Sobre el bloc

Els nous Escalatroncs

Som la Paula i l’Eduard i ens agrada escalar.

De la mateixa manera que nosaltres usem tota mena de fonts a l’hora de sortir a escalar, la nostra idea és servir una informació útil per tots aquells que penseu en anar a escalar a llocs on nosaltres ja hem estat.

Totes les piades són de vies repetides per nosaltres. L’equipament pot haver variat des de que vam fer les vies, així que si teniu alguna acotació a feu-nos-ho saber, us estarem molt agraïts.

Escalatroncs

El meu pare escalant al Figaró

M’agrada escalar perquè és una activitat individualista que em permet arribar a uns nivells d’implicació física i mental que és molt més difícil d’assolir amb altres esports colectius.

Però també m’agrada aquesta dependència d’altri, que fa que amb el company/a d’escalada s’acabin creant uns llaços molt profunds, unes sinergies que van més enllà de l’amistat, perquè tenen una base molt sòlida, que és el compartir una activitat que ens realitza i que en certa mida ens fa transcendir. Quan et trobes amb algú que comparteix una passió és creen converses “apassionants”, codis interns que només entén la gent que ho ha viscut.

Una de les moltes raons per les quals vaig començar a escalar era perquè el meu pare havia escalat molt. Sempre havia sentit les ‘batalletes’ i em va semblar una manera d’apropar-me a ell, compartir converses i experiències… I així ha estat. M’agrada quan es motiva i m’envia una foto de la pre-història muntanyenca com la que he penjat. M’agrada saber que s’arriscava, que fruïa, que s’apassionava igual que ho faig jo ara.

Escalatroncs és una picada d’ullet al meu pare, era com els anomenava la gent quan els veia que anaven cap a la muntanya.

P.D: La foto és del meu pare escalant en artificial al Figaró. Han canviat moltes coses: les cordes, el calçat, la tècnica, però l’essència es manté.