Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un final acrobàtic sobre la timba d’aquest racó tant especial del Serrat; escalada de sensacions inesborrables 100% recomanable sempre que no siguem addictes a les expansions.

Tercera reunió

Ressenya de la via

• Via: Anglada-Cerdà
• Zona: Montserrat – Frares Encantats
• Dificultat: 6a/A2 (MD)
• Dificultat obligada V+/A2
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada amb tacs, burins, claus i parabolts
• Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, semàfor d’aliens, joc de fissurers (excèntrics útils) i els estreps
• Orientació: Nord
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via. Des de la base haurem de fer una grimpada delicada (III) per abastar la R-0.

Segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

La primera tirada discorre íntegrament per una xemeneia ampla. Els passos més delicats els trobem per entrar a la xemeneia i a meitat del llarg, aquest segon tram protegit per un clau i un tac. La tirada es pot assegurar al gust. S’ha d’anar al tanto als darrers metres, amb roca trencada que cau directament sobre la R0. 40 metres.

Tercer llarg

L2(V+)

La tònica de la segona tirada canvia radicalment i ara toca escalar un diedre fissurat. L’escalada és mantinguda en V amb un tram puntual més finet (V+) a protegir amb alguna peça mitjana/petita. Aquesta tirada roman pràcticament des-equipada, amb un parell de claus junts a l’inici de les dificultats i una expansió poc abans d’entrar a la reunió. 30 metres.

L3(6a)

Tercer llarg ♠

Tirada boníssima! Es tracta d’una vintena de metres que s’escalen pràcticament tots en bavaresa amb molt bona ganda. El pas clau el trobem al final del llarg, on tenim uns passets més tècnics. La tirada està assegurada a base de molts tacs de fusta, algun clau i un burí, tot i que si no ens refiem podem amanir la fissura al gust. 20 metres.

L4(A2)

Quarta tirada ♠

Llarg d’artificial. Superem la proa de la Boleta en escalada acrobàtica i amb un ambient de primera. El llarg comença balmat i a poc a poc es torna vertical. L’equipament és a base de peces velles intercalades amb parabolts. Atenció a no marxar cap a la dreta per la via Sant Josep Fuster. 20 metres.

L5(Ae)

Aquesta tirada també es pot fer tota pràcticament en artificial, però mercès a la restauració de la via, on s’han intercalat parabolts entre els vells burins, es pot provar força trams en lliure. 30 metres.

Cinquena tirada

Descens:

Creuem cap al nord per la base de la Boleta i desgrimpem per la canal de la banda est, que de seguida ens deixa al camí de Frares (marques blaves).

El que més m’ha agradat:

• Traçat d’una lògica aclaparadora, amb una primera part atlètica i una segona d’acrobàtica, per gaudir de l’ambient de la Nord de Frares.
• Sensacional tercer llarg, sense paraules!!

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Marc M.

CADE a la Paret de les Bagasses

Diuen de la CADE que és la gran clàssica de la Paret de les Bagasses i certament reuneix totes les característiques perquè hagi estat la via més repetida de la paret durant dècades: llarga, de grau moderat, pràcticament equipada i relativament poc compromesa. L’escalada esdevé del franca i engrescadora, sempre amb bona presa, tot i que a la part inferior trobem algun punt força polit degut a la freqüentació, però que mai arriba a desmerèixer la ruta.

El novè llarg és l’únic que té uns passos d’artificial

Ressenya de la via

• Via: CADE
• Zona: Terradets – Paret de les Bagasses
• Dificultat: V+/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/A0
• Llargària: 600 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i claus
• Material: 12 cintes exprés, joc discret de tascons (prescindible), bagues per savines i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: *****

Aproximació:

Primer llarg

Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via sota el dau característic d’aquest sector de la paret.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Quart llarg ♠

L1(IV)

Iniciem la via per una placa inclinada que va a buscar el dau característic d’aquesta part de la paret. Fem la reunió a la lleixa sobre el dau. 40 metres.

L2(V)

Caminem uns pocs metres a la dreta i enfilem una sèrie de petites fissures que ens menen a una placa on trobem el pas clau del llarg.

Cinquena tirada

Un cop superat marxem en diagonal a la dreta fins atènyer la reunió. 30 metres.

