GEDE a la Prenyada
De totes les vies que guanyen el cim de la Prenyada la GEDE és potser la més senzilla. El primer llarg, obert a cop d’expansió i que actualment es fa bé en lliure, va a buscar una bona balma a l’ombra de la bola que dóna nom a l’agulla. La segona tirada esquiva intel·ligentment l’extraplom i busca el punt més dèbil per enllaçar amb el darrer tram de la popular Gómez-Xamet.
La GEDE de la Prenyada és la via més assequible del monòlit
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb material variat
- Material: 18 cintes exprés i 5 plaquetes recuperables
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena al coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà; el remuntem i tot just al capdamunt comença la via.
L1(V/Ae)
Segon llarg
Aquesta primera tirada es pot apurar completament en lliure amb una dificultat de 6a+. La via s’inicia amb uns metres absolutament verticals rematats per un llavi, on es troba el pas clau. Un cop superat aquest l’escalada esdevé més relaxada fins a la reunió, que es fa a una balma evident. 40 metres 18 expansions, de les quals alguns burins sense plaqueta.
L2(III)
Tercera tirada
Sortim de la reunió fent un pronunciat flanqueig a l’esquerra. A mitja tirada trobarem una reunió que no muntem. Continuem uns metres i ara sí, fem reunió. 15 metres, les expansions de la reunió intermèdia.
L3(IV)
Des de la mateixa reunió veiem un espit que hem d’ignorar. Marxem cap a l’esquerra fins que trobem el pas més senzill (en aquest punt podem escapar-nos per la canal). Continuem remuntant la bola per terreny senzill fins arribar a la reunió de la Gómez-Xalmet. 30 metres, tirada neta.
Darrer llarg
L4(IV+)
Aquest llarg és comú amb la Gómez-Xalmet. Ascendim uns metres verticals amb roca de primera, per de seguida anar perdent tremp fins al cim. 15 metres, 3 expansions.
Descens:
Ràpel fins a la canal. Continuem cap al sud anant a buscar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg bonic, amb dos versions.
- Potser la via més fàcil per guanyar la Prenyada.
- Bona per combinar-la amb l’Hispano-Suècia de la Roca d’en Barberà.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Sílvia a la Miranda de les Boïgues
Per humil que sigui la ruta que escollim escalar, retornar a Agulles sempre és quelcom especial; terreny de joc familiar, cada roc és un record o un somni, paradigma de la Muntanya Màgica. I al final pensar per què hem tardat tant en tornar-hi…
Al capdamunt de la Miranda s’imposa un moment de contemplació
Ressenya de la via
- Via: Sílvia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: (IV)
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi i al cap de poc prenem un corriol que puja directament al vessant sud de la Miranda. Per accedir al peu de via haurem de fer una grimpada per una mena de sòcol.
Primera tirada
L1(IV+)
Llarg per gaudir de les típiques plaques d’Agulles, amb presa més aviat menuda i roca exel·lent. 35 metres.
L2(V)
Sortirem recte amunt per terreny vertical, roca de primera i bona ganda. De seguida però, la paret es rendeix i arribem a la reunió cimera. 15 metres.
Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se, de grau moderat i correctament assegurada, però sense abusar.
Potser també et pot interessar:
Joans’s a la Codolosa
Encaixonada entre la Josep Monistrol i la via dels Indignats els incondicionals de la Codolosa encara troben espai per encabir-hi aquesta línia de tres tirades. Un primer llarg amb certa gràcia amb un parell de passos atlètics i una panxeta al segon és el més destacable… El darrer, absolutament prescindible. Per completar la jornada.
Ressenya de la via Joans’s a la Codolosa
- Via: Joans’s
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V/Ae (D)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L1
L1(V)
Trobem el nom escrit a peu de via. Pugem per la dreta de la Josep Monistrol i a l’alçada del diedre d’aquesta marxem en tendència a la dreta, per terreny prou vertical i amb bona ganda. Són uns pocs metres atlètics i el més destacable de la via. Un cop superat el tram la via marxa cap a la dreta i passa per unes plaques tombades fins atènyer la primera reunió. 7 parabolts, 30 metres.
L2(V)
Segon llarg
Anem a buscar un petit diedre i un cop superat seguim fins una panxeta, que superem amb un bonic moviment i de seguida arribem a la segona reunió. 5 parabolts, 20 metres.
L3(Ae)
Es tracta d’un curt tram d’artificial equipat per superar un mur que extraploma. Fem la reunió a sobre. 10 metres, 4 parabolts.
Descens:
Ràpel fins la R1 i d’aquesta a terra. També es pot baixar a peu anant a buscar la drecera de Fra Garí.
El que més m’ha agradat:
- Bonic tram vertical i de cantell al primer llarg… Llàstima que sigui tan curt.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg sense gaire sentit.
- Com totes les vies d’aquest sector, massa aprop de les veïnes.
Potser també et pot interessar:
Un Gran Dia a Abella de la Conca
A l’extrem occidental de la Serra del Carreu, on es rendeix definitivament a la Plana de Tremp, trobem entaforat a la roca el petit poble d’Abella de la Conca, contrada pintoresca que bé val una visita. Un Gran Dia és una modesta proposta d’en Remi Brescó, que deixa pràcticament desequipada. No obstant les possibilitats de col·locar assegurances flotants són enormes i les dificultats poc mantingudes, esdevenint una ruta ideal per iniciar-se en l’autoprotecció i el terreny d’aventura. Molt ràpida, només ens caldran el friends i els fissurers per gaudir-la.
Suggerent visió des del cim en un dia rúfol
Ressenya de la via
- Via: Un Gran Dia
- Zona: Abella de la Conca
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament desequipada. Les dues primeres reunions caldrà reforçar-les i la del cim muntar-la
- Material: Joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de fissurers i bagues
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des d’Isona prenem la carretera L-511 direcció Coll de Nargó. Al cap d’un quilometre aproximadament trobem un trencall a mà esquerra cap a Abella de la Conca. Continuem per la carretera fins poc abans d’arribar al poble, on prendrem una pista en bon estat que trenca a mà esquerra. Continuem per la pista aproximàdament un quilòmetre i prenem una nova pista que surt a la dreta direcció sant Corneli/Pessonada (indicada amb un rètol desdibuixat). Estacionem uns metres més endavant i acabem d’arribar a peu a l’inici de la via tot travessant els camps per allà on ens sigui més fàcil. Sageta picada a peu de via.
Primer llarg ♠
L1(V-)
Aquesta primera tirada és una mica indefinida, a la part inferior superem un petit diedre que ens mena a una zona de ressalts de poca dificultat, on només haurem de ser delicats amb la roca. A mitja tirada trobarem un pont de roca per indicar-nos que som al bon camí. La part superior és més compacta i agraïda d’escalar. La reunió la muntem d’un espit i un pont de roca i serà molt fàcil de reforçar mercès una bona fissura. 55 metres, un pont de roca.
Segon llarg ♠
L2(V)
Bon llarg que s’inicia resseguint una llaminera fissura on podrem col·locar el #3. Després derivem un pèl a l’esquerra i seguim pel fil de l’esperò. Continuem per una bona placa, amb un clau a l’inici i un pont de roca més amunt. Tornem a buscar l’esperò i continuem per terreny més irregular fins a la reunió, d’un sol espit i fàcil de reforçar. 55 metres, un pont de roca i un clau.
L3(IV+)
Segon llarg
Superem una sèrie de ressalts i enfilem un curt diedre que de seguida ens menarà al final de la via. La darrera reunió l’hem de muntar al cim. 40 metres, un pont de roca.
Descens:
Fem un ràpel de 50 metres pel vessant nord i anem a buscar el coll que de seguida ens mena al camí d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se amb vies poc equipades.
- Bon segon llarg, el més escalador.
- Contrada tranquil·la, amb bones panoràmiques sobre la plana.
(♠)Fotos Enric T.
Ocells de niló a Àger
A l’ombra dels populars itineraris del Cap del Ras resta la sòbria Ocells de Niló; de tall absolutament clàssic, ofereix cinc llargs d’escalada agraïda, on gaudir de l’auto-protecció lluny del rebombori de les seves concorregudes veïnes. Terreny d’aventura, la via conta amb un equipament mínim que li dóna un plus de compromís, obligant-nos a completar la protecció amb les bones possibilitats que ofereix el rocam. Les petites feixes que anem trobant li resten continuïtat, però no per això fan menys interessant l’ascensió.
Fotogènic flanqueig del cinquè llarg
Ressenya de la via
- Via: Ocells de Niló
- Zona: Àger – Serrat Alt
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 195 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Poc equipada amb parabolts i claus. Reunions amb un espit i un bolt menys la tercera que es fa a una savina
- Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens i friends fins el #2 de Camalot, discret joc de tascons i alguna baga
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi (esquerra). Seguim la pista, passem el sector central, al cap d’una estona passarem pel costat d’un gran bloc, aproximadament un quilòmetre després trobarem una canal tartera tot just davant de la paret. Aparquem i continuem canal amunt fins a peu de via (fletxa tènue i pont de roca visibles).
Segona tirada ♠
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Al peu de via hi trobarem una sageta picada i veurem un pont de roca i un parabolt. Aquest primer llarg és potser el més compromès; per abastar el parabolt hi haurem de posar una mica de morro, no és difícil però no s’hi val caure. Després, per terreny més agraït podrem anar-nos protegint correctament fins arribar a la reunió d’un parabolt i un espit, situada a una petita feixa. 40 metres, un pont de roca i un parabolt.
Tercer llarg
L2(V)
Ataquem una primera fissura protegida a la meitat per un clau. Un cop superada tenim uns metres pocs definits i amb pedres soltes. Hem d’anar a buscar la fissura de l’esquerra, que haurem d’escalar amb tacte i podrem protegir correctament. De nou trobem la reunió (un espit, una escarpia i un bolt) a una còmoda vira. 45 metres, 2 claus.
L3(V)
Travessem diagonalment una placa per anar a buscar una fissura on poder emplaçar un friend i seguidament superem un ressalt per atènyer un bolt. Continuem amunt fins que el sostre ens barra el pas; l’evitem per l’esquerra. Continuem més o menys recte fins a la reunió, que la fem aprofitant una savina, mola reforçar-la. 35 metres, un parabolt
L4(V)
Quarta tirada ♠
Ataquem un muret ratllat de franges horitzontals molt bonic. Un cop superat aquest primer tram, enfilem una preciosa placa fissurada de roca excel·lent i escalada agraïda fins que abastem la reunió, d’un espit i un bolt. 35 metres un parabolt.
L5(V)
Flanquegem a dretes per una bonica placa inclinada. Primer podrem encintar una savineta i al final del flanqueig un parabolt.
Cinquena tirada
Un cop a l’alçada del parabolt continuem recte amunt fins arribar a una xemeneia, que de seguida ens mena a dalt de tot de la paret. La reunió la muntem aprofitant uns boixos. 40 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del final de la via anem a buscar el cim de la cinglera i marxem en direcció oest, resseguint els espadats fins que trobem unes fites que ens marquen el camí de descens primer per unes feixes i més endavant per un bosc de pi fins a la pista de terra.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per jugar amb la ferralla.
- Tots els llargs són bonics, especialment els tres darrers.
- Tranquil·litat assegurada.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Cesc R.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Martell totalment prescindible
Últims comentaris