Sílvia a la Miranda de les Boïgues
Per humil que sigui la ruta que escollim escalar, retornar a Agulles sempre és quelcom especial; terreny de joc familiar, cada roc és un record o un somni, paradigma de la Muntanya Màgica. I al final pensar per què hem tardat tant en tornar-hi…
Al capdamunt de la Miranda s’imposa un moment de contemplació
Ressenya de la via
- Via: Sílvia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: (IV)
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi i al cap de poc prenem un corriol que puja directament al vessant sud de la Miranda. Per accedir al peu de via haurem de fer una grimpada per una mena de sòcol.
Primera tirada
L1(IV+)
Llarg per gaudir de les típiques plaques d’Agulles, amb presa més aviat menuda i roca exel·lent. 35 metres.
L2(V)
Sortirem recte amunt per terreny vertical, roca de primera i bona ganda. De seguida però, la paret es rendeix i arribem a la reunió cimera. 15 metres.
Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per iniciar-se, de grau moderat i correctament assegurada, però sense abusar.
Potser també et pot interessar:
Integral Cuchi-Cuchi CADE a la Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella
La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació del marcat balmat del primer llarg i les sempre delicioses tirades finals de la CADE.
El tercer llarg de la CADE: Motiu suficient per repetir la integral
Ressenya de la via
- Via: Integral Cuchi-Cuchi CADE
- Zona: Montserrat - Agulles
- Dificultat: 6a/A2e (MD-)
- Dificultat obligada: V/A2e
- Llargària: 95 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres deixant enrere l’aparcament del Vermell. Seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem un trencall a mà dreta on deixem el vehicle (camí dels Bruc als Pallers). Continuem a peu per la pista i quan aquesta s’acaba per un bon corriol que ens porta fins al Pla dels Pallers. Des d’aquest punt prenem el trencall que indica “Refugi d’Agulles”; de seguida trobarem unes fites que s’enfilen per la carena i que seguirem fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A2e)
Segon llarg
La via s’inicia amb la superació d’un sostre completament equipat que ens demanarà fer equilibris sobre els estreps. Un cop superat el tram balmat continuem uns metres verticals i de bona roca, que es van rendint a mida que ens apropem a la reunió, que es munta en un còmode llavi. 25 metres.
L2(6a/A0)
Iniciem el llarg amb un tram dret i tècnic que gradualment perd verticalitat fins esdevenir una agradable grimpada que mena a un extraplom (possible en lliure) que salvem amb un pas d’A0. Un cop guanyat el balmat de seguida arribem a la reunió cimera. 25 metres.
Tercer llarg
L3(V-/A1e)
Des del cim de la Roca de les Vuit enllacem amb la CADE de la Miranda de la Portella. Per enganxar el tercer llarg d’aquesta, haurem de fer un vistós pas per canviar d’agulla i enfilar la CADE. El tercer llarg de la CADE es pot fer a l’estil clàssic o íntegrament en lliure, essent la superació d’una marcada panxa el pas clau. 25 metres.
L4(V+/A0)
La sortida de la reunió va per una fissura un xic balmada. Fem un pas d’Ao i acabem de guanyar el desplom (es pot col·locar un Camalot #1 a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió. 20 metres.
Quarta tirada
Descens:
fem un curt ràpel pel vessant nord-est i anem a buscar el coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres. Fem un ràpel aprofitant un arbre que ens deixa a la part baixa de la canal que seguim cap al sud fins sortir a terreny obert i de seguida al peu de via.
El que més m’ha agradat
- Bona roca i orientació a migdia.
- Ràpida, menys la primera tirada, més farragosa.
Potser també et pot interessar:
Integral Punyalada al Punyalet i l’Agulla del Capdemunt
El Punyalet és la més discreta de les tres grans llastres d’aquest vessant d’Agulles. No obstant, el fet de poder trepitjar el seu minúscul cimall i l’aeri pas per passar a l’Agulla Alta del Punyalet són motiu més que suficient per afrontar aquesta aventura, immillorable per quan cerquem les escadusseres ombres durant els mesos més càlids.
El cimall de l’Agulla del Capdemunt, observatori privilegiat de la Regió
Enfilem a repetir aquesta combinació de vies que permet guanyar el cim de l’Agulla del Capdemunt des del peu del vessant oest de la Paret d’Agulles aprofitant d’entrada la primera tirada de la via Bidri, que ens mena al peu de la llastra del Punyalet. Tot seguit continuem per la C.A.S. per on guanyem el Punyalet i l’Alta del Punyalet, quedant a l’inici de la curta Cimbalet del Bruc. Un cop escalada aquesta darrera només restarà un llarg per la via Normal de l’Agulla del Capdemunt per enllestir aquesta entretinguda integral.
Ressenya de la via
- Via: Integral Punyalada
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Parcialment equipada amb espits, claus i ponts de roca. La tercera reunió s’ha de reforçar
- material: 6 cintes exprés, Camalot #0.5, #1, #2 i #3
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
El Sabre des de l’Agulla Alta del Punyalet
Aproximació:
Després de deixar el vehicle a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que és el que porta a la Bandereta, arribem al peu de via de la Cerdà-Riera i continuem cap al sud resseguint la muralla fins arribar al vessant nord del Sabre. on comença la via, que s’identifica fàcilment mercès a dos fissures que pugen paral·leles i un parell d’espits a la banda esquerra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
primer llarg
El primer llarg pertany a la via Bidri, oberta en solitari per en Remi Brescó. Hem de resseguir una evident fissura, progressant en diedre i parant especial atenció a l’estat del rocam, fràgil en general. Podrem augmentar la protecció amb algun friend de mida més aviat gran. Quan arribem a l’alçada d’un pitó obliqüem horitzontalment a l’esquerra fins guanyar el bosc penjat i muntem la reunió aprofitant un arbre tot just davant de la llastra del Punyalet. 30 metres, 4 espits i un clau.
L2(IV+)
Segon llarg
Ara toca escalar la Dalmau-Fígols o Club Alpí Sabadell, aprofitant la xemeneia que forma la llastra del Punyalet. Es tracta d’un ramonage grat, on mai ens sentirem massa atabalats per una estretor excessiva. A l’alçada de l’única expansió del llarg flanquegem cap al nord per atènyer un bloc encastat característic sobre el qual muntarem reunió; aquesta, d’un sol burí l’haurem de reforçar. 30 metres, un pont de roca, un clau i un espit.
L3(V)
Tercer llarg
Continuem per la xemeneia fins guanyar el cim del Punyalet. Des d’aquest punt, amb un pas aeri passem a l’Agulla alta del Punyalet, en lleugera tendència a la dreta i continuem per una fissura que obliqua en diagonal a l’esquerra i que ens deixa al cim de l’Alta. Desgrimpem uns metres i un cop al coll fem reunió aprofitant un arbre. 25 metres, 3 espits.
L4(6a)
Ara ens enfilem per la curta Cimbalet del Bruc, que permet guanyar el mur que tenim davant i ens deixarà al peu de la Normal de l’Agulla del Capdemunt. Es tracta d’una placa de presa petita i gest, amb un únic espit i no protegible més amunt, amb caiguda directa a terra. Així doncs toca cop de gas i sortir ràpid de la vertical. La reunió la muntem aprofitant una alzina. 20 metres i un espit.
L5(IV)
Cinquena tirada
Només resta ascendir per la Normal, una agradable grimpada de tercer grau sobre bona roca, que ens deixa enfront un llavi. Flanquegem una mica a l’esquerra fins un pont de roca i superem la panxa amb bona ganda. 30 metres, un espit i un pont de roca.
Descens:
Fem un ràpel de 10 metres pel vessant est de l’Agulla del Capdemunt i anem a buscar el camí de marques vermelles.
El que més m’ha agradat:
- Combinació variada, amb placa, xemeneia i diedre.
- Preciós canvi d’agulla més corprenedor que difícil.
- Bona ombra per les calorades.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca trencadissa al primer llarg, on haurem d’acariciar el rocam amb delicadesa.
- La tirada del Cimbalet esdevé exposada, no protegible i amb algun cantell dubtós.
Potser també et pot interessar:
CADE a la Roca 92
De totes les vies de fissura de Montserrat aquesta es mereix estar en un lloc destacat: contundent com un cop de puny, física i sobre roca a voltes trencada formant part de la mateixa idiosincràsia de la via. Tot plegat en una paret on la verticalitat es veu accentuada per l’orientació nord, ombrívola i severa. Sens dubte quan ens situem a peu de via prenem consciència a l’instant que som davant una escalada que ens demana el millor per retornar-nos aquella joia inexplicable.
Ressenya de la via
- Via: CADE
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6b/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts, burins, claus i un parell de tacs. Reunions equipades amb parabolts (rapelables)
- Material: 20 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons, alguna baga i un estrep
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Poc abans d’arribar a la Cadireta i quan ens trobem a l’alçada de la via prenem un corriol que puja directe a la paret. Un cop sota la muralla flanquegem cap a l’oest fins trobar el peu de via, fàcil d’identificar ja que hi trobarem un arbre serrat.
