Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
L’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord i dels conreus i les oliveres cap al sud, que ens conviden a aturar-nos una estona abans d’emprendre el descens.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via totalment des-equipada
- Material: 4 cintes exprés i bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment podem dur un Camalot del nº3 i alguns tascons mitjans.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Na Paula gaudint del primer llarg de la via
L’aproximació la farem a través d’alguna de les vies que pugen per la Miranda de Can Jorba, com ara la Glòria, la J.M. Andreví o l’Escabroni-Escapullini.
L1(IV)
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobarem un pont de roca i un parell de savines que podem llaçar abans de fer la reunió a una savina evident. 45 metres.
L2(III)
Darrers metres de la via
Sortim recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Regust 100% clàssic.
- Bona opció per allargar les vies de la Miranda de Can Jorba o per accedir a les vies de l’Agulla de Can Jorba sense pujar per la canal del Joc de l’Oca.
Cresta del Sol
Al sud de la Vall de Lord trobem unes curioses formacions de pedra anomenades els Bastets. Al cor dels Bastets hi ha la Cresta del Sol, un itinerari que ens permet descobrir aquest racó del Solsonès. Si la vostra intensió és una sessió d’escalada intensa aquest no és el vostre itinerari. Si per contra el que esteu cercant és una complerta excursió per gaudir d’un lloc d’una bellesa especial combinat amb una mica de “love climbling” la Cresta del Sol no us decebrà.
Ressenya de la via
- Via: Cresta del Sol
- Zona: Sant Llorenç de Morunys
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 300 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: Cordes de 60 i 8 cintes exprés si empalmem els llargs
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Des del poble de Sant llorenç de Morunys prenem la carretera nova cap a Solsona. Passat el segon túnel trobem un revolt molt tancat amb una explanada per aparcar. Des d’aquí tornem caminant cap al túnel i prenem un camí per la seva esquerra. Grimpem una mica fins sortir a un camí més ample. El prenem a l’esquerra tot seguint els cables elèctrics fins trobar una torre d’alta tensió. En aquest punt veurem un corriol que baixa; el prenem. Després de baixar una estona el corriol remunta en forta pendent pel costat de la paret. En un moment donat la paret ens permet canviar de vessant. Remuntem una mica fins una cruïlla on prenem el camí de l’esquerra. Ara haurem d’anar flaquejant per diverses plaques fins arribar un collet on comença la cresta. Espit al inici.
Veure l’aproximació amb Google Maps
Inici de la cresta
En Roger i la Laura al final del quart llarg
La creta comença amb una serie de grimpades per terreny senzill fins arribar a la primera placa escalable. Uns 90 metres.
L1(IV)
Curta tirada sobre placa de bon conglomerat. La reunió es fa abans d’arribar a una petita feixa, en dos parabolts. 20 metres. Nosaltres vam empalmar aquest llarg amb el següent (opció recomanable) anant amb corda de 60.
L2(III+)
Continuem per la placa fins arribar a un gran pi on fem la reunió. 35 metres.
L3(IV)
La Paula muntant la darrera tirada
Sortim de la reunió cap a una placa vertical amb un espit. Escalem una mica més per guanyar l’espatlla de la cresta fins a la reunió. 30 metres. Aquest llarg també el vam empalmar amb el següent. Creiem que val la pena empalmar-los per l’escasa dificultat de l’escalada i el consegüent estalvi de temps.
L4(III)
Seguim per l’espatlla de la cresta fins guanyar el primer cim. 22 metres. Des d’aquí seguim caminant per terreny fàcil cap a la següent placa escalable, en total uns 100 metres.
L5(IV)
La Paula al ràpel
Placa senzilla que de seguida tomba. Fem la reunió en un arbre. 30 metres. Des d’aquí seguim caminant fins al cim.
Descens:
Baixem del cim cap a l’esquerra (vessant nord) anant a buscar un coll que ens torna a deixar a la cara sud. Des del coll baixem per un canal delicat (sobretot si ha plogut). Trobarem un gran bloc que hem de superar passant per sota. En un moment donat trobarem un tallat. Haurem de superar-lo anant a buscar una instal·lació de ràpel que trobarem a la dreta de la canal (30 metres). Creuem una placa de conglomerat i seguim baixant per la part dreta de la canal fins trobar un cable metàlic. El cable ens porta fins unes escales que ens deixen a una pista ample. Seguim la pista fins el punt de partida. Temps total del descens: uns 45 minuts.
Últims comentaris