Arxius | Montserrat RSS for this section

Iglesias-Casanovas a l’Asiàtica

Com a totes les vies de l’Albert Iglesias, la de l’Asiàtica és una corrua de burins  que mena directa al cim, sense miraments.

Recorregut de la via Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica

Recorregut de la via

En aquest cas però, la roca i la verticalitat acompanyen i el que era una pedalada sense més es converteix en una engrescadora escalada sobre roca més que acceptable. Així doncs esdevé una escalada força abordable, en un ambient de primera categoria com és la nord del Frares encantats.

  • Via: Iglesias-Casanovas
  • Zona: L’Asiàtica – Frares Encantats
  • Dificultat: 6b/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 185 metres
  • Grau d’exposició: Baix excepte el darrer llarg mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Molt equipada amb burins i parabolts excepte el darrer llarg on caldrà completar l’equipament al gust
  • Material: 20 cintes, estrep i l’alien groc
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica (Frares Encantats-Montserrat)

Ressenya de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra direcció Coll de Porc. Continuem fins arribar a l’alçada de la via amb el seu sostre característic.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Com totes les Iglesias-Casanovas es tracta d’una burinada, que a excepció de la darrera tirada, trobarem generosament equipada (les males llengües diuen que aquest llarg va ser obert per dalt) A més a més ha estat re-equipada amb parabolts de manera que cada un o dos burins trobarem una expansió nova.

El primer llarg supera un sostre, essent la part més acrobàtica del recorregut. La resta de llargs els podrem forçar al gust del consumidor, depenent només del nostre nivell i ganes. Com he comentat abans el darrer és el més obligat. No obstant amb un joc de micros el podem deixar cricat al gust i si som més atrevits amb l’alien groc farem.

Descens:

Hi ha diverses opcions, aquí describim una que ens torna al peu de via: Un cop al cim fem un ràpel curt o desgrimpem per la banda est i anem a buscar una instal·lació de ràpel. Des d’aquesta rapelem cap a l’est fins un coll (20 metres) Un cop al coll continuem cap a l’est anant a buscar la ruta dels Alts Frares (marques blaves) fins al Coll de Porc; per arribar-hi haurem de baixar algunes escales metàl·liques i cadenes. Un cop al Coll de Porc continuem fins a Can Masana.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Pirenaic a la Magdalena Superior

Caiguda en l’oblid, la Pirenaic és un itinerari de bellesa clàssica, quatre tirades del tot diferents menen al cim d’un dels monòlits estrella de les Gorres: la Magdalena Superior.

Recorregut de la via Pirenaic a la Magdalena Superior

Recorregut de la via

L’escalada és sorprenent, sobre roca boníssima, on tocarà escalar i protegir-nos amb traça, sobretot al primer i al darrer llarg. La segona tirada és un elegant flanqueig que aboca al buit del vessant nord. El tercer llarg pels forts és 6c i per la resta Ae amb una sortida vertiginosa, per vertical.

La via ha estat restaurada, canviant peça vella per peça nova excepte els claus. Una molt bona proposta, diferent de la majoria de vies de les Gorres, on si no està tot crivellat d’expansions multicolors sembla que no s’hi pugui escalar.

  • Via: Pirenaic
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6a/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 105metres
  • Grau d’exposició: Mitjà/alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Restaurada l’agost del 2014. Equipada amb parabolts i claus
  • Material: 12 cintes, tricams blanc, rosa, negre i marró, alien groc, camalots #0.5, #0.75 i #1, alguna baga per merlets i estrep
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Pirenaic a la Magadalena Superior (Montserrat - Gorres)

Ressenya de la via

Per arribar a peu de via ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorra Frígia. El peu de via es troba al vessant oest de la M. Superior al capdamunt del coll que formen aquesta amb la Gorra Frígia.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

L’inici el situem al coll de la Magdalena amb la Gorra. Comencem en placa amb la primera assegurança força amunt, però la roca és generosa en cantells i amb traça es pot assegurar correctament. El segon llarg fa una marrada a esquerres, l’entrada a la reunió és delicada, mola protegir-la abans de deixar la fissura per si les mosques.

La tercera tirada comença amb una secció d’Ae (6c en lliure i roca de qualitat). La sortida en lliure és espectacular per vertical. El segon tram d’Ae és més fàcil en lliure (6a); des de la última expansió anar a l’esquerra i no directes a la reunió. La darrera tirada resta neta però hi podem posar un parell de tricams a caldo abans d’encarar el tram clau; anar en diagonal buscant sempre el més fàcil.

Descens:

Anem a buscar el vessant est i rapelem per la via Normal amb un ràpel de 60 o fraccionant-lo en dos.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Bizcochos al Flautat Occidental

Verticalitat, roca variable i bona ombra per quan la calor apreta són algunes de les característiques que tenen la majoria de vies dels Flautats. La Bizcochos, n’és un bon exemple; la roca en general és acceptable (tot i que ens hem quedat amb algun cantell a la mà) i les dificultats no gaire elevades. Sens dubte, si no tingués un final tant absolutament selvàtic seria la clàssica del sector… Ara és una via només recomanable per a Montserratins avesats.

Ressenya de la via Bizcochos als Flutats

Ressenya de la via

  • Via: Bizcochos
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A1 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 135 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb burins, claus i un parabolt. Segona reunió de 2 parabolts.
  • Material: 10 cintes, bagues per llaçar savines, Camalot #2, tricam vermell i opcionalment un universal. Molt recomanable dur unes tisores d’esporgar
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Bizcochos als Flautats

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena al peu de La Cara de la Vella. Creuem la base en direcció oest fins arribar al coll del Pirulí, el desgrimpem i pugem direcció sud amb intuïció fins a peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La via consta de quatre tirades, essent la primera la més senzilla i la segona la més compromesa, on toca caminar sobre roca variable amb les assegurances ben avall. La tercera es fa pràcticament tota en artificial (en lliure diuen 6a+). La quarta, després d’enfilar un breu tram d’Ae quedarem al peu del diedre de sortida que al cap d’uns metres es converteix en una xemeneia absolutament embardissada.

La segona reunió original està muntada sobre un pany buid,  hi ha dos al costat; la darrera assegurança de l’Ae del quart llarg també és un parabolt. Hem deixat un universal a caldo al diedre de sortida.

Descens:

Hem d’acabar de travessar els Flautats cap al nord (haurem de fer un ràpel curt) fins arribar al coll entre aquests i el Fessolet. Des-grimpem i baixem per una canal que de seguida ens mena cap a la Mòmia. Seguim un corriol que passa pel vessant nord d’aquesta i que va a parar a un altre corriol que prenem en direcció nord i que ens condueix a Trinitat.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

GESAM a la Punxa

Lluny de modes els Flautats esperen pacients a qui estigui disposat a redescobrir-los. D’entre totes les seves raconades, el vessant oest de la Punxa amaga una petita joia, només a l’abast d’aquells que estiguin disposats a enfrontar-se amb l’escalada més sincera. La GESAM segueix fil per randa la lògica que li marca la pregona fissura que ratlla l’agulla de dalt a baix; i ho fa sense concessions, austerament, com ha de ser.

Recorregut de la via GESAM a la Punxa

Recorregut de la via

  • Via: GESAM
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A2 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 100 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Via desequipada. Les reunions estan muntades, tot i que la primera val la pena reforçar-la
  • Material: 14 cintes, bagues per llaçar blocs encastats. Camalots del #0.75 al #4, fissurers mitjans/grans, un pitó mitja canya, una “U”, un universal i un extraplà
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via GESAM a la PunxaRessenya de la via GESAM a la Punxa

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena al peu de La Cara de la Vella. Creuem la base en direcció oest fins arribar al coll del Pirulí, el desgrimpem i pugem direcció sud amb intuïció fins a peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Primer llarg de tràmit amb roca delicada, fem reunió al coll de la Punxa amb un contrafort. aquesta reunió, d’un rebló i una escarpa la podem reforçar convenientment usant una fissura.

La segona tirada ressegueix la fissura. Resta desequipada però hi podrem llaçar algun bloc encastat. Els primers metres es poden protegir bé, la resta només amb peces molt grosses que no dúiem (#4, #5); els excentrics grossos també haurien anant molt bé.

El tercer llarg comença salvant un curt extraplom en artificial. La fissura és descomposta en aquest punt, hem intercalat els pitons amb algun flotant a caldo. Suposo que sense pitonar es pot passar, però et jugues una galeta…

Descens:

Un ràpel per la bretxa ens deixa a la canal entre la Punxa i la Porra. Un altre ràpel (60 metres) per la canal fins al terra.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

GAM a la Cadireta

Anterior a l’Anglada-Guillamon la GAM és menys acrobàtica, més lògica i amb trams força aeris. Aprofita els punts dèbils de l’Agulla per guanyar-la a cop d’expansió, moltes d’aquestes encara originals o quasi. Prou ràpida, esdevé una bona opció per un matí a l’ombra o una tarda al sol.

Recorregut de la via GAM a la Cadireta

Recorregut de la via

Hem entrat pel primer llarg de la Civis II-Garcia-Casas, escalant així una mica en lliure. L’entrada original comença al mateix camí; és la que molta gent usa com entrada de l’Anglada-Guillamon, quan en realitat aquesta va més a l’esquerra, per una fissura on actualment hi ha equipada la desafortunada Guillem & Cia. Com a curiositat comentar que l’actual quarta tirada de l’Anglada és en realitat de la GAM, donat que l’Anglada un cop superava el sostre continuava recte (encara es veuen els reblons).

Ressenya de la via GAM a la Cadireta

Ressenya de la via

  • Via: GAM
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: V+/Ae entrant per la Civis sinó IV+/Ae (D+)
  • Dificultat obligada: V/Ae entrant per la Civis sinó IV+/Ae
  • Llargària: 115 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Totalment equipada amb expansions, moltes originals. Reunions Rapelables.
  • Material: 20 cintes, 5 plaquetes recuperables, els estreps i cordinos prims per si les mosques. Si entrem per la Civis un Camalot #1 o #0.75
  • Orientació: Nord-oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol que ens mena a peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

Si entrem per la Civis amb un Camalot #1 o #0.75 protegim els primers metres de fissura. A l’inici del tercer llarg tenim un pas una mica llarg per anar a caçar un cap de burí que podem escurçar amb el #1 a caldo. A la travessia d’aquest mateix llarg els reblons estan amb plaquetes “banana” i hi podrem posar a més a més recuperables.

Descens:

Dos ràpels, un de 30 i un de 45 metres pel vessant sud primer i des del coll cap al vessant oest.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: