Mariola Free al Barranc Fondo
Interessant via de concepció esportiva que amb la seva homònima de la Pala Alta conformen dos maneres d’entendre l’escalada. El primer llarg és un compendi de tècniques, amb un primer tram atlètic, de cantell agraït que ens mena, prèvia superació d’una panxa, a una secció més tècnica, on l’adherència i el gest prenen tot el protagonisme. Aquesta mateixa setmana se li ha fet un lifting, canviant alguns espits per parabolts, deixant la primera reunió rapelable i afegint un bolt a la segona reunió i un altre a la R0.
La via arrenca sense mitges tintes
Ressenya de la via
- Via: Mariola Free
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Barranc Fondo
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Marxem vers la Formiguera i creuem tota la seva base. Continuem avall resseguint els cingles i el camí de la ferrata fins que som a l’alçada de la nostra paret. Ens desviem fins atènyer el peu de via, a una coveta característica.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6b)
Primer llarg
Sortim cap a l’esquerra i enfilem un mur vertical i de bona presa rematat per una panxa. Un cop superada la panxa quedem sobre una placa aparentment menys vertical, on la presa cada cop és més escadussera, fins arribar a uns darrers metres vibrants, on encertar serà fonamental. La reunió es fa a un relleix i ha estat re-equipada per rapelar-la. 35 metres, 8 expansions.
L2(V)
Segona tirada
Aquesta segona tirada és l’excusa per sortir per dalt on només és interessant la primera part. Per fer la reunió trobarem un parabolt prop del camí de la ferrata. 30 metres, 4 parabolts i dos savines amb baga.
Descens:
Continuem cap a l’est seguint el camí de descens de la ferrata i les vies de la Paret de la Formiguera.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg molt complert, amb un inici atlètic i una part superior força tècnica.
- Bon exponent de la mentalitat esportiva dels 80… Toca escalar!
El que no m’ha agradat:
- Lamentable el camí de la ferrata, no cal! Només hi manquen uns leds i ja hi podrà aterrar un Boeing 347
Potser també et pot interessar:
Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda
L’atractiva aresta sud del Puntal de l’Albarda és un perfil massa delerós per passar desapercebut. El 1979 s’hi obrí en solitari l’Aresta Ribas, que recentment ha estat restaurada, val a dir que amb alguna peça més de les que marca la ressenya original; malgrat tot encara permet assaborir una escalada sincera, sense trampes, curulla de lògica.
L’Aresta del Puntal destaca envanida mirant a migdia
El primer llarg, obert en artificial, esdevé una intrigant escalada en lliure sobre conglomerat excel·lent i de gra més aviat petit, que mena a una pintoresca reunió situada en una balma. Des d’aquest punt restaran tres tirades més, no tan difícils en grau però sí en compromís, especialment els primers metres de la segona i la quarta… Res que no es pugui superar amb una dosi extra de concentració.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Ribas
- Zona: Montserrat – Tabor
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae1
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés, alien vermell, tricam blanc i rosa
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(6b)
La via comença al costat d’una alzina que ens ajuda a aferrar-nos a la paret. Es tracta d’un llarg extraordinari, obert d’antuvi en artificial que convida, mercès al recent re-equipament, a escalar-lo en lliure. Escalada de finura i mantinguda sobre una roca de primera que demana saber-la llegir i encertar el camí, que no sempre és en línia recta. Quan la paret afluixa trobem una primera reunió que val més no fer i continuar en diagonal a la dreta fins la segona original, molt més còmoda. 45 metres, 16 expansions aprox. i un clau.
Segon llarg ♠
L2(V)
Sortim de la reunió per la dreta per de seguida tornar a l’esquerra i quedar sobre la reunió. És un tram dret i exposat de roca extraordinària. Quan la verticalitat minva marxem a l’esquerra fins atènyer la primera assegurança del llarg. Ara ens toca continuar per terreny més amable, però per on haurem d’encertar el camí. Poc abans d’arribar a la reunió la paret es torna a redreçar afegint una mica de pebre al llarg. 30 metres, 2 parabolts.
L3(V+)
Tercer llarg ♠
Cada llarg és una delícia i aquest no és menys, amb una primera part més fina i amb bon ambient. Poc a poc el llarg va afluixant fins a muntar la tercera reunió a una còmoda balma. 35 metres, 7 parabolts.
L4(V+)
La cirereta del pastís. Flanquegem a dretes sense guanyar alçada fins que trobem el punt més dèbil. Un cop encintat el primer bolt continuem en tendència a la dreta fins una balma, per després derivar a l’esquerra. Ara només ens queda un darrer tram dret, on podrem emplaçar un bon alien. 40 metres, 3 expansions.
Quarta tirada
Descens
Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Escalada 100% lògica, pura delícia sobre roca de primera i una lliçó d’audàcia del senyor Ribas.
- Bona restauració, amb parabolts del 8 i placa petita. Llàstima que hi hagi algun de propina, sobretot al tercer llarg.
- Ràpida i solejada.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció no anar-hi en dies ventosos.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Camí de l’Alfons Baró a la Roca dels Collars
A recer de les contundents vies que s’enfilen per la paret principal de la Roca dels Collars discorre l’agraciat Camí de l’Alfons Baró. Itinerari de caire esportiu, ens convida a gaudir l’extraordinària roca d’aquest pany amb una escalada engrescadora, on l’adherència pren tot el protagonisme, obligant a treure-li tot el suc a la goma dels nostres gats.
Adherència i flanquejos és la tònica durant gran part de la via ♠
Ressenya de la via
- Via: Camí de l’Alfons Baró
- Zona: Roca dels Collars
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 220 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada majoritariament amb parabolts, algun clau i pont de roca
- Material: 14 cintes exprés, recomanable l’alien blau per protegir un pèndol del segona al tercer llarg
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Anant per la C-14 direcció Andorra, aproximadament 2 quilòmetres després de Coll de Nargó prenem un desviament a mà dreta (pont) direcció Cambrils. Seguim la carretera (L-401) aproximadament 2,5 quilòmetres, fins que trobem un nou desviament a mà esquerra direcció Canelles. Seguim per la pista asfaltada un quilòmetre, més o menys, fins que trobem una nova pista sense asfaltar però en bon estat, que surt a mà esquerra.
segon llarg ♠
La seguim fins que arribem a l’entrada del Mas de Sant Pere (cadena i cartell de Propietat privada) Podem aparcar al costat d’un revolt. Seguim a peu per la pista, passem el mas i un cop creuem un torrent trenquem a l’esquerra. Hem de seguir i passar una furgoneta abandonada; una mica més endavant trobarem un trencall i prenem el camí de l’esquerra (fites). Seguim el camí fins una esplanada. Veurem que surt un corriol direcció a la paret (fites), el seguim. Anirem pujant i trobant fites, seguirem uns metres per una tartera fins que el corriol marxa cap a l’esquerra. Deixarem la paret principal a mà dreta i entrarem a una mena de gran embut, la nostra via es troba a la dreta.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V+)
La via s’inicia amb una extraordinària rampa que va guanyant verticalitat paulatinament. La roca és magnífica, compacte i adherent. L’escalada és pura adherència, mantinguda, amb algun pas més picant aquí i allà. 45 metres.
L2(6a)
Continua la tònica del llarg anterior, escalada engrescadora i d’adherència ara amb la paret més redreçada i algun moviment més tècnic. 40 metres.
L3(6b)
Tercera tirada
La verticalitat s’imposa definitivament. El tram clau està en un flanqueig a la primera meitat, obligat i tècnic. Un cop superat quedem sobre un relleix on quan es va obrir la via hi havia un tascó que protegia un llarg pèndul del segon. Ara podem emplaçar un alien blau a caldo. La resta de la tirada és menys exigent però descaradament bonica. 35 metres.