L1(6a+/Ae)
segon llarg
Els primers metres s’inicien amb quatre passes d’artificial que menen a una fissura diagonal que de seguida enganxa la fissura principal. En aquest tram la roca és una mica trencada i haurem de parar compte. La tirada continua vertical fins un petit extraplom que superem amb un moviment atlètic. Tot seguim trobem un arbust que neix de la mateixa fissura i complica la progressió. Un cop superat aquest tram l’escalada es relaxa una mica fins la reunió. 45 metres, parabolts, burins, claus i un tac de fusta, molt equipada en general.
Tercer llarg
L2(6a+)
Tirada curta, on trobem el pas més complexe a l’inici si volem superar en lliure un potent extraplom. Un cop superat continuem resseguint la fissura cada cop per terreny més senzill i trencat fins atènyer la segona reunió. 20 metres, 2 parabolts.
L3(6b)
Per arribar a la fissura que resseguirem durant tota la tirada haurem de fer uns pocs passos sobre roca trencada.
Quarta tirada
Un cop a la fissura progressem primer en tècnica de diedre i després encastant mig cos. A la segona meitat del llarg l’encastament esdevé agònic (tram conegut com fissura Superman) i la progressió penosa (pot fer-se en artificial). Quan la fissura s’eixampla progressem còmodament en xemeneia fins la reunió, emplaçada al capdamunt de la llastra característica. 50 metres, parabolts i burins.
L4(6a+)
Darrers metres de la via
Flanquegem cap a l’esquerra per sobre la llastra fins al peu d’una fissura que extraploma. Superem el tram amb moviments atlètics i anem a buscar una altra fissura paral·lela a la dreta, amb roca més delicada i que ens deixa sota el sostre que domina. Superem el sostre sortint cap a l’esquerra i buscant el pati en un moviment impressionant, i continuem per la fissura, mig encastats, primer mirant cap a la Cadireta i després girant cap a Can Masana. A poc a poc la verticalitat minva fins arribar a la reunió. 50 metres, parabolts, burins i pitons.
Descens:
Des de la darrera reunió anem a buscar el collet de l’est. Descendim per la canal fins que derivant cap a l’est anem a petar a la canal de baixada de l’Agulla de l’Arbret. Continuem fins al refugi i d’allí a Can Masana.
El que més m’ha agradat:
- Via de fissures boníssima, a l’alçada de la CADE del Centenar o la Santacana de la Mòmia per posar dos exemples.
- Mantinguda de cap a peus.
- Ombra assegurada!!
El que no m’ha agradat tant:
- Roca trencada en algun punt.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Torras-Nubiola a la Figuereta
La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el peu de via.
Aproximació a la via
Ressenya de la via
- Via: Torras-Nubiola
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via poc equipada amb un parell de claus i de burins. reunions amb parabolts
- Material: 4 cintes exprés, un alien groc, una plaqueta recuperable i una baga llarga
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primera tirada
Existeix la possibilitat d’entrar a la via pel primer llarg de la Ribas-Velasco; no obstant nosaltres hem fet l’aproximació clàssica, escalant prèviament el Sabre. s’ha de travessar el Sabre per l’interior (o escalar la Torras-Nubiola-Capeta i rapelar fins al coll interior). Un cop creuat el Sabre continuem cap al nord per una vira amb roca delicada i algun pas exposat. A l’altra banda del Punyalet trobarem una corda fixa que ens ajuda a remuntar una part terrosa. Continuem cap al nord fins arribar a una alzina que queda al final del bosc penjat i on farem la reunió 0.
Inici del L2
L1(IV+)
Marxem a l’esquerra fins situar-nos al peu d’un diedre i l’escalem fins atènyer la figuera característica on trobarem la reunió. A l’inici del diedre hi ha una arrel amb un cordino i una mica més amunt podem llaçar un bloc encastat. 20 metres, tirada neta.
L2(IV+)
Tirada senzillament preciosa, pràcticament tota en xemeneia, on podrem progressar còmodament en tècnica de ramonage.
segona tirada
A la part superior ens veurem obligats a sortir a l’exterior i efectuar uns preciosos moviments de diedre amb un bon ambient per tal d’atènyer el cim de la llastra, on es troba la segona reunió. 40 metres, 2 claus i un burí.
L3(IV+)
Sortida de la reunió sobre una placa de presa petita i escalada elegant. Ràpidament el llarg perd verticalitat i els còdols augmenten de mida. 10 metres, un cap de burí.
Darrer llarg
Descens:
Ràpel curt pel vessant sud-est. Des d’aquest punt haurem d’anar a buscar la Portella d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Xemeneia sensacional, còmoda d’escalar i amb aire condicionat.
- Darrer llarg curt però bonic.
- Bona per combinar-la amb la T.N.C. del Sabre.
El que no m’ha agradat tant:
- Aproximació delicada.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris