Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda
L’atractiva aresta sud del Puntal de l’Albarda és un perfil massa delerós per passar desapercebut. El 1979 s’hi obrí en solitari l’Aresta Ribas, que recentment ha estat restaurada, val a dir que amb alguna peça més de les que marca la ressenya original; malgrat tot encara permet assaborir una escalada sincera, sense trampes, curulla de lògica.
L’Aresta del Puntal destaca envanida mirant a migdia
El primer llarg, obert en artificial, esdevé una intrigant escalada en lliure sobre conglomerat excel·lent i de gra més aviat petit, que mena a una pintoresca reunió situada en una balma. Des d’aquest punt restaran tres tirades més, no tan difícils en grau però sí en compromís, especialment els primers metres de la segona i la quarta… Res que no es pugui superar amb una dosi extra de concentració.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Ribas
- Zona: Montserrat – Tabor
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae1
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés, alien vermell, tricam blanc i rosa
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primer llarg
Aproximació:
L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L1(6b)
La via comença al costat d’una alzina que ens ajuda a aferrar-nos a la paret. Es tracta d’un llarg extraordinari, obert d’antuvi en artificial que convida, mercès al recent re-equipament, a escalar-lo en lliure. Escalada de finura i mantinguda sobre una roca de primera que demana saber-la llegir i encertar el camí, que no sempre és en línia recta. Quan la paret afluixa trobem una primera reunió que val més no fer i continuar en diagonal a la dreta fins la segona original, molt més còmoda. 45 metres, 16 expansions aprox. i un clau.
Segon llarg ♠
L2(V)
Sortim de la reunió per la dreta per de seguida tornar a l’esquerra i quedar sobre la reunió. És un tram dret i exposat de roca extraordinària. Quan la verticalitat minva marxem a l’esquerra fins atènyer la primera assegurança del llarg. Ara ens toca continuar per terreny més amable, però per on haurem d’encertar el camí. Poc abans d’arribar a la reunió la paret es torna a redreçar afegint una mica de pebre al llarg. 30 metres, 2 parabolts.
L3(V+)
Tercer llarg ♠
Cada llarg és una delícia i aquest no és menys, amb una primera part més fina i amb bon ambient. Poc a poc el llarg va afluixant fins a muntar la tercera reunió a una còmoda balma. 35 metres, 7 parabolts.
L4(V+)
La cirereta del pastís. Flanquegem a dretes sense guanyar alçada fins que trobem el punt més dèbil. Un cop encintat el primer bolt continuem en tendència a la dreta fins una balma, per després derivar a l’esquerra. Ara només ens queda un darrer tram dret, on podrem emplaçar un bon alien. 40 metres, 3 expansions.
Quarta tirada
Descens
Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Escalada 100% lògica, pura delícia sobre roca de primera i una lliçó d’audàcia del senyor Ribas.
- Bona restauració, amb parabolts del 8 i placa petita. Llàstima que hi hagi algun de propina, sobretot al tercer llarg.
- Ràpida i solejada.
El que no m’ha agradat tant:
- Atenció no anar-hi en dies ventosos.
Potser també et pot interessar:
(♠)Fotos Marc M.
Puntal de l’Albarda, via Mas-Guasch
La Mas-Guasch de l’Albarda és una via clàssica, vertical, mantinguda i d’una lògica aclaparadora… Què més podem dir? Només mostrar la nostra admiració cap als seus aperturistes, que quasi 50 anys enrera s’atrevien a obrir línies tant estètiques i agosarades.
Ressenya de la via
- Via: Mas-Guasch
- Zona: Montserrat – Tabor
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 160 metres
- Equipament: L’any 2007 la via va ser re-equipada pel Manel Guasch i un grup d’amics. Es van substituir les assegurances que estaven malmeses i es van equipar les reunions amb parabolts i anelles.
- Material: 16 cintes expres i estreps. També anirà molt bé un joc de friends i de tascons (sobretot petits) doncs tot i que la via es troba equipada s’ha d’escalar entre assegurances. Es recomanable dur algun cordino per llaçar caps de burí.
- Orientació: Est
- Valoració:*****
Aproximació:
El Sr. Doria encarant l´últim tram del 1er llarg
L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
El Sr. Doria a l´artificial del 2on llarg
Anem a buscar un primer parabolt que es troba uns quatre metres del terra. Un cop xapat hem de flaquejar cap a la dreta per anar a xapar la següent assegurança (si tenim la mala sort de caure abans de xapar anem al terra), després seguim recte amunt i entrem a una primera balma. Flaquegem cap a l’esquerra fins al final de la balma i sortim recte amunt fins a una segona balma on muntem la reunió.
L2(A1 i V+)
Sortim per l’esquerra de la balma en artificial. Seguim fins a una savina on es pot sortir en lliure (V+) i continuem escalant per la fissura fins la segona reunió, que es troba a la placa i es d’estreps. Aquesta reunió i totes les altres estan equipades per rapelar.
Escalant el llarg 3. Atenció amb el burí!!
L3(V)
Sortim de la reunió escalant pel costat de la fissura fins una savina. Superem la savina per la dreta i ens situem sobre la placa (al tanto amb una llastra descomposta). Seguim escalant per la placa, ara més tombada però amb passos finets. De nou la placa es posa més vertical fins arribar a la reunió, que és en un arbre i molt còmoda.
L4(V+)
Muntant la quarta tirada
La sortida és delicada donat que hem de passar per una llastra molt trencada (compte amb no quedar-se res a les mans!!) abans de col·locar-nos a la fissura. A partir d’aquest moment hem d’anar escalant en fissura o per la placa depenent del que ens exigeixi l’escalada. Les assegurances allunyen, però la fissura cega es pot protegir bé amb tascons petits i friends. Al final la fissura s’estreta i hem de sortir a la placa (per mi la part més difícil de la via) fins a la reunió, que torna a ser d’estreps. En aquesta reunió trobarem el llibre de registres.
El Sr. Doria iniciant el darrer llarg
L5(V+)
Sortim de la reunió per l’esquerra, per situar-nos al diedre que forma la fissura. El primer parabolt es troba uns cinc metres més amunt, però podem assegurar la fissura amb un friend. Un cop sortim de la fissura hi ha una petita lleixa. Ara hem d’escalar un esperó, primer per la vessant sud i després canviant a la vessant est. S’ha de superar un ressalt (V+/6a) i de seguida la placa es va tombant fins al cim. Nosaltres vam saltar-nos la R i la vàrem muntar a un arbre al cim (més còmode)
Descens:
Darrers metres de la via
Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
El que més m’ha agradat:
- Via lògica, sostinguda, obligada i amb un bon pati.
- Ideal per entrenar el coco, doncs no es regala res.
- La via transcorre per una fissura espectacular.
- Pensar que es va obrir fa quasi 50 anys amb tot el que això suposa.
El que no m’ha agradat tant:
- El primer llarg té una part exposada tant pel primer com pel segon.
- Algun tram aïllat de roca molt dubtosa.
Últims comentaris