Badalona a la Panxa del Bisbe
L’any 2011 membres del CEB van fer una encertada restauració que ens permet gaudir d’aquest preciós itinerari 100% clàssic, que cerca les debilitats d’aquest vessant de la Panxa a base de ziga-zagues i bona roca. La via conserva el seu caràcter relativament exposat, fet que li afegeix una mica de pebre a una ascensió que sempre es mou en unes dificultats molt raonables. Per repetir-la només haurem de menester 4 cintes i si volem alguna baga per merlets.
Comodíssima tercera reunió: un mirador privilegiat
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, opcionalment alguna baga per merlets
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la Panxa ens hem de fixar en dues petites balmes característiques tot just entre el vessant sud i l’est. La nostra via va a buscar la balma de l’esquerra. No confondre amb una via d’esportiva ‘setze jutges’ una mica més a la dreta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia a la dreta de la Buriles Rojos. hem de prendre com a referència dues petites balmes que hi ha a una quinzena de metres del terra, la nostra via va buscar la balma de més a l’esquerra.
Ens elevem per la placa fins entrar a la balma, on trobarem la segona assegurança del llarg; sortim de la balma per la dreta i continuem amunt fins una nova expansió, per de seguida marxar a l’esquerra a buscar la reunió, aquest tram és tècinc i el joc de peus serà fonamental. 25 metres, 3 parabolts.
L2(IV+)
Tercera tirada
Iniciem un llarg i elegant flanqueig on de tant en tant haurem de baixar o pujar un xic per trobar el pas. Al cap d’una quinzena de metres seguim cap amunt, amb bona presa; passarem pel costat d’una reunió, la nostra es troba uns pocs metres més amunt i a l’esquerra. 25 metres, 3 parabolts.
L3(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta i enfilem una placa vertical amb bons agafadors que al cap d’uns metres es va ajaient i converteix l’escalada en quelcom plaent. La paret es tomba progressivament fins arribar a la reunió situada a una característica balma. 35 metres, 3 parabolts.
Un dels molts merlets del quart llarg
L4(III)
Aquesta tirada es pot dividir en dues, tot i que nosaltres l’hem fet a l’ensamble. Hem d’anar cercant el camí més senzill cap al cim; als primers metres, que són els més “drets” hi podem llaçar merlets si ho considerem necessari. 80 metres.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca.
- La distància entre assegurances ens farà anar concentrats.
- No hem puc estar de recomanar la seva veïna Casanellas-Ludwing, també mig oblidada.
Aresta Brucs de l’Agulla dels Espeleòlegs
Quan fou oberta aquesta Aresta Brucs tot i la seva modesta longitud, es tractava d’una via de compromís, amb un sol pitó a la segona tirada, que poc a poc es va anar omplint de reblons a mida que cordades més porugues anaven tenint la necessitat de sentir-se segurs. Fa poc ha estat re-equipada, i des de la bona fe, s’han substituït aquests reblons per parabolts canviant definitivament l’essència i el caràcter d’aquesta petita via; sens dubte ara és una altra via, que res té a veure amb aquella línia agosarada que van traçar els seus aperturistes.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 60 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via.
Veure l’aproximació amb Google Maps
L1(III)
Tirada de tràmit per arribar a la primera reunió, que es troba en un llavi característic. En aquesta tirada si anem molt a l’esquerra trobarem un espit que ens permet assegurar-nos. 20 metres, tirada neta.
L2(V)
segon llarg
Sortim de la reunió cap amunt per una placa vertical. Tot just sortir trobem un parabolt. Uns metres més amunt en trobem un altre. Un cop passat aquest punt la placa es tomba i queda un llarg de quart. Anem trobant alguna assegurança pel camí. La segona reunió es fa en un arbre que hi ha al capdamunt de l’agulla. És interessant portar alguna baga llarga per muntar la reunió. 40 metres, 5 parabolts.
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Primers metres del segon llarg preciosos, de finura.
- Molt ràpida, combinable amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que està fet amb tota la bona intenció del món el re-equipament que ha sofert la via, al meu parer, és del tot desencertat. S’han substituït les peces velles per noves, sense informar-se si aquestes eren originals o afegides posteriorment. El resultat és una via que ha perdut definitivament l’essència de quan es va obrir: una via exposada i de compromís alt…
Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un final acrobàtic sobre la timba d’aquest racó tant especial del Serrat; escalada de sensacions inesborrables 100% recomanable sempre que no siguem addictes a les expansions.
Tercera reunió
Ressenya de la via
- Via: Anglada-Cerdà
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a/A2 (MD)
- Dificultat obligada V+/A2
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb tacs, burins, claus i parabolts
- Material: Joc de friends fins al #3 de Camalot, semàfor d’aliens, joc de fissurers (excèntrics útils) i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via. Des de la base haurem de fer una grimpada delicada (III) per abastar la R-0.
Segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada discorre íntegrament per una xemeneia ampla. Els passos més delicats els trobem per entrar a la xemeneia i a meitat del llarg, aquest segon tram protegit per un clau i un tac. La tirada es pot assegurar al gust. S’ha d’anar al tanto als darrers metres, amb roca trencada que cau directament sobre la R0. 40 metres.
Tercer llarg
L2(V+)
La tònica de la segona tirada canvia radicalment i ara toca escalar un diedre fissurat. L’escalada és mantinguda en V amb un tram puntual més finet (V+) a protegir amb alguna peça mitjana/petita. Aquesta tirada roman pràcticament des-equipada, amb un parell de claus junts a l’inici de les dificultats i una expansió poc abans d’entrar a la reunió. 30 metres.
