Arxius | Montserrat RSS for this section

Audet-Herrero (SAME) al Projectil

Amb un nom més que escaient el Projectil tanca el Serrat de les Barretines vers el nord. Agulla poc transitada però amb força ambient quan l’escalem, esdevé un dels millors miradors del Cavall, amb un cimall que convida a estar-nos-hi una estona, contemplant.

Recorregut de la via SAME al Projectil

Recorregut de la via

L’Agulla fou ascendida per primer cop l’any 1945 per l’Albert Zanini i en Francesc Farrés per la cara est. La Audet-Herrero evoluciona pel vessant contrari esdevenint una ascensió més interessant del que pugui semblar a priori. Hi destaca una preciosa bavaresa al tercer llarg, motiu més que suficient per apropar-nos a aquesta modesta atalaia.

  • Via: Audet-Herrero o SAME
  • Zona: Montserrat – Serra de les Lluernes
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V/A0
  • Llargària: 75 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb burins i claus. L’any 2012 es va fer una mínima restauració deixant-hi 5 long-lifes
  • Material: 8 cintes exprés, alien groc i vermell
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Audet-Herrero (SAME) al Projectil

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Santa Cecília prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop passada la canal  dels Arítjols hem de prendre un corriol  desdibuixat a mà dreta (fita) que puja directe pel bosc fins a peu de via. Aquest és al principi de la canal (burí visible).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via curta però concentrada, com un bon brou. De la primera reunió hem sortit recte, amb roca trencada, bastant exposat; potser anant cap a la dreta i tornant es deu fer millor… La entrada a la segona reunió té un flanqueig curiós si més no. El tercer llarg és el més bonic, primer en diedre per de seguida enfilar una bavaresa que tot i ser curta és preciosa i es pot equipar al gust. Les tirades són curtes i fàcilment empalmables.

Descens:

Ràpel pel vessant nord-est. Un cop abaix prenem un corriol que ens mena al Camí de l’Arrel.

El que més m’ha agradat
  • Tot i ser curta és una via força variada, amb trams de placa diedre, bavaresa i artificial.
  • Vistes sensacionals sobre el Cavall Bernat
El que no m’ha agradat tant
  • Sortida de la primera reunió bastant delicada i amb caiguda lletja.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Wagner al Sentinella

Divertida via de concepció esportiva,  aprofita l’exel·lent roca del vessant est del Sentinella. Hi destaca per bonica la tercera tirada. Equipada per no patir ni mica ni gens, només cal un bon grapat de cintes per repetir-la.

Recorregut de la via Wagner al Sentinella

Recorregut de la via

  • Via: Wagner
  • Zona: Montserrat – La Plantació
  • Dificultat: 6b+ (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 85 m
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb parabolts. Reunions rapelables
  • Material: 11 cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Wagner al Sentinella

Ressenya de la via

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La roca hi és excel·lent i l’equipament abundant, només haurem d’anar seguint les expansions. Les tres tirades són curtes; els dos primers llargs es poden empalmar. Reunions amb anella.

Descens:

Les reunions són rapelables. No obstant, si volem fer cim després podem fer el ràpel clàssic pel vessant nord (45 metres).

El que més m’ha agradat:
  • Roca de primera!!
  • Ràpida, combinable amb altres vies del sector.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

UME 40 Aniversari al Cap del Guerrer

Per a la majoria d’escaladors la UME 40 Aniversari serà una via agradable, sobre roca bona, perfectament equipada amb parabolts i ràpida de fer… Una ganga. Ara, si rasquem una mica i no ens quedem només amb l’equipament full equip trobarem alguna pega que bé mereixen una mínima reflexió. I és que el darrer llarg de la via fagocita sense manies el que era la via Normal de l’Agulla.

Aquesta fou oberta l’any 1944 per la cordada Pany-Hauss, dos dels escaladors més notables de l’època, amb vies que encara avui representen un repte de primera categoria. Malgrat no ser una via extrema, sí que era una línia de compromís, fins al punt que l’any 1969 un escalador hi perdé la vida. Com es pot veure al volum de Roques Parets i Agulles dedicat a Agulles es tractava d’una tirada ondulant, cercant sempre el punt més dèbil de la paret i evidentment sense expansions. En definitiva era un clar exponent de l’escalada de post-guerra, atrevida, mostra fefaent del savoir faire dels seus aperturistes, un llegat intangible que el col·lectiu escalador de casa nostra hauria d’haver estat capaç de conservar.

Des del cim de la Màquina de Tren tenim unes vistes privilegiades sobre el Cap del Guerrer

Des del cim de la Màquina de Tren tenim unes vistes privilegiades sobre el Cap del Guerrer

Ara això s’ha perdut sota una tirallonga de parabolts, traçant una línia recta per allà on abans es passava zigzaguejant. És una tragèdia que una bona part d’aquestes línies històriques acabin desapareixent enterrades per traçats moderns que ben poca cosa aporten. No només perdem una via, perdem una part de la història i un testimoni de com s’escalava a casa nostra a la dècada dels 40.

Recorregut de la via UME 40 Aniversari al Cap del Guerrer (Agulles)

Recorregut de la via

  • Via: UME 40 Aniversari
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Llargària: 85 metres
  • Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables
  • Material: 8 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via UME 40 Aniversari al Cap del Guerrer

Ressenya de la via

Aproximació:

Un cop al Refugi anem a buscar la Canal de l’Ou de Colom i la remuntem uns metres. De seguida marxem vers l’est a buscar la banda més occidental del cap de Guerrer, poc abans d’arribar al coll que forma amb el Totxo dels Montoya.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via completament equipada, amb un pas clarament més difícil que la resta, per superar una panxa a l’inici de la via. El segon llarg és molt bonic amb una placa vertical que demana equilibri. El darrer, com he comentat, trepitja la Normal tirant pel dret, sempre sobre roca excel·lent.

Descens:

Ràpel de 30 metres pel vessant nord.

El que més m’ha agradat:
  • Via molt còmoda, 8 cintes i a no pensar.
  • Ràpida amb una aproximació molt curta des del refugi.
  • Bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
  • El darrer llarg passa sense manies per sobre la Via Normal.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La Xemeneia del Pingüí

A pesar de que la idiosincràsia  de l’escalada d’Agulles la conformen les plaques hi trobem un parell de xemeneies ben assequibles que donen una mica de varietat. La més recorreguda és la preciosa Torras Homet de l’Esquelet, paradigma d’aquest estil malgrat la seva brevetat.

Recorregut de la via Xemeneia del Pingüí

Recorregut de la via

L’altre, la del Pingüí, menys popular, potser per restar empetitida per les Bessones, bé es mereix una visita. Més fàcil que la Torras però igualment bonica, permet enfilar-nos al cim del Pingüí essent una molt bona alternativa a l’Aresta Brucs. Una opció recomanable és escalar primer l’Esquelet per la Torras Homet i amb un curt ràpel plantar-nos al peu de via de la Xemeneia del Pingüí, per gaudir una mica més del ramonage al país de la finura.

Xemeneia del Pingüí

Ressenya de la via

  • Via: Xemeneia
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: IV+ (D)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Llargària: 45 metres
  • Equipament: Equipada amb parabolts
  • Material: 7 cintes exprés i alguna baga savinera
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra. Pugem fins arribar al coll, on comença la via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

La via s’enfila pel braç del Pingüí, primer per placa i de seguida a buscar el diedre que es forma. Al peu de la xemeneia trobarem una reunió que obviarem. Continuem per la xemeneia primer encastant i de seguida en diedre. La reunió la muntem a una alzina.

Descens:

Ràpel de 10 metres per la vessant nord-oest. El ràpel ens deixa a la canal entre el Pingüí i la Vespa. La baixem i arribem a la canal que hem pres per pujar.

El que més m’ha agradat:
  • Escalada poc habitual al cor d’Agulles.
  • Ràpida, fàcil de combinar amb altres vies dels voltants.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aresta Brucs de la Màquina de Tren

Paradigma de senzillesa, la Màquina de Tren demana al grimpaire saber fruir d’allò subtil, dels petits detalls d’una escalada fàcil però bella. I al final estar disposats a deixar passar el temps en la contemplació d’un punt de vista d’Agulles que només podrem gaudir des d’aquest discret roc.

Des del cim: Agulles vers la Canal Ampla

Des del cim: Agulles vers la Canal Ampla

Recorregut de la via Aresta Brucs de la Màquina de Tren

Recorregut de la via

  • Via: Aresta Brucs
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: IV+ (D-)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Llargària: 45 metres
  • Equipament: Equipada amb espits i algun burí
  • Material: 6 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Aresta Brucs de la Màquina de Tren

Ressenya de la via

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refu continuem vers l’est i un cop passada la canal de l’Ou de Colom prenem un corriol que puja cap al nord i en un minut ens deixa a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via d’iniciació equipada amb espits i algun burí, on a més a més hi podrem emplaçar flotants en els punts en que aquests allunyen més. Antigament es feia reunió a la savina sobre el sostre; també trobarem una reunió just abans del llavi on es concentra el pas clau de la via; no obstant paga la pena fer-la d’una tirada.

Descens:

Rapel curt pel vessant nord.

El que més m’ha agradat:
  • Perfecte per arrodonir la jornada.
  • Des del cim gaudirem d’una perspectiva diferent de la Regió.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: