L’Esperó dels Elfos a la Paret d’Escales

Potser la paret d’Escales no és de les més atractives amb la presència de la presa en un primer pla i la fressa de la carretera. No obstant, posseeix un rocam excepcional, que ràpidament ens fa oblidar tots aquests condicionants i ens permet gaudir d’una escalada en un ambient original, vigilada per l’atenta mirada dels omnipresents voltors. La via proposada és una molt bona presa de contacte amb la paret, de les més repetides, roca de primera, dificultat baixa i totalment equipada amb parabolts (menys el tercer llarg, on haurem de menester un discret joc de tascons).

Ressenya de la via

• Via: Esperó dels Elfos
• Zona: Escales
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 175 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts menys el tercer llarg.
• Material: 10 cintes exprés i un joc discret de tascons pel tercer llarg
• Orientació: Sud-oest
• Valoració: ***

Primera tirada

Aproximació:

Circulem per la carretera N-230 direcció Pont de Suert. Tot just passat Sopeira arribem a la presa d’Escales i aparquem a mà dreta. Creuem la presa caminant i a l’altre banda saltem la barana i flanquegem uns pocs metres (cordes fixes) fins arribar a les escales esculpides a la roca; baixem amb cura fins al peu de via.

Veure aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Segona tirada

La via s’inicia entre la Saca Molla i la Sobao Pasiego. Els primers metres són els més difícils, amb roca dinamitada, que fa que els primer pas sigui poc evident. De seguida però, la roca es torna excel·lent, la paret s’inclina i només hem de gaudir de les preses increïbles fins arribar a la primera reunió. 35 metres.

L2(V-)

Aquesta segona tirada és senzillament una delícia: roca al·lucinant generosa en preses, dificultat absolutament amable i aire entre assegurances per possar-hi una mica de pebre. 50 metres.

Darrrers metres del L3

L3(IV+)

Iniciem la tirada traçant una diagonal cap a l’esquerra que ens duu a una bona fissura que haurem d’equipar. Les dificultats continuen essent moderades i la fissura agraïda en quan a possibilitats de col·locar-hi peces, especialment tascons. Un cop la fissura es perd superem uns ressalts per arribar a la reunió, còmoda. 30 metres.

L4(V-)

Quart llarg

De nou un llarg força elegant, on navegarem per una placa prou vertical i mantinguda. Al principi seguirem una tènue fissura que al cap d’uns metres es difumina. Els passos més fins els trobem pocs metres abans d’arribar a la reunió. 35 metres.

L5(IV+)

Els primers metres són verticals i ben protegits, però de seguida la paret s’ajeu. En aquest punt haurem d’anar en tendència a l’esquerra fins arribar a la feixa on fem la darrera reunió. 25 metres.

Inici de la darrera tirada

Descens:

Caminem per la feixa cap a l’esquerra (nord) i entrem a un túnel. Baixem amb cura ajudats per unes estaques metàl·liques. Arribats a una bifurcació prenem el camí de l’esquerra, que en pocs metres ens mena a una nova bifurcació, de nou prenem l’esquerra i en pocs metres arribem a l’exterior. Muntem un ràpel que ens deixa a l’estrem dret de la presa, tot just per on abans hem saltat la tanca.

El que més m’ha agradat:

• Roca molt bona, generosa en preses de totes mides.
• Ben equipada.
• Molt ràpida, permetent fer-ne més d’una en la jornada.

El que no m’ha agradat tant:

• L’escalada esdevé una mica monòtona.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset

A vegades  les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.

Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset

Ressenya de la via

• Via: Roca viva
• Zona: Llauset
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 310 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
• Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
• Orientació: Nord
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.

Segona tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.

L2(III)

Darrers metres del L3

Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).

L3(IV+)

Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.

Quarta tirada

A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.

L4(V)

Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.

Cinquena tirada

A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.

L5(IV-)

Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.

Darrers ressalts

Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.

L6(IV-)

Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.

Descens:

Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25  metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.

L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme

El que més m’ha agradat:

• Ambient d’alta muntanya.
• Tranquil·litat assegurada.
• Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.

El que no m’ha agradat tant:

• Via molt discontinua i herbosa.
• Trams amb molsa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aresta del G.A.S. a les Roques del Masmut

Lluny de les aglomeracions i de les zones de moda, el Masmut ens rep intimidant i sever. Quan ens acostem al peu de la paret ens adonem que aquí ens trobarem amb una escalada altiva en un entorn que no a perdut el seu caràcter feréstec. L’Aresta del G.A.S. és una de les propostes més assequibles d’aquesta zona i per tant una bona manera de prendre contacte amb la peculiar escalada que es practica al Masmut.

