Rodamons dels Bosc a la Paret de la Rufa
A la banda est de la Roca Narieda s’aixequen una sèrie de parets més o menys definides, vegetals com el mateix vessant sud d’aquesta, però amb una roca que s’intueix a estones igual de bona. La Rodamons del Bosc s’enfila per l’anomenada Paret de la Rufa, oferint una ruta d’essència clàssica, que cerca el més lògic, deixant algun tram prou bonic i demostrant que no cal expansionar gaire per aconseguir un itinerari pràcticament equipat.
Ressenya de la via
- Via: Rodamons dels Bosc
- Zona: Paret de la Rufa
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 270 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Mitjà/alt
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits, claus i ponts de roca
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons; alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa i un cop creuem el riu de Canelles continuem cap a l’est (fites). Seguim les fites fins que ens endinsem al bosc i amb intuïció fins a la tartera que puja cap a la paret, al final d’aquesta grimpem per unes plaques fàcils (II) una vintena de metres fins un petit replà on hi ha unal alzina i un metre més amunt un pont de roca. 40 minuts.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La R-0 la muntem aprofitant l’alzina. Ens enfilem per uns ressalts amb algun pas una mica més difícil fins atènyer la primera reunió, sota un diedre característic. 30 metres, 4 ponts de roca.
L2(V)
Sortim de la reunió i anem a buscar un bon forat on el Camalot del #1 queda a caldo i ens protegeix el pas fins arribar a l’espit. Continuem en tendència a l’esquerra fins arribar a una mena de diedre fàcil que podrem anar protegint al gust. Arribem a una petita lleixa i continuem per una placa ratllada per una fissura perfecta on hi podem emplaçar algun friend o tascó.
Tercera tirada
Un cop arribem a un nou relleix marxem a l’esquerra per evitar un sostre i enfilem un curt diedre que ens mena a la segona reunió. 50 metres, 2 espits i una savina amb baga.
L3(V)
Anem a buscar unes plaques inclinades just davant la reunió. La roca hi és molt bona i l’escalada agraïda. A mig llarg arribem a una petita feixa, un cop superada seguim per terreny vertical fins la reunió, també força còmoda. 50 metres, 2 espits i 2 claus.
L4(V-)
Quarta tirada
Sortim de la reunió per terreny terrós fins que la paret es va posant vertical. Iniciem aleshores un llarg i bonic flanqueig, molt ben protegit a base de pitons i alguna baga savinera fins arribar a la quarta reunió. 40 metres, una savina amb baga i 3 claus.
L5(V+)
Sortim per l’esquerra de la reunió i encarem un curt tram vertical, molt ben protegit, que ens deixa al peu d’un bonic diedre. Continuem pel diedre uns metres fins que podem sortir a la placa i amb uns elegants passos d’adherència superem el pas clau del llarg. Continuem més o menys cap a l’esquerra fins atènyer la següent reunió. 40 metres, un clau, un espit i 3 ponts de roca.
Cinquena tirada
L6(IV+)
Enfilem una placa vertical i absolutament farcida de fissures i forats, que ens fan escalar decidits. Al cap d’uns metres la paret es va tombant fins arribar a la sisena reunió, d’un espit i un clau amb el forat molt petit; la reunió es pot reforçar fàcilment amb friends. 30 metres, un clau i 4 ponts de roca.
L7(III)
Tirada de tràmit que ens permet sortir de la paret.
Sisena tirada
Descens:
Des del final de la via anem a buscar al cim i marxem en direcció oest fins atènyer el coll des d’on es fa el descens de les vies de la Narieda. El descens es troba molt ben equipat amb cordes fixes, totes elles col·locades sense expansionar ni un sol cop.
El que més m’ha agradat:
- Via molt assequible, ideal per iniciar-se en vies de tall més clàssic, donat que l’auto-protecció és molt senzilla.
- Totes les reunions són molt còmodes.
- Amb molt poques expansions l’aperturista ha aconseguit una via pràcticament equipada, aprofitant les grans possibilitats que ofereix aquest rocam.
El que no m’ha agradat tant:
- Inevitablement discontínua.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Los Diablillos a l’Esperó Remacha
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un resultat variable. Per repetir-la només haurem de menester 12 exprés i parar atenció a la segona tirada, on haurem de xapar les cordes alternades i portar un bon assortiment de cintes llargues, donat que la gran quantitat de parabolts i la sinuositat del llarg fan que el fregament sigui notable.
Ressenya de la via
- Via: Los Diablillos
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Esperó Remacha
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 75 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts. Reunions equipades per rapelar
- Material: 12 cintes, preferentment llargues
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primera tirada
Aproximació:
Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i seguim per una corda fixa que puja cap a la part dreta fins al peu de via, un minut des del vehicle.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(v+)
A la primera tirada les majors dificultats les trobarem als primers metres per superar un petit desplom i poc abans d’entrar a la reunió, quan haurem de fer un bonic flanqueig cap a l’esquerra. En aquest primer llarg trobarem un rocam variable, que tot i sanejat encara demana certa cura. 35 metres.
L2(V+)
Segon llarg
El segon llarg és en general més reeixit que el primer, amb millor roca i una miqueta més d’ambient. A poc de començar trobem un tram de fissura prou bonic que dóna pas a una zona més inclinada que ens mena al darrer muret, on tocarà tibar una mica de bones gandes. 40 metres.
Descens:
Rapelant per la via o bé caminant en direcció nord fins trobar un corriol que va derivant cap a l’est i que ens acaba deixant al peu del vessant sud-est de la Paret de l’Ós.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg amb algun tram interessant.
El que no m’ha agradat tant:
- La via en algun moment va ben enganxada a la seva veïna.
- L’excés de parabolts i la sinuositat del segon llarg fan que s’hagi d’anar amb molt de compte amb el fregament de les cordes.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Campions a la Codolosa
A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic mur, on trobarem el pas clau, i més interessant de la via, sobre roca molt bona. El darrer aprofita un esperó desdibuixat per arribar fins a la part superior de la paret. Només haurem de menester 8 cintes per repetir-la.
Ressenya de la via
- Via: Campions
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Segona tirada
Per localitzar el peu de via, que es troba entre les vies de la Rampa i la Full Equip ens haurem de fixar en un pont de roca equipat que és la segona assegurança de la via. El primer llarg va superant ressalts, a mitja tirada trobarem la primera reunió de la Rampa, hem de seguir recte i no marxar cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió, al peu d’un bonic muret 35 metres.
L2(6a)
Darrera tirada
El llarg més bonic de la via. El pas clau el trobem per arrencar del terra; hem de sortir rectes de la reunió amb bona mà dreta que ens permet agafar una bona presa per l’esquerra i pujar peus, estirar-nos i arribar a una mà dreta molt bona. A partir d’aquí la dificultat disminueix i continuem amb una escalada molt agradable. Un cop arribem a un pont de roca hem d’anar cap a l’esquerra (no marxar cap als parabolts de la dreta que pertanyen a la Full Equip) i per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.
L3(IV)
Anem a buscar una llastra que ens permet enfilar-nos a un esperonet amb roca sanejada i molt ben assegurat i anem seguint les xapes fins la reunió. 20 metres.
Descens:
Dos ràpels, un primer fins la segona reunió i un segon de llarg fins a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg, amb una mica de pebre i bona roca.
- Les ubicacions de les reunions, molt ben pensades per rapelar.
El que no m’ha agradat tant:
- Via poc interessant en general, només per acabar d’arrodonir el dia amb altres vies de la paret.
Descarregar PDF de la ressenya i la piada
Potser també et pot interessar:
Francesc Suñol a Malanyeu
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada, només pertorbada pel so monòton dels esquellots.
L’entorn és un al·licient més quan escalem a Malanyeu
Ressenya de la via
- Via: Francesc Suñol
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una bonica placa esquitxada de bons forats i preses agraïdes. L’escalada esdevé mantinguda en IV+, amb algun pas puntual un xic més complicat. El llarg, de la mateixa manera que la resta de la via, es troba generosament equipat. La reunió es fa a la mateixa placa, però podem muntar-ne una de més còmoda sense problemes tot just a l’esquerra, aprofitant un petit replà i la primera expansió del segon llarg. 30 metres, 9 espits.
Tercer llarg
L2(IV+)
Ens enfilem a la placa i escalem en diagonal fins abastar una nova placa amb roca de primera. Arribem a una petita feixa i continuem per un mur, altra cop amb roca de la bona; un cop superat el muret arribem a un replà on muntem la segona reunió. 30 metres, 8 espits.
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny fàcil per anar a abastar la primera expansió.
Tercer llarg
Un cop encintada flanquegem un pèl més i baixem un xic, per situar-nos al peu d’un curt diedre. El pas clau de la via es troba en aquest tram, que superem sense massa dificultat buscant bones preses a la banda esquerra (tot i que la ressenya marca 6a, en cap cas passa de V+). Un cop superat aquest tram creuem una franja de vegetació i escalem una darrera placa de nou amb molt bona roca. 30 metres, 9 espits.
Descens:
Feliç 2012
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, mantinguda i agradable.
- Molt bona roca tota la via.
- Molt ràpida, podem combinar-la amb altres vies properes per aprofitar la visita.
El que no m’ha agradat tant:
- Com tots els itineraris d’aquesta part de la paret, la via no té gens d’ambient.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Matarrates al Serrat de les Garrigoses
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la via, amb tres tirades que evolucionen per canals i ressalts d’escàs interès. Recentment en Koki Gassiot amb l’ajut d’alguns companys ha re-equipat l’itinerari pel gaudi del personal, deixant les reunions muntades (rapelables) i afegint alguna peça allà on la ruta es fa més perdedora.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
Ressenya de la via
- Via: Matarrates
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 310 metres
- Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus; reunions preparades per rapelar
- Material: 13 cintes expres, Camalot #2 i #3 i un petit joc de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí, just a la dreta de la via Hot Dog; (sageta pintada tènuement i expansions visibles).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Primera tirada ♠
La via comença al peu del camí, fàcil d’identificar donat que es troba escassos metres a la dreta de la Hot Dog. Els primers metres transcorren per un elegant diedre, vertical, amb bona roca i força equipat. Arribem a un relleix on hi ha una reunió opcional (parabolt + 2 burins). Continuem amunt, ens enfilem a una placa i seguim recte fins trobar la reunió. 45 metres, 13 parabolts.
L2(IV)
A la segona tirada flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar una canal; abans però haurem de travessar una zona vegetal un pèl precària. Un cop a la canal seguim per terreny fàcil fins a la segona reunió. 45 metres, un parabolt.
L3(II)
Cinquena tirada
Seguim canal amunt fins arribar a la feixa que creua el Serrat. La reunió es troba un pèl a la dreta. 45 metres, tirada neta.
L4(III)
Marxem cap a la dreta i ens enfilem per una sèrie de ressalts (pitó visible). Seguim per terreny indefinit prenent com a referència el sostre vermell característic que domina el sector; la reunió es troba a la vertical del sostre i abans d’abastar-la haurem de fer una curta grimpada. Aquesta tirada es fa a l’ensamble. 80 metres, un clau.
L5(V)
Sisena tirada ♠
Ens enfilem per l’esperó, on de seguida podrem col·locar un Camalot #2. Continuem recte amunt per després obliquar cap a a l’esquerra seguint una fissura. La reunió la fem sota el sostre. 40 metres, 2 parabolts i 2 claus.
L6(IV)
Creuem sota el sostre flanquejant cap a la dreta amb passos d’adherència. Seguim a la dreta fins arribar a una mena de canal i pugem cap a l’esquerra on hi ha la reunió. 20 metres, un clau.
L7(V)
Sisena tirada
Marxem cap a la dreta per la canal i al cap d’uns metres ens enfilem a la paret de l’esquerra per situar-nos al peu de l’esperó final, que es redreça per de seguida perdre inclinació fins al cim. 45 metres, 2 parabolts.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i anem a trobar la canal principal del Serrat de les garrigoses. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna des-grimpada fins una fita.
Darrera tirada
De la fita seguim cap a l’oest i de seguida trobem una corda fixa que ens mena a un corriol poc fresat que ens deixa al costat de les Coves del Salnitre. També podem rapelar la via o bé anar a buscar els ràpels de l’Aranya.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, elegant i amb bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
- part central sense cap interès, fàcil i descomposta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Foto Roger F.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris