Arxius | Montserrat RSS for this section

La Normal de la Porra

La Porra és una altra d’aquelles Agulles singulars, part fonamental de l’imaginari montserratí. Aparentment inexpugnable, la seva via Normal esdevé una petita joia de delicadesa primaria. Malgrat que han passat més de 70 anys des de la seva obertura, les ànimes enfiladisses encara poden gaudir d’una escalada essencial i audaç, exponent d’una època de descoberta i de petites grans conquestes.

Recorregut de la via Normal de la Porra

Recorregut de la via

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V/A1 (MD-)
  • Dificultat obligada: V/A1
  • Llargària: 125 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Poc equipada amb claus i 3 espits.
  • Material: 10 cintes, joc de tascons, Camalots de #0.4 a #1 i C3 #1. Tricams, una V, un universal i falques. Bagues per savines.
  • Orientació: Est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Normal de la Porra

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena amb certa intuïció fins el peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La Via:

El primer llarg és el menys interessant; evoluciona per una mena de canal diedre entre la Porra i la Punxa. Són 60 metres i una mica més; si ho creiem necessari podem fraccionar el llarg al gust.

El segon llarg és curt i demana que emplacem alguna peça per superar un petit mur. Nosaltres hem posat un C3 del 1, un tricam vermell i una V falcada. La tercera tirada no presenta gaires dificultats i es troba completament equipada. El darrer llarg ressegueix una fissura que haurem d’anar amanint al gust (bons tascons); un cop acaba escalem una preciosa placa, primer vertical i que de seguida perd empenta fins arribar a l’exclusiu cim de la Porra.

Descens:

Un primer ràpel pel vessant nord-est fins al coll amb la Punxa i des d’aquest un un altre de 60 metres justos fins a peu de via.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tapia-Jover al Contrapuntal

Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que descansa sobre la paret de llevant del Contrapuntal.

Recorregut de la via Tapia-Jover

Recorregut de la via

Increïblement el diedre nord del Mail restava verge i és per on s’enfila la primera tirada de la ben trobada Tapia-Jover. Escalada de tall clàssic, encerta a trobar el camí natural per enfilar-se primer al Mail i després continuar per una preciosa placa fins al cim del Contrapuntal, passant prèviament per un curt diedre que esdevé la cirereta d’aquest petit però gustós pastís.

  • Via: Aresta Ribas
  • Zona: Montserrat – Tabor
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 110 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb parabolts i claus
  • Material: 10 cintes, joc de tascons i Camalots #0.3,  #0.4, #0.5, #0.75 i #3. Alguna baga savinera
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Tapia-Jover

Ressenya de la via

Aproximació:

L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg ressegueix fil per randa un diedre evident; la roca hi és trencada afegint un plus de dificultat. La primera reunió la fem al costat d’un forat que permet passar, si volguéssim, a l’altre vessant del Mail.

La tercera tirada és preciosa, una placa que es redreça sobre roca de primera. Per sortir al cim només restarà superar un curt diedre que serveix de colofó. La via es troba bastant equipada, però anirà bé el material comentat principalment al primer i al darrer llarg. Una via recomanable, sobretot quan cerquem ombra, donat que hi toca pràcticament tot el dia malgrat l’orientació est.

Descens:

Des del cim del Serrat seguim en direcció nord i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia

A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable per començar a foguejar-se en vies més clàssiques i aprendre a allunyar-se de les expansions.

Recorregut de la via Rebomboria a la Gorra Frígia

Recorregut de la via

Des de la segona reunió de la Rebombori hem fet una marrada a dretes fins situar-nos a la segona role de la Guzman-Silva, aviam si trobàvem el pas natural del llavi somital d’aquesta banda de la Gorra; i efectivament, com a divertimento, sortint en diagonal a la dreta hem obert una tirada neta protegible amb flotants i que no passa de V+. Això sí, hem hagut d’anar esquivant infinitat d’expansions escampades per aquest pany de roca.

Ressenya de la via Rebombori al Gorro Frigi

Ressenya de la via Rebombori

Per altra banda vam poder comprovar que la ferralla que hi havia a la Via Normal (Estasen i companys 1929) ha estat retirada. Així doncs el descens es pot realitzar desgrimpant per la Normal (es pot fer un ràpel a la part més delicada) o bé rapelar per qualsevol de les moltes instal·lacions de ràpel que hi ha al cim del Frigi.

  • Via: Rebombori
  • Zona: Montserrat- Gorros
  • Dificultat: V+ (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 65 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits
  • Material: 4 cintes, una baga merletera i un Camalot #1
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
  • Variant Esquiva Ferro
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 40 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Variant desequipada
  • Material: 2 cintes, Camalot #0.75 i l’alien groc

Aproximació:

Per arribar a peu de via ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorra Frígia. El peu de via es troba al vessant est de la Gorra Frígia al capdamunt del coll que formen aquesta amb la magdalena Superior, espit visible.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via s’inicia a l’esquerra de la pregona fissura que conforma la Gorra amb la llastra adossada. Uns primers metres drets, però ben protegits per dos espits donen pas a un tram arrampat que mena a un llavi extraplomat on es troba el pas clau de la via. Aquest el podem protegir correctament llaçant un parell de merlets. La segona tirada va a buscar un curt diedre i de seguida fem reunió a unes alzines. Des d’aquí podem arribar al cim fent 25 metres de la via Normal o bé anar a buscar la Variant Esquiva Ferro.

 

Si fem això darrer marxarem cap a la dreta i anirem a buscar la segona reunió de la via Guzmán-Silva. Des d’allà sortim en diagonal a la dreta i anem a buscar el punt més dèbil del llavi somital. A la base del llavi podrem emplaçar uns bons flotants que ens asseguraran la jugada. La superació del llavi és molt bonica, sobre bons agafadors i roca de primera. Són uns metres molt elegants que de seguida perden empenta per la proximitat del cim. Cal dir que en aquesta banda de la Gorra i ha unes quantes vies que tiren pel dret, sense solta ni volta fruit de despenjar-se o de la poca traça dels qui les varen obrir, perquè observant una mica el pas hi era.

Descens:

Fa uns mesos es va retirar totes les cadenes i sirgues de la via Normal, així doncs per baixar podem rapelar des de les diferents instal·lacions de ràpel que trobem al cim o bé desgrimpar per la via Normal (a la part més dreta si es vol es pot muntar un ràpel).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni

A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.

Recorregut de la via Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Recorregut de la via

  • Via: Xino-Xano
  • Zona: Montserrat – Sant Jeroni
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 85 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb parabolts i un pont de roca
  • Material: 11 cintes i el Camalot #1
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Ressenya de la via

Des de Santa Cecília anem a buscar la canal del Migdia. Un cop passat el coll, descendim fins arribar al corriol que porta a Sant Jeroni (marques grogues). El seguim fins uns 100 metres abans d’arribar a l’agulla de la Pilota i ascendim per una torrentera fins guanyar la base de la paret.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Escalada en placa, aprofita l’espai lliure de la banda dreta de la gran llastra. Una primera tirada de dificultat mantinguda i perfectament equipada són el màxima tractiu de l’itinerari.

Podem emplaçar un Camalot del #1 a caldo en l’únic punt on les assegurances es distancien una mica. Al segon llarg hem de procurar no marxar a l’esquerra seguint un clau (la via marxa a la dreta). El darrer llarg es comú amb la resta de vies d’aquest pany.

Descens:

Un cop acabem la via anem a buscar la Canal de Sant Jeroni.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Iglesias-Casanovas a l’Asiàtica

Com a totes les vies de l’Albert Iglesias, la de l’Asiàtica és una corrua de burins  que mena directa al cim, sense miraments.

Recorregut de la via Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica

Recorregut de la via

En aquest cas però, la roca i la verticalitat acompanyen i el que era una pedalada sense més es converteix en una engrescadora escalada sobre roca més que acceptable. Així doncs esdevé una escalada força abordable, en un ambient de primera categoria com és la nord del Frares encantats.

  • Via: Iglesias-Casanovas
  • Zona: L’Asiàtica – Frares Encantats
  • Dificultat: 6b/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 185 metres
  • Grau d’exposició: Baix excepte el darrer llarg mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Molt equipada amb burins i parabolts excepte el darrer llarg on caldrà completar l’equipament al gust
  • Material: 20 cintes, estrep i l’alien groc
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica (Frares Encantats-Montserrat)

Ressenya de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra direcció Coll de Porc. Continuem fins arribar a l’alçada de la via amb el seu sostre característic.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Com totes les Iglesias-Casanovas es tracta d’una burinada, que a excepció de la darrera tirada, trobarem generosament equipada (les males llengües diuen que aquest llarg va ser obert per dalt) A més a més ha estat re-equipada amb parabolts de manera que cada un o dos burins trobarem una expansió nova.

El primer llarg supera un sostre, essent la part més acrobàtica del recorregut. La resta de llargs els podrem forçar al gust del consumidor, depenent només del nostre nivell i ganes. Com he comentat abans el darrer és el més obligat. No obstant amb un joc de micros el podem deixar cricat al gust i si som més atrevits amb l’alien groc farem.

Descens:

Hi ha diverses opcions, aquí describim una que ens torna al peu de via: Un cop al cim fem un ràpel curt o desgrimpem per la banda est i anem a buscar una instal·lació de ràpel. Des d’aquesta rapelem cap a l’est fins un coll (20 metres) Un cop al coll continuem cap a l’est anant a buscar la ruta dels Alts Frares (marques blaves) fins al Coll de Porc; per arribar-hi haurem de baixar algunes escales metàl·liques i cadenes. Un cop al Coll de Porc continuem fins a Can Masana.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: