Sílvia a la Miranda de les Boïgues
Per humil que sigui la ruta que escollim escalar, retornar a Agulles sempre és quelcom especial; terreny de joc familiar, cada roc és un record o un somni, paradigma de la Muntanya Màgica. I al final pensar per què hem tardat tant en tornar-hi…
Al capdamunt de la Miranda s’imposa un moment de contemplació
Ressenya de la via
- Via: Sílvia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: (IV)
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi i al cap de poc prenem un corriol que puja directament al vessant sud de la Miranda. Per accedir al peu de via haurem de fer una grimpada per una mena de sòcol.
Primera tirada
L1(IV+)
Llarg per gaudir de les típiques plaques d’Agulles, amb presa més aviat menuda i roca exel·lent. 35 metres.
L2(V)
Sortirem recte amunt per terreny vertical, roca de primera i bona ganda. De seguida però, la paret es rendeix i arribem a la reunió cimera. 15 metres.
Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se, de grau moderat i correctament assegurada, però sense abusar.
Potser també et pot interessar:
Via del Pi a la Codolosa
Els darrers temps no s’ha parat d’equipar nous itineraris a la Codolosa, purs clons, déjà vu constant, aportant poc o res a una paret que està saturada de totes totes. El fenomen és digne d’estudi i motiu de reflexió. La Codolosa és un pany modest, amb unes primeres vies també modestes (L’Avi Trepador, Full Equip, La Tribu…) però ben trobades, que tenien sentit quan es van obrir, però que poc a poc l’han anat perdent diluïdes entre còpies i xapes… A vegades més és menys.
Itineraris de l’espremut sector de la Codolosa
La via del Pi és el penúltim itinerari equipat a la Paret, amb un peu de via que és un batibull de xapes i noms retolats que volen ajudar a entendre el desgavell.
Ressenya de la via
- Via: Del Pi
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: *
Aproximació:
Primer llarg
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg ♠
La via s’inicia entre la Rampa i la Campions, creuant la primera per anar a buscar (rebuscar) una placa vertical que de seguida ajeu fins a la reunió. 30 metres, 6 parabolts.
L2(6a)
Anem a buscar una placa que creuem diegonalment a l’esquerra (un pas de 6a) per després continuar en tendència a la dreta fins la reunió, a un pa de terra i al costat del pi que dóna nom a la via. 20 metres, 6 parabolts.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Superem una panxa que ens mena sobre una placa de dificultat minvant fins una zona vegetada. Anem a buscar un nou pany que ens queda davant i que es trempa, amb una part central vertical i amb les assegurances una mica a des mà. Acabem passant per un mini diedre i muntem reunió sobre el darrer bony. 30 metres, 9 parabolts i un pont de roca.
Descens:
Nosaltres hem optat per baixar caminant anant a buscar la drecera de Fra Garí. També podem anar a buscar els ràpels de la veïna Indignats o per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Per acabar de fer el dia si ho tenim tot fet a la paret.
El que no m’ha agradat tant:
- Oberta amb calçador; una més, igual que la del costat, igual que la del costat, igual que la del costat… ∞
- Segon i primer tram del tercer llargs terrossos degut als pans de terra que tenen per sobre.
- Alguna assegurança a des mà per anar en lliure.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Joans’s a la Codolosa
Encaixonada entre la Josep Monistrol i la via dels Indignats els incondicionals de la Codolosa encara troben espai per encabir-hi aquesta línia de tres tirades. Un primer llarg amb certa gràcia amb un parell de passos atlètics i una panxeta al segon és el més destacable… El darrer, absolutament prescindible. Per completar la jornada.
Ressenya de la via Joans’s a la Codolosa
- Via: Joans’s
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V/Ae (D)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inici del L1
L1(V)
Trobem el nom escrit a peu de via. Pugem per la dreta de la Josep Monistrol i a l’alçada del diedre d’aquesta marxem en tendència a la dreta, per terreny prou vertical i amb bona ganda. Són uns pocs metres atlètics i el més destacable de la via. Un cop superat el tram la via marxa cap a la dreta i passa per unes plaques tombades fins atènyer la primera reunió. 7 parabolts, 30 metres.
L2(V)
Segon llarg
Anem a buscar un petit diedre i un cop superat seguim fins una panxeta, que superem amb un bonic moviment i de seguida arribem a la segona reunió. 5 parabolts, 20 metres.
L3(Ae)
Es tracta d’un curt tram d’artificial equipat per superar un mur que extraploma. Fem la reunió a sobre. 10 metres, 4 parabolts.
Descens:
Ràpel fins la R1 i d’aquesta a terra. També es pot baixar a peu anant a buscar la drecera de Fra Garí.
El que més m’ha agradat:
- Bonic tram vertical i de cantell al primer llarg… Llàstima que sigui tan curt.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg sense gaire sentit.
- Com totes les vies d’aquest sector, massa aprop de les veïnes.
Potser també et pot interessar:
Via dels Indignats a la Codolosa
La via dels Indignats aprofita amb avarícia el rocam agraït d’aquest pany per amb tres llargs de corda plantar-s’hi al capdamunt. La via, de dificultat molt moderada resta completament equipada i només haurem de menester un grapat de cintes per repetir-la. Molt ràpida, és recomanable combinar-la amb altres itineraris si no us voleu quedar amb la sensació d’haver escalat poc.
Itineraris de l’espremut sector de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: Del Indignats
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts, reunions rapelables
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primer llarg
L1(IV+)
La via està situada a l’esquerra de La Rampa (nom escrit a la roca). La primera tirada supera uns ressalts fins enfilar na placa tombada que ens mena a la primera reunió. 30 metres, 4 parabolts.
L2(V+)
A la sortida de la reunió trobem el tram més bonic de la via, al tenir que superar un petit mur amb bons forats i molt ben protegit per dos expansions. Un cop superat el pas la paret perd empenta fins la reunió. Alerta no confondre’ns amb la reunió de la via Joan’s; la nostra és a la dreta i haurem d’endinsar-nos a la vegetació. 25 metres, 4 parabolts.
Segon llarg
L3(V+)
Enfilem una placa amb algun passet fi als primers metres, sempre amb l’assegurança aprop. A mitja tirada trobem una reunió que no hem de fer; continuem per una llengua de roca fins arribar a la tercera reunió. 25 metres, 6 parabolts.
Descens:
Rapelem la via. Si anem amb doble corda fins a la R1 i d’aquí al terra. També es pot baixar a peu anant a buscar la drecera de Fra Garí.
El que més m’ha agradat:
- La sortida de la primera reunió, amb uns passos bonics… Llàstima que dura poc.
- Molt ràpida, per combinar amb altres vies de la paret i fer el dia.
El que no m’ha agradat tant:
- Via amb poc suc, una més de la paret.
Potser també et pot interessar:
Integral Cuchi-Cuchi CADE a la Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella
La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació del marcat balmat del primer llarg i les sempre delicioses tirades finals de la CADE.
El tercer llarg de la CADE: Motiu suficient per repetir la integral
Ressenya de la via
- Via: Integral Cuchi-Cuchi CADE
- Zona: Montserrat - Agulles
- Dificultat: 6a/A2e (MD-)
- Dificultat obligada: V/A2e
- Llargària: 95 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres deixant enrere l’aparcament del Vermell. Seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem un trencall a mà dreta on deixem el vehicle (camí dels Bruc als Pallers). Continuem a peu per la pista i quan aquesta s’acaba per un bon corriol que ens porta fins al Pla dels Pallers. Des d’aquest punt prenem el trencall que indica “Refugi d’Agulles”; de seguida trobarem unes fites que s’enfilen per la carena i que seguirem fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A2e)
Segon llarg
La via s’inicia amb la superació d’un sostre completament equipat que ens demanarà fer equilibris sobre els estreps. Un cop superat el tram balmat continuem uns metres verticals i de bona roca, que es van rendint a mida que ens apropem a la reunió, que es munta en un còmode llavi. 25 metres.
L2(6a/A0)
Iniciem el llarg amb un tram dret i tècnic que gradualment perd verticalitat fins esdevenir una agradable grimpada que mena a un extraplom (possible en lliure) que salvem amb un pas d’A0. Un cop guanyat el balmat de seguida arribem a la reunió cimera. 25 metres.
Tercer llarg
L3(V-/A1e)
Des del cim de la Roca de les Vuit enllacem amb la CADE de la Miranda de la Portella. Per enganxar el tercer llarg d’aquesta, haurem de fer un vistós pas per canviar d’agulla i enfilar la CADE. El tercer llarg de la CADE es pot fer a l’estil clàssic o íntegrament en lliure, essent la superació d’una marcada panxa el pas clau. 25 metres.
L4(V+/A0)
La sortida de la reunió va per una fissura un xic balmada. Fem un pas d’Ao i acabem de guanyar el desplom (es pot col·locar un Camalot #1 a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió. 20 metres.
Quarta tirada
Descens:
fem un curt ràpel pel vessant nord-est i anem a buscar el coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres. Fem un ràpel aprofitant un arbre que ens deixa a la part baixa de la canal que seguim cap al sud fins sortir a terreny obert i de seguida al peu de via.
El que més m’ha agradat
- Bona roca i orientació a migdia.
- Ràpida, menys la primera tirada, més farragosa.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris