontré, el último si, jaja qué buen largo que cada cual encuentra lo que necesita…. Romantic Climb!!!
Guillem, la entrada que describes cuadra a la perfección con la primera tirada de la Ribas-Velasco del año 78, si subisteis vosotros en el 71 parece obvio que os la pisaron, no?
Juas!! Vas fer la versió sobre-equipada
Vaig disfrutar com un enanu, la mida justa!
Ostras que guapa… la vaig anar a fer amb el meu company el mes passat. Nosaltres no vam fer la R intermitja vam tirar fins a dalt de tot, amb una corda de 60 arrivaba just!! felicitats per les ressenya el proxim cop anire a fer el sabre i de pas la torno a fer que es espectacular. Nosaltres vam entrar per la Ribas – Velasco, per cert una entrada xula també, xo un pel trencada arribant a l’ alzina… Que vaigi molt bé, salut i bones escalades a totom!!
Si aquesta et va semblar guapa amb el Sabre al·lucinaràs
Per cert, com està el primer llarg de la RV? Cal portar alguna cosa?
Hola Eduard. Sempre m’ha captivat a questa xemeneia però sempre, per una raó o altre no he anat. Amb la vostra piada m’estic animant! Te que ser espectacular. M’agraden molt les xemenies però en fan molt de respecte. Aveure si quan hi vaig trobo els altres burils que diu The Jose que seria un “puntet”. Gràcies per les teves ressenyes i piulades, son de llibre!!!
Eo Joan, no t’ho pensis!!! Es tracta d’una escalada molt guapa i en cap moment trobes a faltar xinxetes ja que la xemeneia té la mida justa per avançar sense que sigui angoixant i per parar quan tinguis ganes de descansar. Ves-hi i ja m’ho explicaras!!!
Salut i assertivitat!!!
ei! es guapo pero arribant a la reunio esta bestant trencat i s’ ha de vigilar, li vaig tirar un bon grapat de pedres al company, que no ni va tocar cap de miracle… crec aver posat els aliens groc i vermell segur, i trobes pitons i al final un parell d’ spits crec, pero vaig trobar que no estava de mes posari alguna cosa XD es una bona tirada per anar directe a la xemeneia, ja que veniem de l’ agulla de l’ escorpi de fer la xemeniea també, pujavem cansats i vam tirar per el recte. Salut i si et vec un dia per montserrat ja et fotre el crit!!
Xinxetes, pitons, burils, sobreequipament….?
Quan Jo la vaig fer, no mes havia un pitó a la sortida del ramonage i a la reunió un buril mig sortit, es possible, però no es segur que fossin dos…? i la part final a “pelo”, amb aquesta reunió, ho tinc mol present perquè la darrera li va tocar al company i encara tinc present la por que vaig passar.
Si esta tant assegurada, es possible que me animi i torni.
Referent a la meva via miraré de trobar a on pot ser “La llibreta” del “Pot Registre”
Des de aquet espaïn faig una crida ,per que si algú sap a on pot estar, me ho digui, ja que me agradaria fotografiar la pagina a on vam posar la nostre “Piada”