Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset

A vegades  les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.

Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset

Ressenya de la via

• Via: Roca viva
• Zona: Llauset
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 310 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
• Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
• Orientació: Nord
• Valoració: **

Primer llarg

Aproximació:

Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.

Segona tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.

L2(III)

Darrers metres del L3

Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).

L3(IV+)

Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.

Quarta tirada

A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.

L4(V)

Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.

Cinquena tirada

A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.

L5(IV-)

Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.

Darrers ressalts

Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.

L6(IV-)

Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.

Descens:

Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25  metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.

L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme

El que més m’ha agradat:

• Ambient d’alta muntanya.
• Tranquil·litat assegurada.
• Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.

El que no m’ha agradat tant:

• Via molt discontinua i herbosa.
• Trams amb molsa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya