Viatge Apatxe a La Pastereta
En Joan Vidal encerta amb aquesta divertida línia de caire esportiu que busca l’espai lliure a la banda esquerra de la via El Kraken. Molt assegura, en l’única cosa que ens haurem de concentrar és en gaudir d’aquest bon pany de paret, deixant, això sí, l’exposició i el compromís a peu de via. L’orientació oest de la paret la converteixen en un bon objectiu pels matins més calorosos.
Ressenya de la via
- Via: Viatge Apatxe
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 11 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Flanquegem cap a l’esquerra per sota de la via Diedre Bonington. Seguim fins que trobem un trencall que puja fins al peu de via amb alguna corda fixa al tram final.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L0(IV-)
Abans d’iniciar la via pròpiament dita haurem de grimpar una placa inclinada per atènyer la primera reunió. A meitat de camí trobarem un parabolt. 40 metres.
L1(V+)
La primera tirada és una bonica diagonal cap a l’esquerra (no sortir recte per la via El Kraken), molt ben assegurada -com tota la via- on anirem trobant tota mena de forats i relleus que fan de l’acció d’escalar una experiència del tot satisfactòria.
Tercer llarg
Potser trobem un parell de punts on la dificultat és una mica més alta, però res que no es superi amb una mica de col·locació. 30 metres i 11 parabolts.
L2(6a)
El segon llarg, tot i que curt, és preciós. Avancem per una bona placa vertical, esquitxada de foradets, on haurem de moure’ns fent ziga-zagues cercant la millor opció i on un bon treball de peus ens ajudarà força. 18 metres i 8 parabolts.
L3(V+)
El tercer llarg s’inicia amb un pas potent que ens situa sobre una bonica placa de roca genial on gaudirem d’uns metres d’escalada prou vertical abans que la paret es vagi ajaient per arribar a la reunió amb una agradable grimpada. 30 metres i 9 parabolts.
L4(6b)
Quarta tirada
Sens dubte el llarg estrella. Sortim cap a l’esquerra (no anar a la dreta pel Kraken) per encarar un fantàstic mur, a trams lleugerament desplomat. Avancem uns metres recte fins que ens decantem cap a la dreta per després tornar cap a l’esquerra, sempre anant de forat a forat en escalada atlètica més que tècnica. A l’expansió de més a la dreta val la pena posar-hi una cinta ben llarga, per estalviar-nos el fregament de les cordes. Abans d’arribar a la reunió haurem de superar una marcada panxa que esdevé el pas clau del llarg. 25 metres i 11 parabolts.
Descens:
La via és rapelable, però també podem baixar a peu, seguint la carena de la Petereta fins que anem a trobar el camí que baixa de Sant Joan. El prenem en direcció al Clot de la Mònica.
El que més m’ha agradat:
- Molt variada en passos; tots els llargs són bons.
- Mantinguda i amb un darrer llarg que et deixa els braços calents.
- Roca molt bona.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona reunió molt incòmoda.
Josep Nieto a La Pastereta
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica Sac de Paciència, escalada obligatòria si ens apropem a aquest vessant. La Josep Nieto queda en un terme mig, amb una dificultat molt assequible i un equipament amb bon criteri, va cercant la lògica entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica, aconseguint un itinerari, que si som capaços de seguir (resistint-nos a les llamineres expansions de la seva popular veïna) segur ens deixa un bon regust de boca.
Ressenya de la via
- Via: Josep Nieto
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 7 cintes exprés, opcionalment podem dur un joc discret de tascons, preferentment mides petites i un parell de bagues per savines.
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Senzill i agradable segon llarg
La via es situa entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica; veurem un parabolt platejat a uns cinc metres del terra. La part més complicada d’aquesta tirada es concentra als primers metres, on haurem d’escalar amb tranquil·litat i col·locar-nos bé per anar guanyant metres. Poc a poc la dificultat va decreixent i aviat haurem d’anar en tendència a l’esquerra; pel camí trobarem un clau difícil de veure. Abans d’arribar a la reunió el terreny es redreça i haurem de fer uns passos ‘disfrutons’ sobre bons forats. La role està just a l’esquerra de la R1 de la Funció Clorofíl·lica. 50 metres, 6 parabolts, un espit i un clau.
L2(IV+)
La Paula recuperant el tercer llarg
Sortim de la reunió un xic cap a la dreta fins atènyer el primer parabolt. Aquesta segona tirada corre paralela a la segona tirada de la Funció Clorofíl·lica navegant per una agradable placa inclinada d’aspres còdols i generosos forats. Els darrers metres els podem fer anant a buscar la Funció Clorofíl·lica o bé com hem fet nosaltres, la Vilmanbar. La reunió és comú per les tres vies. 50 metres i 5 parabolts.
L3(V)
De la reunió sortim recte en direcció una expansió que ens queda amunt sobre la reunió (no anar cap a la dreta seguint les expansions vermelles de la Funció Clorofíl·lica) Pel camí podrem llaçar una savina. Un cop arribem a una petita cova marxem un xic cap a l’esquerra i enfilem una placa preciosa, vertical i farcida de petites preses i forats que ens faran xalar de valent i que de ben segur se’ns farà curta. 30 metres i 4 parabolts.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Via lògica que va cercant les millors plaques.
- Equipada amb criteri, segura sense estar cosida.
- Darrera tirada amb una placa final senzillament deliciosa.
- Ràpida, permet combinar-la amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Per moments la via cau sobre la Funció Clorofíl·lica o al revés.
Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner no té un aspecte gaire engrescador, no obstant la majoria de vies que hi trobem bé valen una visita, gràcies sobretot, al bon rocam i el savoir faire dels seus aperturistes, que han sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la paret. Abierto hasta el atardecer, posseix dos tirades prou recomanables, la primera que demana finura i col·locació i la segona amb un bonic desplom on la intuïció serà fonamental per treure’n l’entrellat. La via és molt ràpida i fàcil de combinar amb les rutes veïnes.
Ressenya de la via
- Via: Abierto hasta el atardecer
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Darrers metres de la primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.
Segon llarg un cop superat el tram de 6a
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Iniciem la via pujant a un ressalt que ens deixa directament davant un bonic mur. L’escalada és fina, de presa petita i bona col·locació, esdevenint un tram elegant i engrescador. Un cop superada aquesta secció, molt ben assegurada, el terreny tomba fins arribar a una petita panxa que es supera fàcilment i ens situa a una mena de llom que es va ajaient fins la reunió. 35 metres.
L2(6a)
Prescindible darrer llarg
Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint una fissura desdibuixada que ens situa sota un petit desplom. Per superar-lo haurem d’anar cap a l’esquerra fins atènyer uns bons forats a la placa de sobre que ens permetran superar-nos i situar-nos en aquesta. Un cop allí, l’escalada esdevé divertida, vertical i amb roca de la bona de la cara sud. A mida que anem guanyant metres la dificultat va minvant fins arribar a la reunió. 40 metres.
L3(IV)
Aquesta darrera tirada és perfectament prescindible. Iniciem el llarg per terreny rampós fins situar-nos davant una placa fàcil que en quatre moviments ens deixa a la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la mateixa via o bé arribant al cim del Serrat d’en Muntaner i des d’allí anant a buscar la instal·lació de “Los lunes al sol” (vessant oest) o del “Petit Guifré” (vessant est).
El que més m’ha agradat:
- Molt bona roca, excepte algun punt sobretot als trams fàcils.
- Tot i ser curta l’escalada hi és variada i divertida.
- Ràpida ideal per combinar amb alguna via veïna.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg prescindible.
Sac de Paciència al Serrat de la Pastereta
Navegar per aquest magnífic pany de conglomerat, que és la cara oest de la Pastereta, cercant la millor opció, esdevé tot un repte difícil de rebutjar i la “Sac de Paciència” un bon desafiament per posar-nos a prova; dues tirades de bona continuïtat sobre aquests forats tant característics del sud montserratí i un equipament encertadíssim, fan que l’escalada esdevingui mantinguda i no permeti baixar la guàrdia en cap moment. Tot i ser només dos llargs i els dos en placa, l’escalada és prou variada, amb un primer llarg on els petits forats i la tècnica de peus seran fonamentals i una segona tirada on l’exel·lent roca cantelluda de la Pastereta pren tot el protagonisme i ens ajuda a progressar amb pas ferm. Imprescindible.
Ressenya de la via
- Via: Sac de Paciència
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 80 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés i un Camalot #0.5
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primera tirada
L1(6a)
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la Vilmanbar. El primer llarg, mantingut des de l’inici i de dificultats obligades ens fa navegar a dreta i esquerra buscant la millor opció. En aquest primer llarg una bona col·locació de peus serà fonamental per progressar. A mitja tirada trobem un tram on les assegurances allunyen, però un Camalot #0.5 a un bon forat fa que els nervis no vagin a més. Als darrers metres agafem una mena de fissura que ens permet entrar relaxàdament a la reunió. 40 metres.
L2(6a)
Fantàstica segona tirada
El misteriós segon llarg és senzillament una meravella. Veiem la primera assegurança força amunt i en diagonal a l’esquerra i cap allí hem d’anar. Abans però, podrem col·locar de nou el Camalot #0.5 a un forat que sembla fet expressament per aquesta peça. Poc abans d’arribar al parabolt que veiem des de la reunió trobarem un clau mig amagat difícil d’encintar. Ataquem un tram un xic extraplomat amb bons cantells i en tendència cap a la dreta ens endinsem a una mar de conglomerat generós en cantell però escadusser en assegurances, que ens obliguen a una escalada mantinguda i vertical. Poc a poc la placa va prenent una inclinació més amable fins la segona reunió. 40 metres.
Descens:
Amb corda doble de 60 un sol ràpel fins a peu de via, sinó dos de 30. Es pot continuar amunt anant a buscar els llargs superiors de la Vilmanbar o la Funció Clorofil·la.
El que més m’ha agradat:
- Roca de la bona de la cara sud.
- Mantinguda i amb trams preciosos.
- La distància entre assegurances ens fa escalar concentrats.
La Normal de l’Agulla del Frare de Baix entrant pel Petit Nil
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i l’Agulla del Frare de Baix, una de les més humils de Montserrat, amaga el que sens dubte és un dels quarts més deliciosos del massís. Divertidament acrobàtic i amb un ambient excepcional, no podem fer altra cosa que treure’ns el barret una vegada i una altra davant la saviesa clàssica dels seus aperturistes, que van saber desvetllar el punt feble d’aquesta petita però desplomada agulla. Per allargar una mica l’ascensió fem la primera tirada del “Petit Nil”, que ens deixa tot just al costat de l’inici de la Normal.
Mirant des del cim del Serrat de'n Muntaner sembla impossible que la Normal de l'Agulla del Frare de Baix no cubiqui més de IV+
Ressenya de la via
- Via: Normal del Frare de Baix entrant pel Petit Nil
- Zona: Montserrat – Clot de a Mònica
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts al primer llarg i un pont de roca al segon
- Material: 6 cintes exprés, un Camalot #2, algun tascó mitjà, una baga per merlets i una baga savinera.
- Orientació: Est/nord-est
- Valoració: *****
Aproximació:
Primer llarg pertanyent al Petit Nil
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Bonica xemeneia de la Normal
La primera tirada que proposem pertany a la via “Petit Nil”, situada uns metres a la dreta de la “Esclaus del temps”. Es tracta d’un llarg semi-equipat, que ressegueix un parell d’evidents diedres. El primer té un inici amb roca un pèl discreta que de seguida millora i on podrem aprofitar la generosa fissura si volem augmentar la protecció; aquest desemboca en un altre diedre, un xic desplomat però amb roca molt franca, que ens farà xalar amb uns passos prou atlètics. Quan s’acaba el segon diedre seguim per placa fàcil i aprofitant els darrers metres d’una fissura que ens queda a la dreta. La reunió és troba a una còmoda lleixa. 30 metres i 4 parabolts.
Encarant el canvi d'agulla
L2(IV+)
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos uns metres a la dreta, aprofitant l’extrem esquerra de la feixa del Serrat de’n Muntaner. Iniciem el llarg enfilant-no per la xemeneia que formen el Serrat de’n Muntaner i l’Agulla del Frare. Aquesta es va entretant a mida que guanyem metres. Quan siguem ben bé al coll entre l’Agulla i el Serrat flanquegem cap a l’esquerra per la xemeneia i passem a l’altre vessant. Seguim recte amunt i trobarem una reunió (val la pena no fer-la).
Ja a l'Agulla, després d'un pas molt elegant
Aprofitem els espits de la role per assegurar-nos i afrontem el pas clau -i més bonic- dela via: passar del Serrat a l’Agulla. Per aconseguir-ho tenim que ajudar-nos de les bones preses que tenim una mica més amunt i amb un pas d’allò més acrobàtic passar a l’Agulla. De seguida flanquegem a l’esquerra per sobre d’un marcat desplom. Pel camí trobem un pont de roca i una mica més endavant podem llaçar un merlet. Els darrers metres són una fàcil i elegant escalada fins la reunió. 40 metres, un pont de roca i els espits de la reunió intermitja.
Descens:
Un ràpel fins la feixa i d’allí caminant.
El que més m’ha agradat:
- Via Normal sorprenent amb uns passos absolutament genials, sobretot l’acrobàtic canvi d’agulla.
- Fantàstic ambient flanquejant per sobre el desplom.
- Bona roca.
Últims comentaris