Savina Wall a la Paret de la Formiguera
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Ressenya de la via
- Via: Savina Wall
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – paret de la Formiguera
- Dificultat: IV+ (D-)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: baix
- Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables.
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Segon llarg
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra.
Segon llarg
Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-nos al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III)
Tirada rampada sense cap dificultat que ens mena a un relleix on muntem la primera reunió. 25 metres.
L2(IV)
Darrer llarg
La paret es redreça lleugerament i l’escalada esdevé un xic més engrescadora, sempre al voltant del IV grau. Bona presa en tot moment i expansions ben juntetes. 20 metres.
L3(IV+)
La tercera tirada continua amb la tònica de l’anterior, tot i que a mig llarg, més o menys a alçada d’una savina característica tenim un tram més dret, però que amaga unes gandes molt generoses que fan que l’escalada esdevingui plaent i divertida. 25 metres.
Descens:
Podem rapelar des de la darrera reunió de la via o bé baixar caminant pel vessant nord de la paret.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se o portar a algú que no hagi escalat mai.
Aresta Brucs de la Bola de la Partió o Normal sortint per la Siddharta
La Bola de la Partió és un altre d’aquells monòlits absolutament singulars que donen personalitat pròpia a la Regió d’Agulles. La primera a l’agulla fou escomesa per la cordada Mallafré-Piqué -Romeu l’any 1940 obrint la Via Original pel vessant nord, tot un esdeveniment a l’època. Cinc anys més tard la cordada Boladeras-Prats-Esteve obren pel vessant sud la ruta Normal, que arriba fins la base de la bola somital. La via ressenyada és la suma de la via Normal més el darrer llarg de la Siddharta, que ha esdevingut de facto l’Aresta Brucs de la Bola de la Partió.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+/Ae (D)
- Dificultat obligada: IV+/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 65 metres
- Equipament: Equipada amb espits i parabolts
- Material: 12 cintes i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
primer llarg
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí prenem un corriol direcció nord. Seguint el camí, i al cap de poc, trobem un corriol que puja directe fins al peu de la Bitlla; la voregem per la vessant est fins al coll que formen la Bitlla i la Bola remuntant-lo fins al punt més alt, on comença la via. Una altra opció del tot recomanable és primer escalar la Bitlla i rapelar directament des del vessant nord d’aquesta al peu de via de la Bola.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segona tirada ♠
L1(IV)
La primera tirada s’inicia al capdamunt del coll que formen la Bitlla i la Bola de la Partió. Des de peu de via no es veu cap assegurança, però no cal patir, a mida que anem pujant ens en trobarem fins a quasi mitja dotzena. Aquest primer llarg esdevé una agradable escalada sobre placa tombada fins situar-nos al peu de la bola somital on trobarem la reunió.
L2(Ae/IV)
Segona tirada
El segon llarg comença amb un tram d’escalada artificial equipada gens exigent, que ens servirà per superar l’extraplom característic de la bola. Quan el tema afluixa sortim en lliure de gran bellesa, mercès a l’ambient i les generoses preses, que ens ajuden a arribar massa ràpid a la reunió cimera.
Descens:
Des del cim fem un curt ràpel fins a la primera reunió. Des de la R1 hem de fer un altre ràpel fins al peu de via (45 metres). Les reunions estan preparades per rapelar.
El que més m’ha agradat:
- La satisfacció d’assolir aquest cimall tant singular.
- Escalada agradable, perfectament combinable amb l’Aresta Brucs de la Bitlla.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
Aresta Brucs de la Bitlla
La Bitlla és una d’aquelles agulles que demana ser escalada només veure-la, formant un perfil característic amb la seva veïna, La Bola de la Partió; el camí natural per assolir el cimall és del tot evident i és per on transcorre aquesta veterana via, plena de lògica i bellesa a parts iguals. Amb una dificultat molt moderada és una opció per tots aquells neòfits que vulguin entendre quina és l’essència de l’escalada més montserratina, on saber-se moure per plaques tombades i poc equipades és essencial.
Des del migjorn Agulles es presenta talment bosc pedrificat
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Pràcticament equipada
- Material: 3 cintes i un Camalot #2 o #3
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí prenem un corriol direcció nord. Seguint el camí, i al cap de poc, trobem un corriol que puja directe fins al peu de la Bitlla (5 minuts des del refugi)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primera tirada
L-1(IV-)
La via s’inicia al peu de l’aresta sud de l’agulla. És tracta d’una bonica grimpada fins un ull característic (abans d’arribar-hi trobarem un espit). De la baumeta continuem recte amunt, ajudant-nos d’una llastra fins que marxem a la dreta a buscar l’arbre on farem la primera reunió. 25 metres, 2 espits.