L4(IV+)
Cinquena tirada
Enfilem un diedre agraït que neix a la dreta de la reunió. Continuem fins un petit extraplom que ens barra el pas. Hem de seguir recte malgrat no es vegi cap assegurança i de seguida trobarem la quarta reunió. 30 metres.
L5(V)
Continuem per un diedre diagonal curiós d’escalar. Un cop a la part superior flanquegem a dretes amb passos finets fins atènyer la reunió. 30 metres.
Darrer llarg ♠
L6(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins situar-nos al peu d’un bonic mur, vertical i amb bons cantells (que a vegades s’han de buscar). Un cop superat aquest elegant tram arribem a la darrera reunió. 40 metres.
Descens:
Anem a buscar els ràpels de la via del Dioni: 25-50-50.
El que més m’ha agradat:
- Roca sensacional, compacte i abrasiva, sobretot als primers llargs.
- Escalada mantinguda i tècnica.
- Ràpida.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Cesc R.
Resistència Xoixone al Cingle de l’Obaga
Entre sembrats, al peu d’una frondosa roureda s’eleva aquesta modesta cinglera, que portant la contraria a la majoria, mira descaradament al nord. Els voltors hi són presents en gran nombre ajudant a crear una atmosfera única on sembla que tot s’atura. Entre tanta verticalitat la via es presenta convincent, no donant treva i fent-nos escalar. Totalment equipada, només caldrà un grapat de cintes i un estrep per intentar treure l’entrellat.
Cingle de l’Obaga a la Clua
Ressenya de la via
- Via: Resistència Xoixone
- Zona: La Clua – Cingle de l’Obaga
- Dificultat: 6b/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/Ae
- Llargària: 125 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, ponts de roca i un pitó
- Material: 14 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Nord
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des d’Artesa de Segre prenem la carretera que va a Baldomar i Alòs de Balaguer. Un cop a Baldomar prenem el trencall cap a la Clua i seguim la carretera fins arribar a la paret. Passat un revolt tenim espai per un vehicle. Continuem a peu per un corriol (fites) que ens mena a una feixa que resseguim cap a l’est fins arribar a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a/Ae)
segon llarg
El primers metres transcorren per una fissura ampla que forma la paret amb una llastra. La roca en aquest tram està escrostonada i haurem de parar compte. La segona part del llarg transcorre en lliure per una placa taronja que dóna pas a uns darrers metres amb 3 passos d’Ae per atènyer la reunió. 10 parabolts i 2 ponts de roca, 30 metres.
L2(6a+/A0)
Tercer llarg
En aquesta tirada la roca millora (tot i que té una pàtina de líquens que complica l’adherència). És un llarg molt dret que combina passos atlètics amb altres de més tècnics. 9 parabolts, 20 metres.
L3(6b/A0)
Sortim de la reunió acerant per enfilar uns passos de placa difícils. superats aquest continuem per una fissura que ens obliga a desplegar una escalada en diedre tècnica amb alguna sortida a la placa de la dreta.
Quart llarg
La part superior de la fissura és menys exigent però més atlètica. Entrada a la reunió molt tècnica però ben protegida. 9 parabolts, un clau i un pont de roca, 25 metres.
L4(6a/Ae)
Iniciem la tirada en artificial superant una pronunciada panxa fins enfilar la fissura, que escalem en diedre. La segona part del llarg transcorre sobre roca molt bona, on haurem de superar una panxa abans d’arribar a la reunió. 8 parabolts, 25 metres.
L5(V/Ae)
Cinquena tirada
També comencem amb un parell de passos d’Ae per de seguida sortir en lliure. La paret de seguida es rendeix i només cal grimpar una mica per arribar a la darrera reunió. 5 parabolts, 25 metres.
Descens:
Un ràpel de 25 metres fins la R4, un altre de 45 fins la R2 (aquest una mica diagonal, mola posar alguna cinta per dirigir la corda); i un darrer de 45 fins al peu de via, amb uns últims metres ben volats.
El que més m’ha agradat:
- Contrada pintoresca i tranquila, ideal per quan busquem ombra.
- Via ben trobada, on mercès al bon equipament podrem forçar al gust.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera i segona reunions molt incòmodes.
- La roca és recoberta amb una pàtina de liquen que no sempre dóna confiança.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
No escalar de gener a juny
Viatge Astral a la Paret de l’Ós
La viatge Astral és com un bon vi, elaborat amb diferents varietats, que van des dels matisos de la placa més exquisida, passant per uns tocs d’artificial amb l’esperit més acròbata i rematant-ho amb una bona dosi de fissures que esdevenen protagonistes de ple dret. Per gaudir hem de fer-ho poc a poc, amb la calma necessària que permet descobrir tots els matisos d’aquest nèctar sorprenent. Perquè com deia Josep Pla “La vida, la salut i el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi”.
Ressenya de la via
- Via: Viatge Astral
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Ós
- Dificultat: 6b+/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/Ae
- Llargària: 160 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via semi-equipada
- Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins #1 de Camalot, joc de tascons i els estreps
- Orientació: Sud-est
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. La primera paret que veiem és la Paret de l’Ós. La nostra via es troba a la part dreta i s’inicia uns metres més a la dreta de la popular Isaac-Gabriel.
Segon llarg ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La Viatge Astral comença una mica més a la dreta de la via Isaac-Gabriel. Uns primers metres escrostonats en serveixen per atènyer una preciosa placa, anomenada “Satisfaction” i completament equipada. L’escalada és tècnica, sobre bones i contades preses. 25 metres, 7 expansions.
L2(V)
Tercer llarg
Tirada curta. Desgrimpem uns metres per anar a buscar una nova placa que ens permetrà arribar a una fissura (a l’inici de la placa trobem una reunió). Resseguim la fissura cap a la dreta primer i després a l’esquerra per guanyar la reunió. 15 metres, 2 claus i 2 expansions.
L3(6b/Ae)
Flanquegem a la dreta aprofitant la fissura per fer bavaresa invertida fins situar-nos sota el sostre, que vencem en artificial equipat.
Quart llarg ♠
Superat aquest, tenim uns passos molt fins en placa fins guanyar un ressalt. Un cop superat la dificultat minva ràpidament fins la reunió, que és compartida amb la via Isaac-Gabriel. 35 metres, 10 expansions i un clau.
L4(6b)
Els primers metres de nou són compartits amb Isaac-Gabriel. Superem un primer bombo i al segon parabolt continuem recte amunt, per terreny un xic extraplomat amb bona ganda.
Quart llarg
El pas clau es troba a l’inici de la fissura que recorre la segona meitat de la tirada, protegit amb un clau i un espit. Superat el crux continuem per la fissura a amanir fins que l’abandonem per atènyer la role. 35 metres, 7 expansions i 2 claus.
L5(6b+)
Primers metres tècnics fins arribar al pas clau, entre la segona i la tercera xapa.
Cinquena tirada
Un cop superat enfilem l’anomenada “fissura gaudí”, una escletxa ampla, punxent i desplomada per xalar de valent. Un cop vençuda queda un curt tram de placa per arribar a la cinquena reunió.
L6(IV+)
Tirada senzilla on haurem d’auto-protegir-nos aprofitant un sistema de fissures que anem resseguint durant el llarg. La reunió cimera la muntem aprofitant algun dels arbustos que trobem. 25 metres, tirada neta.
Sisena tirada ♠
Descens:
Prenem un corriol cap al nord i que després va girant cap a l’est (fites visibles). En 10 minuts ens portarà fins l’inici de la via.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda, atlètica i variada.
- Roca molt bona.
- Aproximació inexistent.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Últims comentaris