Quart aniversari del bloc: les 10 millors d’aquest any
Aquesta setmana celebrem quatre anys de bloc, exercici que vam començar com una broma i que s’ha convertit en la continuació d’allò que més ens agrada.
3er llarg de l’Anglada-Cerdà a la Boleta… Una de les millors bavareses del Serrat
Tot i que aquesta entrada té quelcom d’autocomplaença, també té una gran part de reconeixement i agraïment cap a tots aquells amb qui hem pogut compartir corda i projectes, que ens ajuden a alimentar les il·lusions i nous reptes… I també, com no, a tots els que ens aneu seguint, llegint, opinant i discrepant, doncs és això el que ens ajuda a crèixer i dóna l’esma per poder seguir endavant.
La sorprenent Ve-Mu, una via acrobàtica i amb un canvi de punt de vista constant
Com cada any, i ja va sent tradició, fem la juguesca de decidir quines són les 10 escalades de les que hem gaudit més aquest any d’entre les 99 que hem ressenyat.
- Santacana-Serrano-Araguz: Preciosa escalada de fissures, elegant, física i situada a una de les agulles més paradigmàtiques de Montserrat. Si ens quedem amb ganes podem escalar la llastra per l’altra banda i gaudir de la històrica Haus-Estrems.
- Wild Planet: La Roca dels Arcs és una de les parets més emblemàtiques del Montsec i la Wild Planet una de les grans clàssiques on tocarà donar el do de pit i més ara amb la restauració a que va ser sotmesa retornant-li l’essència original.
- Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer: Tornar a l’Ordiguer és plaer i fer-ho per l’arrogant Cerdà-Pokorski tot un exercici d’escalada.
- Directa Estel: Aquest any hem descobert Canalda i la seva escalada sense embuts.
- Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada: Envoltada de grans clàssiques com la GAM del Bisbe o el diedre CADE aquesta és una altra meravella de via, amb un tercer llarg absolutament sensacional.
- Directa al Cilindre: Sant Llorenç de Montgai sempre és un recurs quan el temps és insegur i la Directa al Cilindre l’única opció per quan plou. Una via curta però on el terme continuïtat pren tot el seu sentit.
- Griviola Bella: Al cor d’Ecos, escalar la Griviola és poder gaudir d’una de les raconades més notables de tot el Serrat… Tranquil·litat assegurada.
- Amistades Pelirojas: Perles ens ofereix un calcari excepcional i endemés l’Amistades un traçat genial i un equipament esportiu a tot luxe.
- Ve-mu: A voltes escalar és quelcom més que un simple exercici físic. És poder gaudir de racons singulars, sensacions compartides, deixar-se sorprendre… I la Vemu és una via amb un traçat 100% original. Si la raconada us enamora també és molt recomanable l’esperó Beltegeuse.
- GEDE de l’Escorpí: Com que som del GEDE ens agrada escombrar cap a casa, i repetir aquesta via ens va fer una il·lusió especial.
Travesía de los dioses a la Roca del Corb
A la mig oblidada roca del Corb hi trobem un grapat d’itineraris prou atraients. La Travesía de los dioses, via molt equipada (tot i que el rovell ha treballat de valent) ofereix la possibilitat d’afrontar-la de dos maneres prou estimulants: com a via d’iniciació en escalada artificial (es pot fer pràcticament tota la via en artifo) o com a engrescador itinerari d’escalada lliure, amb un tram central realment bo. Llàstima que per aquesta darrera opció els ancoratges no acabin de donar tota la confiança que hom voldria… Un rentat de cara seria d’agrair.
Curta travessa del segon llarg, gaudint de l’ombra de juliol
Ressenya de la via
- Via: Travesía de los dioses
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Pràcticament equipada amb claus, burins i espits
- Material: 16 cintes exprés, Camalot #1 i alien groc o joc de tascons, estreps. Algun cordino útil
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem i seguim per un corriol que cada cop es desdibuixa més fins situar-nos a l’alçada del peu de via, recognoscible per l’evident fissura del primer llarg.
Primer llarg ♠
Des d’allí arribem al peu de paret de la millor manera (preveure pantalons llargs!!).
L1 (A1)
Identificar el peu de via és fàcil (arribar-hi no tant). L’itinerari s’enfila per una evident fissura que deriva lleugerament cap a l’esquerra. La primera assegurança és un clau a la fissura difícil de veure i de seguida un burí.
Segon llarg
Progressem en artificial tenint que fer ràpidament un pas sobre un alien groc o tascó o sortida en lliure per després continuar en artificial fins la reunió. És possible escalar tot el llarg en lliure (6b+?) però ni la roca ni les assegurances acaben d’acompanyar. 30 metres, aproximadament 6 claus i unes 9 expansions (burins i espits).
L2(V)
Tercera tirada ♠
Curta tirada que ressegueix una fissura fins que podem flanquejar per un llavi i arribar al balconet on muntem la segona reunió. Aquest llarg el podem empalmar amb el primer si hem previst cintes llargues i hem alternat bé la corda. 10 metres, un pitó i un burí.
L3(6a+/A0)
Sortim cap a l’esquerra i amb un pas d’A0 ens situem a una bonica fissura que regala uns passos de bavaresa molt guapos.
Quarta tirada ♠
Quan s’acaba marxem cap a la dreta i enfilem una preciosa placa de roca molt bona que es redreça fins un bombo tot just abans de guanyar la reunió. 30 metres, aproximadament 12 expansions i 3 claus.
L4(6b)
Marxem cap a la dreta (no anar a l’esquerra seguint una línia d’espits) superem un tram una mica vegetal per situar-nos al peu d’un curt diedre amb una entrada atlètica i continuem per una placa sensacional, amb forats i gest, que té el tram clau a la part superior, sobre petites preses de peus i mans.
Quart llarg
Un cop superat el tram la paret s’ajeu fins la reunió. 35 metres, aproximadament una dotzena d’expansions i un clau.
L5(6a+)
Curta tirada per superar la bola somital. Hem de superar un bombo on toca fer un bloqueig per atènyer i sortir de la segona expansió i de seguida arribem al cim de la Roca del Corb. 15 metres, 3 burins.
Descens:
Anem a buscar el camí de l’aigua i desfem l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Bona opció per iniciar-se en l’escalada artificial.
- Preciosos tercer i quart llarg d’escalada lliure.
- Ombra a partir de les 3 de la tarda.
- Aproximació curta i en baixada.
El que no m’ha agradat tant:
- Arribar al peu de via (portar pantalons llargs i tiroses de podar!!).
- Llàstima de l’estat de les assegurances, ja que donen poca confiança per forçar al màxim en lliure. Un rentat de cara aniria d’allò més bé.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
Jacint Aguilar a l’Elefantet
Arriba l’hora baixa, i les llums prenen tonalitats úniques que inevitablement conforten l’esperit inundant-ho tot d’una calma que fa de l’acció de l’escalada quelcom gratificant, íntim. Per aprofitar aquestes tardes que s’allarguen una bona excusa és estirar la Jacint Aguilar per sota amb la Colorantes Permitidos, aconseguint una combinació variada, ràpida i amb una aproximació gairebé inexistent.
Les Gorres observen complaents
Ressenya de la via
- Via: Jacint Aguilar entrant per Colorantes Permitidos
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via pràcticament equipada. Al tram de la Colorantes amb parabolts i a la J.A. espits i burins
- Material: 10 cintes exprés, una baga, una plaqueta recuperable i estreps; opcionalment Camalot #1 i #2
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des del Monestir anem a buscar les Escales dels Pobres i després de creuar el pont i un parell de revolts tirem cap a la paret (evident) fins arribar a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La primera tirada, que pertany a la Colorantes Permtidos, es desenvolupa sobre una preciosa placa de presa més aviat petita, on haurem d’anar-nos col·locant per tal d’avançar amb solvència.
Segon llarg ♠
El pas clau el trobarem a la primera part del llarg, quan haurem d’enfilar-nos a la placa superant un llavi característic. 30 metres, 6 parabolts i un burí.
L2(V-)
Continuem en aquesta tirada navegant per la placa, ara amb presa més agraïda i al principi més tombada. Més amunt la placa es redreça, superant el tram amb uns passos molt elegants que ens menen a terreny tombat fins la segona reunió. 35 metres, 5 parabolts.
Tercer llarg
L3(Ae i V+)
Ara toca fer un canvi de reunió i anar a buscar l’evident peu de via de la Jacint Aguilar. Marxem cap a l’esquerra per atènyer la placa per on es desenvolupa la tirada, que puja directa en artificial d’expansió al peu de l’evident fissura per on transcorre el següent llarg. El pas clau el trobem per sortir de l’artificial i arribar a la reunió, on els peus són escadussers i la roca una mica llastrosa (V+). 25 metres, 8 espits.
Quarta tirada ♠
L4(V+)
Aquesta tirada ressegueix la fissura fil per randa, primer avancem encastant el braç i la cama dreta per després continuar en diedre. Un cop superat el primer tram dret continuem en tècnica de diedre per acabar per la placa de l’esquerra amb roca de primera i que ens permet arribar a la reunió sense més contratemps. 30 metres, 3 espits i 2 burins.
L5(V+)
Quarta tirada
Marxem en diagonal a l’esquerra per terreny tombat i anem a buscar una petita savina que hi ha a la fissura i que permet assegurar-nos. Continuem resseguint la fissura per terreny fàcil fins un bombo (hi ha una reunió que no cal muntar). El pas de la panxa el protegeix un cap de burí (portar una plaqueta). Un cop superat continuem per terreny fàcil fins al cim. 45 metres, una reunió i un cap de burí.
Descens:
Darrer llarg
Continuem direcció nord fins arribar a un corriol que ens menarà fins al Pla de Santa Anna, des d’on prenem el camí cap al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Bona quarta tirada.
- Ajuntant-la amb la Colorantes Permitidos queda una bona via per les tardes d’estiu o els matins d’hivern.
- Recordeu que si sortiu més tard de les nou del vespre del parking del Monestir no us cobren!!
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
La Tardor d’en Nebjeperura a la Dent d’en Rossell
La Dent d’en Rossell, balcó insòlit sobre les Roques de Totlomón, el Freser i cap el sud la Vall de Ribes. Indret on el verd guanya sempre i l’ambient de muntanya s’imposa convidant a una escalada d’allò més gratificant. La Tardor és una bona via, que aprofita amb avarícia el que ofereix aquest pany de paret a voltes entapissat de molsa, trobant-hi passos exquisits, elegants i atlètics, i per descomptat la imatge més fotogènica.
Imatge típica de la via, com anar a París i fer-se la foto amb la Torre Eiffel
Ressenya de la via
- Via: La Tardor d’en Nebjeperura
- Zona: Dent d’en Rossell
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus. Reunions amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends, tascons i alguna baga
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Primer llarg ♠
Aproximació:
Des de Queralbs prenem la pista cap a Fontalba; a l’arribar al darrer revolt estacionem el vehicle. Continuem a peu cap al sud-est, sempre al límit entre el bosc verd i el cremat. Arribem a un prat i continuem cap a l’est (no derivar al sud) fins que intuïm la paret. Aleshores la resseguim primer en pla i després en lleugera baixada entre blocs (alguna fita). En un moment donat trobem una corda fixa que ens ajuda a desgrimpar un ressalt i de seguida arribem a un coll evident. Des del coll seguim la feixa herbosa que divideix la paret fins al peu de via (clau amb anella i a hores d’ara un gran tros de corda).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V+)
Un sostre característic ens serveix per situar el peu de via, que s’inicia amb un curt diedre. De seguida continuem per unes plaques que ens deixen sota el sostre. Seguim la fissura diagonal amb bona ganda i protegida amb claus amb algun pas més fi. De seguida afluixa i ens situem sota una mena de curta xemeneia que superem per arribar a la reunió. 50 metres, 8 claus i dos parabolts.
L2(6a)
Tercer llarg ♠
Recte amunt per terreny vertical amb el tram clau protegit per un parell de pitons. Esquivem un sostre flanquejant cap a l’esquerra per una placa i continuem amunt per un tram de fissura molt bonic i atlètic que haurem de protegir. De nou esquivem un sostret cap a l’esquerra (pont de roca) i continuem per terreny més senzill fins atènyer un jardí i la reunió. 55 metres, 6 claus, un parabolt i un pont de roca.
L3(V+)
Quarta tirada
Pugem per un diedre bastant llis fins atènyer un clau que indica que hem de marxar a l’esquerra per esquivar el sostre. Quedem situats en un petit relleix, superem un nou tram vertical aprofitant les preses del blocs de la dreta per de seguida flanquejar a l’esquerra i continuar per una nova fissura. El tema es suavitza de manera gradual fins la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
L4(V+)
Darrer llarg ♠
Flanquegem a l’esquerra fins poder superar el desplom mercès bones gandes (moment kodak). Continuem per terreny molsós i superem un darrer extraplom per entrar a la reunió. 25 metres, 2 parabolts.
L5(6a)
Flanquegem a la dreta fins atènyer el primer bolt. Continuem amunt per placa primer i per una fissura després, que ens deixa sota una altra d’horitzontal, que guanyem amb passos elegants. Un cop superat aquest darrer tram, que a més és brut de molsa, marxem un xic a la dreta per atacar un bonic desplom, de presa més que generosa i ben protegit amb un parabolt. La darrera reunió és de dos claus. 30 metres, 3 parabolts, un espit i un clau.
Fi de festa
Descens:
Continuem amunt fins que trobem el camí que hem pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Escalada variada, amb algun tram sensacional.
- Roca molt bona en general.
