Punsola-Reniu al Cavall Bernat
Des de la seva obertura l’any 1971 la Punsola ha esdevingut un dels traçats més populars del Massís i la gran clàssica del Cavall Bernat. La via segueix al peu de la lletra l’aresta nord-est, primer per amables rampes, que poc a poc donen pas a un terreny vertical i fins i tot lleugerament desplomat en algun punt, per acabar marxant pel vessant nord amb una deliciosa placa de preses cantelludes amb l’incomparable marc de la Paret de Diables de teló de fons. Molt equipada i per tant concorreguda, sempre hi veurem alguna cordada enfilada, així que segurament haurem d’agafar torn i prendre paciència.
Cordada a la cinquena tirada de la Punsola-Reniu
Ressenya de la via
- Via: Punsola-Reniu
- Zona: Montserrat – Cavall Bernat
- Dificultat: V/Ao o 6c (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ao
- Llargària: 240 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 17 cintes exprés
- Orientació: Nord-est
- Valoració: *****
Segona tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan estem a l’alçada del Cavall i pocs metres abans d’arribar a la Canal del Cavall trobarem un corriol que s’enfila recte amunt. El prenem i en pocs minuts arribem a la base de l’agulla. Des d’allí, amb una senzilla grimpada arribem a la R0 (30 metres de III).
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Tercer llarg
La primera tirada és una agradable placa inclina que ens serveix per anar escalfant motors. La roca hi és bona i l’escalada plaent. 50 metres.
L2(IV+)
Segueix la tònica de la tirada anterior, amb bona roca i passos agradables. No obstant la via a guanyant verticalitat lleugerament. La reunió la muntem en un còmode relleix.
L3(V)
Quarta tirada
Després d’uns primers metres en placa ens situem a l’esquerra d’una fissura que ens mena sota una panxa. La superem amb un pas atlètic i molt ben protegit i continuem progressant aprofitant les bones preses que ens regala la fissura fins que arribem a la reunió, de nou força còmoda.
Des d’aquest punt ens podem escapar cap al coll del vessant sud. 35 metres.
L4(V+)
L'Emili arribant a la R5
Llarg curtet i vertical, molt assegurat i poc obligat. En aquesta tirada una bona col·locació de peus serà fonamental. La roca la trobem un pèl rentada en algun punt. 20 metres.
L5(V/Ao o 6b+)
Arribat a aquest punt la posició ja és prou elevada i l’ambient de gran paret. En aquest llarg, també molt assegurat, despleguem l’escalada més montserratina, jugant amb l’equilibri i la bona presa que anem trobant.
Recuperant el L6
A mitja tirada la cosa es posa un pèl desplomada i haurem d’esprintar si volem passar en lliure. A mida que ens apropem a la reunió les preses cantelludes tornen a aparèixer i la dificultat es suavitza. La reunió és penjada. 35 metres.
L6(V/Ao o 6c)
Des de la reunió el llarg es veu bastant banal, però és sens dubte el llarg més dur en lliure. Després d’arribar a un topi marró característic tenim una secció de cinc o sis metres molt difícil a vista, amb presa petita i verticalitat. Novament podem passar en A0 sense cap esforç. 20 metres.
L7(IV+/A0 o 6a)
Flanqueig del darrer llarg
Sortim de la reunió cap a la dreta amb un aeri flanqueig (6a o A0) que ens mena al vessant nord. Des d’aquest punt només ens resta un excel·lent mur de presa cantelluda, sens dubte la cirereta del pastís. Abans d’arribar al cim trobem una reunió que no cal fer. 25 metres.
Descens:
Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 40 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Traçat superb.
- Ambient genial.
- Bona roca.
Anglada-Guillamon al Cavall Bernat
Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de flanquejar cap a l’acollidora balma on fem la quarta reunió, moment de gaudir del lloc i les sensacions que aporta la via abans d’emprendre la darrera tirada, un agradable i aeri tram d’artificial que ens mena directament al cim de l’agulla.
Flautats, Sant Salvador i Gorros, vistes immillorables des de les balmes de l'Anglada
Ressenya de la via
- Via: Anglada-Guillamon
- Zona: Montserrat – Cavall Bernat
- Dificultat: V+/A2 (MD)
- Dificultat obligada: V/A2
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament equipada amb material divers; trobem alguna peça una mica dubtosa que serà convenient reforçar.
- Material: 22 cintes exprés, bagues per savines, plaquetes recuperables, semàfor d’aliens i Camalots fins al #2. Un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Per accedir al peu de via haurem de fer una petita grimpada, un xic delicada fins a una alzina on muntem la R0. Enfilem un diedre tombat que poc a poc es va redreçant fins que a la part final s’obre formant una curta xemeneia que hem d’escalar el més enfora que puguem. Als darrers metres sortim cap a la placa de l’esquerra per atènyer la reunió. Aquesta tirada es pot partir en dos, però paga la pena fer-ho en una sola, les cordes corren bé. 50 metres.
L2(V+/A1)
Tercer llarg
Enfilem la fissura que ja no abandonarem fins la penúltima tirada. Podem progressar més o menys en lliure depenent del nivell i les ganes. Anirem trobant espits intercalats amb burins, claus i tacs. És interessant entretenir-se una mica reforçant alguna de les peces més tocades, tot i que es pot passar amb el que hi ha posat. La segona reunió la muntem sobre una ínfima lleixa. 40 metres.
L3(A1)
Inici del llarg 4 ♠
En aquesta tirada la fissura descriu una subtil diagonal cap a la dreta, tram elegant que ens va abocant subtilment al buit. Com en el llarg anterior anirem trobant material divers, també paga la pena reforçar alguna peça. La reunió la fem a una còmoda balma, mirador privilegiat on podem assegurar al company còmodament asseguts. 25 metres.
L4(IV+/A2)
Sortim de la balma cap a l’esquerra per tornar a caçar la fissura. La progressió es torna entretinguda, amb alguns passos llargs fins que arribem a un pont de roca que caldrà reforçar.
Inici del darrer llarg ♠
De seguida arribem a la falsa reunió (molts burins d’estat variable); recomanable saltar-la, donat que el que segueix és un tram a protegir, seguit d’un parell de claus fins arribar a la primera expansió. Resta un altre tram d’artifical equipat, amb passos més aviat llargs, amb un darrer on podem usar un plom posat o bé una adrenalínica sortida en lliure. Des d’aquest punt només queda un aeri flanqueig cap a la dreta per arribar a una nova balma, més còmoda que l’anterior si cal, on muntem la reunió. 40 metres.
Darrers metres ♠
L5(IV/Ae)
La darrera tirada la comencem marxant cap a la dreta per enfilar una corrua d’expansions, permetent-nos progressar en artificial còmode fins que la paret es va rendint i podem sortir en lliure fàcil però bonic, i guanyar el cim de l’agulla. Poc abans del cim trobarem una reunió opcional. 45 metres.
Descens:
Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 40 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Escalada plenament vigent, elegant en el seu estil, compendi d’escalada clàssica i acrobàtica.
- Guanyar un cop més el cim del Cavall, agulla per antonomàsia, vertical, esvelta i indiscutiblement màgica.
- El luxe de poder gaudir de l’altre versió.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Tot i que ara es passa sense clavar pot ser una bona estratègia dur martell i un petit joc de claus variats per si salta alguna peça.
(♠)Fotos Angèlica T. i Eduard P.
Desirée al Cavall Bernat
El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i podrem gaudir d’una escalada del tot variada i exigent.
El Cavall Bernat, Diables, l'Aeri i el Serrat del Moro
Ressenya de la via
- Via: Desirée
- Zona: Montserrat – Cavall Bernat
- Dificultat: 6a/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun clau (re-equipada el 2006)
- Material: 15 cintes exprés (25 cintes si xapem tot l’artificial de la quarta tirada) un cordino per llaçar un merlet al quart llarg i un estrep
- Orientació: Nord-est
- Valoració:*****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/Ao)
Inici de la llastra el L2
Per localitzar el peu de via ens pot servir una balma que hi ha a uns quinze metres del terra. La via s’inicia a la perpendicular d’aquesta, tot just deixar el passamà. El primers metres són en lliure sobre una placa que va guanyant verticalitat, la presa és petita i la roca a estones una mica escamosa, però es fa bé. A l’alçada de la balma el tema es posa més vertical i és aleshores quan s’imposa una escalada més combinada en A0 i sortides en lliure fins a V+. Podrem forçar el que vulguem, donat que aquest tram està equipat per fer-se en Ae. Abans d’arribar a la reunió hi ha un pas de V. La primera reunió és especialment incòmoda. 45 metres.
Tercer llarg
L2(6a/Ao)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta amb un parell de passos d’Ao fins caçar una llastra fina. Escalem la llastra en bavaresa, molt divertida i assequible. Quan aquesta s’acaba escalem per la placa, fent ziga-zagues en tendència cap a l’esquerra i buscant la millor opció, no sempre evident, fins que ens trobem escalant ben bé pel mig de l’esperó. Tenim un pas fi per entrar a la r. 40 metres.
L3(6a/Ae)
Iniciem el llarg en Ae gens exigent fins que sortim a una mena de placa inclinada que va guanyant verticalitat (i la roca perdent qualitat) progressivament. En aquest tram l’escalada és força obligada. Evitarem un sostre anant cap a l’esquerra i farem uns darrers metres més senzills i amb millor roca resseguint una bona fissura.
Quart llarg
L4(Ae)
Tirada d’artificial equipat. Les assegurances, generalment es troben bastant aprop. Per xapar totes les assegurances haurem de menester 25 cintes exprés. Al darrer terç de la tirada trobem un pas força llarg i per superar-lo haurem de llaçar un merlet (que sembla especialment dissenyat per això). Nosaltres l’hem trobat llaçat, però porteu un cordino per si un cas. Per atènyer la reunió haurem de sortir en lliure fàcil un parell de metres. 45 metres.
L5(6a)
El merlet més famós del Cavall
Sortim cap a la dreta per anar a caçar un bons còdols i superem un petit muret amb bona presa. Flanquegem un pèl a l’esquerra i ataquem una petita panxa (V+/6a). Un cop superada continuem per la fissura amb molt bon cantell i un ambient de primera categoria. A la fissura l’escalada és obligada, però les bones preses ens ajudaran a seguir amunt. Quan la fissura s’acaba ens quedaran uns pocs metres fàcils sobre placa per arribar a la reunió, aquesta sí, molt còmoda. 35 metres.
L6(IV)
Llarg de tràmit per arribar al cim on haurem de superar un petit ressalt. 10 metres.
5a tirada, una de les millors
Descens:
Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 30 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Segon, tercer i cinquè llargs de primera categoria.
- Divertit pas de merlet a l’artificial del quart llarg.
- Ambient assegurat des dels primers metres.
- Ben equipada, encara que haurem de tenir en compte que hi ha trams on el V+ és força obligat.
- Totes les reunions són rapelables.
El que no m’ha agradat tant:
- Les reunions, excepte la quarta i la cinquena són força incòmodes, sobretot la primera.
Últims comentaris