La Tardor d’en Nebjeperura a la Dent d’en Rossell
La Dent d’en Rossell, balcó insòlit sobre les Roques de Totlomón, el Freser i cap el sud la Vall de Ribes. Indret on el verd guanya sempre i l’ambient de muntanya s’imposa convidant a una escalada d’allò més gratificant. La Tardor és una bona via, que aprofita amb avarícia el que ofereix aquest pany de paret a voltes entapissat de molsa, trobant-hi passos exquisits, elegants i atlètics, i per descomptat la imatge més fotogènica.
- Via: La Tardor d’en Nebjeperura
- Zona: Dent d’en Rossell
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus. Reunions amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends, tascons i alguna baga
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de Queralbs prenem la pista cap a Fontalba; a l’arribar al darrer revolt estacionem el vehicle. Continuem a peu cap al sud-est, sempre al límit entre el bosc verd i el cremat. Arribem a un prat i continuem cap a l’est (no derivar al sud) fins que intuïm la paret. Aleshores la resseguim primer en pla i després en lleugera baixada entre blocs (alguna fita). En un moment donat trobem una corda fixa que ens ajuda a desgrimpar un ressalt i de seguida arribem a un coll evident. Des del coll seguim la feixa herbosa que divideix la paret fins al peu de via (clau amb anella i a hores d’ara un gran tros de corda).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Un sostre característic ens serveix per situar el peu de via, que s’inicia amb un curt diedre. De seguida continuem per unes plaques que ens deixen sota el sostre. Seguim la fissura diagonal amb bona ganda i protegida amb claus amb algun pas més fi. De seguida afluixa i ens situem sota una mena de curta xemeneia que superem per arribar a la reunió. 50 metres, 8 claus i dos parabolts.
L2(6a)
Recte amunt per terreny vertical amb el tram clau protegit per un parell de pitons. Esquivem un sostre flanquejant cap a l’esquerra per una placa i continuem amunt per un tram de fissura molt bonic i atlètic que haurem de protegir. De nou esquivem un sostret cap a l’esquerra (pont de roca) i continuem per terreny més senzill fins atènyer un jardí i la reunió. 55 metres, 6 claus, un parabolt i un pont de roca.
L3(V+)
Pugem per un diedre bastant llis fins atènyer un clau que indica que hem de marxar a l’esquerra per esquivar el sostre. Quedem situats en un petit relleix, superem un nou tram vertical aprofitant les preses del blocs de la dreta per de seguida flanquejar a l’esquerra i continuar per una nova fissura. El tema es suavitza de manera gradual fins la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
L4(V+)
Flanquegem a l’esquerra fins poder superar el desplom mercès bones gandes (moment kodak). Continuem per terreny molsós i superem un darrer extraplom per entrar a la reunió. 25 metres, 2 parabolts.
L5(6a)
Flanquegem a la dreta fins atènyer el primer bolt. Continuem amunt per placa primer i per una fissura després, que ens deixa sota una altra d’horitzontal, que guanyem amb passos elegants. Un cop superat aquest darrer tram, que a més és brut de molsa, marxem un xic a la dreta per atacar un bonic desplom, de presa més que generosa i ben protegit amb un parabolt. La darrera reunió és de dos claus. 30 metres, 3 parabolts, un espit i un clau.
Descens:
Continuem amunt fins que trobem el camí que hem pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Escalada variada, amb algun tram sensacional.
- Roca molt bona en general.
- Entorn d’alta muntanya.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual molt molsós.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya











Si us plau…. com podeu dir que es Vº obligat la Tardor? tinc la sensacio que cada cop escaleu mes i millor i poc a poc el vostre criteri va disparat cap amunt, i us puc assegurar que no soc pas l’unic que tinc aquesta percepcio. Algun cop he escoltat el comentari; -grau escalatroncs d’ara o d’abans?-
Tot i aixis enhorabona de nou per la bona feina feta
Eo parella, voleu dir que trampejant cal escalar més de V? No sé… Nosaltres portàvem una ressenya que hi deia això i em va semblar prou encertada, tot i que té fama de grau inflat. Pel que fa a les topos acostumo a deixar-hi el grau original, a vegades deixant-hi si cal, algun comentari tipus ‘grau apretat’. Poques vegades l’he pujat/baixat. Però bé, com això de la graduació és quelcom subjectiu i sobretot orientatiu, tant se val si hi ha un + o no si hi ha certa coherència formal.
Bones escalades i anar gaudint!!
Enhorabona per la via, l’heu feta ara? no hi fa molta calor? això del grau és prou difícil, però sí que hi ha un abans i un després amb les resenyes.
La va fer el dissabte 7. Al ser orientació est el sol deixa de tocar-hi a mig dia, endemés som a 2000 metres d’alçada; si vols que no se t’escalfi la mollera has d’entrar a la paret tard: No cal matinar!!!
Les ressenyes han canviat, abans eren en color i ara són en blanc i negre