Vidal-Farreny a l’Agulla de la Pera
Curt i intens itinerari amb la petja de l’escalda més clàssica i lògica. La via aprofita una magnífica i vertical fissura que ratlla mitja agulla i que ens permet evolucionar amb moviments francs i atlètics fins arribar a la delicadíssima travessa que ens mena a la primera reunió, on haurem de ser extremadament curosos amb el rocam. La segona tirada, menys exigent però bellament clàssica, aprofita un diedre de llibre per guanyar el cim d’aquesta modesta agulla que mira cap a l’extrem més oriental del Montroig. La via resta pràcticament des-equipada essent molt grans les possibilitats d’auto-assegurar-nos en tot moment.
Ressenya de la via
- Via: Vidal-Farreny
- Zona: Camarasa
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 65 metres
- Equipament: Via pràcticament des-equipada. La primera reunió és sobre burins i convé reforçar-la, igual que la segona, d’un sol parabolt.
- Material: Joc complert de friends i tascons. Alguna baga llarga per reforçar la role 1 amb llaçant un bloc.
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
L'Agulla de la Pera amb l'evident fissura per on transcorre el L1
Aproximació:
Circulem per la C-13 direcció Tremp. Un cop passat el poble de Camarasa, tot just abans de creuar el riu prenem un trencall a mà dreta. Seguim per la carretera circulant pel costat del riu fins que arribem a un pont i un hangar. Deixem el vehicle allí i reculem uns 200 metres per la carretera fins que trobem un corriol que puja fent ziga-zagues cap a unes torres d’alta tensió. Des d’allí ja veurem l’agulla i arribar-hi és evident.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Primers metres del L1
La via s’inicia al vessant sud de l’agulla (dreta) per al cap d’uns metres passar cap al vessant oest. Aquesta primera tirada és vertical, mantinguda i demana una escalada força atlètica. Ataquem directament una evident fissura que als primers metres fins i tot desploma lleugerament i seguim sense entretenir-nos gaire fins arribar a una escarpia on ens podem assegurar bé. A partir de l’escarpia derivem lleugerament cap a l’esquerra fins atènyer una nova fissura, més ampla i agraïda a l’hora d’equipar.
A la meitat de la primera tirada
Un tac de fusta de la primera ascensió ens avisa que anem per bon camí. Seguim amb uns metres d’escalada preciosa per la fissura, física i amb bona presa tota l’estona. A la part de dalt la fissura deriva cap a l’esquerra i s’estreta; és aleshores quan hem de flanquejar cap a l’esquerra per anar a buscar la primera reunió. Atenció amb el flanqueig perquè haurem de passar per una llastra molt precària, baixant una miqueta per trobar bons peus i tornant a remuntar fins la reunió, que és de tres burins bastant atrotinats. Aquesta role la podem reforçar llaçant un bloc i/o amb un friend gran. 45 metres, una escarpia.
Segona tirada
L2(V)
La segona tirada és molt més curta, però no per això menys bella. Sortim cap a la dreta a buscar un fantàstic diedre. El pas més complicat és per entrar-hi, on haurem de fer un pas d’equilibri per situar-nos al diedre. Un cop dins l’escalada esdevé de llibre, amb bona presa i dificultats raonables fins arribar al cim. Pel camí trobarem un bon clau. La reunió la muntem sobre un sol parabolt, per tant convé reforçar-la. 20 metres i un clau.
Satisfacció del cim
Descens:
Per baixar hem anar a buscar una instal·lació d’una via esportiva que puja per la cara est. Haurem de fer una desgrimpada delicada encordats per atènyer la instal·lació. Ràpel de 40 metres fins al coll entre l’agulla i la paret. D’allí anem a buscar el camí per on hem pujat.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada de cinc estrelles, mantinguda, atlètica i amb bons cantells tota l’estona.
- Diedre perfecte al segon llarg.
- Ombra fins a les dues de la tarda, bon destí per dies calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca molt delicada abans d’entrar a la primera reunió. Molt de compte!!
- Primera reunió força atrotinada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció amb la llastra a l’entrada de la primera reunió: MOLT PRECÀRIA!!
Aresta GER al Roc Ponent
El Barranc de Castellfollit és una bonica i recollida vall, esquitxada a tord i a dret per singulars afloraments granítics, que prenen la seva màxima expressió amb el vistós Roc Ponent. L’ascensió per antonomàsia d’aquest monòlit és la recorreguda Aresta GER, itinerari 100% clàssic, que cerca la lògica a través de diedres a la part baixa i segueix pel fil de l’esperó sud, quasi sense abandonar-lo fins arribar al cim. La via, molt assequible, roman pràcticament des-equipada i quan ens trobem a la paret, tindrem la sensació que cada fissura és una variant, així que seguint la lògica, ens podem fer l’ascensió a la nostra mida.
Panoràmica des del cim del Roc Ponent
Ressenya de la via Aresta GER
- Via: Aresta GER
- Zona: Barranc de Castellfollit
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament des-equipada, on trobarem algun clau als passatges més compromesos i la tercera reunió muntada amb espits.
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Poblet prenem la carretera T-700 direcció Prades. Al cap d’uns minuts passarem per un pont que creua el Barranc de Castellfollit. Tot just travessat trobarem un desviament a mà esquerra. El prenem i seguim la pista fins que a la nostra dreta veiem un parell de vies d’esportiva. Aparquem a l’altre costat de la pista. Seguim uns metres per la pista asfaltada fins que a mà esquerra trobem un camí que baixa fins a un rierol; el creuem i anem en direcció a una pedrera abandonada.
Inici del L2
A la banda dreta de la pedrera veurem un corriol que puja: el prenem. Seguim pel corriol que ens mena a una tartera i remuntant aquesta arribem fins al peu de via. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al vessant sud, per una evident fissura ampla. Un cop superada quedem sobre una lleixa que ens convida a seguir per una fissura/diedre ben protegit amb claus.
La curiosa finestra del segon llarg
Un cop sortim de la fissura, obliqüem a la dreta fins arribar a un bon replà on hi ha un petit arbre que ens permet instal·lar la reunió. 30 metres i quatre claus.
L2(V)
Enfilem un diedre característic amb uns primers passos un xic més difícils per de seguida anar minvant la dificultat. Arribarem a una “finestra” característica des d’on es veu l’altre vessant. Marxem cap a l’esquerra per canviar de vessant i encarem un aeri flanqueig amb un pas en bavaresa molt ben protegit per tres claus, fins que arribem a un replà on hi ha una ferma alzina que ens servirà per muntar la segona reunió. 35 metres i tres claus.
Tercera tirada
L3(IV+)
Sortim de la reunió descrivint una marcada diagonal a la dreta per anar a buscar un esperó característic. Per enfilar-no-hi haurem de fer un pas de decisió sobre preses romes. Un cop sobre l’esperó continuem grimpant fins una nova alzina on muntem reunió. 25 metres, tirada neta.
L4(IV)
Durant tota la via trobarem bones fissures per encastadors i friends
Marxem cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. L’escalada esdevé fàcil i agraïda, superant diferents ressalts i curts diedres que ens permeten equipar al gust. Quan l’aresta es posa més dreta marxem un xic cap a l’esquerra on trobarem la reunió (dos espits). 40 metres, tirada neta.
L5(IV+)
Sortim per l’esquerra de la reunió per de seguida tirar recte amunt. trobarem un primer tram vertical, fàcilment protegible, però de seguida la paret s’ajeu i continuem pel terreny més evident en una senzilla grimpada fins al cim on muntem la darrera reunió. És possible muntar una reunió intermèdia a uns 20 metres del cim. 50 metres, tirada neta.
Darrera tirada
Descens:
Seguim pel llom direcció est fins que a mà dreta trobem un corriol que de seguida ens mena a la tartera que em pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Les dos primeres tirades amb passos realment bonics.
- Lloc preciós, retirat… Tranquil·litat assegurada!!
- Ambient pirenaic… Al cor de Tarragona!!
- La baixa dificultat la converteixen en una molt bon itinerari d’iniciació en vies des-equipades.
El que no m’ha agradat tant:
- Durant l’itinerari hem anat trobant casquets d’espits. Tant de bo no s’intenti re-equipar la via mai més ja que es perdria tota l’essència d’aquest preciós itinerari.
Tàrrega a la Roca dels Arcs
La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.
Ressenya de la via
- Via: Tàrrega
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via des-equipada, farem les reunions en bones savines
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el nº 2 de Camalot i/o tascons i bagues savineres
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primers metres
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Final del L1
La via s’inicia a una mena de promontori arbrat característic, al qual haurem d’enfilar-nos amb una senzilla grimpada per poder començar la via. Des de l’alzina on muntem la R-0 sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió. 40 metres.
Darrers metres de la segona tirada
L2(V)
Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió. 40 metres.
L3(IV+)
Inici del L3
Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió. 45 metres.
L4(IV)
Últims metres de la via
Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però gens complicat. Un cop a l’alzina podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret. 55 metres.
Descens:
Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.
El que més m’ha agradat:
- La via ofereix moltes possibilitats per l’auto-protecció, que juntament amb el grau moderat, la fan una molt bona opció per practicar la col·locació d’assegurances mòbils.
- Bona roca en general.
- Ràpida.
Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
L’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord i dels conreus i les oliveres cap al sud, que ens conviden a aturar-nos una estona abans d’emprendre el descens.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via totalment des-equipada
- Material: 4 cintes exprés i bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment podem dur un Camalot del nº3 i alguns tascons mitjans.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Na Paula gaudint del primer llarg de la via
L’aproximació la farem a través d’alguna de les vies que pugen per la Miranda de Can Jorba, com ara la Glòria, la J.M. Andreví o l’Escabroni-Escapullini.
L1(IV)
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobarem un pont de roca i un parell de savines que podem llaçar abans de fer la reunió a una savina evident. 45 metres.
L2(III)
Darrers metres de la via
Sortim recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Regust 100% clàssic.
- Bona opció per allargar les vies de la Miranda de Can Jorba o per accedir a les vies de l’Agulla de Can Jorba sense pujar per la canal del Joc de l’Oca.
Últims comentaris