Via del Pi a la Codolosa
Els darrers temps no s’ha parat d’equipar nous itineraris a la Codolosa, purs clons, déjà vu constant, aportant poc o res a una paret que està saturada de totes totes. El fenomen és digne d’estudi i motiu de reflexió. La Codolosa és un pany modest, amb unes primeres vies també modestes (L’Avi Trepador, Full Equip, La Tribu…) però ben trobades, que tenien sentit quan es van obrir, però que poc a poc l’han anat perdent diluïdes entre còpies i xapes… A vegades més és menys.
Itineraris de l’espremut sector de la Codolosa
La via del Pi és el penúltim itinerari equipat a la Paret, amb un peu de via que és un batibull de xapes i noms retolats que volen ajudar a entendre el desgavell.
Ressenya de la via
- Via: Del Pi
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: *
Aproximació:
Primer llarg
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg ♠
La via s’inicia entre la Rampa i la Campions, creuant la primera per anar a buscar (rebuscar) una placa vertical que de seguida ajeu fins a la reunió. 30 metres, 6 parabolts.
L2(6a)
Anem a buscar una placa que creuem diegonalment a l’esquerra (un pas de 6a) per després continuar en tendència a la dreta fins la reunió, a un pa de terra i al costat del pi que dóna nom a la via. 20 metres, 6 parabolts.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Superem una panxa que ens mena sobre una placa de dificultat minvant fins una zona vegetada. Anem a buscar un nou pany que ens queda davant i que es trempa, amb una part central vertical i amb les assegurances una mica a des mà. Acabem passant per un mini diedre i muntem reunió sobre el darrer bony. 30 metres, 9 parabolts i un pont de roca.
Descens:
Nosaltres hem optat per baixar caminant anant a buscar la drecera de Fra Garí. També podem anar a buscar els ràpels de la veïna Indignats o per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Per acabar de fer el dia si ho tenim tot fet a la paret.
El que no m’ha agradat tant:
- Oberta amb calçador; una més, igual que la del costat, igual que la del costat, igual que la del costat… ∞
- Segon i primer tram del tercer llargs terrossos degut als pans de terra que tenen per sobre.
- Alguna assegurança a des mà per anar en lliure.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Enric T.
Sossis i Patitsants a la Paret del Pessó
Via sense cap mena de substància que no aporta res. Un sol pas de V per enfilar-nos a la paret dóna pas a una sèrie de plaques tombades que es grimpen més que s’escalen fins arribar al capdamunt de la paret. L’única cosa salvable és la roca, d’un conglomerat excel·lent… No obstant, sempre serà millor anar al bar a fer un toquet.
Ressenya de la via
- Via: Sossis i Patitsants
- Zona: Collegats – Paret del Pessó
- Dificultat: V (BD)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració: *
Aproximació:
Darrers metres del L1
Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció a Sort. Just abans d’entrar al segon túnel podem aparcar a mà dreta (carretera antiga). Un cop desat el vehicle reculem per la carretera fins trobar un corriol que puja a mà dreta (rètol indicatiu cap el Barranc de Sant Pere). Seguim pel corriol fent giragonses i guanyant alçada. Arribarem a un coll on hi ha una torre d’alta tensió. Des d’allí seguim en direcció a l’esperó i a la paret. Quan hi arribem resseguim la paret fins trobar el peu de via, just al costat d’una fissura.
Inici de la segona tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Enfilar-nos a la paret és el pas clau de la via, malgrat que fins hi tot això no sigui obligat ja que podem encintar la primera assegurança des de terra. Així doncs, aprofitarem la fissura que tenim a l’esquerra per fer un pas atlètic que ens permet superar una petita panxa. Un cop enfilats només haurem de seguir amunt per terreny molt fàcil. Trobarem un petit ressalt senzill abans d’entrar a la reunió. 55 metres.
L2(IV)
Primers metres del tercer llarg
Per iniciar la segona tirada haurem de fer un canvi de reunió caminant fins situar-nos a l’inici d’una nova placa, a l’esquerra de la ferrada. La tònica és molt semblant a la primera tirada: grimpada fàcil amb algun ressalt lleugerament més complicat. 55 metres.
L3(IV+)
Sortim de la reunió caminant cap a la dret fins situar-nos sota la primera assegurança del llarg, que de nou protegeix el pas “difícil”: superar un llavi fàcil. Un cop a sobre seguim en tendència a la dreta, per terreny molt ajagut fins la següent reunió. 55 metres.
L4(IV)
Darrera tirada
Iniciem la tirada més o menys recte amunt, seguint les assegurances sense cap mena de dificultat. La darrera part de la tirada té una part un xic més vertical, molt ben protegida i que no ofereix grans dificultats. 30 metres.
Descens:
Anirem caminant direcció sud fins que trobem la instal·lació de la via ferrada, que a base de cables i cordes ens menarà uns metres a l’esquerra del peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bon conglomerat.
El que no m’ha agradat tant:
- Traçat sense atractiu.
- Gens sostinguda.
- El jardí entre la primera i la segona tirada li treu la poca continuïtat que podia tenir.
Via d’en Pitu als Graus
Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.
Ressenya de la via
- Via: D’en Pitu
- Zona: Montserrat – Collbató – Els Graus
- Dificultat: V+/Ae (D-)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Generosament equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració:*
Primera tirada
Aproximació:
Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins que s’acaba. Ara només ens restarà seguir el torrent en tendència a l’esquerra fins que identifiquem la via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Final del L-2
Escalem una curta placa que ens deixa sobre una lleixa. A partir d’aquest punt seguim en diagonal, seguint les assegurances fins la reunió. 20 metres.
L2(V/Ae)
Sortim de la reunió amunt i cap a l’esquerra fins situar-nos sota una panxa. Aquesta es supera am bun pas d’Ae. Es possible forçar en lliure (6a+?). Un cop superada la panxa arribem a una lleixa. Hem de superar una altre panxa. Trobarem una fissura que ens permet empotrar la mà esquerra i pujar peus. Fem la reunió a un replà. 20 metres.
L3(V+)
Darrera tirada de la via
Sortim caminant de la segona reunió per anar a buscar un nou ressalt. Val la pena assegurar des de l’inici del ressalt (és com si estiguéssim al peu de via). Escalem una placa vertical amb bona presa per la dreta de les expansions. Hi ha un pas un pèl més difícil (V+) però la dificultat de seguida minva. Anirem seguint els parabolts fins la següent reunió. 20 metres.
L4(V)
Sortim caminant de la reunió per encarar el darrer tram. Hem de superar una panxa amb un pas gens difícil. Un cop a sobre anem cap a l’esquerra per després tornar a la dreta fins arribar a la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Per la mateixa via en tres ràpels.
El que més m’ha agradat:
- Roca de bona qualitat en general.
El que no m’ha agradat tant:
- Via discontinua i sense cap mena d’interès.
- Les assegurances de l’Ae queden a contramà per provar-ho en lliure.
Alimera a la Paret de la Codolosa
La Paret de la Codolosa forma un amfiteatre davant Collbató. En ella trobem força itineraris de dos o tres tirades de dificultat mitjana i amb bona roca en general. A l’extrem dret de la paret hi ha l’Alimera, una senzilla via de tres llargs, perfectament assegurada, ideal per tots aquells que comencin a fer de primer de corda o per qui cerqui una escalada ràpida i sense compromís.
Ressenya de la via
- Via: Alimera
- Zona: Paret de la Codolosa
- Dificultat: V (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 105 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes expres
- Orientació: Sud
- Valoració:*
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L-1(V)
La via comença en uns blocs. Ens hi enfilem i de seguida entrem a una placa vertical (V). Un cop superada la part més vertical seguim fins arribar a un petit replà que ens du a una altra placa on trobem la reunió (IV). Aquesta és força còmoda. 40 metres
L2(V)
El senyor Doria apunt d´arribar a la segona R
Sortim per la dreta a buscar una primera expansió. Escalem per una placa vertical i ben farcida de forats i canto. Aquest tram és una escalada molt agradable (V). Arribem a un replà i seguim amunt pel costat d’una fissura fins la reunió. 40 metres.
L3(IV)
L’última tirada es força tombada i ens porta fins un bosquet on es troba la reunió. No val gaire la pena fer-la. 20 metres.
Descens:
Dos ràpels per la via. El primer de 50 metres fins la primera reunió i des d’aquí un segon d’uns 35 metres.
Últims comentaris