Que Pum Que Pam a la Granota
De característiques similars a la seva popular veïna Pique Longue, però un xic més difícil, Que Pum Que Pam és una bonica via de caire esportiu i grau moderat, ràpida, ben equipada (mai sobre-equipada) i amb bona roca. Hi ha la possibilitat d’allargar l’escalada amb els dos primers i dos darrers llargs de la Pique Longue, aconseguint així 70 metres més de via. Bona opció per quan busquem ombra a la tarda o sol al matí.
La Granota és ben vissible des del Monestir
Ressenya de la via
- Via: Que pum que pam
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i espits
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (nom escrit a l’inici)
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
La via s’inicia al costat mateix del camí i hi ha el nom pintat.
Segon llarg
Tot i que a la ressenya que dúiem marca aquest primer llarg com V+ la veritat és que l’entrada ens va semblar molt més que això, entre 6a/6a+ tranquil·lament. La via s’inicia totalment vertical i amb passos explosius sobre petits forats, al passar la segona xapa ja agafem un bon cantell i la tirada afluixa de cop. A partir d’aquest punt ens resta una bonica placa que poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Tercer llarg
Aquesta segona tirada es podria empalmar amb l’anterior. Es tracta d’una quinzena de metres de IV+ generós en preses i que es posa una mica més dret al arribar a la reunió. 15 metres.
L3(V+)
Aquesta és la tirada clau i més obligada de la via. Hem de sortir cap a l’esquerra (cap a la dreta va la “Blas que te vas”) per de seguida seguir recte amunt. La paret es va posant vertical d’una manera progressiva fins que un petit sostre ens barra el pas. En aquest punt haurem de fer un curt i aeri flanqueig cap a l’esquerra. Aprofitem la fissura que hi ha al sostret per escalar en bavaresa i flanquejar amb seguretat. Un cop s’acaba el sostre seguim amunt per una placa tombada fins a la tercera reunió, que és compartida amb la Pique Longue. 25 metres.
L4(V+)
Primers metres de la bonica quarta tirada
Sortim de la reunió en lleugera tendència a l’esquerra (cap a la dreta va la Pique Longue) i ataquem una deliciosa i vertical placa que guanyarem amb uns estètics passos d’equilibri i col·locació. La placa perd inclinació de seguida però ràpidament torna a posar-se vertical. Haurem de superar aquest tram, on la roca és de somni, i després decantar-nos cap a la dreta, per agafar els darrers metres del llarg de la Pique Longue. 25 metres. A partir d’aquest punt podem seguir dues tirades més per la Pique Longue o donar l’escalada per acabada.
Descens:
Un ràpel de 25 metres des de la quarta a la tercera reunió i un altre de 50 fins al peu de via de la Pique Longue.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari ben trobat, amb passos força estètics.
- Bona roca.
- Ràpida de fer i combinable amb la Pique Longue.
Monòlit Groc a l’Esperó d’Olesa
Interessant escalada de caire esportiu magistralment equipada pel Marcel Millet i companyia. Els tres primers llargs són de transició, una grimpada que podem fer desencordats sense cap problema. A continuació gaudirem de dos llargs preciosos, mantinguts en 6a, tècnics i prou obligats. Un cop superats, ens restaran dos tirades, més senzilles però on hi destaca una pronunciada panxa al penúltim llarg, potent i explosiva. La via té ombra tota la tarda i és ràpida de fer.
Ressenya de la via
- Via: Monòlit Groc
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+/6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun espit i un clau
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Els tres primers llargs els fem desencordats sense problemes
Des del Monestir prenem el camí que surt de l’Estació Inferior del Funicular de Sant Joan en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Un cop passada la caseta del càmping trobarem un reixat, abans de creuar-lo veurem una paperera a la dreta que està al costat d’una petita canal, la pugem i seguim un corriol que ens mena a les plaques tombades on comença la via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1, L2 i L3(III)
Aquests tres primers llargs val la pena fer-los desencordats d’una tacada. Es tracta d’una sèrie de plaques inclinades amb prou bona roca que no presenten cap mena de dificultat. Arribarem a una corda fixa, que ens permetrà flanquejar amb facilitat fins la quarta reunió. 75 metres.
L4(6a)
Primers metres del L4
La tirada comença recte amunt, primer sobre bones preses, però poc a poc aquestes es fan més escadusseres i el llarg es torna més regleter. Tot i que al principi del llarg les assegurances estan properes, a mida que anem guanyant metres aquestes van prenen distància. A meitat de la tirada tenim el pas clau, una secció especialment fina, on haurem de tibar de regletes per anar guanyant metres, sempre buscant les millors preses de peus. Un cop superat, la paret es va ajaient fins arribar a la reunió, situada a una còmoda lleixa. En aquest llarg hi ha algun tram puntual on la roca no és del tot bona, fet que demana una mica de precaució. 30 metres.
L'Emili desmuntant el fantàstic L5
L5(6a)
En aquesta tirada la qualitat de la roca canvia radicalment, i la podem considerar d’excel·lent. La sortida de la reunió és fina i d’equilibri, fet que ens farà treballar de peus. Un cop superat aquest primer tram l’escalada continua sent mantinguda, però molt bones preses i forats ens faran progressar gaudint, potser, del millor llarg de la via. El darrers metres de la tirada la paret torna a perdre verticalitat progressivament. La reunió, de nou, força còmoda. 30 metres.
Pas clau del L6
L6(6a+)
Sortim per la dreta de la reunió i de seguida enfilem placa amunt, ara no tant vertical i amb molt bona presa. A mitja tirada trobem el pas clau: una pronunciada panxa protegida per dos expansions. Un cop xapada la primera hem d’anar lleugerament a l’esquerra, que és on es troben els millors forats per tibar i superar la part extraplomada. Un cop superada la panxa ens queden uns agradables metres de IV+ fins la reunió, de nou còmoda. 30 metres.
L7(V)
Darrers metres de la via
Sortim flanquejant descaradament cap a la dreta, superant un tram una mica vegetal; pugem a una placa força inclinada que ens mena a un nou ressalt, la darrera dificultat de la via. El superem gaudint del bon rocam i anem en diagonal a la dreta fins la darrera reunió. 25 metres.
Descens:
El descens es pot presentar complicat, donat que els ràpels són diagonals; nosaltres hem seguit una estratègia que ens ha anat força bé: un ràpel de 25 metres fins la R7, un ràpel de 25 metres fins la R6. Un ràpel de 50 metres fins la R3 i un darrer ràpel de 60 metres fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Tirades 5 i 6 molt bones, mantingudes i tècniques.
- La manera d’equipar la via, amb bona distància entre assegurances, fent que l’escalada sigui més obligada però MAI exposada.
- Ràpida aproximació i ombra per la tarda, converteixen aquesta via en una molt bona opció per les tardes caloroses.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram de roca a controlar a la quarta tirada.
- Els tres primers llargs són un rostoll en tota regla… És el preu per poder accedir a les plaques superiors.
Esperó del Místic a la Roca d’Esparraguera
Tot i que el nom pot confondre, l’Esperó del Místic és una via que aprofita una sèrie de plaques per arrodonir un itinerari d’allò més recomanable. Es tracta d’una via mantinguda, contínua i amb bones excursions entre assegurances quan el grau està per sota de V+ (mai exposada). Completament equipada (restaurada l’any 2009) i amb un rocam de primera, és una bona opció a tenir en compte per un matí d’hivern o una tarda d’estiu.
Des de la Creu de Sant Miquel tenim una bona panoràmica de la Pedra d'Esparraguera i el Monestir
Ressenya de la via
- Via: Esperó del Místic
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:****
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que surt de l’Estació Inferior del Funicular de Sant Joan en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Un cop passada una tanca que hi ha al mig del camí, trobarem una paperera i uns metres més endavant, a l’altra banda del camí, una pedra amb una marca groga que es troba al començament d’un corriol; prenem el corriol fins el peu de via (parabolt molt rovellat a l’inici de la via)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L'Alan acabant el llarg 1
L1(6a)
L’inici de la via es troba marcat amb un parabolt vell i rovellat. Primerament haurem de superar una zona enrampada i una mica bruta que ens menarà fins un mur vertical. Haurem d’escalar al principi per la dreta d’una marcada fissura, sempre per placa i sobre preses petites, superar una petita panxa i arribar a una petita balma. L’inici és intens, però a partir de la balma la dificultat disminueix de manera considerable i ens resten uns quants metres força agradables fins la reunió. 25 metres i 5 parabolts.
L2(V+/6a)
Fantàstic 2on llarg
Tot i que la ressenya original marca el tram com de V+, ben bé podria ser 6a i no passaria res. La dificultat principal es troba a la sortida de la reunió, on haurem de treballar de valent per xapar el primer parabolt. Després bé una secció amb roca increïble, vertical i amb distancia entre assegurances, que ens farà escalar molt concentrats. A mig llarg la paret perd certa verticalitat i la tirada es va tornant més amable fins la reunió, que és molt còmoda. 40 metres i 8 parabolts.
L3(V)
Arribant a la R3
Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta per anar a buscar un esperonet.
El guanyem, aprofitant uns bons forats i travessem la placa que ens queda a l’esquerra fent una diagonal. La placa es un xic tombada i la roca molt franca així que no tindrem problemes tot i que les assegurances no estiguin a tocar.
Sortim per dalt i fem la reunió davant un muret on s’inicia el següent llarg. 30 metres i 5 parabolts.
L4(V+)
Bonic 4rt llarg
Sortim en diagonal a l’esquerra i gaudim de la placa que torna a regalar-nos bones preses i forats. El pas clau del llarg es troba entre el segon i el tercer parabolt, on haurem de fer una petita excursió sobre un tram amb menys presa. Un cop xapada aquesta expansió el llarg continua en tendència a la dreta i supera un petit ressalt abans de fer la reunió sobre un bon relleix. 30 metres i 6 parabolts.
L5(V+)
Aquesta dirada, és la cirereta del pastís. Anem a buscar un muret que fa una mica de panxa i que tenim tot just davant.
Darrers metres de la via
Un cop xapem el parabolt ataquem la panxa per la dreta de l’expansió; trobarem una bona bústia per la mà dreta que ens permetrà pujar peus i superar el tram sense cap dificultat. Un cop superada la panxa ens queden uns metres sobre roca excel·lent fins la reunió. 15 metres i 1 parabolt.
Descens:
Rapelant per la mateixa via. Si anem amb doble corda de 60 farem un ràpel fins la R-2 (just) i un altre fins a terra.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera.
- Escalada en placa mantinguda i amb trams verticals.
- Assegurada per fer escalar, com deia el company, apreta però mai escanya.
- Sol al matí, bona per l’hivern si no fa vent i per les caloroses tardes d’estiu.
- Totes les reunions són rapelables (dosa anelles)
La Granota: Via Pique Longue
La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir i la Vall del Llobregat.
Ressenya de la via
- Via: Pique Longue
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Via generosament equipada
- Material: 16 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).
Veure l’aproximació amb Google-Maps.
Primers metres de la via
L1 i L2(V)
Aquests dos primer llargs es poden unir en un de sol, sense patir cap mena de problemes de rossec. La via comença per una placa lleugerament tombada i una mica sobada. Quan superem la primera r travessem un diedre i canviem a una altra placa més vertical, però amb la roca més bona. 40 metres (si fem les dues tirades per separat 15 i 25).
Generós equipament al L3
L3(V)
Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placa metàl·lica. La tirada comença a una fissura molt evident i es desenvolupa sobre unes plaques, primer un xic tombades i després una mica més verticals de roca excel·lent i bona presa. 30 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió en tendència cap a l’esquerra fins arribar a una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió. 20 metres.
El Sr. Doria obrint la 5a tirada
L5(V)
Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.
L6(6a)
Desgrimpem una mica i ens trobem un petit mur vertical amb bons forats. Aquest tram (6a) es pot escaquejar caminant per la dreta, però val la pena fer-lo. Un cop superat el muret muntem reunió. 10 metres.
Curt tram de 6a
L7(V)
Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 20 metres.
Descens:
Últims metres de la via
Rapelem la darrera tirada i després anem caminant, amb una petita desgrimpada inclosa fins la reunió 5. Des d’aquesta fem un ràpel de 60 metres que ens deixa just a terra. Anem a buscar el camí i el prenem direcció a la dreta (en sentit contrari del Monestir). El seguim fins arribar al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Via continua i amb bona roca.
- El muret de 6a i la darrera tirada, força aèria.
El que no m’ha agradat tant:
- La darrera reunió està posada a un lloc una mica extrany.
Últims comentaris