- Entorn d’alta muntanya.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual molt molsós.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer
Escalar al Cadí té un punt d’atracció que enganxa a tot aquell qui ho ha fet amb anterioritat: un escenari grandiós i una bona dosi d’aventura pesen més que el rocam infamat. Juntament amb l’Anglada-Cerdà, la Cerdà-Pokorski és la gran clàssica de l’Ordiguer. Sensiblement més difícil que la seva veïna, aclaparadora i austera, ofereix fissures memorables a les ànimes més aventureres, capaces d’enfrontar-se a un terreny de joc a voltes trencadís, a voltes monolític, però sempre agraït amb l’esforç que hi esmercem.
Fi de festa al capdamunt de l’Ordiguer
Ressenya de la via
- Via: Cerdà-Pokorski
- Zona: Cadí – Roca de l’Ordiguer
- Dificultat: 6a+/A0 (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- llargària: 330 metres
- Grau d’exposició:. Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Poc equipada amb claus i algun pont de roca. Reunions amb un parabolt amb anella més espits o burins, excepte la quarta i la cinquena amb només un bolt
- Material: 20 cintes exprés, joc d’aliens i friends fins al #4 de Camalot repentint #1, #2 i #3, joc de fissurers i bagues. Una plaqueta recuperable
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Aproximació:
Primer llarg
Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que va remuntant pel bosc. Quan el corriol surt cap a la tartera el deixem i continuem amunt directes cap l’evident peu de via, fent uns darrers metres per la tartera.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
L’inici de la via es troba la preu del diedre més marcat de la Roca. Comencem escalant pel diedre fins que un cop superada una petita panxa marxem a l’esquerra a caçar un pitó. Continuem recte amunt i flanquegem per atènyer la primera reunió. 40 metres, 2 claus.
L2(6a)
Enfilem la fissura de la dreta del diedre en un tram mantingut fins un petit relleix.
Tercer llarg
Aquí toparem amb un tac de fusta testimonial a una fissura, també a la dreta, de bon equipar i que ens deixa al peu d’una xemeneia, on trobarem els dos únics claus del llarg. Un cop superada la xemeneia continuem per terreny més senzill fins la reunió. Compte amb la caiguda de pedres els darrers metres, especialment trencats. 45 metres, 2 claus.
L3(V+/A0)
Cinquena tirada
Continuem per una fissura ampla, que escalem mig encastant, mig en diedre segons convingui. A mida que es va redreçant anem ensopegant amb algun clau, fins que arribem a un sostret que ens barra el pas. Flanquegem en A0 (6b/6c en lliure?) fins que podem sortir i ja per terreny fàcil atènyer la tercera reunió. 35 metres, 7 claus i un pont de roca.
L4(III)
En aquesta tirada descrivim una mena de gran mitja lluna, al principi grimpant una mica i després pràcticament caminant, però anant molt al tanto amb la pedra, molt trencada. La reunió es al peu d’una mena de canal, d’un parabolt. 50 metres, tirada neta.
L5(IV)
Setena tirada
Aquest llarg és compartit amb l’Anglada-Cerdà. Es tracta d’una mena de canal-xemeneia senzill, per on haurem d’anar superant una sèrie de ressalts. La reunió la farem a un replà, on trobarem un parabolt amb anella. 40 metres, tirada neta.
L6(III)
Cap a l’esquerra va l’Anglada-Cerdà, nosaltres hem de tirar cap a la dreta, superant un ressalt que ens deixa a una mena de lleixa ascendent que seguim fins trobar la següent reunió, d’un parabolt i un pitó, just sobre un curiós forat. 30 metres, tirada neta.
L7(6a+)
Darrer llarg
El llarg clau de la via, mantingut i tècnic, amb un parell de trams més fins, sobretot per entrar-hi i a mitja tirada, on les preses es fan petites i el gest s’imposa. La part de dalt els cantells apareixen esdevenint una escalada més atlètica. 50 metres, 5 claus, 2 ponts de roca i un cap de burí.
L8(6a+)
Tirem per una mini-xemeneia fins que uns blocs ens obliguen a sortir cap a la dreta i superar un petit extraplom (A0 d’una escarpia rústica reforçable o 6a+). Continuem per un sistema de fissures esquitxades amb passos atlètics i roca a controlar. La reunió la trobarem a la banda esquerra. 40 metres, 5 claus.
Descens:
Des de la darrera reunió marxem cap a l’est, superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.
El que més m’ha agradat:
- Sens dubte un dels entorns més especials per escalar a casa nostra.
- Via contundent, especialment la segona i la sisena tirada.
- Per gaudir de l’auto-protecció!!
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són fiables.
Últims comentaris