L3(6a)
Tercer llarg ♠
Tirada boníssima! Es tracta d’una vintena de metres que s’escalen pràcticament tots en bavaresa amb molt bona ganda. El pas clau el trobem al final del llarg, on tenim uns passets més tècnics. La tirada està assegurada a base de molts tacs de fusta, algun clau i un burí, tot i que si no ens refiem podem amanir la fissura al gust. 20 metres.
L4(A2)
Quarta tirada ♠
Llarg d’artificial. Superem la proa de la Boleta en escalada acrobàtica i amb un ambient de primera. El llarg comença balmat i a poc a poc es torna vertical. L’equipament és a base de peces velles intercalades amb parabolts. Atenció a no marxar cap a la dreta per la via Sant Josep Fuster. 20 metres.
L5(Ae)
Aquesta tirada també es pot fer tota pràcticament en artificial, però mercès a la restauració de la via, on s’han intercalat parabolts entre els vells burins, es pot provar força trams en lliure. 30 metres.
Cinquena tirada
Descens:
Creuem cap al nord per la base de la Boleta i desgrimpem per la canal de la banda est, que de seguida ens deixa al camí de Frares (marques blaves).
El que més m’ha agradat:
- Traçat d’una lògica aclaparadora, amb una primera part atlètica i una segona d’acrobàtica, per gaudir de l’ambient de la Nord de Frares.
- Sensacional tercer llarg, sense paraules!!
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Stephanie a la Saca Gran
Tot just a l’esquerra de la preciosa Aresta Brucs s’eleva la via Stephanie, excusa ràpida i divertida per tornar-nos a enfilar al cim d’aquesta singular agulla que presideix l’extrem nord-oest de la Regió. Amb un equipament més que correcte la via s’eleva per plaques més o menys inclinades de roca excel·lent fins que poc abans d’arribar al cim es trempa deixant-nos un final rabiós. Tant ràpida que és fàcil de combinar amb la mateixa Aresta Brucs o la també molt recomanable Ítaca.
Ressenya de la via
- Via: Stephanie
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 10 cintes si empalmem els dos primers llargs originals. Si fem tres llargs amb 6 cintes en tenim prou
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(v)
primera tirada
Com hem comentat la via s’inicia tot just a l’esquerra de l’Aresta Brucs (de fet moltes cordades que repeteixen l’Aresta Brucs encinten el primer espit de l’Stephanie). El pas més complicat -i més bonic- el trobarem entre el primer i el segon espit, on la paret redreça i ens hem de moure sobre presa més aviat petita (però molt bona). De seguida però, la dificultat minva i l’escalada esdevé plaent. Ens saltem la primera reunió i continuem amb la mateixa tònica de bona roca i dificultat moderada fins la segona R, que muntem al costat de la tercera R de l’Aresta Brucs. 50 metres, 10 expansions.
L2(6a+)
Segon llarg
Anem a buscar el mur que ens queda davant. L’escalada esdevé vertical i tècnica, sobre presa petita; trobem la màxima dificultat a meitat de la tirada on hi ha un curt tram que es balma lleugerament. Un cop superat encara resten uns pocs metres verticals fins que la paret es rendeix. La tirada és difícil però gens obligada. 20 metres, 6 espits.
Descens:
Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida, combinable amb altres vies properes.
- Roca exel·lent.
- Reunions molt còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció amb totes les vies de la Saca Gran els dies ventosos.
Maite Montilla Vílchez al Morro Pla
Com passa sovint a les vies dels germans Masó, l’escalada esdevé l’excusa per gaudir de quelcom més, un exercici de descoberta i de gaudi contemplatiu, més enllà de graus i polèmiques. Ens endinsem doncs, en aquesta poc visitada raconada del massís per gaudir d’una escalada tranquil·la però estètica i ben trobada, amb un segon llarg elegant i unes vistes des del cim superbes, que conviden a la pausa mentre juguem a reconèixer roques i agulles.
Des del cim del Morro Pla tenim una panoràmica immillorable d’Agulles
Ressenya de la via
- Via: Maite Montilla Vílchez
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: 6a+ (D+)
- Dificultat obligada: V-/Ae
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb claus, espits i un pont de roca
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa primer, la Mamelluda i continua cap a l’est passant per davant del Morro Pla. Tènue sageta gravada a la roca.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia concretament al contrafort del Morro Pla (Cota 129) i hi trobarem una sageta gravada i els primers espits visibles des de peu de via. Així doncs, remuntem una agradable placa inclinada de gra petit i ben assegurada a base d’espits fins situar-nos sota una berruga que ens barra el pas. Flanquegem cap a l’esquerrai ens elevem per un muret ben protegit per un espit i que de seguida es rendeix al que seria el cim del contrafort. Muntem la reunió al coll aprofitant una savina. 40 metres, 5 espits, un pont de roca i un clau.
L2(6a+)
Darrer llarg
Enfilem una placa que s’endevina vertical i poc a poc es va posant més fina. La presa hi és petita i l’escalada demana aquella finura tant pròpia dels escaladors montserratins. Quan la verticalitat minva arribem a una fissura que ens demana que flanquegem cap a la dreta amb passos bonics que de seguida ens deixen a la segona reunió, penjada. 30 metres, 7 espits i 2 claus.
L3(V+)
Sortim de la reunió per terreny vertical i enfilem una curta secció més tècnica, on el que conta es trobar les preses adequades per mans i peus. De seguida la paret es rendeix i arribem al cim sense contratemps. 10 metres i 2 espits.
Descens:
Ràpel de 40 metres pel vessant oest que ens deixa just al camí dels Alts Frares.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida i ben trobada, perfecte per combinar amb altres agulles veïnes i acabar d’aprofitar l’excursió.
Últims comentaris