Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset
A vegades les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.
Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset
Ressenya de la via
- Via: Roca viva
- Zona: Llauset
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 310 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
- Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.
L2(III)
Darrers metres del L3
Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).
L3(IV+)
Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.
Quarta tirada
A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.
L4(V)
Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.
Cinquena tirada
A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.
L5(IV-)
Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.
Darrers ressalts
Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.
L6(IV-)
Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.
Descens:
Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25 metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.
L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme
El que més m’ha agradat:
- Ambient d’alta muntanya.
- Tranquil·litat assegurada.
- Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.
El que no m’ha agradat tant:
- Via molt discontinua i herbosa.
- Trams amb molsa.
Barriere-Alfonso a la Punta Ferrusola
El massís de Comalestorres, contrafort oriental del pic de Comaloformo, s’eleva des de la part occidental de l’embassament de Cavallers formant uns espadats característics,. Un d’aquest primers cimalls és la Punta Ferrusola, la més modesta de la carena, que esdevé però, una balconada de primer ordre sobre la presa de Cavallers. La Barriere-Alfonso ens proposa guanyar el cim d’aquesta agulla mercès a un itinerari senzill, pràcticament des-equipat i amb dues parts ben diferenciades; les primeres quatre tirades que transcorren per plaques inclinades d’escassa dificultat i poc interès, ens menen als dos darrers llargs, radicalment diferents, que guanyen verticalitat ràpidament i on l’escalada esdevé més atlètica i entretinguda.
Pujant cap a la via podrem observar la flor del Marcòlic groc (lilium pyrenaicum) una de les més vistoses del Pirineu i flor característica de la Vall de Núria
Ressenya de la via
- Via: Barriere-Alfonso
- Zona: Cavallers – Punta Ferrusola
- Dificultat: IV+ (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 230 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament des-equipada. La segona reunió la muntem en un arbre i la quarta aprofitant un bloc i friends.
- Material: 8 cintes exprés, bagues per arbres, un joc de tascons i algun friend mitjà
- Orientació: Est i nord
- Valoració: **
Inici del L2
Aproximació:
Creuem la presa i prenem el camí que puja cap a Comalestorres. Al cap d’una estona trobarem una tartera, el camí segueix cap a la dreta, aleshores ens desviem cap a l’esquerra (fita) creuant la tartera i remuntant-la per l’altra banda. Seguim descrivint una llarga diagonal cap a l’esquerra fins arribar a la base d’una canal; flanquegem a l’esquerra fins situar-nos al peu de via, a l’esquerra d’una fissura molt ampla.
Tercera tirada
L1(IV-)
Tirada força indefinida on grimpem per unes plaques inclinades. Prenem com a referència dos pins secs a on es troba la primera reunió i evolucionem pel terreny més lògic. Pel camí ens podrem anar assegurant en alguns arbres. La reunió és de dos espits, no confondre amb una altre que hi ha més a l’esquerra. 50 metres.
L2(IV+)
Quart llarg
Superem un sostret per l’esquerra servint-nos d’una bona fissura i continuem per plaques tombades. A mig llarg trobarem un espit que protegeix el tram clau del llarg, un curt pas d’adherència. Superem uns ressalts i muntem la reunió en un pi. 55 metres.
L3(II)
Tirada de transició. Creuem un prat i superem un ressalts que ens deixen a la tercera reunió (dos espits). 30 metres.
Bonic L5
L4(IV)
Sortim cap a l’esquerra i superem un curt mur amb molta presa. Seguim en tendència a l’esquerra fins atènyer un esperó que ens mena a un replà on es pot muntar la reunió en un pi. Val la pena però seguir uns metres i anar cap a la canal de la dreta on trobarem una instal·lació de ràpel i des d’on assegurarem millor al company en el següent llarg. 40 metres.
L5(IV+)
Cinquena tirada
En aquest punt el carècter de la via canvia radicalment. Anem a buscar una fissura molt evident que puja pel vessant nord de l’agulla i que amb passos atlètics ens deixa sobre una estreta vira. Flanquegem uns metres a la dreta i pugem sobre una placa inclinada on trobarem un parabolt. Seguim en tendència a la dreta per anar a buscar de nou el vessant nord i ascendim per una mena de canal/diedre que ens deixa sobre un bon replà. Muntem la reunió aprofitant un bloc encastat i els friends. 45 metres.
Fissura ampla del L6
L6(IV+)
Ens elevem per una fissura ampla, força vertical on s’imposa l’off-widht. Trobarem un ball nut abandonat que ens servirà per assegurar-nos. De seguida però, la xemeneia s’acaba i sortim en grimpada fàcil fins al cim de l’agulla, on trobem la darrera reunió. 15 metres.
Descens:
Des-grimpem cap al nord fins al coll, on trobarem una primera instal·lació de ràpel. Fem un ràpel més i quedem a un prat.
Darrers metres
Flanquegem cap al nord fins que a l’extrem del prat (just abans d’una canal) trobem una darrera instal·lació, que ens deixa al peu de l’esmentada canal. Des d’allí anem derivant en certa intuïció cap al nord fins trobar el camí de baixada de Comalestorres.
El que més m’ha agradat:
- Dos darrers llargs “disfrutons” i amb bon ambient.
- La xemeneia de la darrera tirada, llàstima que sigui tant curta.
- Bona via per iniciar-se en l’auto-protecció.
El que no m’ha agradat tant:
- Els primers quatre llargs de la via no tenen cap interès, són una excusa per accedir a les dues darreres tirades.
Aresta GER al Roc Ponent
El Barranc de Castellfollit és una bonica i recollida vall, esquitxada a tord i a dret per singulars afloraments granítics, que prenen la seva màxima expressió amb el vistós Roc Ponent. L’ascensió per antonomàsia d’aquest monòlit és la recorreguda Aresta GER, itinerari 100% clàssic, que cerca la lògica a través de diedres a la part baixa i segueix pel fil de l’esperó sud, quasi sense abandonar-lo fins arribar al cim. La via, molt assequible, roman pràcticament des-equipada i quan ens trobem a la paret, tindrem la sensació que cada fissura és una variant, així que seguint la lògica, ens podem fer l’ascensió a la nostra mida.
Panoràmica des del cim del Roc Ponent
Ressenya de la via Aresta GER
- Via: Aresta GER
- Zona: Barranc de Castellfollit
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament des-equipada, on trobarem algun clau als passatges més compromesos i la tercera reunió muntada amb espits.
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Primer llarg
Aproximació:
Des de Poblet prenem la carretera T-700 direcció Prades. Al cap d’uns minuts passarem per un pont que creua el Barranc de Castellfollit. Tot just travessat trobarem un desviament a mà esquerra. El prenem i seguim la pista fins que a la nostra dreta veiem un parell de vies d’esportiva. Aparquem a l’altre costat de la pista. Seguim uns metres per la pista asfaltada fins que a mà esquerra trobem un camí que baixa fins a un rierol; el creuem i anem en direcció a una pedrera abandonada.
Inici del L2
A la banda dreta de la pedrera veurem un corriol que puja: el prenem. Seguim pel corriol que ens mena a una tartera i remuntant aquesta arribem fins al peu de via. 30 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al vessant sud, per una evident fissura ampla. Un cop superada quedem sobre una lleixa que ens convida a seguir per una fissura/diedre ben protegit amb claus.
La curiosa finestra del segon llarg
Un cop sortim de la fissura, obliqüem a la dreta fins arribar a un bon replà on hi ha un petit arbre que ens permet instal·lar la reunió. 30 metres i quatre claus.
L2(V)
Enfilem un diedre característic amb uns primers passos un xic més difícils per de seguida anar minvant la dificultat. Arribarem a una “finestra” característica des d’on es veu l’altre vessant. Marxem cap a l’esquerra per canviar de vessant i encarem un aeri flanqueig amb un pas en bavaresa molt ben protegit per tres claus, fins que arribem a un replà on hi ha una ferma alzina que ens servirà per muntar la segona reunió. 35 metres i tres claus.
Tercera tirada
L3(IV+)
Sortim de la reunió descrivint una marcada diagonal a la dreta per anar a buscar un esperó característic. Per enfilar-no-hi haurem de fer un pas de decisió sobre preses romes. Un cop sobre l’esperó continuem grimpant fins una nova alzina on muntem reunió. 25 metres, tirada neta.
L4(IV)
Durant tota la via trobarem bones fissures per encastadors i friends
Marxem cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. L’escalada esdevé fàcil i agraïda, superant diferents ressalts i curts diedres que ens permeten equipar al gust. Quan l’aresta es posa més dreta marxem un xic cap a l’esquerra on trobarem la reunió (dos espits). 40 metres, tirada neta.
L5(IV+)
Sortim per l’esquerra de la reunió per de seguida tirar recte amunt. trobarem un primer tram vertical, fàcilment protegible, però de seguida la paret s’ajeu i continuem pel terreny més evident en una senzilla grimpada fins al cim on muntem la darrera reunió. És possible muntar una reunió intermèdia a uns 20 metres del cim. 50 metres, tirada neta.
Darrera tirada
Descens:
Seguim pel llom direcció est fins que a mà dreta trobem un corriol que de seguida ens mena a la tartera que em pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Les dos primeres tirades amb passos realment bonics.
- Lloc preciós, retirat… Tranquil·litat assegurada!!
- Ambient pirenaic… Al cor de Tarragona!!
- La baixa dificultat la converteixen en una molt bon itinerari d’iniciació en vies des-equipades.
El que no m’ha agradat tant:
- Durant l’itinerari hem anat trobant casquets d’espits. Tant de bo no s’intenti re-equipar la via mai més ja que es perdria tota l’essència d’aquest preciós itinerari.
Papa Ponce al Pic de la Colomina
El vessant nord-est del Pic de la Colomina gaudeix d’un excel·lent sistema de plaques bastant tècniques i de grau moderat; franges i bolets ens faran fruir d’un dia d’escalada en aquest solitari racó del Pirineu. La ‘Papa Ponce’ és la via més assequible d’aquest pany de paret, situada a la dreta de la ‘Cigrons amb Xampinyons’ posseeix una primera tirada prou intensa, on l’adherència serà fonamental. Tot i que la via es troba equipada, no anirà malament un petit joc de friends per reforçar algun pas.
Panoràmica des del cim del Pic de la Colomina
Ressenya de la via
- Via: Papa Ponce
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i un parell de claus. reunions preparades per rapelar
- Material: 7 cintes exprés i opcionalment un petit joc de friends
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
Mantinguda primera tirada
Aproximació:
Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció Pont de Suert. Quan arribem a Senterada ens desviem a la dreta cap a la Vall Fosca. Seguim la carretera fins que arribem a l’embassament de Sallent. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, podem prendre el telefèric (9 del matí) que ens deixa a l’estació superior, en cas contrari pujarem a peu per un camí indicat en forta pendent (45 minuts). Des d’allí prenem un corriol (indicat) que es dirigeix al refugi de La Colomina (45 minuts).
Na Paula al L1
Des del refugi voregem l’estany de la Colomina per la llera esquerra (GR-11-20). Quan siguem a la part final de l’estany trobarem un corriol que surt del camí principal a mà esquerra. Aquest corriol es dirigeix a les parets. Amb més o menys intuïció anem remuntant entre els caos fins arribar al peu de via, que no és visible fins que la paret canvia d’orientació (45 minuts des del refugi).
L1(V)
Inici del llarg 2
La via comença a la dreta de la ‘Cigrons amb Xampinyons’, no obstant val la pena que grimpem uns blocs que tenim més a la dreta i que assegurem des d’un bon relleix, així tenim una bona visió de tota la tirada.
Ataquem la placa sense contemplacions, la roca és molt bona i la presa sempre hi és. La primera assegurança queda una mica amunt, però trobarem una franja on podrem col·locar un friend mitjà. Al cap d’uns metres arribarem a un petit relleix on hi ha la tercera assegurança.
Segona tirada
Sortir del relleix és el pas clau del llarg, haurem de confiar en els peus per sortir amunt i després cap a l’esquerra a buscar una evident fissura diagonal, on si volem, podem col·locar un altre friend. Quan la fissura s’acaba seguim en diagonal a la dreta per una preciosa placa amanida amb els típics bolets de la zona i ens dirigim directament a un sostret que ens queda a sobre. Hi ha un espit abans del sostret que costa molt de veure. Superar el sostre és la part més senzilla del llarg, amb presa generosa i protegit per un clau. Un cop hàgim guanyat el sostre seguim cap a l’esquerra fins la reunió, que es troba en un bon relleix. 45 metres, sis espits i un clau.
Darrera tirada
L2(IV+)
Iniciem el segon llarg en tendència a l’esquerra, no anem directament amunt on es veu una expansió que pertany a una altra via. Superem un ressalt i seguim en tendència a l’esquerra per terreny indefinit i una mica cutre fins a un pitó que queda just a l’inici d’una bonica placa que escalem per entrar a la segona reunió, de nou molt còmoda. 45 metres, un clau i tres espits.
L3(V)
Cara de satisfacció als darrers metres de la via
Sortim recte amunt per un curt mur vertical amb bona presa que ens mena a una vira. Flanquegem per la vira cap a l’esquerra fins quedar a l’alçada d’una expansió. Escalem per la dreta de la placa a la caça de l’espit. De l’espit seguim recte amunt fins un llavi on hi ha emplaçat un clau que costa una mica de veure. En aquest punt, si flanquegem cap a la dreta es veu més fàcil, però val la pena tirar recte amunt, per la placa, que es posa vertical i ens segueix regalant preses de primera. Un cop superat aquest tram arribem a un darrer relleix. Superem uns blocs que tenim a l’esquerra i encarem un darrer tram de placa vertical que ens mena directament a la darrera reunió. 40 metres, dos espits i un clau.
Agradable retorn
Descens:
Tot i que les reunions estan equipades per rapelar, és més fàcil fer-ho per la ‘Cigrons amb Xampinyons’, també preparada per rapelar i on els ràpels no seran tant diagonals.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada prou intensa, sobre molt bona roca i que obliga a escalar.
- Entorn magnífic amb l’estany de Mar en primer terme i el Peguera vigilant.
El que no m’ha agradat tant:
- La segona tirada desmereix una mica.
- La darrera reunió començar a ballar un xic.
Mireia a la Colomina
La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant el refugi per traçar un itinerari curt però prou intens. En la nostra ressenya proposem entrar per la via de la dreta (Ozú que caló), aprofitant d’aquesta manera una placa inclinada força llaminera. Tot i que la via es troba equipada un petit joc de friends pot anar bé per protegir trams on les assegurances allunyen.
Refugi de la Colomina
Ressenya de la via
- Via: Mireia
- Zona: Pic de la Colomina – Sector Can Sat
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i un clau
- Material: 7 cintes exprés i opcionalment un petit joc de friends
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Divertida placa del L1
Aproximació:
Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció Pont de Suert. Quan arribem a Senterada ens desviem a la dreta cap a la Vall Fosca. Seguim la carretera fins que arribem a l’embassament de Sallent. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, podem prendre el telefèric (9 del matí) que ens deixa a l’estació superior, en cas contrari pujarem a peu per un camí indicat en forta pendent (45 minuts). Des d’allí prenem un corriol (indicat) que es dirigeix al refugi de La Colomina (45 minuts).
Na Paula al L1
Des del refugi l’esperó és ben visible. Prenem un GR fins que siguem a l’alçada de l’esperó, en aquest punt deixem el camí i pugem per entre el caos de blocs fins al peu de via (30 minuts des del refugi).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Com hem comentat, la primera tirada la comencem des de la via ‘Ozú que caló’, situada a la dreta de l’inici de la ‘Mireia’ quasi al punt més baix de la placa.
Segona tirada un cop superat el tram del sostre
Són uns primers metres força divertits, sobre una placa inclinada on haurem de jugar amb l’adherència i unes extraordinàries protuberàncies que afloren del granit com bolets. Un cop arribem al fil de l’esperó flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar la via ‘Mireia’. El flanqueig és senzill i ens deixa aprop de l’extrem esquerra de la paret. A partir d’aquest punt hem de tirar recte amunt, confiant en trobar el següent espit. Són uns metres prou verticals i divertits, amb presa generosa. La reunió la fem en una petita lleixa i és prou còmoda. 45 metres.
L2(6a)
Na Paula desmuntant el segon llarg
Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt fins situar-nos sota un sostre. El superem per la banda esquerra, amb un pas bastant bèstia de braços. Un cop a sobre quedem a una petita vira, flanquegem un metre a la dreta i superem un ressalt bastant atlètic, que tot i no ser difícil no podem errar, donat que la caiguda seria llarga i lletja. Un cop superat aquest pas, que és el tram psicològic de la via, seguim amunt, zigzaguejant i trobant sempre el cantell més bo. A la darrera part anem cap a la dreta per entrar a la reunió. 40 metres.
Descens:
Fem un ràpel a la primera reunió de ‘Ozú que caló’ i d’allí un altre fins a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca.
- Variada pels poc metres que té.
- Bona opció per combinar-la amb altres vies de la zona.
El que no m’ha agradat tant:
- Assegurances castigades pel clima… I són espits.
Últims comentaris