Hurtado-Carbonell a Diables
L’Hurtado-Carbonell és una bonica via d’escalada combinada que va a buscar l’evident diedre de la banda dreta de la paret. Per fer-ho aprofita estratègicament l’entrada de la CADE i el primer llarg de la Reina-Bellmunt, un preciós diedre que no es pot desaprofitar. El sisè llarg és realment bo, amb un diedre extraordinari que podrem superar en lliure molt difícil o en escalada combinada mercès a la generosa fissura que el ressegueix i que permet encastar punys o col·locar friends segons convingui.
Recorregut de la via
- Via: Hurtado-Carbonell
- Zona: Montserrat – diables
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Alt
- Llargària: 225 metres
- Equipament: Via bastant equipada. Fins a la R3 (inclosa) re-equipada amb parabolts. A partir d’aquest punt amb material original, abundant però rovellat.
- Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de fissurers i un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: ****
Topo de la via
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla, trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; de seguida arribem a una llengua de roca amb una corda fixa. Un cop superada continuem per un corriol molt desdibuixat per la vegetació fins a peu de paret. Grimpem per la placa fins atènyer l’alzina on muntem la R-0.
Via:
Les dues primeres tirades pertanyen a la CADE, mentre que la tercera és de la Reina-Bellmunt. Fins aquest punt trobarem la via equipada amb parabolts i claus. A partir d’aquí en amunt hi ha l’equipament original, bàsicament burins i algun clau (els tacs s’han desintegrat). A l’artificial del llarg 4 hi ha un burí trencat, que es pot escanyar bé. A la sortida de la R-4 tornem a trobar dos burins trencats seguits, que també es poden escanyar sense problemes.
Les reunions són totes de burins (molts).
El darrer llarg sortim per l’Esperó Llucifer i així gaudim d’una preciosa placa de roca perfecta que li posa la cirereta al pastís.
Descens:
Des del final de via haurem de fer una llarga grimpada (170 metres aprox.) de II/III amb un pas de IV poc abans de guanyar el cim. Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.
El que més m’ha agradat:
- Els diedres del tercer i sisè llarg, amb personalitat pròpia.
- La sortida per l’esperó Llucifer per rematar la jugada… Com escalar a Gorros però sense xapes de colors.
- Ambient únic de Diables.
Potser també et pot interessar:
GEDE a la Prenyada
De totes les vies que guanyen el cim de la Prenyada la GEDE és potser la més senzilla. El primer llarg, obert a cop d’expansió i que actualment es fa bé en lliure, va a buscar una bona balma a l’ombra de la bola que dóna nom a l’agulla. La segona tirada esquiva intel·ligentment l’extraplom i busca el punt més dèbil per enllaçar amb el darrer tram de la popular Gómez-Xamet.
La GEDE de la Prenyada és la via més assequible del monòlit
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb material variat
- Material: 18 cintes exprés i 5 plaquetes recuperables
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena al coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà; el remuntem i tot just al capdamunt comença la via.
L1(V/Ae)
Segon llarg
Aquesta primera tirada es pot apurar completament en lliure amb una dificultat de 6a+. La via s’inicia amb uns metres absolutament verticals rematats per un llavi, on es troba el pas clau. Un cop superat aquest l’escalada esdevé més relaxada fins a la reunió, que es fa a una balma evident. 40 metres 18 expansions, de les quals alguns burins sense plaqueta.
L2(III)
Tercera tirada
Sortim de la reunió fent un pronunciat flanqueig a l’esquerra. A mitja tirada trobarem una reunió que no muntem. Continuem uns metres i ara sí, fem reunió. 15 metres, les expansions de la reunió intermèdia.
L3(IV)
Des de la mateixa reunió veiem un espit que hem d’ignorar. Marxem cap a l’esquerra fins que trobem el pas més senzill (en aquest punt podem escapar-nos per la canal). Continuem remuntant la bola per terreny senzill fins arribar a la reunió de la Gómez-Xalmet. 30 metres, tirada neta.
Darrer llarg
L4(IV+)
Aquest llarg és comú amb la Gómez-Xalmet. Ascendim uns metres verticals amb roca de primera, per de seguida anar perdent tremp fins al cim. 15 metres, 3 expansions.
Descens:
Ràpel fins a la canal. Continuem cap al sud anant a buscar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg bonic, amb dos versions.
- Potser la via més fàcil per guanyar la Prenyada.
- Bona per combinar-la amb l’Hispano-Suècia de la Roca d’en Barberà.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Hispano-Suècia a la Roca d’en Barberà
La Roca d’en Barberà, queda empetitida per la contundent presencia de la Prenyada; tot i així es tracta d’una agulla amb entitat pròpia, terreny de joc per excel·lència de l’escalada esportiva i el grau sant-benedictí. No obstant, entre mig de tan setè grau s’enfila una clàssica i super-directa Hispano-Suècia, que sense manies supera l’extraplom característic del vessant sud-est en artificial per enfilar la rampa somital i guanyar el cim de tan singular roca.
Ressenya de la via
- Via: Hispano-Suècia
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i burins
- Material: 10 cintes exprés, 2 plaquetes recuperable, ganxo i estreps
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena directament el peu de via.
L1(A1e)
Primer llarg
Enfilem una vira que flanquegem fins atènyer la línia d’expansions i progressem en artificial o lliure segons les ganes. Si es fa en artificial caldrà alguna plaqueta. Fem la reunió sota l’extraplom. 25 metres.
L2(V+/A2e)
Sortim de la reunió a buscar la línia de l’esquerra (no anar recte). Superem el sostret en artificial d’expansió; necessitarem dos plaquetes. Un cop al darrer parabolt podem allargar un altre pas amb un ganxo i així estalviar-nos un bon cop de gas. La reunió es fa a una bonica balma amb vistes. 15 metres.
Segon llarg
L3(V+)
Sortim del nínxol per la dreta i enfilem un tram dret de roca molt bona; poc a poc la verticalitat minva fins que tot plegat es converteix en una agradable grimpada fins al cim de l’agulla. A mig camí trobarem una reunió que no fem. 50 metres.
Descens:
Curt ràpel pel vessant nord cap al coll amb la Prenyada o desgrimpada.
El que més m’ha agradat:
- Bonic inici de la tercera tirada.
- Segona reunió amb vistes.
Potser també et pot interessar:
Integral Entre Línies – Aresta Brucs a Can jorba
L’Entre Línies acaba de completar l’oferta de vies fàcils a Can Jorba. Amb un primer llarg més bonic del que sembla d’entrada, la via s’enfila fins el capdamunt de la Miranda de Can Jorba, deixant-nos al peu de la preciosa Aresta Brucs, una petita perla de roca perfecta que no ens podem deixar perdre.
Bones vistes des del capdamunt de l’Agulla de Can Jorba
Ressenya de la via
- Via: Integral Entre línies – Aresta Brucs a Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 220 metres
- Grau d’exposició: Baix, a l’Aresta Brucs alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Entre Línies totalment equipada, l’Aresta Brucs resta des-equipada
- Material: 9 cintes exprés, algun tricam i baga per l’Aresta Brucs
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat dret de la Josep Maria Andreví.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Segon llarg
Ataquem una placa més bonica del que aparenta, de presa petita i gest, molt ben assegurada. A la part alta de la tirada obliqüem a l’esquerra i arribem per terreny més tombat a la reunió. 30 metres, 8 parabolts.
L2(V)
Anem a buscar una llastra que domina. Superem el tram mig en diedre, mig en placa. Continuem per plaques seguint el camí que marquen les assegurances fins a la reunió. 30 metres, 6 parabolts, un pont de roca i un clau.
Quarta tirada
L3(IV)
Tirada fàcil que supera un parell de ressalts; un xic bruta. 25 metres, 3 parabolts.
L4(V)
Grimpem per una mena de canal fins que un extraplom ens barra el pas. El superem amb un pas atlètic (roca molt bona) i continuem per una placa fins la reunió. 30 metres, 4 parabolts i un pont de roca.
L5(IV)
Sisena tirada
Anem a buscar el pi que tenim sobre la reunió i aprofitem els darrers metres de la via Sol Solet, per una placa agradable. 25 metres, 2 parabolts i un pont de roca.
L6(IV)
Ara ataquem l’Aresta Brucs, que és una placa inclinada amb roca de primera. Podrem protegir el llarg molt bé amb tricams o aliens. En contes de fer la reunió a la savina hem continuat uns metres més per aprofitar dos ponts de roca, d’aquesta manera ens queda una reunió més còmoda. 50 metres, tirada neta.
Sisena reunió
L7(III)
Grimpem uns ressalts per anar a buscar la darrera reunió de la Bego-Migue-Kush. 30 metres, tirada neta
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Bonic primer llarg, bona roca.
- Agradable combinació que permmet fer metres de grau moderat.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
EDER a l’Esperó de les Orenetes
De la magnífica cinglera dels Esplovins l’Esperó de les Orenetes destaca voluminós. Un grapat de vies s’atreveixen a guanyar-lo, essent l’EDER un dels traçats més clàssics. Bona via, cerca les debilitats en tot moment, dibuixant una línia del tot lògica i prou directa. Amb trams atlètics i algun de tràmit, pràcticament des-equipada, hi trobem passatges de gran bellesa, que permeten amortitzar tota la ferralla que siguem capaços de carregar.
Fotogènica tercera tirada
Ressenya de la via
- Via: EDER
- Zona: Esplovins – Esperó de les Orenetes
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 540 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada. Algun clau als llargs
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons i friends fins al #2 de Camalot i bagues savineres
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ****
Segon llarg
Aproximació:
Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, uns metres a la dreta de la UES, sageta groga molt tènue. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google Maps
Tercer llarg
L1(IV+)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la UES. Hi trobarem una sageta groga pintada molt tènuement. El primer llarg transcorre per terreny indefinit, salvant ressalts i anant a buscar el peu de l’evident diedre del segon llarg. 50 metres, tirada neta.
L2(V)
Quart llarg
Llarg de diedre, mantingut i amb algun pas atlètic; la roca hi és variable. Trobarem una reunió intermèdia que no cal muntar (burí + clau). Un cop passada la reunió continuem per un sistema de fissures fins que podem flanquejar a la dreta (fàcil) i atènyer la segona reunió, de 4 burins. 55 metres, 3 claus i la reunió intermèdia.
L3(V+)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió per terreny dret fins situar-no sota un petit desplom (protegit per dos claus). El superem i enganxem una curta bavaresa. Anem a buscar el diedre diagonal fins que arribem a la feixa. Muntem la reunió d’una savina uns metres a la dreta d’unes expansions (via Manolito Garcia). 55 metres, 2 claus.
L4(V)
Sisena tirada
Prenem com a referència un sostre característic. Escalem per les plaques de la dreta, amb roca excel·lent. Quan arribem a un diedre, ràpidament marxem en diagonal a la dreta per escalar unes plaques de ratlles molt guapes fins la reunió, de dos claus. 35 metres, 3 claus.
L5(V)
Anem a buscar una fissura evident que ens queda a sobre. La part superior és delicada, amb blocs mòbils amb possible caiguda sobre la R. Un cop superat el tram continuem pel diedre fins que podem marxar cap a l’esquerra per placa i ja fàcil fins la reunió d’una savina. Abans trobarem una expansió d’una reunió intermèdia. 50 metres, 2 claus i un burí.
L6(V)
Setena tirada
Tirada un xic indefinida, amb roca que va empitjorant a mida que anem guanyant metres. Arribem a una feixa on muntem reunió de savines. 55 metres, tirada neta.
L7(V)
Enfilem una placa per anar a caçar un petit pi que llacem i continuem per una fissura vertical de bon amanir. Un cop a l’alçada d’un arbre marxem en diagonal a l’esquerra per placa de roca excel·lent fins un savinot on muntem reunió. 40 metres, tirada neta.
L8(V)
Desè llarg
Sortim per un petit diedre i marxem en tendència a l’esquerra per salvar un evident esperó. Grimpem per plaques senzilles i fem reunió a l’ombra d’una gran savina. 45 metres, tirada neta.
L9(IV+)
Obliqüem a la dreta fins enfilar unes rampes que escalem. A l’arribar a la part superior escalem una curta placa que ens mena al peu d’un diedre que domina. 55 metres, tirada neta.
L10(V)
Darrer llarg
Ataquem el diedre amb passos atlètics fins uns blocs que ens barren el pas. Sortim cap a la dreta i ens enfilem amb cura (trencat). Continuem per fissures i plaques al gust fins arribar a una vira, on a la dreta hi ha una savina per muntar la reunió. 60 metres, tirada neta.
L11(V+)
Superem una panxa per entrar a una bona placa amb roca de primera. Escalem pel costat d’un diedre però de seguida marxem per la placa cap a la dreta, aprofitant la bona roca fins guanyar el cim. 40 metres, un clau.
Descens:
Marxem cap al sud i al cap de poc trobem una fita i de seguida un corriol amb marques blaves. El seguim fins l’inici del descens de la via ferrada. 2 hores fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Homogènia i mantinguda en cinquè grau.
- Llarga i poc equipada.
- Tots els llargs tenen quelcom bonic.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris