Epirimountains a Malanyeu
L’Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes exprés són una llaminadura massa difícil de rebutjar.
Ressenya de la via
- Via: Epirimountains
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per rapelar
- Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu un Camalot #0.4 o algun tascó mitjà
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.
L2(V)
De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.
L3(6a)
Tercer llarg
Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.
Descens:
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable sobre bona roca.
- Mantinguda en el seu grau.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada es miri com es miri.
Francesc Suñol a Malanyeu
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada, només pertorbada pel so monòton dels esquellots.
L'entorn és un al·licient més quan escalem a Malanyeu
Ressenya de la via
- Via: Francesc Suñol
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 9 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Segon llarg
L1(V)
La primera tirada és una bonica placa esquitxada de bons forats i preses agraïdes. L’escalada esdevé mantinguda en IV+, amb algun pas puntual un xic més complicat. El llarg, de la mateixa manera que la resta de la via, es troba generosament equipat. La reunió es fa a la mateixa placa, però podem muntar-ne una de més còmoda sense problemes tot just a l’esquerra, aprofitant un petit replà i la primera expansió del segon llarg. 30 metres, 9 espits.
Tercer llarg
L2(IV+)
Ens enfilem a la placa i escalem en diagonal fins abastar una nova placa amb roca de primera. Arribem a una petita feixa i continuem per un mur, altra cop amb roca de la bona; un cop superat el muret arribem a un replà on muntem la segona reunió. 30 metres, 8 espits.
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny fàcil per anar a abastar la primera expansió.
Tercer llarg
Un cop encintada flanquegem un pèl més i baixem un xic, per situar-nos al peu d’un curt diedre. El pas clau de la via es troba en aquest tram, que superem sense massa dificultat buscant bones preses a la banda esquerra (tot i que la ressenya marca 6a, en cap cas passa de V+). Un cop superat aquest tram creuem una franja de vegetació i escalem una darrera placa de nou amb molt bona roca. 30 metres, 9 espits.
Descens:
Feliç 2012
Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.
El que més m’ha agradat:
- Bonica primera tirada, mantinguda i agradable.
- Molt bona roca tota la via.
- Molt ràpida, podem combinar-la amb altres vies properes per aprofitar la visita.
El que no m’ha agradat tant:
- Com tots els itineraris d’aquesta part de la paret, la via no té gens d’ambient.
Via Badalona a Malanyeu
El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar al capdamunt de la paret.
Ressenya de la via
- Via: Badalona
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Acabant el L-1
La primera tirada és sens dubte la més interessant de la via. Sortim placa amunt fins que arribem a una savina que ens barra el pas, la superem per la dreta i enfilem una bona placa que es va posant vertical. De seguida agafarem una fissura que ens ajudarà a progressar combinant-la amb passos a la placa, segons convingui. A la part superior de la tirada la via marxa cap a l’esquerra per anar a buscar una panxa que superem amb facilitat gràcies a franques preses de mans; la reunió es troba tot seguit. 45 metres.
L2(V)
Segona tirada
Iniciem la segona tirada per una placa inclinada. després d’uns pocs metres la via obliqua a l’esquerra i per terreny terrós i brut arribem fins una nova placa vertical. Ens ajudem els primers metres amb uns passos de diedre per de seguida passar a la placa, amb presa sòlida i assegurances properes fins arribar a la reunió. 35 metres.
L3(IV)
Avancem uns metres per un esperonet fàcil amb bona roca. Arribem a una peita lleixa i encarem un darrer tram vertical, fàcil i un xic trencat fins la reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la via.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada, amb una part central prou mantinguda.
- Possible combinar amb altres vies properes per aprofitar la jornada.
El que no m’ha agradat tant:
- Els bosquets penjats li treuen qualsevol ambient.
- La via va de més a menys.
Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles a la Paret del Devessó
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
La Paret del Devessó ens rep amable
Ressenya de la via
- Via: Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb molts parabolts
- Material: 18 cintes exprés si volem xapar totes les expansions de la segona tirada
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Agradable primer llarg
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de la part dreta d’una característica ‘V’ que forma un bosquet penjat que a la part superior de la paret. Lletres ‘SC’ tènuement pintades al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(IV+)
El peu de via el localitzarem prenent com a referència el bosc penjat característic en forma de ‘V’ que hi ha a la part superior de la paret. La via comença a la perpendicular de la part dreta d’aquest bosquet i hi trobarem les inicials ‘SC’ escrites tènuement just al peu de via. La primera tirada és la més curta i més suau de les tres que conformen aquesta combinació i ja ens mostra d’entrada de què va el tema: continuïtat sobre molt bona roca i mínima exposició, gràcies a l’abundant equipament. 30 metres.
L'Emili desmuntant la segona tirada
L2(V+)
La segona tirada és l’estrella de la via, més de 50 metres de continuïtat per una placa vertical amb molta presa. La dificultat d’aquest llarg rau en no quedar-nos fosos abans d’arribar a la reunió, per tant caldrà escalar de forma intel·ligent: buscar bones preses pels peus i no abusar dels braços és una bona estratègia. La tirada potser té un parell de punts on la dificultat és una mica més alta, però en general, el grau ve més donat per la continuïtat que demana que no pas per la dificultat tècnica. Atenció a la reunió, que queda sota l’única ombra de la paret! 55 metres.
L3(V+)
L'Emili muntant el bonic quart llarg
Després de fer el pertinent canvi de reunió, anant a l’esquerra del bosquet fins trobar un esperó característic, a la dreta del qual evoluciona el darrer llarg, gaudirem d’una tirada molt semblant a l’anterior, però una mica més curta i que demana moviments un xic més tècnics. Aquí sí que trobem un tram clau a la meitat del llarg, lleugerament més difícil que la resta, res però que no es superi amb una bona col·locació. Igual que la tirada anterior, el grau en conjunt ve donat més per la continuïtat que no pas per la dificultat. 45 metres.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via 40+40+25.
El que més m’ha agradat:
- Via mantinguda en el seu grau del primer al darrer metre.
- Segona tirada llarguíssima, que demana escalar amb cap si no volem quedar-nos sense piles.
- Per gaudir del millor calcari ‘malanyeuenc’.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada; no seria igual de segura la via amb, per ejemple, un metre i mig més de separació entre assegurances?
- S’ha d’anar al tanto amb la segona reunió, donat que queda a l’ombra i encara que ens estiguem torrant al sol podem quedar glaçats recuperant al company.
Montse Curto a Malanyeu
La Montse Curto és una senzilla via de tres tirades que, sense gaires pretensions, va cercant el terreny més noble entre la vegetada banda oest de la Paret del Devessó. La bona roca sobre plaques inclinades ens farà gaudir d’una escalada sense preocupacions, permetent-nos assaborir aquest bucòlic racó del Berguedà.
Malgrat la neu, a la paret si estava de primera
Ressenya de la via
- Via: Montse Curto
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V (D-)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau de compromís: Baix
- Grau d’exposició: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Na Paula al L-1
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
2a tirada
La via s’inicia amb una placa tombada que ens mena a una lleixa una mica bruta, des d’aquest punt seguim recte amunt per la dreta d’una ampla fissura fins la reunió, que és penjada. 25 metres.
L2(V-)
Sortim de la reunió cap a la dreta per situar-nos sobre una placa inclinada farcida de forats. En aquest llarg l’escalada és força agradable i només ens haurem de preocupar d’anar seguint les assegurances, que per cert, es troben força juntetes. Arribarem a una feixa on farem la reunió, molt còmoda. 30 metres.
3a tirada
L3(V)
Anem caminant a buscar una placa que tenim davant. Aquesta, més vertical que l’anterior però amb molta presa, és la part més “difícil” de la via. Un cop superada arribem a una nova placa. Incomprensiblement la via marxa cap a la dreta seguint una fissura ampla en contes d’atacar la placa pel mig. Tot i així es tracta d’un tram prou bonic. Al cap d’uns metres deixem la fissura a la nostra dreta i acabem de fer els darrers metres del llarg per la placa fins a la reunió. 40 metres.
Descens:
Na Paula acabant la via
Dos ràpels per la mateixa via. Un fins a la R-2 i un altre fins a terra.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca.
- Itinerari ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg, molt assegurada i amb grau molt assequible.
- Exemple perfecte de “Love climbing”.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió molt incòmoda.
- La vegetació li treu qualsevol tipus d’ambient.
- Tot i que el darrer llarg és prou maco hauria estat millor si anés pel mig de la placa.
Últims comentaris