Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida
La darrera tirada de l’Homo Montserratinus és senzillament excepcional: una fissura on totes les preses són bones i qualsevol flotant queda a caldo, mentre guanyem metres sense vacil·lar ni un moment, tot plegat en un escenari vertical amb Sant Jeroni com espectador de luxe. Però no és només això, es tracta d’un itinerari per gaudir de l’auto-protecció de dalt a baix, amb passatges de gran plasticitat on hem d’escalar francament, sense mitges tintes.
Elegant segona tirada
Ressenya de la via
- Via: Homo Montserratinus
- Zona: Montserrat – Ecos
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de ompromís: Alt
- Equipament: Via poc equipada amb claus i tacs. Reunions d’expansions, mínim un parabolt
- Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens i friends fins al #3 de Camalot (pot ser útil el #5 per al tercer llarg), joc de fissurers i alguna baga
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primer llarg ♠
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest fins un trencall que prenem direcció al Coll del Migdia. Al cap de poc trobarem un corriol que surt a mà dreta i que va a la font del Llum (coberta per un gran bloc); continuem pel corriol que ressegueix el peu de les parets fins trobar l’inici de la via.
veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg ♠
L1(V)
Tirada curta que ens posa en situació i deixa entreveure quin és el tarannà de la via. Uns primers metres de grimpada donen pas a un diedre ja més dret. 20 metres, 2 savines podades i una escarpia.
L2(6b)
Continuem per un diedre fissurat que es va posant dret fins que un sostre ens barra el pas.
Tercer llarg
Iniciem aleshores un espectacular flanqueig a dretes, que podrem protegir al gust amb peces mitjanes. Bones mans i anar buscant peus. 25 metres, 4 claus i dos tacs.
L3(V+)
Tirada curta però intensa. Continuem el flanqueig uns metres fins que atenyem la llastra i podem progressar, primer encastant i després en tècnica de diedre. 15 metres, 2 claus i un tac.
Quart llarg
L4(V+)
En aquest llarg enfilem un bonic diedre amb roca a controlar en algun tram, tot i que amb el pas de les cordades es va sanejant. La tirada és mantinguda i la fissura de bon protegir. Al final d’aquesta flanquegem uns metres a l’esquerra per arribar a la reunió. 30 metres, un pont de roca, un tac i 2 claus.
L5(IV)
Tirada de tràmit per anar a buscar la placa final. De la reunió superem un petit ressalt i flanquegem a l’esquerra fins trobar la cinquena reunió. 25 metres, un pont de roca i un clau.
L6(6a+)
Sisena tirada
Llarg difícilment descriptible, s’ha de fer per entendre!! Són 30 metres de placa amb una fissura de dits que la travessa de dalt a baix. La roca és boníssima en tot moment i a la fissura tots els cantells són bons… Pura delícia!! 30 metres, 2 claus.
Descens:
Des de la darrera reunió fem un primer ràpel a la R-5. Des d’aquesta fem un altre ràpel d’uns 40 metres aproximadament que ens deixa a una nova instal·lació i des d’aquí en fem un darrer fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via perfecte per gaudir de l’auto-protecció i un exemple de com minimitzar l’us d’expansions.
- Segon llarg fotogènic i més humà del que sembla.
- Darrera tirada antològica, 30 metres de traca i mocador!!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Buenísima, de visita obligada.
Para mi fue todo un descubrimiento, es una cucada
Felicidades escalatroncs, tais que os subis por las paredes!!!
Eo Jose!No diguis tant que tu tampoc et quedes curt grimpant amb aquests compis que tens
La via és un ‘disfrute’ total!! Ara s’ha d’anar a provar la nova que ha obert al costat el mateix Hita.
Ei nanus!!!!!!!!! aquesta no pot faltar a un currículum com el que porteu últimament… i l’últim llarg, doncs com dieu, dificilment descriptible. Dels que s’ha de fer algun dia, sí o sí!!!!!!! Apa, salut i endavant amb aquest troç de blog!!!
L’altre dia imaginàvem a l’oberturista amb uns prismàtics des del capdamunt de Sant Jeroni descobrint la fissura i anant-hi a preu fet… Trobar-te aquest llarg per obrir, quin flipe!!!
AAHH!!! Però quina envejaaa!! quin VIOTE!!! espectacular!quina bona pinta fa L2, i l’última tirada ha de ser genial!
Vinga crac continua escalant així que estàs a tope!!
I has vist quins compis que em pillo? Així dóna gust sortir a escalar!! Cuidat i busca un roco ja!!
Doncs no els sé reconeixer, però deuen ser uns màquines… Ja tinc roco i l’altre dia ja li vaig fotre canya a un mexicà q es passa el dia allà i després ni s’aixecava del terra!jeje
És el que té ser de l’espècie homo gedemontserratinus
Tot i que no hi ha possibilitat de confusió un cop inicies el ràpel d’el cim, el primer ràpel baixes a la ultima R abans del llarg prodigios, que es la R5 i no la R4 com diu la vostra descripció.
Així que es rapela l’ultim llarg (30m), un altre ràpel recte avall a una repiseta sota un desplom (40m) i uns 50m mes tot recte al terra.
Aixi ho varem fer ahir amb els companys.
Gràcies per la documentació
Merci per la correcció… A vegades fem les entrades amb massa son
Ja està solucionat!
La veritat es que ho feu excel·lentment bé ¡¡
Gracies per considerar el comentari
ara a la tardor hi deu fer molt de fred a la paret dela roca de’n sanhida? estic pensant de repetir-la… Gràcies
Eo Nil! Millor una tarda d’estiu i a la primavera. Segur que la gaudeixes més.
Bones, en primer lloc he de dir que les ressenyes que publiqueu en aquest blog estan molt ben fetes però, què és el que enteneu per una via exposada? Per exemple, no es pot dir ni de bon tros que aquesta via té un grau alt d’exposició si es pot fer pràcticament en A1. El fet de que no tingui molts anclatges fixes no té res a veure amb l’exposició de la via, qualsevol que hi vagi amb el material que es demana podrà comprovar-ho.
Penso que és molt important fer aquesta distinció entre autoprotecció i exposició; són conceptes que no tenen res a veure. Deixem de foradar les parets i aprenguem que una volada sobre un friend no té per què ser gens perillosa.