Tercer aniversari del bloc: Les 10 millors d’aquest any

Seguim escalant pel plaer de fer-ho, lliurement i sense esperar guanys; només el repte que comporta, només l’alegria que procura.

Arriscar és navegar harmoniosament per sobre les onades

Com ja va sent tradició arribat aquest punt ens aturem mentre mirem enrere per fer balanç d’aquest darrer any. Aquest és el nostre ranking personal, absolutament subjectiu i sense cap mena de valor a part de ser un divertiment i una excusa per seguir parlant d’escalada.

1. Esperó Màgic: Una de les millors plaques de Montserrat, verticalitat, cantell, cantell i més cantell!!! Si Se’ns fa curta la podem combinar amb la seva meravellosa veïna Cerdà-Pokorski o amb The Wall (que seria la versió light de l’Esperó).
2. Integral Puerta de la Roca: 190 metres de via amb caràcter, per descobrir La Plantació més autèntica sobre una roca de somni. I si no n’heu tingut prou seguiu per la Carisma, més fàcil però igualment bonica.
3. Anglada-Cerdà a la Roca de l’Ordiguer: La fàcil de l’Ordiguer, però una delícia de via si no tenim prejudicis amb la roca delicada i l’equipament auster.
4. Diedre CADE a l’Agulla del Centenar: De la Nord només en volia posar una… Difícil decisió. No obstant la CADE és un gran repte, una fissura com poques hi ha a Montserrat, on deixar els punys matxucats!!
5. GEDE a l’Agulla Gran del Pas del Príncep: Recollida i poc visitada l’Agulla Gran amaga una de les vies amb més solera de Montserrat, avançada a la seva època i temuda durant molt de temps… Una lliçó d’audàcia.
6. Salvadó-Àlava: Bellíssima Aresta Brucs, tot un desafiament pels nostres nervis, on el cap fred és el més important. No podem deixar de recomanar la Cerdà de La Vespa, un altre exemple d’atreviment clàssic, de les mateixes característiques que la S.A.  però més exposada.
7. GAM a la Momieta: A vegades per curtes algunes vies passen desapercebudes. La GAM de la Momieta és una petita gran via, on la finura montserratina pren la seva màxima expressió.
8. Dama de los Vientos: Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima i aquesta via una gran excusa per deixar-s’hi caure. Super-equipada, només ens haurem de preocupar de fruir dels quatre elegants llargs.
9. Graffiti: El Serrat dels Monjos és un bon recurs per quan baixen les temperatures, i la Graffiti una de les vies més completes de la zona. També molt recomanable la Mil·lennium, alternativa més elegant a la transitada Guateque.
10. Sac de paciència: Dos tirades magnífiques sobre el millor rocam de la Pastereta. Equipada amb saviesa per no deixar-nos baixar la guàrdia. Fas 6a?

Com sempre agrair a tothom que s’ha interessat pel bloc, llegint-lo, comentant o criticant, fent que sigui quelcom dinàmic i permetent aprendre dia a dia. Ens trobem a les parets!!!

Segon aniversari del bloc: les 10 que més ens han agradat

Aquesta setmana celebrem el segon aniversari del bloc. Aprofitem, com l’any passat, per fer el nostre personal ranking de les 10 ascensions que més bon regust ens han deixat aquesta temporada.

Tornar al Montroig reconforta l'ànima

Aquest any ha estat dur per tots aquells que ens agrada sortir a escalar, amb un hivern fred i plujós, ajudat per un març on fins i tot va nevar a Montserrat i rematat amb una primavera inestable i humida. La meteorologia ha fet que molts projectes hagin quedat per més endavant i ens ha condicionat com mai a l’hora d’escollir el destí de les nostres sortides. Tot i així hem seguit escalant, que les ganes poden més que els elements!!

Compartim corda...

Na paula segueix esforçant-se en la seva recuperació i poc a poc va assolint noves fites demostrant que amb tenacitat i ganes tot pot tornar a ser com abans. M’encanta poder tornar a sortir els dos i sentir el plaer de compartir corda i m’encanta veure com és de tenaç i cabuda. Gràcies per aguantar-me!!

Volem donar les gràcies a tots aquells amb qui hem pogut compartir escalades aquest any: Angèlica, Alan, Emili, Enric, Esteve , Ester, els Joans, Jordi, Marc, Maria, Martí, Roger i el Sr. Doria. Sense vosaltres no hi ha escalada.

I per últim també donar les gràcies a tots aquells que ens aneu llegint i ens aguanteu, que comenteu, critiqueu i puntualitzeu, és un plaer compartir això amb vosaltres i dona sentit a tot plegat.

Aquí va la llista:

1. Directa Estel. Preciosa via per terreny d’aventura que ens permet descobrir un dels llocs més bonics i desconeguts del Prepirineu català.
2. Sánchez-Martínez. Gran clàssica de Diables, un viatge a través de la vertical i la història de l’escalda al Serrat.
3. Desirée. Un traçat genial i variat per arribar al cim de l’Agulla per antonomàsia.
4. Rosa d’Abril. Desconeguda perla del Montroig, curta i autèntica.
5. Via de l’Aranya. Concepció alpina a Montserrat, una línia molt ben trobada per guanyar el Serrat de les Garrigoses.
6. Aresta del G.A.S. Per iniciar-se al Masmut, un lloc salvatge i contundent.
7. Guateque. Lògica i elegant, per torrar-nos al sol a ple hivern.
8. Bàlsam de Tigre. Amb una segona tirada on només hi falta algú que toqui el violi.
9. Inversió Tèrmica. Mantinguda, amb bona roca i 100% variada.
10. Via del Cabra. Clàssica dels 80, diversió sobre roca perfecta.

Un any d’Escalatroncs

Aquesta setmana fa tot just un any que vam iniciar amb la Paula aquest divertimento que és escriure un bloc amb les piades de les nostres escalades. Va començar una mica com una juguesca, però s’ha acabat convertint en la darrera part de la nostra activitat, un moment per reflexionar sobre l’escalada permetent acabar d’assaborir-la d’una manera més pausada.

Final de la jornada al Montroig

La Paula provant el peu aquest passat cap de setmana a Solius

El gener va ser un més dur amb la lesió de la Paula: astràgal, lligaments… El món se li va caure a sobre. Ara però, ja es veu la llum al final del túnel, i gracies a la seva força de voluntat sabem que som molt aprop de tornar a escalar junts de nou, de tornar a fer una activitat que ens apropa i ens fa gaudir, compartint moments únics que només pot entendre aquell qui ha compartit una corda.

Durant aquests mesos també he tingut la sort de poder escalar amb altres companys, que enriqueixen la meva experiència i hem fan millorar. Menció especial per l’Eduard Doria i l’Enric Tomàs, amb els quals he gaudit de molt bons moments i he aprés coses no tant sols referents a l’escalada. Gracies als dos per haver-ho volgut compartir amb mi.

També tinc ganes de donar gracies a tots aquells que us heu interessat pel bloc, que heu participat amb els vostres comentaris i les vostres crítiques, fent així que el bloc sigui quelcom dinàmic i que animi a seguir piant. Ens trobem a les parets!!

Aquest any ha donat per moltes escalades, algunes de bones, altres no tant… Aquí us deixo les 10 que per alguna raó o altre m’han deixat més bon gust de boca:

1. Mas-Guasch al puntal de l’Albarda.
2. Mariola Motors a la Pala Alta.
3. Alkaid a Àger.
4. GEDE al Sentinella.
5. Postres de Músic a la Roca Narieda.
6. Tope Clàssic a Àger.
7. Diedre Blanqueta a la Pala Alta.
8. Stromberg al Gorro Frigi.
9. Cafè, Copa i Puro a la Roca Narieda.
10. Ítaca a la Saca Gran.