L2(IV+)
segon llarg
Sortim recte amunt aprofitant una pregona fissura on podrem emplaçar algun friend (#2 o #3 de Camalot). Un cop superada la fissura marxem cap a l’esquerra i pugem una mica més fins trobar un llavi on hi ha un clau. A partir d’aquí enfilem amunt (ja més vertical) i amb tendència a la dreta fins trobar un burí. Entre el clau i el burí podem llaçar un merlet. Un cop superat el burí l’ascensió perd ràpidament verticalitat fins a la reunió. 30 metres, un clau i un burí.
Descens:
Des d’aquest punt podem rapelar amb un sol ràpel o bé continuar fins al cim amb una curta grimpada. A la banda nord trobarem una reunió d’espits des d’on també podem rapelar. Amb aquest ràpel quedem a la canal que formen la Bitlla i la Bola de la Partió.
El que més m’ha agradat:
- Escalada de grau moderat però molt bella, amb passos elegants i bon rocam.
- Una bona opció és continuar amb la Normal de la Bola de la Partió, quedant una combinació elegant i ràpida.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima dels espits del primer llarg…
Barriere-Alfonso a la Punta Ferrusola
El massís de Comalestorres, contrafort oriental del pic de Comaloformo, s’eleva des de la part occidental de l’embassament de Cavallers formant uns espadats característics,. Un d’aquest primers cimalls és la Punta Ferrusola, la més modesta de la carena, que esdevé però, una balconada de primer ordre sobre la presa de Cavallers. La Barriere-Alfonso ens proposa guanyar el cim d’aquesta agulla mercès a un itinerari senzill, pràcticament des-equipat i amb dues parts ben diferenciades; les primeres quatre tirades que transcorren per plaques inclinades d’escassa dificultat i poc interès, ens menen als dos darrers llargs, radicalment diferents, que guanyen verticalitat ràpidament i on l’escalada esdevé més atlètica i entretinguda.
Pujant cap a la via podrem observar la flor del Marcòlic groc (lilium pyrenaicum) una de les més vistoses del Pirineu i flor característica de la Vall de Núria
Ressenya de la via
- Via: Barriere-Alfonso
- Zona: Cavallers – Punta Ferrusola
- Dificultat: IV+ (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 230 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament des-equipada. La segona reunió la muntem en un arbre i la quarta aprofitant un bloc i friends.
- Material: 8 cintes exprés, bagues per arbres, un joc de tascons i algun friend mitjà
- Orientació: Est i nord
- Valoració: **
Inici del L2
Aproximació:
Creuem la presa i prenem el camí que puja cap a Comalestorres. Al cap d’una estona trobarem una tartera, el camí segueix cap a la dreta, aleshores ens desviem cap a l’esquerra (fita) creuant la tartera i remuntant-la per l’altra banda. Seguim descrivint una llarga diagonal cap a l’esquerra fins arribar a la base d’una canal; flanquegem a l’esquerra fins situar-nos al peu de via, a l’esquerra d’una fissura molt ampla.
Tercera tirada
L1(IV-)
Tirada força indefinida on grimpem per unes plaques inclinades. Prenem com a referència dos pins secs a on es troba la primera reunió i evolucionem pel terreny més lògic. Pel camí ens podrem anar assegurant en alguns arbres. La reunió és de dos espits, no confondre amb una altre que hi ha més a l’esquerra. 50 metres.
L2(IV+)
Quart llarg
Superem un sostret per l’esquerra servint-nos d’una bona fissura i continuem per plaques tombades. A mig llarg trobarem un espit que protegeix el tram clau del llarg, un curt pas d’adherència. Superem uns ressalts i muntem la reunió en un pi. 55 metres.
L3(II)
Tirada de transició. Creuem un prat i superem un ressalts que ens deixen a la tercera reunió (dos espits). 30 metres.
Bonic L5
L4(IV)
Sortim cap a l’esquerra i superem un curt mur amb molta presa. Seguim en tendència a l’esquerra fins atènyer un esperó que ens mena a un replà on es pot muntar la reunió en un pi. Val la pena però seguir uns metres i anar cap a la canal de la dreta on trobarem una instal·lació de ràpel i des d’on assegurarem millor al company en el següent llarg. 40 metres.
L5(IV+)
Cinquena tirada
En aquest punt el carècter de la via canvia radicalment. Anem a buscar una fissura molt evident que puja pel vessant nord de l’agulla i que amb passos atlètics ens deixa sobre una estreta vira. Flanquegem uns metres a la dreta i pugem sobre una placa inclinada on trobarem un parabolt. Seguim en tendència a la dreta per anar a buscar de nou el vessant nord i ascendim per una mena de canal/diedre que ens deixa sobre un bon replà. Muntem la reunió aprofitant un bloc encastat i els friends. 45 metres.
Fissura ampla del L6
L6(IV+)
Ens elevem per una fissura ampla, força vertical on s’imposa l’off-widht. Trobarem un ball nut abandonat que ens servirà per assegurar-nos. De seguida però, la xemeneia s’acaba i sortim en grimpada fàcil fins al cim de l’agulla, on trobem la darrera reunió. 15 metres.
Descens:
Des-grimpem cap al nord fins al coll, on trobarem una primera instal·lació de ràpel. Fem un ràpel més i quedem a un prat.
Darrers metres
Flanquegem cap al nord fins que a l’extrem del prat (just abans d’una canal) trobem una darrera instal·lació, que ens deixa al peu de l’esmentada canal. Des d’allí anem derivant en certa intuïció cap al nord fins trobar el camí de baixada de Comalestorres.
El que més m’ha agradat:
- Dos darrers llargs “disfrutons” i amb bon ambient.
- La xemeneia de la darrera tirada, llàstima que sigui tant curta.
- Bona via per iniciar-se en l’auto-protecció.
El que no m’ha agradat tant:
- Els primers quatre llargs de la via no tenen cap interès, són una excusa per accedir a les dues darreres tirades.
Càmara-Ollé a l’Agulla dels Tres
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster i de l’època ( hi ha un parell d’espits afegits) és suficient per progressar tranquils. Només caldrà algun friend o tascó per la fissura i ganes de gaudir d’aquest recorregut 100% clàssic.
El grau és el de menys, no obstant, en aquest cas, m’he pres la llicència d’actualitzar la graduació, un pèl collada en algun punt.
El cim de l'Agulla dels Tres, originalment batejada con l'Agulla de la CNT, amb unes vistes privilegiades sobre la Regió d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Càmara-Ollé
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb burins amb i sense plaqueta i un parell d’espits
- Material: 6 cintes exprés, 4 plaquetes recuperables, Camalot #1 i #2 i alguna baga per llaçar una savina
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
L'Angèlica muntant el L1
Aproximació:
Després de deixar el vehicle a Can Masana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Prenem un corriol que passa pel vessant oest de la Portella Gran i que ens duu fins el Dauet d’Agulles. Un cop allí anem a buscar el coll entre el Dauet i la Miranda de la Portella, el prenem i en pocs metres anem a parar al coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres.
L'Enric desmuntant la primera tirada
Fem un curt ràpel des d’un arbre que ens deixa a la canal i seguim cap al sud. Quan en sortim seguim un corriol a mà esquerra que en pocs metres ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia amb un pas explosiu per enfilar-nos a la paret. Un cop encintat el primer burí, l’escalada esdevé molt elegant, fent ziga-zagues per cercar el pas més lògic, sobre una roca molt bona i de presa petita.
Agradable L2
Pel camí trobarem, a banda del primer burí, un altre amb plaqueta, un sense i un parell d’espits. La reunió la fem en un relleix força còmode; hi trobarem dos burins amb plaqueta i dos sense. 30 metres.
L2(IV+)
Sortim cap a l’esquerra i de seguida ens enfilem sobre un topi de dimensions considerables, a partir d’aquí hem de tirar amunt seguint el camí natural de la roca. L’escalada en aquest segon llarg és molt agraïda, amb excel·lents preses a tord i a dret, que fan que l’experiència esdevingui del tot plaent.
Bonic diedre del L3
En aquest segon llarg trobarem dos caps de burí i un burí. La reunió la muntarem sobre una enorme savina. Tot i que aquesta tirada es pot ajuntar amb l’anterior, val la pena fer-les per separat per tal de gaudir una estona més d’aquesta agradable via. 25 metres.
L3(V)
Aquest llarg és una bonica fissura prou atlètica, on podrem fer algun encastament, progressar en diedre i fer algun pas per la placa de l’esquerra. Potser el més complicat és l’inici, on una molt bona presa dins la fissura ens permetrà tibar amb força per enfilar-nos al diedre. Al llarg i trobarem un cap de burí, però la fissura es pot equipar a discreció a més de llaçar una savina. 20 metres.
Darrera tirada
L4(III)
El darrer llarg és una bonica rampa amb un rocam de primera i una arribada al cim d’allò més assossegada, amb una panoràmica immillorable de la Regió d’Agulles, que convida a asseure’ns una estona i jugar a reconèixer cada un dels monòlits. Aquesta tirada resta neta i no s’hi troba a faltar cap assegurança. 25 metres.
El que més m’ha agradat:
- Via 100% lògica, amb un traçat elegant i amb sentit.
- Exel·lent recorregut de cinquè grau.
- Roca molt bona.
- Un cimall amb unes vistes privilegiades, que convida a estar-s’hi una estona.
- El vent que bufa de tant en tant netejant aquestes roques.
Últims comentaris