L3(III)

Marxem en horitzontal a la dreta i remuntem uns ressalts fins la reunió. 15 metres.

L4(IV+)

Ens elevem primer per un diedre del qual en sortim per la dreta i continuem per una placa fissurada en una escalada que esdevé del tot plaent fins atènyer la següent reunió, tot just sota un petit sostre que ens barra el pas. 40 metres.

Cinquena tirada ♠

L5(V+)

Marxem en diagonal per l’esquerra evitant el sostre fins arribar a un nou extraplom; flanquegem a l’esquerra i el superem pel punt més dèbil, quedant sobre una placa, que amb un parell de passos fins i polits ens mena a una mena de diedre per on ràpidament arribem a la reunió. 40 metres.

L6(IV+)

Vuitena tirada ♠

Continuem pel diedre, en escalada fàcil però no del tot agradable degut a la polimenta del rocam fins arribar a una lleixa, on caminant uns metres cap a l’esquerra trobarem la reunió. 40 metres.

L7(IV+)

Superem una fissura on trobem la roca rentada i després d’un parell de ressalts arribem a una savina on muntem reunió. 15 metres.

Novena tirada

L8(V)

Marxem cap a l’esquerra i enfilem un muret que queda barrat per un extraplom; flanquegem cap a l’esquerra per evitar-lo i continuem per un diedre fins atènyer la següent reunió. Aquest llarg està especialment polit. 20 metres.

L9(Ae/IV+)

Sortim de la reunió per la cornisa de l’esquerra i superem un primer relleix que anant cap a l’esquerra ens deixa a una zona de blocs desplomats que ens tocarà guanyar en escalada artificial.

Desena tirada ♠

Quan deixem l’artificial continuem per una placa cap a l’esquerra fins una nova lleixa, on trobarem la reunió. 35 metres.

L10(V+)

Aquesta tirada és la que s’anomena “La Laboriosa”. Tenim un pas potent per entrar al mur (no obligat). Un cop al mur seguim per una serie de fissures amb bona presa fins que puguem derivar cap a la dreta per continuar per un bonic diedre.

Tretzè llarg

De seguida la verticalitat afluixa i arribem a una nova feixa, on muntem la reunió aprofitant una bona savian. 40 metres.

L11(I)

Caminem per la feixa cap a l’est una seixantena de metres fins que trobem una reunió de parabolts. 60 metres

L12(III)

Catorzena tirada

Remuntem una curta placa inclinada fins atènyer la feixa; seguim cap a l’oest fins un diedre inclinat (CADE escrit a la roca). 35 metres.

L13(III)

Marxem a buscar una expansió cap a la dreta i remuntem per la placa inclinada fins una cornisa; seguim per la cornisa en direcció est fins arribar a la següent reunió. 30 metres.

Quinzè llarg

L14(IV)

Sortim per la vertical de la reunió per de seguida derivar cap a l’esquerra, fent una llarga diagonal fins que arribem a un relleix on fem reunió. 20 metres.

L15(IV+)

Tirem un metre cap a la dreta i ens superem amb un pas atlètic. Continuem primer recte i després en tendència a l’esquerra vers una savina característica al costat de la qual farem la següent reunió. 20 metres.

Llarg disset

L16(III)

Pugem per una placa inclinada fins que un mur ens barra el pas. Flanquegem aleshores cap a l’esquerra fins una alzina on muntem reunió. 15 metres.

L17(V+)

Aquesta tirada és anomenada “El Mur”. Pugem per un curt diedre i quedem sobre una vira; flanquegem uns metres i ataquem una placa vertical.

Llarg dinou ♠

Hem de remuntar uns metres, amb bona ganda, per després flanquejar horitzontalment cap a l’esquerra i seguir després cap amunt en una escalada bella i vertical fins arribar a una mena de fissura-cova on trobarem la reunió. Aquesta tirada està força equipada a base de claus principalment. 30 metres.

L18(III)

Marxem en diagonal cap a la dreta per anar a buscar una alzina característica on muntem reunió. 15 metres.

L19(IV+)

Darrera tirada ♠

Una altre llarg força bonic. Aquí la morfologia de les preses es del tot diferent, més geomètriques. Marxem en diagonal a la dreta fins un diedre. El superem i quedem a una curta placa fins sota un extraplom amb bona ganda, que superem amb passos atlètics per de seguida atènyer la reunió. 30 metres.

L20(V)

Darrers metres

Sortim en diagonal a la dreta per anar a buscar un esperonet. L’escalem amb passos verticals i quedem sobre terreny inclinat; continuem fins sota un extraplom i flanquegem cap a la dreta fins que trobem pas per sortir al cim. 35 metres.

Descens:

Des del cim prenem un corriol que marxa cap a l’est. Haurem de fer un parell de desgrimpades equipades amb cadenes. Arribem a una instal·lació de ràpel (35 metres) que ens deixa a una nova instal·lació (20 metres); aquests dos ràpels els podem unir en un de sol si duem cordes de 60. Seguim pel corriol cap a l’est fins que arribem a la carretera. Continuem per la carretera fins a l’àrea de descans.

El que més m’ha agradat:

• Lògica 100% clàssica.
• Dificultat moderada.
• Escalada molt agraïda, sempre amb bons cantells, per fartar-nos de fer metres!!
• Bonica segona part, amb millor roca i llargs preciosos.

El que no m’ha agradat tant:

• El caràcter moderat de la via ha propiciat que sigui un itinerari molt freqüentat afavorint l’aparició d’algun passatge sabonós. No obstant només trobem un parell de punts on aquest fet fa que l’escalada sigui un xic desagradable.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Jordi V.

Wild Planet a la Roca dels Arcs

Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure, atlètic i amb força trams d’autoprotecció. La via va ser restaurada entre els anys 2007 i 2008, substituint les antigues expansions i suprimint totes aquelles que s’havien anat afegint amb el temps, retornant així el caràcter que tenia la via quan fou oberta.

El panoràmic flanqueig del tercer llarg, tirada clau de la via

Ressenya de la via

• Via: Wild Planet
• Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
• Dificultat: 6a/A1 (MD+)
• Dificultat obligada: 6a/A1
• Llargària: 265 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca. Reunions de parabolts menys la 6 que es fa en una savina
• Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens, Camalots fins el #2, joc de tascons i estreps
• Orientació: Sud
• Valoració: *****

Primer llarg ♠

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

Segon llarg

Ens elevem per un curt diedre amb un pas atlètic per atènyer a una rampa que seguim en tendència a l’esquerra fins arribar a la reunió. 20 metres, tirada neta.

L2(6a/Ae)

Recte per terreny vertical fins la primera expansió, on comença l’artificial equipat. Superem un sostre amb una curta sortida en lliure un cop superat aquest. Continuem en artificial uns metres més fins enfilar una vertical placa, que superem amb un cop de gas sobre bones però justes regletes. 30 metres, 13 parabolts.

Tercera tirada ♠

L3(V/A1)

Encetem la tirada amb un llarg i espectacular flanqueig a esquerres que trobarem protegit amb alguna expansió i un pont de roca. Un cop superat el pont de roca iniciem el tram d’artificial, amb dos passos sobre expansions, un pont de roca, un alien verd i una darrera expansió. És pot allargar un pas més amb un tricam negre o alien equivalent (blau?). La sortida en lliure és força fina, en horitzontal fins situar-nos sota la reunió per després tirar recte amunt.

Quarta tirada

Atenció amb qui desmunti el llarg, ja que recuperar l’estrep i continuar no és quelcom banal i el pèndol s’intueix important. 35 metres, 5 parabolts i 2 ponts de roca.

L4(6a)

De la reunió anem a buscar la fissura de la dreta que aprofitem per protegir-nos i continuem en diagonal a l’esquerra navegant per una placa que poc a poc es va redreçant fins posar-se vertical del tot, on trobem el tram clau del llarg, protegit per una expansió i un clau.

Cinquena tirada

Un cop superat el mur, marxem en diagonal a la dreta fins la reunió. 45 metres, 2 claus i un parabolt.

L5(V+)

La sortida de la reunió és un pèl delicada, amb roca trencada i un pas atlètic que ens deixa en una mena de diedret on trobarem un clau. Continuem cap al diedre principal i quan arribem a l’alçada d’un clau sortim cap a la placa, amb millor roca.

