Arxius | Collbató RSS for this section

Campions a la Codolosa

A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic mur, on trobarem el pas clau, i més interessant de la via, sobre roca molt bona. El darrer aprofita un esperó desdibuixat per arribar fins a la part superior de la paret. Només haurem de menester 8 cintes per repetir-la.

Panoràmica dels itineraris de la Paret de la Codolosa

Panoràmica dels itineraris de la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via Campions a la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via

  • Via: Campions
  • Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
  • Dificultat: 6a (D)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 70 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Primera tirada

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)
Segona tirada

Segona tirada

Per localitzar el peu de via, que es troba entre les vies de la Rampa i la Full Equip ens haurem de fixar en un pont de roca equipat que és la segona assegurança de la via. El primer llarg va superant ressalts, a mitja tirada trobarem la primera reunió de la Rampa, hem de seguir recte i no marxar cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió, al peu d’un bonic muret 35 metres.

L2(6a)
Darrera tirada

Darrera tirada

El llarg més bonic de la via. El pas clau el trobem per arrencar del terra; hem de sortir rectes de la reunió amb bona mà dreta que ens permet agafar una bona presa per l’esquerra i pujar peus, estirar-nos i arribar a una mà dreta molt bona. A partir d’aquí la dificultat disminueix i continuem amb una escalada molt agradable. Un cop arribem a un pont de roca hem d’anar cap a l’esquerra (no marxar cap als parabolts de la dreta que pertanyen a la Full Equip) i per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.

L3(IV)

Anem a buscar una llastra que ens permet enfilar-nos a un esperonet amb roca sanejada i molt ben assegurat i anem seguint les xapes fins la reunió. 20 metres.

Descens:

Dos ràpels, un primer fins la segona reunió i un segon de llarg fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:
  • Segon llarg, amb una mica de pebre i bona roca.
  • Les ubicacions de les reunions, molt ben pensades per rapelar.
El que no m’ha agradat tant:

Descarregar PDF de la ressenya i la piada

La Tribu a la Paret de la Codolosa

De totes les vies de la Paret de la Codolosa, La Tribu és sens dubte la més exigent en quant a grau. Perfectament equipada i amb un esperit marcadament esportiu, la via ens posarà a prova a la sortida de la segona reunió per superar una potent panxa amb uns metres força goril·les.

Ressenya de la via La Tribu a la Paret de la Codolosa (Montserrat)

Ressenya de la via

  • Via: La Tribu
  • Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
  • Dificultat: 6b+ (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 105 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 10 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Segona tirada

Segona tirada

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)
Darrers metres del segon llarg

Darrers metres del segon llarg

La via s’inicia uns metres a la dreta de la Full Equip (parabolts platejats per la nostra via). Superem una serie de murets fàcils però prou distrets fins la feixa on fem la primera reunió. 35 metres.

L2(6b+)

Sortim cap a l’esquerra per una rampa fins situar-nos sota el desplom, xapar la primera expansió ja té la seva conya. La secció té uns passos força clars, amb bons forats i regletes fins a la tercera xapa, on encara quedarà una sortida de més finura. Els passos són força atlètics i encadenar demana bona forma. Un cop superat el tram de 6b continua una agradable placa amb bona roca fins la segona reunió. 30 metres.

Tercera tirada de la via La Tribu a la Codolosa

Tercera tirada

L3(6a)

Sortim de la reunió sobre bones preses de mans per superar una nova panxa (res a veure amb la del llarg anterior). Continuem uns metres recte amunt per després anar derivant cap a l’esquerra, amb dificultats molt més moderades i tornar a la dreta per entrar a la reunió. 25 metres.

L4(IV)

El quart llarg és totalment intranscendent i si volem rapelar la via en podem prescindir i baixar des de la tercera reunió.

Descens:

Des de la tercera reunió un ràpel fins la R1 i un altre fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:
El que no m’ha agradat tant:
  • Darrer llarg del tot prescindible.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Iona a l’Esperó de la Salut

La Iona és una curta via, com totes les d’aquest sector de Montserrat, que guanya amb tres llargs de corda el poc definit Esperó de la Salut. Es tracta d’una escalada ràpida, totalment equipada amb parabolts, de dificultat progressiva i amb una bona darrera tirada en placa vertical, mantinguda, tècnica i sobre bona roca.

Ressenya de la via Iona a la Codolosa

Ressenya de la via

  • Via: Iona
  • Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
  • Dificultat: 6b (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 90 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Primera tirada

Primera tirada

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)
Segona tirada

Segona tirada

La via està situada a la part dreta del sector, just a un esperó no gaire definit i amb aspecte poc engrescador (Esperó de la Salut). L’inici de la via està marcat amb un parabolt blau arran de terra. La màxima dificultat de la primera tirada es troba en atènyer la primera expansió, amb uns passos no del tot evidents (anar per la dreta).  Després continuarem superant un curt tram vertical que ens mena a un esperonet al final del qual es troba la primera reunió. 30 metres.

L2(V+)
Bon tercer llarg

Bon tercer llarg

La segona tirada transcorre al principi, per l’esquerra d’una fissura, amb roca prou bona tot i l’aspecte, que ens deixa a una curta i dreta placa amb bona roca. Quan la placa es tomba el rocam empitjora però trobarem una corda fixa que ens ajudarà a arribar a la reunió. 30 metres.

L3(6b)

Sens dubte la tirada més interessant de la via, vertical i sobre bona roca. El pas clau es troba entre la segona i la tercera expansió (un còdol blanc a l’esquerra ens serà de gran ajuda). Després encara ens queda un tram d’anar a per feina abans que la paret tombi. Ens quedarà un darrer ressalt fàcil i reunió. 30 metres.

Descens:

Rapelant per la mateixa via.

El que més m’ha agradat:
  • Bona tercera tirada, mantinguda i amb algun pas força bonic, com a l’hora de superar el tram central amb una bona presa invertida.
  • Ràpida, fet que permet combinar-la amb altres vies de la zona.
  • Orientació ideal per dies especialment freds.
El que no m’ha agradat tant:
  • Tram trencat i corda fixa a la segona tirada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La Rampa a la Paret de la Codolosa

Encarada al sud i a raser dels vents dominants la Paret de la Codolosa és el darrer recurs quan el fred no ens deixa escalar a cap altra banda del Serrat. El seu aspecte poc engrescador amaga però, un grapat de curtes escalades, fàcilment combinables i que ens permetran passar una agradable jornada. La Rampa és la més llarga de totes amb 160 metres efectius d’escalada. Discontinua i amb un rocam acceptable, no passarà a la història montserratina, però ens servirà per matar el cuc als dies més crus de l’hivern.

Vies de la Paret de la Codolosa

Vies de la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via La Rampa a la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via

  • Via: La Rampa
  • Zona: Montserrat -  Paret de la Codolosa
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 215 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb espits i algun parabolt
  • Material: 12 cintes (si empalmem els llargs com proposem) un Camalot #0.5 i una baga per escanyar un merlet.
  • Orientació: Sud
  • Valoració: **
Primera tirada

Primera tirada

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Aproximació amb Google-Maps

L1(6a)
Primers metres del segon llarg

Primers metres del segon llarg

La via està situada entre la Josep Monistrol i la Full Equip, si ens hi fixem veurem un espit una mica amunt. Podem entrar per un ressalts de l’esquerra (més fàcil) o com vam fer nosaltres, superant un petit mur per una fissura que ens permet arribar a una fissura horitzontal amb bona presa i d’allí superar-nos per arribar a la primera xapa. Un cop encintada obliqüem cap a la dreta per una rampa (d’aquí el nom de la via) fins que arribem a una reunió, que no muntem. Quedem davant un mur on es troba el 6a, són tres moviments molt ben protegits i gens obligats que ens fan anar primer cap a l’esquerra i després cap a la dreta, ja per terreny fàcil fins la reunió. 55 metres.

Llaçant un merlet a l'inici del L3

Llaçant un merlet a l'inici del L3

L2(V+)

Enfilem un diedre que tenim davant, l’escalada hi és fàcil i agradable. Un cop sortim del diedre anem en tendència a l’esquerra fins arribar a una reunió que no muntem. Superem un ressalt i quedem davant un nou mur, aquest amb roca excel·lent. L’escada es torna vertical però la presa és generosa. De seguida trobarem una fissura horitzontal on podrem col·locar un friend #0.5 que ens protegirà un curt tram on les assegurances allarguen un xic. Seguim uns metres gaudint del rocam i arribem a la reunió. 45 metres.

L3 (V)
Darrera tirada

Darrera tirada

Ara ens toca fer un canvi de reunió, així que pleguem cordes i caminem una seixantena de metres fins localitzar un pany de roca on veurem un espit bastant amunt. Els primers metres són verticals, exposats i amb roca de la bona, però podem llaçar un bon merlet que suavitza el tema fins arribar a la primera expansió. De seguida però la placa es tomba fins que sortim per dalt caminant, anem un xic a l’esquerra, prenem una canal i arribem a un espit, on muntem la reunió a peu pla (es pot reforçar amb una savina). 35 metres.

L4(6a)

Iniciem el llarg escalant amb molta cura per un diedre fins que podem passar a la placa de la dreta amb passos verticals i seguim amunt fins col·locar-nos sota una panxa bastant pronunciada. Anem pujant peus fins que puguem arribar a unes preses molt bones que ens permetran tibar el que calgui per superar la panxa (que a més està moooolt protegida) i arribem a la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Caminem uns metres cap al nord i de seguida trobem el Camí de Fra Garí (PR marcat amb pintura groga i blanca) que prenem de baixada i que ens mena fins a la Salut en un quart d’hora.

El que més m’ha agradat:
  • La situació i l’orientació de la paret la fan especialment càlida quan el fred apreta.
  • Algun tram interessant…
El que no m’ha agradat tant:
  • Discontinua i sense cap mena d’ambient.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Via d’en Pitu als Graus

Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.

Ressenya de la via

Ressenya de la via

  • Via: D’en Pitu
  • Zona: Montserrat – Collbató – Els Graus
  • Dificultat: V+/Ae (D-)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Generosament equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes exprés i un estrep
  • Orientació: Sud
  • Valoració:*
Primera tirada

Primera tirada

Aproximació:

Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins que s’acaba. Ara només ens restarà seguir el torrent en tendència a l’esquerra fins que identifiquem la via.

Aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)
Final del L-2

Final del L-2

Escalem una curta placa que ens deixa sobre una lleixa. A partir d’aquest punt seguim en diagonal, seguint les assegurances fins la reunió. 20 metres.

L2(V/Ae)

Sortim de la reunió amunt i cap a l’esquerra fins situar-nos sota una panxa. Aquesta es supera am bun pas d’Ae. Es possible forçar en lliure (6a+?). Un cop superada la panxa arribem a una lleixa. Hem de superar una altre panxa. Trobarem una fissura que ens permet empotrar la mà esquerra i pujar peus. Fem la reunió a un replà. 20 metres.

L3(V+)
Darrera tirada de la via

Darrera tirada de la via

Sortim caminant de la segona reunió per anar a buscar un nou ressalt. Val la pena assegurar des de l’inici del ressalt (és com si estiguéssim al peu de via). Escalem una placa vertical amb bona presa per la dreta de les expansions. Hi ha un pas un pèl més difícil (V+) però la dificultat de seguida minva. Anirem seguint els parabolts fins la següent reunió. 20 metres.

L4(V)

Sortim caminant de la reunió per encarar el darrer tram. Hem de superar una panxa amb un pas gens difícil. Un cop a sobre anem cap a l’esquerra per després tornar a la dreta fins arribar a la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Per la mateixa via en tres ràpels.

El que més m’ha agradat:
  • Roca de bona qualitat en general.
El que no m’ha agradat tant:
  • Via discontinua i sense cap mena d’interès.
  • Les assegurances de l’Ae queden a contramà per provar-ho en lliure.