Imponent visió del vessant sud de les Roques del Masmut

Ressenya de la via

• Via: Aresta del G.A.S.
• Zona: Roques del Masmut
• Dificultat: V (MD)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 155 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb parabolts i ponts de roca (re-equipada el 2007)
• Material: 10 cintes exprés, tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat un joc de tascons pot ser útil.
• Orientació: Sud
• Valoració:****

Inici del L-2

Aproximació:

Des d’Horta de Sant Joan prenem la carretera T-330 direcció Vall de Roures. Un cop a Vall de Roures prenem la carretera A-1414 direcció Fondespala. Deixem enrere Fondespala i  continuem per la A-1414 fins que trobem un desviament que ens duu a Penyaroja de Tastavins. Un cop a Penyaroja veurem uns rètols que indiquen la direcció cap a les Roques del Masmut. Els seguim i prenem una pista en bon estat. Trobarem un trencall, prenem el de la dreta i continuem fins un revolt on podem aparcar. Ara tenim les parets a la nostra esquerra.

Tercera tirada

Prenem un corriol que baixa directament al peu de les parets. Continuem fins que identifiquem el peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La via s’inicia per una mena de canal que guanyem fins una petita lleixa. Travessem un parell de metres a la dreta i després un parell de metres recte amunt. Des d’aquest punt seguim en diagonal a la dreta fins arribar a la reunió, que és a una còmoda lleixa. En aquest primer llarg la roca és força discreta i demana una mica de cura.

Na Paula desmuntant el tercer llarg

A la piada dels Kutres havíem llegit que hi havia un parell de ponts de roca, que nosaltres no hem sabut trobar. No obstant el llarg es pot protegir bé amb tascons. Cal prendre alguna precaució per al flanqueig del segon de corda si no trobem els ponts de roca.  30 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta flanquejant uns metres fins que podem tirar amunt. En aquesta tirada tot i que la roca millora encara salta algun cantell així que cal parar cura. 20 metres.

L3(V)

Darrers metres del quart llarg

Sortim de la reunió i de seguida trobem una savina que podem llaçar. Segueixen uns metres fàcils fins una nova savina. Just passada aquesta segona savina iniciem un flanqueig cap a l’esquerra, on va bé obrir-se de cames per atènyer bones preses de mans. Un cop superat el pas venen tot un seguit de panxetes, ja amb bona roca, amb l’obligació d’escalar entre xapes. Menció especial per la darrera panxa, que un cop superada ens deixa a un llavi per sortir cap a la dreta amb un pas d’adherència i equilibri en que amb prou feines tenim alguna mà. 35 metres.

L4(V)

4a reunió vista des del 5è llarg

Només sortir de la reunió cap a l’esquerra tenim un bon emplaçament per a un tascó que ens evita el factor 2. Tirem aleshores recte amunt a caçar el primer parabolt. Tot seguit trobem una altra expansió i de seguida hem de flanquejar cap a la dreta. Trobarem una presa invertida molt bona que ens permetrà col·locar-nos bé i tirar amunt. Aquest és el pas clau del llarg, on tenim una excursió entre la segona i la tercera assegurança. Un cop superat aquest tram la paret perd verticalitat i l’escalada esdevé una superació de panxes molt divertida i fàcil fins la reunió, que es fa en un còmode replà. 35 metres.

L5(IV+)

Això s'acaba!!!

Nosaltres hem sortit per la variant Carlos Herráez, molt més estètica que la sortida original. Anem per terreny fàcil en diagonal cap a la dreta a buscar una canal una mica herbada que ens permet enfilar-nos a la paret de la dreta. Trobarem una mena de lleixa que seguim, superem un parell de ressalts i arribem a la darrera reunió, que com totes és molt còmoda. 35 metres.

Descens:

Hem d’anar en direcció oest, guanyant alçada fins que comencem a trobar les fites que ens marquen el camí de descens, que ens mena directament on tenim aparcat el vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Entorn magnífic.
• Les dues tirades centrals són realment boniques, amb la superació d’algunes panxes i distància entre assegurances, fet que li dóna caràcter a la via.

El que no m’ha agradat tant:

• Primera tirada desagradable, amb roca molt dubtosa. És del tot recomanable entrar per l’entrada directa Santi García (V/V+), quedant una via més homogènia.