Sisena tirada

Continuem per aquesta fins un bolt, per de seguida tornar al diedre, per on continuem fins arribar a l’horitzontal de la reunió, punt en el qual ens tocarà flanquejar a l’esquerra per la placa. Atenció no seguir diedre amunt. 40 metres, 2 claus i 2 parabolts.

L6(IV)

Llarg agradable, que ens tocarà navegar en tendència a l’esquerra  per una preciosa placa inclinada la qual haurem d’anar amanint amb traça. La reunió la muntem aprofitant una bona savina. 40 metres, tirada neta.

Setena tirada ♠

L7(V)

Sortim de la reunió per terreny fàcil cap a la dreta i anem a caçar un pont de roca, flanquegem uns metres més a la dreta fins situar-nos sota una preciosa placa que, amb un elegant cop de gas, ens deixa a la reunió. 20 metres, un pont de roca.

L8(V+)

Iniciem el darrer llarg sortint en horitzontal a la dreta fins atènyer un pont de roca. En aquest punt ataquem una compacta placa, vertical i d’escalada franca.

Vuitena tirada

A mitja placa trobarem un parabolt que protegeix el tram clau que nosaltres hem fet anant un pèl a la dreta fins situar-nos sota un extraplom per de seguida esquivar-lo cap a l’esquerra. Un cop superat aquest tram continuem per terreny més senzill fins arribar a la feixa on trobarem la reunió. 35 metres, un pont de roca, un parabolt i un burí.

Descens:

Tot i que la via té un darrer llarg afegit durant la restauració de la mateixa nosaltres som fidels al traçat original i donem per acabada la via a la vuitena reunió. Enfilem doncs la feixa cap a l’est fins que trobem un corriol que ens menarà a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Itinerari espectacular, pel vell mig de la Roca dels Arcs.
• Passatges atlètics, altres de finura, artificial, autoprotecció… Una via variada!
• Restauració exemplar, substituint el que estava envellit i suprimint allò que s’havia afegit de més a més.

El que no m’ha agradat tant:

• A totes les reunions hi hem trobat puntes de cigarreta. Ok que el personal fumi a la paret, però la merda te l’endús a casa!!

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Marc M.

Reina-Sànchez al Ganivet de Diables

La característica fissura en forma d’arc del Ganivet de Diables és una línia que indubtablement ha estat dissenyada per ser escalada, i la Reina-Sànchez segueix fil per randa la lògica que marca la característica cicatriu, per enfilar-se fins al capdamunt del Ganivet de Diables. La via és senzillament preciosa, d’escalada franca i respectuosament restaurada per ser forçada íntegrament en lliure o bé ser repetida en versió clàssica. L’itinerari roman molt equipat amb material divers, tot i que un joc de friends, sobretot mides mitjanes fins al #2 de Camalot, no ens faran nosa.

Potes d’estanteries que simulen ser bongs al penúltim llarg ♠

Ressenya de la via

• Via: Reina-Sànchez
• Zona: Montserrat – Diables
• Dificultat: V+/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V+/Ae
• Llargària: 235 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via pràcticament equipada amb material divers. Ha estat restaurada quedant les reunions amb parabolts. Als llargs parabolts intercalats amb material antic
• Material: 16 cintes exprés, joc de friends mitjans fins al #2 de Camalot;  algun cordino per escanyar claus, un estrep.
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primer llarg ♠

Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i passem per la paret de l’Aeri, Patriarques i quan estem a l’alçada de l’arc del Ganivet trobarem un corriol poc fresat que ens mena ràpidament fins al peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(IV-)

Per atènyer la primera reunió ens haurem d’enfilar per una mena de contrafort amb roca trencada. No és difícil però s’ha de parar compte on ens agafem. 20 metres.

L2(V)

Tercer llarg ♠

Enfilem la fissura i l’anem resseguint, ara escalant en diedre, ara per la placa segons ens demani la situació. Anirem trobant assegurances diverses i podem acabar de completar la protecció amb assegurances flotants. Per aquest llarg ens anirà bé un cordino prim per llaçar un clau molt enfonsat. 25 metres.

Tercer llarg

L3(V+)

Continuem per la fissura, ara amb escalada atlètica básicament en diedre sobre bons cantells. El pas clau el trobem a mitja tirada fins encintar un clau que ens queda a la dreta, a partir d’aquest punt la dificultat minva però ja no trobarem assegurances fixes havent d’usar la fissura per assegurar-nos. 25 metres.

Quart llarg ♠

L4(V)

En aquesta tirada la fissura s’eixampla i podrem avançar mig encastats o avançar per la placa segons ens demani la situació. A la part superior l’off-widht és més evident i a la fissura hi trobarem bons llocs on emplaçar-hi els friends. 30 metres.

L5(V/Ae)

Cinquena tirada

Deixem la fissura per anar a buscar la placa de l’esquerra. L’escalada esdevé un elegant flanqueig a esquerres fins que hem de tirar amunt, atacant un curt mur que nosaltres hem superat en artificial però que té mooolt de color en lliure (6a+?). Un cop superat el tram obliqüem de nou cap a l’esquerra resseguint una fissura que de seguida ens duu a la reunió. 35 metres.

Sisena tirada ♠

L6(6a)

Sortida vertical de la reunió, una mica de posar-s’hi bé però que surt fàcil en lliure o bé amb un parell de passos d’estrep. De seguida continuem per la fissura que puja en diagonal força assegurada amb un pas una mica més fi abans d’arribar a la reunió. 30 metres.

L7(V/Ae)

Setena tirada ♠

Flanquegem per la placa per de seguida tirar recte amunt i situar-nos sota un mur. El superem amb tres passos d’estrep i enfilem una fissura horitzontal, que ens ajuda a flanquejar cap a l’esquerra i arribar a terreny fàcil que ens deixa a la reunió. 40 metres.

L8(II)

Tirada de tràmit però amb tot l’ambient de Diables per arribar a la instalació del ràpel. 30 metres.

Fi de festa

Descens:

Fem un curt ràpel que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel.

El que més m’ha agradat:

• Lògica i elegant, amb un gran ambient.
• Roca bona en general.
• Bona restauració.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

(♠)Fotos Koki G.

Amistades Pelirrojas

Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes en V+/6a i sorprenentment variades, amb passos tècnics, altres d’atlètics, plaques, bavareses, diedres… I tot això amanit amb equipament esportiu i un rocam del bo de l’Alt Urgell.

Roc d'en Solà

Ressenya de la via

• Via: Amistades Pelirrojas
• Zona: Perles
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Per arribar a Perles ho farem venint de Coll de Nargó i prenent, un cop passat aquest en direcció a Andorra, el desviament cap a Fígols i Cambrils (L-401). Continuem direcció a Cambrils fins que arribem al poble de Perles i estacionem. Creuem la carretera i prenem un corriol que en poc més de 10 minuts ens deixa al peu del Roc d’en Solà, on comença la via.

Aproximació amb Google-Maps

Final del L2

L1(V+)

La primera xapa és comuna amb la Putes Mosques; la nostra via en aquest punt marxa cap a l’esquerra en diagonal, amb algun passet més fi abans d’agafar una placa inclinada que ens mena a la primera renió. 20 metres.

L2(6a+)

Llarg estrella de la via, mantingut en 6a i amb un pas a mitja tirada un xic més difícil (presa amagada).

Tercer llarg

Un cop superat el mur central, enfilem un diedre fantàstic que deixarem a l’esquerra per entrar a la segona reunió. 35 metres.

L3(6a)

Tirada molt bona també, que iniciem amb uns passos de bavaresa, per continuar en diedre fins que sortim cap a la placa de l’esquerra, on encara trobarem algun passet tècnic abans d’arribar a la reunió. 25 metres.

L4(6a)

Darrera tirada

Un pas de posar-s’hi bé al poc de sortir de la reunió i després fàcil fins a la reunió. 20 metres.

Descens:

La via és rapelable, tot i que es pot baixar caminant cap a l’est i en pocs minuts tornarem a ser a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Mantinguda en el seu grau.
• Variada tot i els pocs metres, amb passos molt bonics.
• Perfectament combinable amb la Putes Mosques, aconseguint 8 tirades fantàstiques.
• Equipada esportivament.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya